Cronologia dels Països Catalans i del món

Apareix a València la revista literària “Gorg”.

S’imprimeix a València el llibre Vita Christi, d’Isabel de Villena.

Carme Riera publica l’obra Dins del darrer blau, i Rosa Regàs la novel·la Azul.

Josep Maria Carreté, director del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona, inaugura el jaciment arqueològic de la vil·la romana dels Munts, a Altafulla. El jaciment, corresponent a una àrea residencial del segle I i a l’explotació agrícola circumdant, va ser declarat conjunt històric, artístic i arqueològic de caràcter nacional el 1979. L’accés al públic era prohibit des de l’any 1983, per a dur-hi a terme treballs d’excavació.

Ampliació de les drassanes de Barcelona, decretada per Pere el Cerimoniós, sota la direcció del mestre Arnau Ferrer.

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el del Consell General del Poder Judicial, Javier Delgado, firmen un conveni segons el qual el coneixement oral i escrit de la llengua catalana (que s’haurà de demostrar amb un certificat de nivell B expedit per la Junta de Català o un títol de grau superior) serà considerat com un mèrit equivalent a un plus d’entre un i tres anys (segons el grau de coneixement i la plaça a què s’aspiri) per als jutges que vulguin ocupar una plaça judicial a Catalunya.

Albert Ràfols i Casamada guanya el Premio Nacional de Artes Plásticas.

La Junta Rectora de l'Institut Ramon Llull, presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i formada, entre d'altres, per la consellera de Cultura, Laura Borràs, la consellera de Cultura balear, Fani Tur, i el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, formalitza el nomenament de Iolanda Batallé com a nova presidenta de la institució. Batallé, la primera dona a ocupar el càrrec (efectiu des de l'endemà) succeeix Manuel Forcano, que va estar al front de l'IRL des del 2014.

El poeta, publicista i historiador Joaquim Rubió i Ors publica el primer volum d’Epítome-programa de Historia Universal, de caire conservador.

L’editorial Planeta celebra l’acte de concessió dels premis Josep Pla i Nadal, dos dels més ben dotats de la literatura catalana i castellana, respectivament. El Josep Pla és per a Lluís Foix, autor d’Aquella porta giratòria, la segona part de les seves memòries. El Nadal és per a Víctor del Árbol, amb La víspera de casi todo.

Es funda la Societat de Cirurgia de Barcelona, que el 1932 es convertí en Societat de Cirurgia de Catalunya.

Joan Baptista Vinyes és l’autor de la torre de Santa Caterina de València.

Es publica el Diccionario manual o vocabulario completo de las lenguas catalana-castellana, d’Àngel Saura i Mascaró.

L’Obra Cultural Balear celebra, al Teatre Principal de Palma, la 31a edició de la Nit de la Cultura, equivalent a les Balears de la Nit de Santa Llúcia o la Nit dels premis Octubre. El Gabriel Alomar es lliura a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la figura dels quals és reivindicada pel públic. L’Obra Cultural també ha premiat el setmanari El Iris, de Ciutadella, la historiadora Maria Barceló i Crespí, el projecte acadèmic Magisteri Teatre / Mag de poesia, la música manacorina Joana Gomila, els historiadors Jaume Llabrés i Aina Pascual, Joan Pau Jordà, Joan Colom i Gabriel Mayol, autors del llibre Somnis compartits. La identitat mallorquina a debat, i la filòloga i escriptora Maria Magdalena Gelabert i Miró.

Eugeni d’Ors publica La ben plantada.

Jaume de Cordelles redacta els primers estatuts del Col·legi de Cordelles, que es posa sota protecció reial.

El convent dels agustins de Lleida és adaptat com a Teatre Principal.

Comença a publicar-se a Barcelona el diari "La Veu de Catalunya", dirigit per Enric Prat de la Riba, identificat amb el catalanisme conservador i que esdevindrà el portaveu de la Lliga Regionalista i el diari català de més llarga durada.

La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, l'ens públic de comunicació del País Valencià, comença les emissions regulars del seu canal de televisió, À Punt. Després del tancament de Radiotelevisió Valenciana l'any 2013, el País Valencià torna a disposar de televisió pública.

Francesc Salvà i Campillo, introductor del telègraf elèctric, llegeix la Memoria sobre la electricidad aplicada a la telegrafía.

S’inicia la publicació de "La Roqueta. Setmanari mallorquí".

L’escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong'o, un defensor de la literatura en llengües autòctones africanes, rep el 31è Premi Internacional Catalunya.

Joan Oliver i Sallarès publica Bestiari i Josep Carner i Ribalta l’obra Poetes russos de la revolució.

El perpinyanès Josep Quer, catedràtic del Jardí Botànic de Madrid, comença a publicar Flora espanyola.

Estrena dels films La plaça del Diamant. Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya de Jordi Feliu, i Barcelona Sud de Jordi Cadena.

La Unió Esportiva Lleida puja a la primera divisió de futbol.

Fundació dels convents de Sant Francesc i la Mercè a València.

Josep Maria de Sagarra i Castellarnau estrena L’hostal de la Glòria.

El compositor valencià Josep Prades escriu l’Ópera al Patriarca San José.

Fundació de l’Ateneu Català a Barcelona.

La ciutat de Manresa celebra amb un important èxit de públic la segona edició de la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. La Fira acull durant el cap de setmana cercaviles, concerts i actuacions de castellers, a més de nombrosos tallers de gegants i capgrossos, col·leccionistes d’instruments, luthiers, gastronomia i estris de festa.

Es funda l’Obra del Ballet Popular, important per al foment de la sardana i els balls populars.

Comença a publicar-se “Treball”, òrgan del PSUC.

Un grup d’intel·lectuals castellans escriu un document en defensa del català, perseguit per la Dictadura.

Joan Lluís Vives dedica a Carles I les obres pacifistes De pacificatione i De concordia et discordia.

Estrena de Joan i Eulàlia o el sarau de la patacada, sainet de Josep Robrenyo i Tort.

Es comença a publicar el Diccionario de escritores y artistas catalanes, de l’historiador i bibliògraf Antoni Elias i de Molins.

Comencen a Barcelona les sessions del XXI congrés anual de la Societat Europea de Cardiologia, de cinc dies de durada, que aplega 25.000 persones de 150 països. Al congrés es presenten 8.746 ponències sobre les darreres novetats de les malalties cardiovasculars, que són la principal causa de mortalitat a Europa, i els seus factors de risc i prevenció. Barcelona ja va acollir aquest congrés a l’agost del 1992, i en aquella ocasió s’hi van aplegar 15.000 persones.

La Universitat de Palma de Mallorca canvia el seu nom pel d’Universitat de les Illes Balears.

El Tribunal Suprem confirma la condemna de vint-i-un mesos de presó que l’Audiència Provincial de Barcelona va dictar, al juliol del 2016, contra Lionel Messi com a culpable d’un frau fiscal de 4,1 milions d’euros els anys 2007-09. Al pare, Jorge Horacio Messi, també processat, li rebaixa la pena de vint-i-un a quinze mesos de presó. Atès que la pena és de menys de dos anys, el futbolista no ha d’ingressar a presó.

Es comença a publicar a Mallorca "El Violón. Instrument polítich desilustrat tocat a 4 mans i 2 tons".

El Gran Teatre del Liceu acull la sessió de clausura de Metròpolis 99, la cimera d’alcaldes de grans ciutats d’arreu del món que s’ha celebrat la darrera setmana a Barcelona, i que a partir de demà tindrà continuïtat amb el congrés de la Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA), que es farà al Palau de Congressos. És el primer acte públic que es fa al Liceu des de l’incendi del 31 de gener de 1994, tot i que la inauguració oficial del teatre està prevista per al proper 7 d’octubre.

L’IREC comença a publicar “Revista Catalana”.

Pau Casals estrena l’Himne a les Nacions Unides.

L’Ajuntament de l’Albi (les Garrigues) informa que les pintures rupestres del jaciment de la Vall de la Coma d’aquest municipi han estat ruixades amb esprai per uns desconeguts. Les pintures van ser descobertes el 1984 i formen part del conjunt de jaciments de l’arc mediterrani que al desembre del 1998 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquestes pintures ja havien sofert dos atemptats similars des del 1991.

El poeta valencià Xavier Casp i Verger publica els seus llibres Goig i Espases, el mallorquí Blai Bonet i Rigo Cant espiritual, i J.V. Foix On he deixat les claus.

El Palau de la Música Catalana canvia el seu nom pel de Palacio de la Música.

Ràdio Barcelona comença l’emissió regular en català del programa informatiu “Dietari”.

El jurista valencià Lluís Gómez publica De pactis et contractibus.

S’inauguren les lliçons de Gramàtica i Poètica de la Universitat de Barcelona al Saló del Consell de Cent de Barcelona.

Es crea a Catalunya el Servei de Biblioteques al Front.

S’inicien les obres de l’almodí de València.

L’editorial Planeta es converteix en el soci majoritari de l’editorial catalana Columna i del seu segell en castellà, Ediciones del Bronce. L’editor de Columna, Miquel Alzueta, conserva el 15% de les accions de l’editorial, mentre que la resta de socis, Àlex Susanna, Ricard Badia i Julián Viñuales, han venut les seves participacions.

El gambista Jordi Savall crea la Capella Reial, grup instrumental i vocal dedicat a la interpretació de música religiosa.

Se celebra a la plaça del Blat de Valls la tradicional Diada de Sant Joan, que enfronta les dues colles de la ciutat, la Vella i la Joves Xiquets de Valls. La Colla Vella fa llenya en intentar el tres de deu amb folre i manilles, però sí que completen el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre i el quatre de vuit amb el pilar. Per la seva banda, la Colla Joves descarrega el tres de nou amb folre, el dos de vuit amb folre i el quatre de vuit. Ambdues colles tanquen la jornada amb un pilar de sis.

Per iniciativa de Carles i Bartomeu Godó i Pié, d’Igualada, es comença a publicar a Barcelona el diari "La Vanguardia", de caràcter liberal dinàstic, que el 1898 tirarà 14.000 exemplars diaris.

El príncep Felip de Borbó presideix els actes d’inauguració de les obres de restauració del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), als quals també assisteixen el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i altres personalitats del món polític i cultural. La restauració, que va començar amb els treballs arqueològics del 1989 i que es va rellançar a partir de l’elaboració del pla director l’any 1992, ha costat 600 milions de pessetes, que han aportat la Generalitat de Catalunya i Caja Madrid.

El valencià Josep Prades compon Missa de Rèquiem.

Es comença a publicar la revista literària "Calendari Català" a Barcelona, dirigida per Francesc Pelagi Briz.

Apareix el primer número de “La Correspondencia de Valencia”.

Mor el pintor Francesc Ribalta.

Primera edició del Catecisme de la Doctrina Cristiana d’Antoni Maria Claret i Clarà.

L'Escola Moderna, oberta a Barcelona, al carrer Bailèn, al número 56, tingué als seus inicis 30 alumnes, dels quals 12 eren noies. L'Escola fou el projecte fonamental de la vida de Francesc Ferrer i Guàrdia.

El músic català Joaquim Homs i Oller compon Sonata per a violí.

Francesc Xavier de Bolòs i Germà publica Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot, on els dóna a conèixer per primer cop.

S’inicia la publicació d’En defensa pròpia, de Jacint Verdaguer, i Poesies, de Joan Maragall.

Lluís Pascual i Sánchez és nomenat director del Théâtre de l’Odéon de París, després d’haver deixat la direcció del Centro Dramático Nacional de Madrid.

El president valencià, Eduardo Zaplana, posa la primera pedra del parc temàtic Terra Mítica, a Benidorm, on es farà una recreació de diverses civilitzacions de la Mediterrània. La inversió per fer el parc és de 80.000 milions de pessetes i hi participen diverses entitats financeres (42%), la Generalitat Valenciana (18%) i empreses i grups hotelers de la zona. L’explotació anirà a càrrec de la societat Terra Mítica. Parque Temático de Benidorm SA. Zaplana considera que el parc, que s’ha d’inaugurar a la primavera del 1999, poc abans de les properes eleccions autonòmiques, donarà un impuls estratègic a la indústria turística valenciana.

Inici de les obres de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona.

El prehistoriador i arqueòleg Pere Bosch i Gimpera publica Etnologia de la península ibèrica.

S’inicia la conversió de la Llotja de Mar de Perpinyà en teatre.

Constitució dels primers nuclis internacionalistes. Comencen a publicar-se els periòdics "La Federación", a Barcelona, i "El Obrero", a Palma de Mallorca, el primer periòdic obrerista balear.

La presentació de l’àlbum Músiques per Joan Amades posa fi a l’Any Joan Amades. Organitzada per l’Associació Cultural Joan Amades, té lloc al Museu de les Cultures del Món. Des del 23 de juliol de 2015 s’ha celebrat el 125è aniversari del naixement del folklorista.

Se celebra per primer cop a Prada l’Encontre Cinematogràfic.

La Coral Sant Jordi ofereix el seu primer concert a Rubí.

Fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Josep Pla i Casadevall publica Un señor de Barcelona.

“El Poble Català” es transforma en diari. A partir de 1909 es lliga a la Unió Federal Nacionalista Republicana fins el 1914.

Apareix a Andorra la revista “Posobra”.

S’imprimeixen al monestir de Montserrat els primers llibres en castellà a Catalunya, l’Epístola de Joan Gerson i l’Exercitatorio de la vida espiritual de l’abat García Jiménez de Cisneros.

La Junta de Comerç de Barcelona crea una Escola de Comerç.

Fundació de la Universitat de Perpinyà.

Fallida del “Diari de Barcelona”.

Se celebra al Palau de Congressos de Catalunya (Barcelona) l’onzena edició dels premis Gaudí. Les pel·lícules més premiades són Entre dos aguas, d'Isaki Lacuesta; Les distàncies, d'Elena Trapé, i Viaje al cuarto de una madre. Joan Pera rep el Gaudí d’honor. Com en l’edició anterior es reivindica l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Data aproximada de les Homilies d’Organyà, primer text literari escrit en català.

La pel·lícula japonesa Ringu, dirigida per Hideo Nakata, guanya els premis a la millor pel·lícula i als millors efectes especials del Festival Internacional de Cinema de Catalunya, que se celebra a Sitges. En la secció de cinema fantàstic, la pel·lícula catalana Els sense nom, de Jaume Balagueró, guanya els premis Méliès d’Argent a la millor pel·lícula, a la interpretació femenina (Emma Vilarasau) i a la fotografia (Xavi Giménez), i l’endemà rep també el premi Méliès d’Or, que concedeix la Federació de Festivals de Cinema Fantàstic Europeu.

L’empresa discogràfica EDIGSA edita el seu primer disc: Espinàs canta Brassens.

Mor en accident d’aviació el gimnasta català Joaquim Blume i Carreras.

Mallorca torna a celebrar oficialment la Diada de l’Estendard, o de la Conquesta, vint anys després que el Govern del PP canviés el dia pel 12 de novembre. Amb motiu de la Diada, es convoca una manifestació que recorre el centre de Palma sota el lema "Per la democràcia, cap a la sobirania", que grups espanyolistes intenten boicotejar.

Es crea la comissió per a la compilació del dret civil català.

S’inaugura a Barcelona l’Institut de Fisiologia de la Mancomunitat de Catalunya.

Avel·lí Artís-Gener rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A València es parla de la llengua valenciana diferenciada de la catalana i de la mallorquina, i sorgeix amb un anticatalanisme que es manifesta en una castellanització cada vegada més estesa.

El músic i matemàtic valencià Antoni Eiximeno i Pujades publica Institutiones Philosophicae et Mathematicae.

Es funda el "Diario Mercantil" a Barcelona, proteccionista.

La Generalitat de Catalunya lliura les medalles d’or de la institució a la geògrafa Anna Cabré i a l’escriptor Josep Vallverdú.

S’inaugura a Mollet del Vallès el Museu Municipal Joan Abelló, format per la col·lecció d’art que l’artista Joan Abelló i Prat ha cedit al municipi. El centre acull més de 5.800 obres d’art, valorades en 2.000 milions de pessetes, la majoria d’art català dels segles XIX i XX, a més de la producció de l’artista. El museu s’ha instal·lat en un edifici postmodernista del 1908 que ha estat rehabilitat amb fons de l’Ajuntament i de la Unió Europea.

La revista "Presència" es converteix en el suplement dominical del "Punt Diari".

A la plaça d’Espanya de Madrid té lloc la primera actuació oficial de la Colla Castellera de Madrid, la primera fora del territori catalanoparlant de l’Estat. Formada per 65 persones, descarrega dos pilars de quatre, i és acompanyada pels Xoriguers de Girona. La colla –iniciativa del Cercle Català de Madrid, del 1952– va començar a assajar al mes de febrer i es funda anys després de la creació d’altres colles en diverses ciutats d’Europa i també de la Xina.

El poeta Jacint Verdaguer publica el poema èpic L’Atlàntida.

Discos Castelló, una històrica botiga musical de Barcelona fundada el 1928, tanca definitivament les portes. L’Ajuntament de Barcelona va atorgar la Medalla d’Or de la ciutat al negoci el 2009, el mateix any que va presentar concurs de creditors.

Inauguració oficial de la Càtedra Ramon Llull a Palma de Mallorca.

Se celebren a l’Ametlla del Vallès, a casa de Fèlix Millet i Maristany, les Primeres Jornades d’Estudi sobre la situació de la cultura catalana.

Es posa la primera pedra de la catedral gòtica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, seu de l'arquebisbat de la ciutat comtal.

S’inicien els Festivals de Prada, impulsats per Pau Casals.

Es crea el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU).

Es tributa a Barcelona un homenatge als intel·lectuals castellans que havien signat el manifest del 1924.

El manierista Vicent Joan Macip és contractat per fer el retaule de la catedral de Sogorb.

Francesc Rodríguez i Pusat pinta Autoretrat, la seva obra més notable.

Fundació de l’Ateneu Obrer Mallorquí.

L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i la Generalitat de Catalunya anuncien la descoberta del conjunt d’art prehistòric més gran de Catalunya a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí. Els prop de 100 gravats, que comprenen tant elements simbòlics com figures humanes i animals, van ser descoberts per Josep Maria Vergés a final d’octubre del 2019. És també la mostra d’art rupestre més antic conegut en territori català (uns 15.000 anys), corresponent al Paleolític.

Joan Oliver estrena La fam.

La societat barcelonina Conferència Físico-Matemàtica Experimental esdevé Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.

Després de la proclamació de la UNESCO, se celebra el Dia Internacional del Llibre.

Ramon Llull escriu el Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna son fill.

Neix a la Catalunya del Nord el grup de cançó Guillem de Cabestany.

A la Universitat Catalana d’Estiu té lloc una taula rodona de la qual sorgeix el manifest El català, llengua d’expressió científica.

Consagració de Sant Miquel de Fluvià.

Des d’aquest any la Mancomunitat s’encarrega del Servei de dements pobres. Per l’acord de traspàs de serveis el 1920 passa a encarregar-se també de tots els altres serveis de beneficència que abans exercien les diputacions catalanes.

El català Galderan Albanell és nomenat tutor del príncep Felip.

Jaume Balmes publica El criterio.

L’escriptor mallorquí Joan Alcover adopta el català com a llengua de creació única.

La Fundació Josep Carreras inaugura a Badalona el nou campus de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia. Participat per l’Institut Català d’Oncologia, l’Hospital Germans Trias i Pujol (al costat del qual té la seu el nou centre) i la Universitat Autònoma de Barcelona, és el tercer campus impulsat per la Fundació, i és previst que se situi al capdavant dels centres europeus per a l’estudi i el tractament d’aquesta i altres malalties malignes de la sang. L’anunci coincideix amb el nomenament de l’oncòleg Manuel Esteller com a nou director de l’Institut contra la Leucèmia.

Es publica Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot i Torres.