Cronologia dels Països Catalans i del món

La Descripció de terres del gadità Pomponi Mela inclou una breu descripció de les províncies hispàniques.

Entre el 350 i el 400, el ric Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent: saluo Vitale Felix Turissa ("si Vitalis està bé, el poble de Turissa és feliç").

El cuniculus (conill), animal desconegut a Itàlia i a Orient, és descrit per Marc Terenci Varró. Estrabó, en referir-se a les plagues de conills a les Balears, els denominarà "llebretes".

La Historia Romana, d’Apià d’Alexandria, descriu l’expansió romana a Hispània des de la segona guerra Púnica fins a August (160-165).

Una comissió d’hispans sol·licita a Roma un control senatorial sobre els abusos en la recollida dels tributs provincials per part dels governadors.

Les Balears són utilitzades com a lloc de desterrament en les intrigues polítiques a Roma.

Pacià, bisbe de Bàrcino (310-390), denuncia a les seves obres escrites entre el 360 i el 390 les diversions paganes i l’heretgia novaciana practicades per la comunitat cristiana local.

L’historiador grec Polibi, que havia acompanyat Publi Corneli Escipió Emilià en la conquesta de Numància, descriu en les seves Històries la conquesta romana d’Ibèria.

Els bisbes catòlics de Mallorca, Menorca i Eivissa assisteixen, juntament amb vuit bisbes sards, al concili de Cartago convocat pel rei vàndal Huneric.

És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense, amb els nobles provincials que havien defensat la causa d’Albí com a pretendent de l’Imperi. Tots els seus béns passen al patrimoni imperial, que s’enriqueix notablement.

Roma declara la guerra a Cartago arran de la caiguda de Sagunt en mans d’Anníbal (219 aC). Un exèrcit romà, comandat per Gneu Corneli Escipió, desembarca a Empúries. Batalla de Cese (Tarragona). Conquesta romana d’Atanagre i Ausa (Vic), capitals d’ilergets i d’ausetans respectivament.

August, al capdavant de set legions, es desplaça a Hispània per dirigir personalment la guerra contra asturs i càntabres (27 aC-a5 aC.). Per motius de salut fixa la seva residència a Tàrraco.

Els notables locals comencen a enterrar-se en rics sarcòfags de marbre procedentes de Roma i Cartago.

Victòria romana a les Boques de l’Ebre i setge d’Èbusos (Eivissa). Delegats de 120 pobles ibèrics acudeixen a Tàrraco i lliuren ostatges a Roma.

Comencen les exportacions intensives de vi laietà i tarragonès. S´exporten igualment salaons de peix de la costa alacantina.

L´emperador Heliogàbal sufraga la restauració de l’amfiteatre de Tàrraco.

Publi Corneli Escipió, germà de Gneu, desembarca a Tàrraco amb un exèrcit de reforç. La ciutat esdevé el quarter general de les tropes romanes a Hispània.

Vitrubi destaca la rubrica (mini) de les Balears entre els millors colorants (25 aC.-20 aC).

L’organització provincial hispànica és descrita de manera detallada a la Història Natural de Gai Plini Segon el Vell. L’obra conté, a més, nombroses dades sobre Hispània referents a la geografia, la flora i la fauna, els recursos i els minerals.

Bàrcino emet monedes de plata i bronze de l’usurpador Màxim (409-411).

Els mil·liaris dels procònsols M. Sergi i Q. Fabi apareguts prop d’Ausa (Vic) i Ilerda (Lleida) són els primers testimonis de les reformes viàries romanes (120 aC.-110 aC.).

El poeta Marcial, nascut a Bilbilis però resident a Roma, destaca en diferents epigrames la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès (85-86).

Tàrraco, la capital provincial, és assaltada i saquejada pels francs.

Els púnics són expulsats de Sagunt. Soldats procedents de la Celtibèria són els primers mercenaris que Roma admet al seu exèrcit (212 aC.).

Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx). Ilerda i Empúries assoleixen la condició de municipis (24 aC.-1 aC).

Creació de la nova província Insulae Balearum (illes Balears), que s’afegeix a les sis ja existents a la diòcesi.

Persecució dels jueus a Magó (Maó). Destrucció de la sinagoga i construcció sobre les restes d’una basílica cristiana.

Fundacions de Gerunda (Girona), Bètulo (Badalona), Iluro (Mataró), Iesso (Guisssona) i Eso (Isona). Entorn a les ciutats apareixen les primeres uillae, explotacions agrícoles de tipus itàlic.

Els catorze senadors d’origen hispà presents al Senat de Nerva formen un important grup d’influència en el qual destaquen Luci Minici Natalis i Luci Licini Sura, naturals de Bàrcino (96-98).

Els bisbes d’Ilerda i Osca, durant el concili de Tàrraco, han de respondre de les acusacions del monjo Frontó sobre suposades pràctiques priscil·lianistes.

Les seques d’Arse-Saguntum (Sagunt), Saiti-Saitabi (Xàtiva) i Kili (Los Villares?) comencen a encunyar moneda de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines. Aquestes emissions es documenten fins el 27 aC.

Fundació de la colònia Bàrcino (Barcelona) (18aC.-15 aC). El magistrat Gai Celi és el constructor de les muralles de la ciutat.

Es crea la diòcesi d’Hispània, a càrrec d’un uicarius resident a Tàrraco, que inclou les províncies Tarraconense, Cartaginense, Gal·lècia, Bètica, Lusitània i Mauritània Tingitana.

Escipió conquereix Cartago Nova i aconsegueix un important botí.

Es comença a reformar el fòrum de Sagunt, obra sufragada pel testament del notable local Cneu Bebi Gemini, i que s’acabarà vers el 10 dC.

Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda (Bell-lloc del Pla) decoren les seves sales amb grans mosaics policroms que representen curses de quadrigues al Circ Màxim de Roma. Aquests mosaics es poden datar entre el 300 i el 350.

Edecó, rei dels edetans, els ilergets Indíbil i Mandoni i altres cabdills ibers abandonen els cartaginesos i fan aliances amb Escipió.

La conquesta d’Hispània per Roma és narrada amb dades molt precises a la història de Roma escrita per Tit Livi (10 aC.-1 aC.).

Persecucions de Dioclecià contra els cristians (303-305). A Hispània moren, màrtirs d’aquestes, el diaca Vicenç, a Valentia, i els mercaders Cugat i Feliu a Bàrcino i Gerunda, respectivament.

Rendició de Gàdir (Cadis). L’exèrcit púnic abandona definitivament Hispània

Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians i aconsegueix una important victòria sobre Luci Afrani i Marc Petreu a Ilerda (Lleida).

Adrià viatja a Hispània i celebra una reunió amb les assemblees provincials (121-122).

Amb Euric (466-486), la vall de l’Ebre i el litoral de la Tarraconense passen a formar part del regne visigot de Tolosa.

Veterans cesarians de la batalla de Munda (Montilla, Còrdova) són instal·lats a Empúries, convertida en el Municipium Emporiae. Els magistrats Cneu Domici Calví i Api Claudi Pulcher són nomenats patrons de la ciutat.

Els Luci Minici Natal, pare i fill, regalen a la ciutat de Bàrcino unes termes construïdes en un solar de la seva propietat.

Indíbil i Mandoni dirigeixen una nova rebel·lió d’ilergets, lacetans, ausetans i sedetans. Indíbil mor en combat i Mandoni és capturat i executat pels romans.

Amb Calígula, les seques hispàniques deixen d’emetre moneda (37-41). Empúries i Insula Augusta són els últims tallers en funcionament.

A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós datat entre el 350 i el 400 és pavimentat amb un gran mosaic policrom de figures geomètriques i una inscripció grega sense sentit precís. Es discuteix si aquest àmbit correspon a una sinagoga o a una basílica paleocristiana.

Documentats quatre temples a la ciutat de Tarragona: la catedral, Sant Fructuós, Santa Jerusalem i Sant Pere (segle VII).

S’inicien les obres de construcció de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Tractat d’Agnani. Conveni de pau entre el papa Bonifaci VIII i els ambaixadors de Jaume II de Catalunya-Aragó, Felip IV de França i Carles II de Nàpols.

Almodis esdevé la comtessa legítima de Barcelona en casar-se amb Ramon Berenguer I.

Consagració de la segona església de Sant Miquel de Cuixà, que presenta influències carolíngies en la seva arquitectura.

Signatura d’un tractat de pau perpètua entre Castella i la corona d’Aragó. S’acorda el casament de l’hereu de Castella, el futur Enric IV, amb la filla de Joan de Navarra, Blanca.

Fundació del convent de franciscans a Girona.

Pere el Gran atorga el Privilegi General d’Aragó.

S’inicien les obres de l’església de Sant Joan el Nou de Perpinyà.

Es promulga la constitució Havents a cor, que prohibeix la importació dels draps de seda, d’or i de llana.

Bernat Metge escriu el Llibre de Fortuna e Prudència.

Fundació del convent de clarisses de Santa Maria de Pedralbes a Barcelona.

Aprovació dels Furs d’Aragó a les corts d’Osca.

Consagració de l’església de Llanars, al Ripollès.

S’eixampla la catedral de València (1440-1480).

Ramon Berenguer III, nou comte de Barcelona.

Les esposalles del fill de Ramon Borrell, Berenguer Ramon, i la filla del comte Sanç de Castella se celebren a la Saragossa musulmana.

El bisbe de Barcelona, el franc Frodoí, acudeix a l’autoritat imperial per fer prevaler la seva autoritat davant la resistència del clergat visigòtic.

Concòrdia o capitulació de Vilafranca del Penedès.

Pere el Cerimoniós funda l’Estudi General d’Osca.

Almansor assalta i saqueja Barcelona.

Jaume I organitza el Consell General de València, assemblea consultiva i deliberativa de la ciutat. Modificada el 1266, 1278 i 1418.

Assemblea de pau i treva de Toluges presidida pel bisbe Oliba de Vic, abat de Ripoll.

El governador de Lleida, Llop ibn Muhammad, ataca les fronteres del comtat de Barcelona.

Ferran el Catòlic concedeix la construcció de la Universitat de Mallorca.

Escultures d’Arnau Cadell al claustre de Sant Cugat.

Comença la construcció d’un nou port a Barcelona.

El papa Martí IV desposseeix formalment Pere el Gran dels seus regnes.

Se succeeixen a la taifa d’Alpont els sobirans Ahmed i ’Abd Allah II.

Construcció d’unes drassanes a Tortosa.

Encunyació monetària ocasional a Boltanya (Osca) a nom de Gundemar (610-612).

Martí I concedeix novament als italians la llibertat de comerç en els seus estats.

S’introdueix la denominació “Catalunya Nova” en la documentació oficial.

Alfons el Magnànim atorga a la Generalitat valenciana una organització permanent.

S’inaugura el saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Redacció de Lo Concili, de Ramon Llull.

Jaume I atorga, a tots els dominis de la corona, exempció d’impostos al comerç a Mallorca i Menorca.

Tractat de Canfranc. Acords presos per Alfons el Liberal i Eduard I d’Anglaterra amb l’aprovació de Carles II de Nàpols.

Conquesta de Càller.

Construcció de l’edifici de la Pia Almoina de Barcelona.

Fallida de les banques de Pere Descaus i Andreu d’Olivella, a Barcelona.

Estatut de Daroca. Alfons el Benigne es compromet a no alienar durant deu anys llocs, castells ni viles.

Primera insurrecció general dels sarraïns valencians capitanejats per al-Azraq.

Renovació i consagració de l’església de Sant Pere de Camprodon.

S’instaura a Mallorca un règim anomenat de concòrdia, en virtut del qual els consellers i els jurats havien de ser seleccionats a la sort d’entre un nombre limitat d’individus prèviament escollits.

Ramon Berenguer IV inicia l’expedició de conquesta de l’emirat de Tortosa.

El jueu Bonhom encunya mancusos d’or a Barcelona, a imitació dels dinars musulmans (1017-1036).

Apogeu del sistema de rompudes, moment àlgid del primer creixement medieval a la Catalunya Vella (875-925).

Mor Carles de Viana.

Es reconquereix l’Alguer.

Nova ambaixada enviada per Borrell II a Còrdova (juliol-agost).

Jaume I crea el diner o real de València.

L’abat Oliba funda el monestir de Montserrat.

Notícies documentals del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà.

Ordinacions sobre assegurances marítimes.

Guerra entre Alfons el Cast i Alfons VIII de Castella.

Victòria de Macomer. Es conquereix el marquesat d’Oristany, que representa la unificació i la pacificació de Sardenya. Fi de la resistència sarda a la incorporació de l’illa a la corona catalano-aragonesa.

Pere el Gran atorga el Privilegium Magnum a València.

El sínode de Narbona es dirigeix contra els “pravis et perversis hominibus” (homes depravats i perversos) que depreden els béns de Cuixà als comtats de Rosselló i Fenollet, amenaçant-los amb l’excomunió.

Influències carolíngies en l’estructura de l’església de Sant Pere de les Puelles de Barcelona.

Jaume II de Catalunya-Aragó i Jaume II de Mallorca ratifiquen el tractat de Perpinyà del 1279.

Fundació del convent de Sant Francesc a Lleida.

Pragmàtica de Barcelona promulgada per Pere el Cerimoniós, que assegurava un reajustament del sistema polític mallorquí.

Jaume II rep, a Roma, la investidura de Còrsega i Sardenya.

Cançó de Santa Fe, possible primer poema de la literatura catalana.

Tercera consagració del monestir de Ripoll.

Encunyació de diners d’argent de Carlemany a Barcelona, Girona, Empúries i Roses (785-814).

S’acaba a Sant Cugat del Vallès la traducció al català del Decameron de G. Boccaccio.

S’acaba la construcció de la galeria nord del claustre de Sant Pere de Galligants, a Girona.

Joana de Nàpols reconeix novament com a hereu Alfons el Magnànim.

Consagració de Sant Martí Sescorts.

’Abd Allah I governa Alpont.

Revolta goticista i antifranca d’Aissó i Guillemó a Catalunya.

Alfons IV el Magnànim decreta l’obligatorietat d’utilitzar vaixells catalans en el comerç d’importació-exportació a Catalunya.

Pere el Cerimoniós atorga un guiatge especial als musulmans i jueus nord-africans per comerciar en el regne de Mallorca.

Construcció de Sant Climent de Taüll.