Cronologia dels Països Catalans i del món

Taula Línia del temps Calendari: Any | Mes

Mostrant 1 - 250 de 7152

Data Calendari

Mes

Any

Dates	Esdeveniment	Època històrica	Àrea geogràfica	Àrea temàtica
219 aC	Sagunt és conquerida per Anníbal Anníbal conquereix Sagunt després d’un setge de vuit mesos. Aquest fet comporta que Roma declari la guerra a Cartago.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
218 aC	Roma declara la guerra a Cartago Roma declara la guerra a Cartago arran de la caiguda de Sagunt en mans d’Anníbal (219 aC). Un exèrcit romà, comandat per Gneu Corneli Escipió, desembarca a Empúries. Batalla de Cese (Tarragona). Conquesta romana d’Atanagre i Ausa (Vic), capitals d’ilergets i d’ausetans respectivament.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
217 aC	Victòria romana a les Boques de l’Ebre Victòria romana a les Boques de l’Ebre i setge d’Èbusos (Eivissa). Delegats de 120 pobles ibèrics acudeixen a Tàrraco i lliuren ostatges a Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
217 aC	Publi Corneli Escipió desembarca a Tàrraco Publi Corneli Escipió, germà de Gneu, desembarca a Tàrraco amb un exèrcit de reforç. La ciutat esdevé el quarter general de les tropes romanes a Hispània.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
215 aC	Els Escipions posen setge a la ciutat d’Hibera Els Escipions posen setge a la ciutat d’Hibera (Dertosa, Tortosa?) i derroten el general cartaginès Àsdrubal.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
213 aC	Els púnics són expulsats de Sagunt Els púnics són expulsats de Sagunt. Soldats procedents de la Celtibèria són els primers mercenaris que Roma admet al seu exèrcit (212 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
211 aC	Els dos germans Escipions moren en combat Els dos germans Escipions moren en combat. El pretor Luci Marci aconsegueix mantenir la línia de l’Ebre. Una legió de reforç desembarca a Tàrraco.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
210 aC	Publi Corneli Escipió Africà desembarca a Empórion El jove Publi Corneli Escipió Africà, nomenat procònsol a càrrec dels exèrcits hispànics, desembarca a Empórion al davant de dues noves legions.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
209 aC	Cartago Nova és conquerida per Escipió Escipió conquereix Cartago Nova i aconsegueix un important botí.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
209 aC	Cabdills ibers abandonen els cartaginesos Edecó, rei dels edetans, els ilergets Indíbil i Mandoni i altres cabdills ibers abandonen els cartaginesos i fan aliances amb Escipió.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
206 aC	L’exèrcit púnic abandona definitivament Hispània Rendició de Gàdir (Cadis). L’exèrcit púnic abandona definitivament Hispània	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
206 aC	Primera rebel·lió d’Indibil i Mandoni Primera rebel·lió d’Indíbil i Mandoni contra els romans	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
205 aC	Indíbil i Mandoni dirigeixen una nova rebel·lió d’ilergets, lacetans, ausetans i sedetans Indíbil i Mandoni dirigeixen una nova rebel·lió d’ilergets, lacetans, ausetans i sedetans. Indíbil mor en combat i Mandoni és capturat i executat pels romans.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
197 aC	Els territoris hispànics de Roma es converteixen en Hispània Citerior i Hispània Ulterior Els territoris hispànics conquerits per Roma es converteixen oficialment en les províncies Hispània Citerior i Hispània Ulterior. Es nomenen dos nous pretors per al seu govern al capdavant de tropes aliades.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
195 aC	Els pobles ibèrics es rebel·len contra el nou tribut provincial Els pobles ibèrics es rebel·len contra el nou tribut provincial. La revolta és sufocada pel cònsol Marc Porci Cató, que triomfa a Roma amb el botí més gran mai aconseguit a Hispània.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
171 aC	Una comissió d’hispans es queixa dels abusos dels governadors Una comissió d’hispans sol·licita a Roma un control senatorial sobre els abusos en la recollida dels tributs provincials per part dels governadors.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
~146 aC	L’historiador grec Polibi descriu en les seves Històries la conquesta romana d’Ibèria L’historiador grec Polibi, que havia acompanyat Publi Corneli Escipió Emilià en la conquesta de Numància, descriu en les seves Històries la conquesta romana d’Ibèria.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
138 aC	Fundació de Valentia (València) Fundació de Valentia amb veterans de les guerres lusitanes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
123 aC	Campanya del cònsol Quint Cecili Metel contra la pirateria a les Balears Campanya del cònsol Quint Cecili Metel contra la pirateria a les Balears	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
123 aC	Fundació de Palma (Mallorca) i Pol·lència (Alcúdia, Mallorca) Fundació de Palma i Pol·lència amb tres mil colons romans procedents d’Hispània (123 aC.-122 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
120 aC	Primers testimonis de les reformes viàries romanes Els mil·liaris dels procònsols M. Sergi i Q. Fabi apareguts prop d’Ausa (Vic) i Ilerda (Lleida) són els primers testimonis de les reformes viàries romanes (120 aC.-110 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
100 aC	Construcció d’una nova ciutat al costat d’Empòrion Construcció d’una nova ciutat al costat d’Empòrion, amb retícula urbana ortogonal i dotada del primer fòrum documentat fora d’Itàlia.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
99 aC - 50 aC	Important avenç de la urbanització Fundacions de Gerunda (Girona), Bètulo (Badalona), Iluro (Mataró), Iesso (Guisssona) i Eso (Isona). Entorn a les ciutats apareixen les primeres uillae, explotacions agrícoles de tipus itàlic.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
90 aC	Es comencen a encunyar monedes de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines Les seques d’Arse-Saguntum (Sagunt), Saiti-Saitabi (Xàtiva) i Kili (Los Villares?) comencen a encunyar moneda de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines. Aquestes emissions es documenten fins el 27 aC.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
75 aC	Guerres sertorianes Durant les guerres sertorianes, les tropes de Sertori i Pompeu s’enfronten (75 aC.-74 aC.) a les batalles de Sagunt, Sucro i Túria. Destrucció de Valentia per Pompeu. Diani (Dénia) es converteix en plaça forta i base naval sertoriana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
73 aC	Pompeu construeix a la frontera provincial uns trofeus Pompeu construeix a la frontera provincial (el Pertús) uns trofeus amb la menció de 876 llocs conquerits durant les seves campanyes contra Sertori.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
60 aC	Els mocadors de lli de Sètabis (Xàtiva) són lloats pel poeta Gai Valeri Catul Els mocadors de lli de Sètabis (Xàtiva) són lloats pel poeta Gai Valeri Catul.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
49 aC	Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians i aconsegueix una important victòria sobre Luci Afrani i Marc Petreu a Ilerda (Lleida).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
45 aC	Veterans cesarians són instal·lats a Empúries Veterans cesarians de la batalla de Munda (Montilla, Còrdova) són instal·lats a Empúries, convertida en el Municipium Emporiae. Els magistrats Cneu Domici Calví i Api Claudi Pulcher són nomenats patrons de la ciutat.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
Abril de 44 aC	Sext Pompeu continua la revolta a Hispània A la mort de Cèsar, Sext Pompeu continua la revolta a Hispània. Marc Emili Lèpid és el nou legat de la Citerior.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
41 aC	Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques. El seu legat Gneu Domici Calví triomfa sobre els ceretans.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
37 aC	El cuniculus (conill) és descrit per Marc Terenci Varró El cuniculus (conill), animal desconegut a Itàlia i a Orient, és descrit per Marc Terenci Varró. Estrabó, en referir-se a les plagues de conills a les Balears, els denominarà "llebretes".	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
37 aC	El tribullum i el plostellum punicum, estris de trilla utilitzats a la Hispània Citerior El tribullum, una taula amb pedres tallants i el plostellum punicum, una màquina amb rodes d’origen cartaginès, estris de trilla utilitzats a la Hispània Citerior.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
29 aC	Ibèria és descrita (29 aC-18 dC) al llibre III de la Geografia del grec Estrabó Ibèria és descrita (29 aC-18 dC) al llibre III de la Geografia del grec Estrabó, utilitzant dades d’Èfor, Posidoni, Eratòstenes, Artemidor, Polibi i Timagenes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
27 aC	August es desplaça a Hispània per dirigir personalment la guerra contra asturs i càntabres August, al capdavant de set legions, es desplaça a Hispània per dirigir personalment la guerra contra asturs i càntabres (27 aC-a5 aC.). Per motius de salut fixa la seva residència a Tàrraco.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
27 aC	Comencen les exportacions intensives de vi laietà i tarragonès Comencen les exportacions intensives de vi laietà i tarragonès. S´exporten igualment salaons de peix de la costa alacantina.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
25 aC	Vitrubi destaca la rubrica (mini) de les Balears Vitrubi destaca la rubrica (mini) de les Balears entre els millors colorants (25 aC.-20 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
25 aC	Tàrraco passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial Tàrraco, convertida en colònia, passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial. La Hispània Citerior es denominarà a partir d’ara Província Tarraconense.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
24 aC	Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx) Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx). Ilerda i Empúries assoleixen la condició de municipis (24 aC.-1 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
24 aC	Arriben les primeres importacions de marbre blanc de Luni (Carrara) Arriben les primeres importacions de marbre blanc de Luni (Carrara) per a la realització d’edificis, basaments i estàtues (24 aC.-1 aC).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
18 aC	Fundació de la colònia Bàrcino (Barcelona) Fundació de la colònia Bàrcino (Barcelona) (18aC.-15 aC). El magistrat Gai Celi és el constructor de les muralles de la ciutat.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
10 aC	Es comença a reformar el fòrum de Sagunt Es comença a reformar el fòrum de Sagunt, obra sufragada pel testament del notable local Cneu Bebi Gemini, i que s’acabarà vers el 10 dC.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
10 aC	La conquesta d’Hispània per Roma és narrada per Tit Livi La conquesta d’Hispània per Roma és narrada amb dades molt precises a la història de Roma escrita per Tit Livi (10 aC.-1 aC.).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
1 dC	Es generalitza l’ús del llatí com a llengua oficial a la Península Ibèrica Es generalitza l’ús del llatí com a llengua oficial a la Península Ibèrica i desapareixen els epígrafs públics en ibèric, grec o púnic (1-14 dc).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
15 dC	Tiberi autoritza que Tàrraco dediqui un temple provincial a August A la mort d’August, Tiberi autoritza que Tàrraco li dediqui un temple provincial.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
37 dC	Amb Calígula, les seques hispàniques deixen d’emetre moneda Amb Calígula, les seques hispàniques deixen d’emetre moneda (37-41). Empúries i Insula Augusta són els últims tallers en funcionament.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
44 dC	Pomponi Mela descriu les províncies hispàniques La Descripció de terres del gadità Pomponi Mela inclou una breu descripció de les províncies hispàniques.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
51 dC - 70 dC	Construcció del teatre de Sagunt Construcció del teatre de Sagunt.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
54 dC - 68 dC	Les Balears, lloc de desterrament Les Balears són utilitzades com a lloc de desterrament en les intrigues polítiques a Roma.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
62 dC	Pau anuncia el seu desig de viatjar a Hispània L’apòstol Pau anuncia el seu desig de viatjar a Hispània (62-64). A la Península no han quedat evidències d’aquest viatge.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
70 dC	Comença la construcció del gran recinte provincial de Tàrraco Comença la construcció del gran recinte provincial de Tàrraco, acabat vers el 96. L’obra inclou un gran temple, una plaça de cerimònies i un circ.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
70 dC	Creació de nous municipis Amb la concessió a Hispània del dret llatí, Ègara (Terrassa), Aquae Calidae (Caldes de Montbui, Caldes de Malavella) i Ebusus (Eivissa) es converteixen en municipis.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
77 dC	L’organització provincial hispànica és descrita a la Història Natural de Gai Plini Segon el Vell L’organització provincial hispànica és descrita de manera detallada a la Història Natural de Gai Plini Segon el Vell. L’obra conté, a més, nombroses dades sobre Hispània referents a la geografia, la flora i la fauna, els recursos i els minerals.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
85 dC	Es destaca la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès El poeta Marcial, nascut a Bilbilis però resident a Roma, destaca en diferents epigrames la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès (85-86).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
92 dC	S’ordena arrencar la meitat de les vinyes provincials per evitar la competència dels vins itàlics Domicià ordena arrencar la meitat de les vinyes provincials per evitar la competència dels vins itàlics. Es desconeix el grau d’aplicació real d’aquesta mesura.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
96	Important grup de senadors d’origen hispà són presents al Senat de Nerva Els catorze senadors d’origen hispà presents al Senat de Nerva formen un important grup d’influència en el qual destaquen Luci Minici Natalis i Luci Licini Sura, naturals de Bàrcino (96-98).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
100	Durant tot el segle II, s’explotarà el marbre de Tortosa (brocatello) Durant tot el segle II, s’explotarà el marbre de Tortosa (brocatello), únic marbre hispànic exportat fora de la Península.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
101	Es construeix l’amfiteatre de Tàrraco Per iniciativa del flamen provincial es construeix l’amfiteatre de Tàrraco (101-125).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
117	Vint-i-tres senadors hispans són presents al Senat d’Adrià Notables procedents de Valentia, Sagunt, Tàrraco i Bàrcino formen part dels vint-i-tres senadors hispans presents al Senat d’Adrià.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
121	Adrià viatja a Hispània Adrià viatja a Hispània i celebra una reunió amb les assemblees provincials (121-122).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
125	Els Luci Minici Natal regalen a Bàrcino unes termes Els Luci Minici Natal, pare i fill, regalen a la ciutat de Bàrcino unes termes construïdes en un solar de la seva propietat.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
127	Ptolemenu escriu l’Indicatori Geogràfic L’Indicatori Geogràfic de Ptolemeu proporciona una llista de ciutats, rius i muntanyes hispàniques agrupades per províncies i grups ètnics incloent-hi les seves coordenades geogràfiques (127-148).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
129	Luci Minici Natalis és el vencedor en una carrera de quadrigues de la 227 Olimpíada El senador Luci Minici Natalis, natural de Bàrcino, és el vencedor en una carrera de quadrigues de la 227 Olimpíada.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
160	Apià d’Alexandria escriu La Historia Romana La Historia Romana, d’Apià d’Alexandria, descriu l’expansió romana a Hispània des de la segona guerra Púnica fins a August (160-165).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
176	Els Marci Semproni milloren el mercat de la Vila Joiosa Els Marci Semproni, pare i fill, restauren i milloren el macellum (mercat) de la ciutat romana de la Vila Joiosa (176-200).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
197	És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense, amb els nobles provincials que havien defensat la causa d’Albí com a pretendent de l’Imperi. Tots els seus béns passen al patrimoni imperial, que s’enriqueix notablement.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
201	Els notables locals comencen a enterrar-se en rics sarcòfags Els notables locals comencen a enterrar-se en rics sarcòfags de marbre procedentes de Roma i Cartago.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
218	L´emperador Heliogàbal sufraga la restauració de l’amfiteatre de Tàrraco L´emperador Heliogàbal sufraga la restauració de l’amfiteatre de Tàrraco.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
251	Persecucions de Deci i Valerià contra els cristians Persecucions de Deci i Valerià contra els cristians (251-259). Primeres mencions escrites de les comunitats cristianes hispanes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
260	Tàrraco, la capital provincial, és assaltada i saquejada pels francs Tàrraco, la capital provincial, és assaltada i saquejada pels francs.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
270	S’inicia un període durant el qual les ciutats refan les seves muralles S’inicia un període, que es clourà l’any 310, durant el qual les ciutats refan les seves muralles. A Bàrcino i Gerunda, es reutilitzen tota mena de materials arquitectònics, epigràfics i escultòrics.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
286	Es reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco Els governadors Juli Valens i Marc Aureli reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco (286-293).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
293	Es crea la diòcesi d’Hispània Es crea la diòcesi d’Hispània, a càrrec d’un uicarius resident a Tàrraco, que inclou les províncies Tarraconense, Cartaginense, Gal·lècia, Bètica, Lusitània i Mauritània Tingitana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
300	Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda decoren les seves sales amb grans mosaics policroms Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda (Bell-lloc del Pla) decoren les seves sales amb grans mosaics policroms que representen curses de quadrigues al Circ Màxim de Roma. Aquests mosaics es poden datar entre el 300 i el 350.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
303	Persecucions de Dioclecià contra els cristians Persecucions de Dioclecià contra els cristians (303-305). A Hispània moren, màrtirs d’aquestes, el diaca Vicenç, a Valentia, i els mercaders Cugat i Feliu a Bàrcino i Gerunda, respectivament.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
344	El bisbe Praetextatus de Barcelona assisteix al concili de Sofia (Bulgària) El bisbe Praetextatus de Barcilona (Barcelona) assisteix al concili de Sàrdica (Sofia, Bulgària).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
350	L’emperador Constant és assassinat a l’Oppidum Helena (Il·liberi, Elna) Davant la usurpació de Flavi Magne Magnenci a la Gàl·lia, l’emperador Constant intenta fugir a Hispània, però és atrapat i assassinat a l’Oppidum Helena (Il·liberi, Elna).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
350	A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós és pavimentat amb un gran mosaic policrom A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós datat entre el 350 i el 400 és pavimentat amb un gran mosaic policrom de figures geomètriques i una inscripció grega sense sentit precís. Es discuteix si aquest àmbit correspon a una sinagoga o a una basílica paleocristiana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
350	Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent Entre el 350 i el 400, el ric Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent: saluo Vitale Felix Turissa ("si Vitalis està bé, el poble de Turissa és feliç").	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Ciència i cultura
350	La costa mediterrània hispànica és descrita a l’Ora maritima de Ruf Fest Aviè La costa mediterrània hispànica és descrita a l’Ora maritima de Ruf Fest Aviè, utilitzant vells periples.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
360	Pacià, bisbe de Bàrcino, denuncia les diversions paganes i l’heretgia novaciana Pacià, bisbe de Bàrcino (310-390), denuncia a les seves obres escrites entre el 360 i el 390 les diversions paganes i l’heretgia novaciana practicades per la comunitat cristiana local.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
385	Decretal apostòlica (la primera coneguda) del papa Sirici a Himeri Decretal apostòlica (la primera coneguda) del papa Sirici a Himeri, metropolità de Tàrraco, sobre la disciplina eclesiàstica.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
389	Pauli de Nola compara el mode de vida de diverses ciutats d’Hispània Meropi Ponç Paulí, més conegut pel nom de Paulí de Nola, compara en una carta la tranquil·litat i la rusticitat de Bílbilis, Calagurris (Calahorra) o Ilerda davant les grans ciutats com Caesaraugusta, la "deliciosa" Bàrcino o la "poderosa i marítima" Tàrraco (389-394).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
395	Un procurador és posat al capdavant de la indústria de tintoreria de la porpra a les Balears Un procurador és posat al capdavant de la indústria de tintoreria de la porpra a les Balears.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
409	Bàrcino emet monedes de plata i bronze de l’usurpador Màxim Bàrcino emet monedes de plata i bronze de l’usurpador Màxim (409-411).	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
413	El rei visigot Ataülf instal·la la seva cort a Bàrcino El rei visigot Ataülf instal·la la seva cort a Bàrcino.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
417	Persecució dels jueus a Magó (Maó) Persecució dels jueus a Magó (Maó). Destrucció de la sinagoga i construcció sobre les restes d’una basílica cristiana.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
419	Concili de Tàrraco Els bisbes d’Ilerda i Osca, durant el concili de Tàrraco, han de respondre de les acusacions del monjo Frontó sobre suposades pràctiques priscil·lianistes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
426	Els vàndals saquegen les Balears Els vàndals saquegen les Balears i continuen la seva marxa cap al sud d’Hispània.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
449	Ilerda és destruïda per incursions de sueus i bagaudes Ilerda és destruïda per incursions de sueus i bagaudes.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
455	Els vàndals estenen el seu domini a totes les grans illes, incloent-hi Eivissa, Menorca i Mallorca. Ja a Àfrica, els vàndals estenen el seu domini a totes les grans illes, incloent-hi Eivissa, Menorca i Mallorca.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
466	La vall de l’Ebre passa a formar part del regne visigot de Tolosa Amb Euric (466-486), la vall de l’Ebre i el litoral de la Tarraconense passen a formar part del regne visigot de Tolosa.	Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V)	Països Catalans	Política i institucions
500	Construcció de les esglésies de Santa Maria la Major i Sant Pere de Terrassa (segle VI) Construcció de les esglésies de Santa Maria la Major i Sant Pere de Terrassa (segle VI).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
506	Conspiració a Tortosa a càrrec del líder Pere El líder Pere és fet presoner pel rei visigot Alaric II i executat a Saragossa.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
507	El rei il·legítim visigot Gesaleic és combatut prop de Barcelona pel general ostrogot Ibba El rei il·legítim visigot Gesaleic és combatut prop de Barcelona pel general ostrogot Ibba.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
516	Concili de Tarragona Els bisbes d’Empúries, Girona, Elna, Terrassa, Barcelona, Saragossa, Cartagena, Tortosa i Vic assisteixen al concili de Tarragona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
517	Concili de Girona Al concili de Girona assisteixen set bisbes, però sense menció de les seves seus d’origen.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
523	Teodoric denuncia els abusos del sistema de recaptació El rei ostrogot Teodoric, regent del regne visigot, denuncia els abusos del sistema de recaptació, fent-se ressò de les queixes dels provincials d’Hispània (523-525).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
527	El bisbe Justinià construeix a València dues noves esglésies El bisbe Justinià construeix a València dues noves esglésies i restaura les antigues (527-548).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
527	Segon concili de Toledo Els bisbes de Terrassa i Urgell assisteixen al segon concili de Toledo.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
531	El rei Amalaric és assassinat a Barcelona El rei Amalaric és assassinat a Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
533	Apol·linar ocupa les Balears L’itàlic Apol·linar, a les ordres del general bizantí Belisari, ocupa les Balears, que passen a integrar-se a la província de Mauritània.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
540	Celebració d’un concili a Barcelona Celebració d’un concili a Barcelona, presidit per Sergi, metropolità de Tarragona. També hi assisteixen els bisbes de Barcelona, Empúries, Lleida, Girona, Saragossa i Tortosa.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
541	Teudis atura una invasió franca de la Tarraconense Teudis atura una invasió franca de la Tarraconense.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
551	Ocupació bizantina de les costes hispanes Ocupació bizantina de les costes hispanes des de la Bètica fins al Xúquer, que es perllonga fins el 621.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
573	Comencen les encunyacions monetàries visigòtiques a les seques permanents de Barcelona, Girona i Tarragona Comencen les encunyacions monetàries visigòtiques a les seques permanents de Barcelona, Girona i Tarragona, que no es deturaran fins a la fi del regne visigot (573-586).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
585	El príncep Ermenegild és decapitat a Tarragona El príncep Ermenegild, revoltat contra el seu pare Leovigild, és decapitat a Tarragona en negar-se a tornar a l’arrianisme.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
586	El prevere lusità Joan de Bíclarum és desterrat a Barcelona El prevere lusità Joan de Bíclarum és desterrat a Barcelona per Leovigild. És bisbe de Girona del 591 al 621.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
586	Durant el regnat de Recared s’encunyen trients d’or a Tortosa i Roses Durant el regnat de Recared s’encunyen trients d’or a Tortosa i Roses (586-601).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
592	Es redacta l’Epistola de fisco Barcinonensi Es redacta l’Epistola de fisco Barcinonensi per a regular la recaptació d’impostos.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
600	Documentats quatre temples a la ciutat de Tarragona (segle VII) Documentats quatre temples a la ciutat de Tarragona: la catedral, Sant Fructuós, Santa Jerusalem i Sant Pere (segle VII).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
610	Encunyació monetària ocasional a Boltanya (Osca) Encunyació monetària ocasional a Boltanya (Osca) a nom de Gundemar (610-612).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
612	El rei Sisebut crida l’atenció al metropolità de Tarragona El rei Sisebut crida l’atenció al metropolità de Tarragona, Eusebi, per la seva afició a les representacions teatrals i els espectacles amb animals (612-621).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
612	Sisebut encunya moneda a Sagunt Sisebut encunya moneda a Sagunt (612-621).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
621	Suíntila encunya trients d’or a València Suíntila encunya trients d’or a València (621-639).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
654	Promulgació del Liber iudiciorum Promulgació del Liber iudiciorum, corpus legislatiu fet per iniciativa del rei Recesvint, que restà vigent fins a l’apogeu del feudalisme.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
673	La rebel·lió d’Hilderic i Pau a la Septimània és reprimida per Vamba La rebel·lió d’Hilderic i Pau a la Septimània, amb el suport de les ciutats de Tarragona, Barcelona i Girona, és reprimida amb èxit per Vamba.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
687	Encunyacions monetàries ocasionals a Roses i València Encunyacions monetàries ocasionals a Roses i València durant els regnats d’Ègica i Vítiza (687-710).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
702	Llei d’Ègica Llei d’Ègica, que obliga els ciutadans lliures a detenir i fer confessar els esclaus fugitius amagats.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
711	Àkhila II és nomenat rei a l’antiga Tarraconense Àkhila II és nomenat rei a l’antiga Tarraconense.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
713	Ardó, darrer rei visigot, succeeix Àkhila II Ardó, darrer rei visigot, succeeix Àkhila II.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
713	Davant l’avançada dels sarraïns, Pròsper, bisbe metropolità de Tarragona, fuig Davant l’avançada dels sarraïns, Pròsper, bisbe metropolità de Tarragona, fuig per mar enduent-se les relíquies i els llibres litúrgics, entre ells el denominat Oracional de Verona (713-714).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
713	Els musulmans ocupen Tarragona Els musulmans ocupen Tarragona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
720	Els sarraïns culminen l’ocupació del territori de l’actual Catalunya (717-720) Els sarraïns culminen l’ocupació del territori de l’actual Catalunya (717-720).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
725	Els musulmans conquereixen els darrers reductes del regne visigot a la Septimània Els musulmans conquereixen els darrers reductes del regne visigot a la Septimània.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
759	Els francs ocupen la Septimània, el Rosselló i possiblement el Conflent Els francs ocupen la Septimània, el Rosselló i possiblement el Conflent.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
779	“Gran guerra” entre els berbers de València i els veïns de Santaver (Conca) (779-780) “Gran guerra” entre els berbers de València i els veïns de la regió de Santaver (Conca) (779-780).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
780	Instal·lació d’hispani a les terres septimanes de domini carolingi Instal·lació d’hispani, refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans, a les terres septimanes de domini carolingi.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
785	Encunyació de diners d’argent de Carlemany a Barcelona, Girona, Empúries i Roses (785-814) Encunyació de diners d’argent de Carlemany a Barcelona, Girona, Empúries i Roses (785-814).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
785	Girona, la Cerdanya i l’Urgell es lliuren als francs (785-789) Girona, la Cerdanya i l’Urgell es lliuren als francs (785-789).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
785	Rostany esdevé primer comte de Girona, i Borrell, comte d’Urgell i Cerdanya Rostany esdevé primer comte de Girona, i Borrell, comte d’Urgell i Cerdanya.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
794	Concili de Frankfurt El concili de Frankfurt, convocat per Carlemany, condemna Fèlix, bisbe d’Urgell, i la doctrina adopcionista.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
798	Bahlul ibn Marzuq convida els francs a aliar-se contra l’emir de Còrdova El cabdill rebel Bahlul ibn Marzuq convida els francs a aliar-se amb ell contra l’emir de Còrdova.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
798	Cardona, Casserres i Vic cauen en mans dels francs (798-799) Cardona, Casserres i Vic cauen en mans dels francs (798-799).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
801	Capitular de Carlemany Capitular de Carlemany pel qual l’emperador acull i promet defensar els hispans i els gots de la ciutat i el territori de Barcelona que se li han sotmès.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
801	Guillem de Tolosa conquereix Barcelona Guillem de Tolosa, cosí germà de Carlemany, conquereix Barcelona, convertida en capital de la Marca Hispànica. Berà és nomenat comte de Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
806	El Pallars i la Ribagorça s’incorporen al comtat de Tolosa El Pallars i la Ribagorça s’incorporen al comtat de Tolosa.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
808	Expedicions franques contra Tortosa i Osca (808-812) Infructuoses expedicions franques contra Tortosa i Osca (808-812).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
812	Ermenguer, comte d’Empúries Ermenguer, comte d’Empúries.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
812	Fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
814	Encunyació de diners de Lluís el Piadós a Barcelona, Empúries i Roses (814-840) Encunyació de diners de Lluís el Piadós a Barcelona, Empúries i Roses (814-840).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
815	Atac sarraí contra Barcelona Atac sarraí contra Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
820	El comte Asnar Galí es refugia als comtats d’Urgell i Cerdanya El comte Asnar Galí, fugitiu del Pirineu aragonès, es refugia als comtats d’Urgell i Cerdanya. El comte Berà de Barcelona i Girona és destituït i substituït per Rampó.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
822	Expedició dels comtes de la Marca Hispànica a territori musulmà Expedició dels comtes de la Marca Hispànica a territori musulmà.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
826	Revolta goticista i antifranca d’Aissó i Guillemó a Catalunya Revolta goticista i antifranca d’Aissó i Guillemó a Catalunya.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
826	Bernat de Septimània, nou comte de Barcelona i Girona Bernat de Septimània, nou comte de Barcelona i Girona. S’inicia una etapa de major domini franc a Catalunya.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
826	Desestructuració del poblament a l’àrea central de Catalunya (826-827) A partir de la revolta d’Aissó i Guillemó, es produeix una desestructuració del poblament a tota l’àrea central de Catalunya (826-827).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
830	Fundació del monestir de Sant Salvador de la Vedella L’abat Calort de Sant Serni de Tavèrnoles funda el monestir de Sant Salvador de la Vedella.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
830	Una expedició naval procedent de Tortosa participa en la conquesta de Sicília pels aglàbides (830-831) Una expedició naval procedent de Tortosa, originàriament concebuda per a atacar les costes franques, participa en la conquesta de Sicília pels aglàbides (830-831).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
833	Consagració de l’església del castell de Lillet Consagració de l’església del castell de Lillet.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
839	Data discutida de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Data discutida de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, on consten 278 parròquies, de les quals 207 corresponen als comtats d’Urgell i Cerdanya.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
840	Retrocés del poblament a la vall del Llobregat Retrocés del poblament a la vall del Llobregat, que afecta especialment la zona meridional del Berguedà (840-870).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
842	Expedició sarraïna contra la Cerdanya Expedició sarraïna contra la Cerdanya, aturada pel comte Sunifred.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
844	Sunifred de Cerdanya governa a la Septimània i la Marca Hispànica Carles el Calb confia el govern de la major part de les terres de la Septimània i de la Marca Hispànica a Sunifred de Cerdanya.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
852	Barcelona és saquejada pels musulmans Barcelona, governada pel comte Alerà, és saquejada pels musulmans.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
870	Guifré I el Pelós rep el govern dels comtats d’Urgell i Cerdanya Guifré I el Pelós rep el govern dels comtats d’Urgell i Cerdanya.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
870	S’inicia una onada repobladora a la vall de Lord S’inicia una onada repobladora a la vall de Lord que continuarà per Osona i el Berguedà.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
872	Als comtats de Pallars i Ribagorça, s’inicia el govern d’una dinastia independent del poder carolingi Als comtats de Pallars i Ribagorça, s’inicia el govern d’una dinastia independent del poder carolingi.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
874	El bisbe de Barcelona acudeix a l’autoritat imperial per fer prevaler la seva autoritat El bisbe de Barcelona, el franc Frodoí, acudeix a l’autoritat imperial per fer prevaler la seva autoritat davant la resistència del clergat visigòtic.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
875	Apogeu del sistema de rompudes Apogeu del sistema de rompudes, moment àlgid del primer creixement medieval a la Catalunya Vella (875-925).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
875	La litúrgia francoromana substitueix la litúrgia toledana de tradició visigòtica La litúrgia francoromana substitueix la litúrgia toledana de tradició visigòtica.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
878	Lluís el Tartamut atribueix els comtats de Barcelona, Girona i Besalú a Guifré I el Pelós, i el de Rosselló a Miró I Lluís el Tartamut atribueix els comtats de Barcelona, Girona i Besalú a Guifré I el Pelós, i el de Rosselló a Miró I.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
879	Fundació de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà Reconstrucció virtual 3D de la tribuna romànica de Sant Miquel de Cuixà (construïda al segle XII i destruïda al segle XVI)	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
879	Restauració del bisbat d’Osona Restauració del bisbat d’Osona i repoblament de la zona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
884	Isma’il ibn Musà fortifica la ciutat de Lleida Isma’il ibn Musà fortifica la ciutat de Lleida.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
885	Esclua, bisbe d’Urgell, protagonitza un primer intent d’independència de les diòcesis catalanes Esclua, bisbe d’Urgell, protagonitza un primer intent d’independència de les diòcesis catalanes respecte del metropolità de Narbona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
885	Fundació del monestir de Sant Llorenç de Morunys Fundació del monestir de Sant Llorenç de Morunys.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
887	Fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses Fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
887	Restauració de la seu episcopal de Vic Restauració de la seu episcopal de Vic.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
888	El bisbe Gotmar de Vic consagra l’església abacial de Santa Maria de Ripoll El bisbe Gotmar de Vic consagra l’església abacial de Santa Maria de Ripoll.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
893	Consagració de l’església de Santa Maria de Merlès Consagració de l’església de Santa Maria de Merlès.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
896	Llop ibn Muhammad fortifica Montsó i Balaguer (896-897) Llop ibn Muhammad fortifica Montsó i Balaguer.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
897	Guifré el Pelós mor en lluita contra els musulmans Guifré el Pelós mor en lluita contra els musulmans.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
898	Amb Guifré II Borrell s’inicia la successió hereditària al càrrec comtal a Barcelona Amb Guifré II Borrell s’inicia la successió hereditària al càrrec comtal a Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
898	El governador de Lleida, Llop ibn Muhammad, ataca les fronteres del comtat de Barcelona El governador de Lleida, Llop ibn Muhammad, ataca les fronteres del comtat de Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
898	Notícies documentals del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà Notícies documentals del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
899	Expedició naval de Sunyer II d’Empúries Sunyer II pel litoral de l’Àndalus (875-899) Expedició naval del comte d’Empúries Sunyer II pel litoral oriental de l’Àndalus fins al port d’Almeria (875-899).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
902	Incorporació de les Balears a l’emirat de Còrdova Incorporació de les Balears a l’emirat de Còrdova.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
904	Llop ibn Muhammad ataca el comtat de Pallars Llop ibn Muhammad ataca el comtat de Pallars.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
911	Amb Sunyer, nou comte de Barcelona, s’aferma la independència comtal Amb Sunyer, nou comte de Barcelona, s’aferma la independència comtal.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
929	S’estableixen els caps de pont de Cervelló, Olèrdola i Queralt S’estableixen els caps de pont de Cervelló, Olèrdola i Queralt.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
934	El comte Sunyer dóna a la seu gironina un terç dels beneficis que proporciona l’encunyament de la moneda al comtat de Girona El comte Sunyer dóna a la seu gironina un terç dels beneficis que proporciona l’encunyament de la moneda al comtat de Girona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
935	Gran expedició naval andalusina per aigües de Catalunya, Llenguadoc i Provença (juny-juliol) Gran expedició naval andalusina per aigües de Catalunya, Llenguadoc i Provença (juny-juliol).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
935	El comte d’Empúries impulsa el creixement del monestir de Sant Pere de Rodes El comte d’Empúries impulsa el creixement del monestir de Sant Pere de Rodes.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
935	Es clou la darrera empenta repobladora corresponent a l’època dels fills de Guifré el Pelós Es clou la darrera empenta repobladora corresponent a l’època dels fills de Guifré el Pelós, que afecta especialment la zona del Vallès.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
935	Expedició del comte de Barcelona per terres de Tarragona i Tortosa (935-936) Expedició del comte de Barcelona per terres de Tarragona i Tortosa (935-936).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
939	El bisbe Gotmar de Girona escriu la Crònica dels reis francs El bisbe Gotmar de Girona escriu la Crònica dels reis francs.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
940	Acord entre el comte Sunyer de Barcelona i el califa de Còrdova ’Abd al-Rahman III Acord entre el comte Sunyer de Barcelona i el califa de Còrdova ’Abd al-Rahman III.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
943	Incursions musulmanes a les costes catalanes Incursions musulmanes a les costes catalanes.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
944	Organització de la canònica de Barcelona Organització de la canònica de Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
945	Construcció d’unes drassanes a Tortosa Construcció d’unes drassanes a Tortosa.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
945	Influències carolíngies en l’estructura de l’església de Sant Pere de les Puelles de Barcelona Influències carolíngies en l’estructura de l’església de Sant Pere de les Puelles de Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
947	Govern conjunt dels comtes Miró I i Borrell II a Barcelona, Girona, Osona i Urgell (947-966) Govern conjunt dels comtes Miró I i Borrell II a Barcelona, Girona, Osona i Urgell (947-966).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
947	La biblioteca de la catedral de Vic disposa de 53 llibres La biblioteca de la catedral de Vic disposa de 53 llibres.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
948	Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
950	Tractat de pau de Borrell II amb ’Abd al-Rahman III Nova ambaixada barcelonina a Còrdova. Tractat de pau de Borrell II amb ’Abd al-Rahman III.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
950	Butlla papal d’exempció a favor del monestir de Cuixà Butlla papal d’exempció a favor del monestir de Cuixà, la primera rebuda per un monestir català.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
952	Viatge de Guifré de Besalú Viatge de Guifré de Besalú, l’últim d’un comte català, a la cort carolíngia.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
955	Construcció de la mesquita de Tortosa (955-956) Construcció de la mesquita de Tortosa (955-956).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
957	Intent d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes Intent fracassat d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes a càrrec de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
957	Organització de la canònica de Vic Organització de la canònica de Vic.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
960	Intent de repoblació musulmana a Tarragona Intent de repoblació musulmana a Tarragona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
966	Primera menció coneguda d’un burg a Barcelona Primera menció coneguda d’un burg a Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
967	Gerbert d’Aurillac, el futur papa Silvestre II, perfecciona la seva educació Gerbert d’Aurillac, el futur papa Silvestre II, perfecciona la seva educació al monestir de Ripoll i potser a Vic (967-970).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
971	L’assassinat d’Ató, bisbe de Vic, frustra un nou intent d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes L’assassinat d’Ató, bisbe de Vic, frustra un nou intent d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
974	Concessió de franqueses a Olèrdola Concessió de franqueses a Olèrdola.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
974	Consagració de la segona església de Sant Miquel de Cuixà Consagració de la segona església de Sant Miquel de Cuixà, que presenta influències carolíngies en la seva arquitectura.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
977	Organització de la canònica de Besalú Organització de la canònica de Besalú.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
977	Tercera consagració del monestir de Ripoll Tercera consagració del monestir de Ripoll.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
978	Ràtzia del cabdill Almansor contra el comtat de Barcelona Ràtzia del cabdill Almansor contra el comtat de Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
979	La biblioteca del monestir de Ripoll disposa de 65 volums La biblioteca del monestir de Ripoll disposa de 65 volums.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
980	La moneda d’or s’imposa a la de plata La moneda d’or s’imposa a la de plata en l’economia barcelonina (980-990).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
980	Sunifred Llobet tradueix obres àrabs d’astronomia Sunifred Llobet tradueix obres àrabs d’astronomia.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
982	Ràtzia d’Almansor per terres de Girona Ràtzia d’Almansor per terres de Girona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
983	Gerbert d’Aurillac demana a Miró Bonfill la còpia d’obres científiques introbables a l’Europa cristiana Gerbert d’Aurillac, abat de Bobbio, demana al comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill la còpia d’obres científiques introbables a l’Europa cristiana.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
992	Ramon Borrell encunya les primeres monedes pròpiament comtals (992-1018) Ramon Borrell encunya les primeres monedes pròpiament comtals (992-1018).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
992	Ramon Borrell, comte de Barcelona Ramon Borrell, comte de Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
993	Apareix esmentat per primera vegada el rec Comtal Apareix esmentat per primera vegada el rec Comtal, que atansava l’aigua del Besòs a Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
1001	Fundació de Sant Martí del Canigó Fundació de Sant Martí del Canigó pel comte Guifré II de Cerdanya (~1001-1007).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
1003	Invasió d’’Abd al Malik per la frontera catalana Invasió d’’Abd al Malik per la frontera catalana.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1006	Restauració de Sant Pere de Casserres Restauració de Sant Pere de Casserres.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
1008	Comença l’abadiat d’Oliba, a Ripoll Comença l’abadiat d’Oliba, a Ripoll.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
1008	Emissions monetàries més antigues conegudes per al comtat de Rosselló (1008-1068) Emissions monetàries més antigues conegudes per al comtat de Rosselló (1008-1068).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
1008	Ermengol I d’Urgell dóna un joc d’escacs al monestir de Saint-Gilles (Provença) El testament del comte Ermengol I d’Urgell conté la donació d’un joc d’escacs al monestir de Saint-Gilles (Provença).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
1009	’Abd Allah I governa Alpont ’Abd Allah I governa Alpont.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1009	Consagració de Sant Martí del Canigó Consagració de Sant Martí del Canigó.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
1009	Restauració de la canònica de Barcelona Restauració de la canònica de Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
1010	“L’any dels catalans”, segons els cronistes àrabs “L’any dels catalans”, segons els cronistes àrabs: expedició dels comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d’Urgell a Còrdova per defensar el califa Muhammad al-Mahdi dels rebels berbers aliats al nou califa Sulayman al-Musta’in.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1010	Inici del govern independent dels eslaus Mubarak i Muzaffar a València Inici del govern independent dels eslaus Mubarak i Muzaffar a València.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1010	La concessió de feus comença a ser pràctica privada dels senyors feudals La concessió de feus, privilegi de l’autoritat pública, comença a ser pràctica privada dels senyors feudals.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
1010	Repoblació de la marca del Gaià Repoblació de la marca del Gaià.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
1010	València és saquejada pels berbers (1010-1011) València és saquejada per un bàndol de berbers contraris al califa Muhammad al-Mahdi (1010-1011).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1011	Ramon Borrell acorda als habitants de diverses viles el dret de transportar mercaderies per mar en qualsevol vaixell Ramon Borrell acorda als habitants de Castelldefels, Gavà, Viladecans i altres viles del sud de Barcelona, el dret de transportar mercaderies per mar en qualsevol vaixell.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
1012	Hudayl al-Asla, sobirà razita independent a Albarrasí Hudayl al-Asla, sobirà razita independent a Albarrasí.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1013	Nova expedició catalana per terres de la vall del Guadalquivir Nova expedició catalana per terres de la vall del Guadalquivir.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1015	Comença la construcció de la catedral romànica de Girona Comença la construcció de la catedral romànica de Girona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
1015	Expedició del sobirà de Dénia contra Sardenya (1015-1016) Expedició fracassada de Mugahid, sobirà de Dénia, contra Sardenya (1015-1016).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1015	Les Balears s’incorporen a la taifa de Dénia Les Balears s’incorporen a la taifa de Dénia.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1016	Esposalles del fill de Ramon Borrell, Berenguer Ramon, i la filla del comte Sanç de Castella Les esposalles del fill de Ramon Borrell, Berenguer Ramon, i la filla del comte Sanç de Castella se celebren a la Saragossa musulmana.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
1017	El jueu Bonhom encunya mancusos d’or a Barcelona (1017-1036) El jueu Bonhom encunya mancusos d’or a Barcelona, a imitació dels dinars musulmans (1017-1036).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
1017	L’eslau Labib, rei de Tortosa, s’imposa a València (1017-1018) L’eslau Labib, rei de Tortosa, s’imposa a València (1017-1018).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1017	Sulayman ibn Muhammad ibn Hud crea la taifa de Lleida Expedició guerrera barcelonina a l’Àndalus. Sulayman ibn Muhammad ibn Hud crea la taifa de Lleida.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1018	Al-Mundir I, sobirà tugíbida de Saragossa Al-Mundir I, sobirà tugíbida de Saragossa.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1018	Consolidació de les institucions feudals a Catalunya (1018-1022) Consolidació de les institucions feudals a Catalunya (1018-1022): primera menció de la paraula hominaticum (homenatge) en un document català.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
1018	L’abat Oliba és elegit bisbe de Vic L’abat Oliba és elegit bisbe de Vic. La seva obra deixa una important empremta en la vida cultural catalana.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
1018	Primera regència d’Ermessenda al comtat de Barcelona Primera regència d’Ermessenda al comtat de Barcelona, durant la minoritat de Berenguer Ramon I. Ermessenda sotmet a tribut al rei de Dénia-Balears.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1019	Inici de construcció de Sant Vicenç de Cardona S’inicia la construcció de Sant Vicenç de Cardona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Ciència i cultura
1020	Màxima violència feudal a Catalunya (1020-1060) Període de màxima violència feudal a Catalunya (1020-1060).	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia
1021	’Abd al-’Aziz nou sobirà de València ’Abd al-’Aziz, nét d’Almansor, nou sobirà de València.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Política i institucions
1022	Concessió de franqueses Concessió de franqueses als habitants de Barcelona.	L’edat mitjana (del 500 al 1499)	Països Catalans	Societat i economia