Cronologia dels Països Catalans i del món
Imatge | Dates | Esdeveniment | Època històrica | Àrea geogràfica | Àrea temàtica | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
30 de desembre de 2020 |
L’Argentina legalitza l’avortament El Parlament de l’Argentina legalitza l’avortament fins a les 14 setmanes de gestació. Fins ara només es podia interrompre l’embaràs en casos de violació o de risc per a la vida de la mare. L’Argentina és converteix en el primer país important de Llatinoamèrica amb una legilsació sobre l’avortament comparable a la dels estats més avançats del món. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
29 de desembre de 2020 |
Presó per a una activista saudita pels drets de la dona Després de dos anys en presó preventiva en un centre de màxima seguretat, un tribunal especial condemna l’activista pels drets de les dones saudita Loujain al-Hathloul a cinc anys de presó per posar en perill la seguretat nacional. Les autoritats de l’Aràbia Saudita insisteixen que la condemna no té res a veure amb la defensa dels drets de les dones. Al-Hathloul va aconseguir ressò mundial amb la campanya per a que les dones saudites poguessin conduir. Diverses fonts coincideixen en què ha estat torturada durant l’empresonament. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
29 de desembre de 2020 |
Terratrèmol a Croàcia 7 morts i una trentena de ferits és el resultat d’un terratrèmol d’intensitat 6,4 graus. El sisme afecta sobretot la localitat de Petrinja, amb nombrosos edificis destruïts, i és precedit d’un terratrèmol d’intensitat 5,2 i succeït per rèpliques al llarg dels primers dies de gener. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
28 de desembre de 2020 |
Una periodista xinesa és condemnada per informar de la COVID-19 a Wuhan La periodista xinesa Zhang Zhan és condemnada a quatre anys de presó per instigació als desordres en relació a les seves informacions sobre els inicis de la pandèmia a Wuhan. Zkang Zan va ser detinguda al maig i des del juny està en vaga de fam tot i que és alimentada en contra de la seva voluntat. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
26 de desembre de 2020 |
Descobriment arqueològic a Pompeia El ministeri de cultura italià anuncia el descobriment d’un 'thermopolium', un establiment on se servia menjar, al jaciment arqueològic de Pompeia. Les restes son remarcables per l’excepcional estat de conservació: el color de les pintures del taulell està gairebé intacte, i en els envasos que es venien per a emportar hi ha encara restes de menjar. Hi ha també restes humanes sepultades a conseqüència de l’erupció del 79dC. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
24 de desembre de 2020 |
Acord entre la UE i el govern britànic per al Brexit El primer ministre britànic Boris Johnson anuncia en roda de premsa l’acord per al Brexit a què ha arribat amb la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. L’acord és ratificat el dia 28 per unanimitat pels 27 estats membres de la UE. El dia 29 el signen la presidenta de la Comissió i el president del Consell Europeu, Charles Michel i el dia 30 la Cambra dels comuns britànica l’aprova amb 521 vots a favor i 73 en contra, la majoria dels quals procedents del Partit Nacional Escocès. El text aprovat, que s’ha aconseguit en el límit després d’ajornar els terminis per manca d’acord, s’aplica a partir de l’u de gener de 2021, i és qualificat de provisional perquè el Parlament Europeu no ha tingut temps de votar-lo, cosa que es preveu que tingui lloc a finals del febrer de 2021. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
23 de desembre de 2020 |
Aprovats els pressupostos de 2021 Per 145 fots a favor, 118 en contra i 2 abstencions el senat espanyol aprova els pressupostos per al 2021. Prèviament van ser aprovats el 3 de desembre al Congrés per PSOE, ERC, PDeCAT, PNB i Bildu. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
21 de desembre de 2020 |
Conjunció de Júpiter i Saturn La nit del solstici d'hivern té lloc la conjunció de Jupiter i Saturn, i fins a mitjan gener del 2021 els dos planetes se separa gradualment. Aquest fenomen, conegut popularment com estrella de Nadal, té lloc aproximadament cada 20 anys, però a Catalunya l’última que es va identificar a menys de 0,1 graus, com la d’enguany, no es produïa des del 1623. La propera s’ha calculat per al 15 de març de 2080. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
19 de desembre de 2020 |
Enduriment del confinament a la Gran Bretanya per una variant de la COVID-19 S’imposa a Londres i part d’Anglaterra el confinament total el confinament total cinc dies després que les autoritats anunciîn el descobriment d’una variant del coronavirus SARS-CoV-2. Aquesta variant és un 70% més contagiosa que el tipus més comu del virus de la COVID-19. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
17 de desembre de 2020 |
Rússia, exclosa dels Jocs Olímpics de Tòquio El Tribunal d’Arbitrarge de l’Esport (TAS) suspèn dos anys Rússia de les competicions internacionals per dopatge sistemàtic. La suspensió afecta la participació als Jocs Olímpics de Tòquio, que s’han de celebrar el 2021, i també als Jocs Olímpics d’hivern, previstos pel 2022 a Pequín. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
16 de desembre de 2020 |
Veredicte del judici pels atemptats de Charlie Hebdo El Tribunal especial de París que jutja els acusats per l’atemptat terrorista a la redacció de la revista Charlie Hebdo (2015) anuncia el veredicte. Dels catorze acusats, tres són jutjats en absència i un d’ells és l’únic condemnat a cadena perpètua. La segona condemna més llarga (30 anys) recau sobre dos dels acusats (un dels quals la dona d’un dels atacants) per complicitat en actes terroristes, foren condemnats a penes d’entre quatre anys de presó fins a dues condemnes de trenta anys i una cadena perpètua. Es dicten també penes de presó de 18 i 20 anys per a dos dels acusats que coneixien els plans dels terroristes. Un tercer és sentenciat a 13 anys per assistència logística als atemptats. La resta reben penes menors (4 anys). |
2020 | Món | Política i institucions | |||
15 de desembre de 2020 |
El TGUE dona la raó al Parlament Europeu en el recurs d’Oriol Junqueras sobre el seu escó El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) dona la raó al Parlament Europeu declarar vacant l’escó d’Oriol Junqueras per raó de la condemna dictada pel Tribunal Suprem en el judici del referèndum de l’1 d’octubre. Des del juliol l’escó l’ocupa Jordi Solé. El president d'ERC anuncia el recurs de la decisió del Parlament Europeu al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). |
2020 | Món | Política i institucions | |||
14 de desembre de 2020 |
El Col·legi electoral dels Estats Units confirma la victòria de Joe Biden El Col·legi electoral dels Estats Units confirma la victòria de Joe Biden. La màxima instancia electoral dels Estats Units confirma que el demòcrata Joe Biden ha obtingut 306 vots i el republicà Donald Trump 232. Amb aquest anunci queden aturats tots els processos judicials iniciats pel president en funcions contra els resultats. Trump insisteix en el frau que, segons ell és causant de la seva derrota. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
13 de desembre de 2020 |
Les Nacions Unides alerten sobre els refugiats de Tigre L’Alt comissionat de l’ONU per als refugiats (ACNUR) adverteix de l’empitjorament de la situació dels refugiats eritreus a Etiòpia a causa de la guerra de Tigre. Prop de 100.000 eritreus viuen en camps de refugiats en aquesta regió d’Etiòpia, i des que ha esclatat el conflicte molts són obligats a retornar a Eritra. D’altra banda, prop de 50.000 habitants de Tigre fugen al Sudan, empesos per les hostilitats. El 16 de desembre la Unió Europea anuncia la suspensió de les ajudes a Etiòpia fins que els refugiats no deixin de ser perseguits. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
12 de desembre de 2020 |
Trobada virtual internacional sobre el canvi climàtic 70 caps d’estat i de govern assisteixen a la conferència virtual de les Nacions Unides en substitució de la COP26 que havia de celebrar-se a Glasgow i que a l’abril es va ajornar al 2021 a causa de la COVID-19, i del qual aquest acte, que també commemora els 5 anys dels acords de París, s’anuncia com una preparació. El secretari general de l’ONU António Guterres remarca que les mesures adoptades fins ara contra el canvi climàtic són insuficients. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
9 de desembre de 2020 |
Joan Carles I paga 678.000 euros a Hisenda El rei emèrit d’Espanya Joan Carles I paga 678.393,72 euros per regularitzar la seva situació amb Hisenda. El pagament estaria relacionat amb la presumpta utilització de targetes opaques per membres de la família reial entre els anys 2016 i 2018, quan el monarca ja havia abdicat. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
8 de desembre de 2020 |
Nova altitud oficial de l’Everest El Nepal i la Xina anuncien conjuntament l’altitud de l’Everest en 8.848, 86m. Fins ara les altituds mesurades per tots dos estats diferien en 4 metres, amb la Xina amb la mesura més baixa (8.844,43m). |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
7 de desembre de 2020 |
El primer ministre de Romania renuncia a formar govern i dimiteix Un dia després de perdre les eleccions el fins ara primer ministre de Romania, el liberal Ludovic Orban, renuncia a formar govern. Tanmateix, la força més votada, el partit socialista (30%), no aconsegueix els aliats necessaris per a un nou executiu. El 24 de desembre és investit un nou govern de coalició format pel partit d’Orban i dos partits més amb l’antic ministre d’economia Florian Citu com a primer ministre. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
6 de desembre de 2020 |
Eleccions legislatives a Veneçuela Els partits favorables al president Maduro recuperen la majoria a la cambra (256 dels 277 escons) en les eleccions legislatives, que van perdre al gener de 2019. La major part de l’oposició boicoteja els comicis per considerar-los fraudulents. El seu líder Juan Guaidó no reconeix els resultats i el primer dia de la legislatura (6 de gener de 2021) anuncia que continuarà mantenint una presidència i un parlament paral·lels. El mateix dia la Unió Europea anuncia que, tot i continuar donant suport a Guaidó, no el reconeix com a president de Veneçuela. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
5 de desembre de 2020 |
Manifest de 270 militars retirats contra el govern de Pedro Sánchez 270 militars retirats signen un manifest contra el govern de coalició PSOE-Podemos, en el qual afirmen que la unitat d’Espanya està en perill, que hi ha un deteriorament de la democràcia i que es pretén imposar un pensament únic amb la llei de memòria històrica. També manifesten la lleialtat a Felip VI. Aquest manifest està precedit d’una carta al rei d’Espanya en el mateix sentit del 30 de novembre signada per 73 antics comandaments de l’exèrcit. Alguns d’aquests militars van manifestar a les xarxes que calia afusellar 26 milions de ciutadans. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
2 de desembre de 2020 |
L’ONU retira el cànnabis de la llista de drogues més perilloses Per 27 vots a favour, 25 en contra i una abstenció la Commissio sobre Drogues Narcòtiques de les Nacions Unides aprova la retirada del cànnabis de la llista de la Convenció Única sobre Drogues Narcòtiques del 1961. En la pràctica, la mesura significa deixar de considerar els derivats del cànnabis com una droga associada als riscos més elevats per a la salut, i segueix una recomanació de l’Organització Mundial de la Salut de l’OMS del gener de 2019. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
30 de novembre de 2020 |
S’anuncia un programa d’intel·ligència artificial que prediu el plegament de les proteïnes Científics del laboratori Deep Mind de Londres anuncien la creació d’un programa que prediu el plegament tridimensional de les proteïnes. Aquestes formes determinen en bona part com les proteïnes desenvolupen les seves funcions en els organismes, i lleugers canvis poden donar com a resultat malalties o alteracions en les funcions vitals. Fins ara la determinació d’aquestes formes només es podia fer amb mètodes de laboratori llargs i costosos. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
30 de novembre de 2020 |
L’ONU denuncia més d’un centenar d’assassinats a Nigèria L’ONU i el govern de Nigèria denuncien una sèrie d’atacs indiscriminats contra grangers de la provincia de Borno, amb el resultat de més de cent persones mortes mentre duien a terme la collita de l’arròs. El dia 28 un atac de característiques similar va causar 43 víctimes mortals. Cap organització reivindica els assassinats, bé que les organitzacions terroristes Boko Haram i Estat Islàmic són molt actives a la zona. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
30 de novembre de 2020 |
Descoberta d’un important centre d’art rupestre a Colòmbia Un equip d’arqueòlegs colombians i britànics anuncien la descoberta d’un dels conjunts de pintura rupestre més extensos del món. Localitzades a l’estat de Guaviare, en plena selva amazònica els anys 2017 i 2018, l’existència de les pintures s’ha mantingut en secret. Durant aquest temps s’ha realitzat un documental en cinc capítols que estrena el canal britànic Channel 4 el 5 de desembre. Les pintures tenen uns 12.500 anys d’antiguitat i representen amb gran realisme figures humanes i d’una gran varietat d’animals de finals de la darrera glaciació. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
29 de novembre de 2020 |
Dimiteix un eurodiputat que va participar en una orgia L’eurodiputat hongarès Szájer József dimiteix el càrrec després d’admetre que va participar en una orgia gai. Szájer és membre del partit del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, notori per les polítiques homòfobes. El 15 de gener, el govern presidit per Orbán aprova vetar l'adopció a les parelles homosexuals. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
29 de novembre de 2020 |
Més de 30 soldats moren en un atac suïcida a l’Afganistan Una trentena de soldats afganesos moren com a resultat d’un atac suïcida amb cotxe bomba en una base militar de la província de Ghazni. Cap organització reivindica l’atemptat. El mateix dia, el governador de la província de Zabul aconsegueix sortir quasi il·lès d’un altre atemptat que fa tres víctimes mortals. Al llarg del mes de novembre, en què continuen les converses de pau entre els talibans i el govern afganès té lloc una intensificació dels atemptats en els quals moren més d’un centenar de persones. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
28 de novembre de 2020 |
L’exèrcit d’Etiòpia captura la capital de Tigre El primer ministre d’Etiòpia Ahmed Abiy anuncia la captura de Mekelle, la capital de la regió de Tigre, fins ara dominada pel Front Popular d’Alliberament de Tigre, després d’una ofensiva de tres dies. Tot i el control del govern de la capital, els dies següents els combats continuen en altres zones de la regió. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
27 de novembre de 2020 |
Assassinat el màxim responsable científic del programa nuclear de l’Iran Mohsen Fakhrizadeh, màxim responsable científic del programa nuclear iranià mor prop de Teheren després d’un tiroteig entre els seus guardaespatlles i un escamot no identificat. Tot i que ningú reivindica l’atemptat, les autoritats iranianes en responsabilitza Israel que, junt amb altres estats occidentals, sostenia que Fakhrizadeh dirigia un programa d’armament nuclear encobert de l’Iran. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
27 de novembre de 2020 |
Desxifrat un dels sistemes d’escriptura més antics L’arqueòleg francès François Desset anuncia el desxiframent de l’elamita linear, un sistema d’escriptura identificat el 1901 i que va ser utilitzat fa més de 4.000 anys a l’actual l’Iran. L’elamita linear és contemporani de les primeres escriptures cuneïformes (protocuneïforme) de Mesopotàmia. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
26 de novembre de 2020 |
S’aprova a França una llei que castigar les mofes als accents regionals L'Assemblea Nacional Francesa aprova per àmplia majoria sancionar la glotofòbia (mofa, escarni d’un accent o discriminació d’algú per aquest motiu) regional amb penes incloses en el codi penal amb penes que poden ser fins d'un any de presó o multes de fins a 45.000 euros |
2020 | Món | Societat i economia | |||
26 de novembre de 2020 |
Un tribunal de Turquia dicta 337 penes de cadena perpètua En un macrojudici amb més de 500 acusats, un tribunal de Turquia sentencia cadena perpèrtua contra 337 persones, la major part oficials de l’exèrcit. Als condemnats se’ls acusa d’haver participat en l’intent de cop d’estat de l’agost de 2016 per a enderrocar el president Recep Tayyip Erdogan. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
24 de novembre de 2020 |
Missió espacial de la Xina a la lluna El coet Llarga Marxa 5 s’envola des de la plataforma de Wenchang, a l’illa de Hainan, en direcció a la Lluna. El coet transporta el robot Chang’e 5, que té per missió recollir mostres minerals de la superfície lunar. La missió es completa el 16 de desembre, quan la càpsula aterra a la Mongòlia interior el 16 de desembre amb les mostres. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
24 de novembre de 2020 |
Escòcia, primer país del món amb els productes per a la menstruació gratuïts El Parlament escocès aprova per unanimitat la gratuïtat dels articles relacionats amb la menstruació. Escòcia es converteix d’aquesta manera en el país del món en eliminar el que és àmpliament considerat una dicriminació cap a les dones. Altres estats contemplen la possibilitat d’introduir la mesura. En una vintena, tals com Irlanda, els Estats Units, Kenya, Tanzània, Colòmbia, Jamaica, Nicaragua o Austràlia, aquests productes estan lliures d’impostos |
2020 | Món | Societat i economia | |||
23 de novembre de 2020 |
Judici de l’expresident francès Nicolas Sarkozy Comença a París el judici a Nicolas Sarkozy, president de França de 2007 a 2012, acusat d’haver intentat subornar un jutge per a evitar que l’investigués. El judici acaba el 10 de desembre i el veredicte es preveu per al març de 2021. L’ex cap d’estat té altres causes pendents. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
22 de novembre de 2020 |
L’ONU denuncia la detenció d’activistes pels drets humans a Egipte La policia deté i empresona diversos membres de la principal organització per a la defensa dels drets humans a Egipte, la Iniciativa egípcia per als drets personals, entre els quals el seu cap Gasser Abdel-Razek, als quals d’acusen de vincles amb grups terroristes. El govern sota la presidència del general al-Sissi nega que estigui vulnerant els drets humans i que vulgui silenciar les crítiques. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
20 de novembre de 2020 |
Les Canàrie habiliten camps d’emergència per a migrants El ministeri espanyol d’inclusió, seguretat social i migracions aprova la construcció de camps de refugiats a les illes Canàries. Al llarg del 2020 han arribat a l’arxipèlag més de 18.000 migrants, deu vegades més que el 2019. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
19 de novembre de 2020 |
Aval del TC a la "llei mordassa" Amb dos vots en contra i un vot particular, el Tribunal Constitucional espanyol aprova per majoria la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, anomenada també “llei mordassa”. El Tribunal deixa pràcticament intacta la llei i desestima les impugnacions presentades per PSOE i altres partits. L’única modificació substancial és la supressió de la prohibició d’enregistrament d’imatges o dades de les forces d’ordre públic o d’autoritats. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
19 de novembre de 2020 |
Violència policial en la campanya de les presidencials a Uganda 54 manifestants moren, 65 resulten ferits i 350 són arrestats en operacions qualificades “de seguretat” per la policia a Uganda. El motiu són les protestes contra la detenció del músic Bobi Wine, el principal candidat opositor en les eleccions presidencials previstes per al gener del 2021. Wine, que ha estat objecte d’intents d’assassinat, desafia el president Yoweri Museveni, que ocupa el càrrec des del 1986. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
17 de novembre de 2020 |
Hongria i Polònia bloquegen el pressupost europeu Polònia i Hongria anuncien la negativa a aprovar els pressupostos 2021-2027 de la Unió Europea, que es consideren crucials per a superar la crisi sanitària i econòmica causada per la COVID-19.Segons el reglament, el pressupost ha de ser aprovat per unanimitat. Els dos estats rebutgen la clàusula que condiciona l’accés als fons al respecte a l’estat de dret i als drets fonamentals. El dia 11 de desembre una reformulació de la clàusula permet desbloquejar els pressupostos. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
15 de novembre de 2020 |
Signatura de l’acord per a una zona de lliure comerç a l’àrea del Pacífic 15 estats de l’àrea del Pacífic, dels quals 10 són els membres de l’ASEAN més la Xina, el Japó, la República de Corea, Austràlia i Nova Zelanda signen l’acord de constitució del Partenariat econòmic genèric regional (Regional Comprehensive Economic Partnership, RCEP). Les negociacions van començar el 2012 i l’objectiu de l’organització és la creació gradual d’una gran zona de lliure. El 2015 els Estats Units van impulsar el Partenariat Transpacífic, amb uns objectius semblants però el 2017 el president Trump va decidir retirar-se’n. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
15 de novembre de 2020 |
Lewis Hamilton guanya el seu setè títol de F1 El pilot britànic Lewis Hamilton aconsegueix el setè Campionat del Món de fòrmula 1 en guanyar el Gran Premi de Turquia. Amb aquesta victòria Lewis iguala el rècord de victòries en aquesta competició del pilot alemany Michael Schumacher, al qual va superar a l’octubre en nombre de curses guanyades. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
14 de novembre de 2020 |
Descobriment de més de 100 sarcòfags de l’època faraònica El ministre d’antiguitats i turisme d’Egipte anuncia la descoberta de més de 100 sarcòfags a la necròpoli de Saqqara, uns 30 km al Sud de El Caire. Els taüts, de fusta i en molt bon estat de conservació gràcies a haver estat 2.500 anys en cambres mortuòries tancades, pertanyen a alts funcionaris, sacerdots i altres membres de les elits de la dinastia 26ena. Alguns contenen mòmies, i a les cambres hi ha també màscares, estàtues, ceràmica i altres objectes funeraris. Aquesta descoberta és precedida per les de 13 i 59 sarcòfags als mesos de setembre i octubre, respectivament, al mateix jaciment de Saqqara. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
14 de novembre de 2020 |
El Front Polisario declara trencat l’alto el foc del 1991 amb el Marroc El secretari general del Front Polisario Brahim Ghali anuncia que l’organització trenca l’alto el foc del 1991 i declara la guerra al Marroc. L’anunci té lloc després d’un enfrontament amb forces marroquines a Guergerat, a la frontera del Sàhara Occidental amb Mauritània. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
13 de novembre de 2020 |
França anuncia la mort d’un alt comandament d’al-Qaida al Mali El ministre de defensa francès Florence Parly anuncia la mort Bah ag Moussa en una operació de les forces franceses terrestres i aèries. Bah ag Moussa era un dels principals comandaments d’al-Qaida al Sahel. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
12 de novembre de 2020 |
Formalitzat l’acord per al projecte Ariel Els estats membres de l’Agència Espacial Europea (ESA) signen l’acord que dona inici a la realització del telescopi espacial Ariel (Atmospheric Remote-Sensing Infrared Exoplanet Large-survey). La data de posada en marxa es preveu per al 2029 i té com a objectiu principal estudiar l’origen i la formació dels exoplanetes. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
11 de novembre de 2020 |
Dimissió en bloc dels diputats prodemocràcia al parlament de Hong Kong Tots els diputats de l’oposició al parlament de Hong Kong dimiteixen en protesta per l’aplicació d’una llei aprovada pel Comitè permanent del Congrés nacional de la República Popular de la Xina que permet al govern de la ciutat destituir diputats si considera que amenacen la seguretat o qüestionen la pertinença de Hong Kong a la República Popular de la Xina. Quatre diputats prodemocràcia han estat destituïts. Amb aquesta dimissió en bloc el parlament resta exclusivament integrat per partidaris del govern central. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
11 de novembre de 2020 |
Rescat d’un centenar de migrants al Mediterrani El vaixell de l’oenagé Open Arms rescata un centenar de migrants després que l’embarcació en què viatjaven s’enfonsi en aigües. Sis d’ells perden la vida. En dues operacions anteriors durant les 24 hores anteriors el vaixell rescata més de 150 migrants. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
10 de novembre de 2020 |
Dimiteix el president interí del Perú El Parlament del Perú aprova destituir el president interí Martín Vizcarra, acusat d’acceptar suborns per valor de 780.000 euros en canvi de concessions de contractes. És el segon intent de processar el president Vizcarra. El substitut fins al final de la legislatura (juliol de 2021) és el president del Congrés Manuel Merino, que dimiteix el 15 de novembre per la mort de dos manifestants en enfrontaments amb la policia. Merino és substituït pel diputat Francisco Sagasti. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
10 de novembre de 2020 |
Acord de pau entre Armènia i l’Azerbaidjan per l’Alt Karabakh Armènia i l’Azerbaidjan posen fi a la guerra a l’Alt Karabakh iniciada el 27 de setembre amb un acord de pau supervisat per Rússia. L’acord contempla que l’Azerbaidjan conservi les zones de l’enclavament de població armènia que ha ocupat militarment durant el conflicte, en el qual ha rebut un suport decisiu de Turquia, i també la desmilitarització de zones adjacents. Rússia i Turquia acorden desplegar forces de pacificació a les zones frontereres. L’acord és rebut a Armènia amb crides a la dimissió del primer ministre davant el que es considera una capitulació. A Bakú una desfilada militar celebra el triomf sobre Armènia, presidida pels caps d’estat àzeri Ilham Alíev i turc Recep Tayyip Erdogan. En els dies posteriors, un gran nombre d’armenis fugen de l’Alt Karabakh. Molts d’ells cremen abans les pròpies cases. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
9 de novembre de 2020 |
Retorn a Bolívia d’Evo Morales Després d’un any a l’exili, l’expresident Evo Morales retorna a Bolívia des de l’Argentina. Després que el candidat del seu partit Luis Arce guanyés les eleccions presidencials del 18 d’octubre, un jutge va aixecar l’ordre d’arrest per sedició i terrorisme contra Morales impulsada per les forces de dreta que el van descavalcar del govern arran de les conflictives eleccions de l'octubre de 2019. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
8 de novembre de 2020 |
Eleccions legislatives a Myanmar El partit d’Aung San Suu Kyi, cap de govern de fet de Myanmar, guanya clarament les eleccions legislatives. La Lliga Nacional per la Democràcia supera clarament la majoria absoluta. El principal partit de l’oposició, que té el suport dels militars, reclama la repetició de les eleccions. En aquestes eleccions es prohibeix la participació de candidats de minories ètniques i religioses, entre les quals els Rohingya, la persecució contra els quals ha donat lloc a acusacions de genocidi contra Aung San Suu Kyi, el govern i l’exèrcit. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
7 de novembre de 2020 |
El Parlament d’Etiòpia dissol el govern autònom de Tigre El parlament federal d’Etiòpia aprova la dissolució del parlament de la regió de Tigre. El desencadenant de la decisió és la negativa del govern autònom integrat pel Front Popular d’Alliberament de Tigre (TPLF) de celebrar unes eleccions que el govern federal havia prohibit. Les tensions entre els governs autònom i federal van començar el 2018 quan Ahmed Abiy va ser nomenat primer ministre, el qual va impulsar reformes que a Tigre es van considerar hostils.Tres dies abans de l'ordre de dissolució (4 de novembre), Abiy llança una ofensiva militar per controlar el territori. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
5 de novembre de 2020 |
Dimiteix el president de Kosovo El president de la república de Kosovo Hashim Thaci dimiteix el càrrec. Thaci va comandar la guerrila albanokosovar UCK durant la guerra d’independència (1998-99) i està acusat formalment de crims de guerra i contra la humanitat, càrrecs dels quals es declara innocent. Junt amb altres exalts comandaments de la UCK ha de ser jutjat pel Tribunal especial de l’Haia. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
3 de novembre de 2020 |
Eleccions als Estats Units Els Estats Units celebren eleccions presidencials i legislatives. El demòcrata Joe Biden s’enfronta al president republicà Donald Trump, que opta a revalidar el mandat. Dies abans, Trump posa en dubte la validesa del vot per correu i dona a entendre que pot no reconèixer els resultats. Els primers resultats en tancar-se els col·legis són molt ajustats però en les hores següents l'avantage de Biden s'eixampla, superant còmodament la majoria absoluta de 270 delegats i guanyant en la majoria dels estats. Al Congrés, tot i un retrocés de 9 escons, els demòcrates mantenen la majoria absoluta (222 sobre 435) a la Cambra de Representants; al Senat, el 6 de gener els resultats donen un empat dels dos partits, però el control de la cambra passa als demòcrates atès que la presidència l'ocupa el vicepresident, el vot del qual decanta la majoria. En alguns dels estats en què els resultats són més ajustats, Trump denuncia irregularitats i reclama el recompte dels vots. Els jutges concedeixen el recompte a l’estat de Geòrgia, que confirma la victòria de Biden. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
3 de novembre de 2020 |
Rescat d’Air Europa El consell de ministres espanyol aprova rescatar la companyia aèria Air Europa, en situació crítica a causa de la minva de vols per la pandèmia de la COVID-19. El rescat consta de dos crèdits de 450 milions d’euros. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
3 de novembre de 2020 |
El govern xinès atura la sortida a borsa d’Ant Group El govern xinès atura en el darrer moment la sortida a borsa d’Ant Group, filial de la companyia de comerç electrònic Alibaba Group fundada pel magnat Jack Ma. En cas de fer-se efectiva, hauria estat una de les sortides a borsa de més valor de la història. El 18 de desembre la Xina anuncia formalment la introducció de regulacions per a evitar els monopolis, especialment en el comerç electrònica i les tecnologies de la informació i la comunicació en general. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
3 de novembre de 2020 |
El rei emèrit Joan Carles I i la reina Sofia, investigats per l’us de targetes opaques La fiscalia anticorrupció investiga el El rei emèrit Joan Carles I, la reina Sofia i alguns dels seus nets pel suposat ús de targetes bancàries opaques, que hauria tingut lloc després de l’abdicació i la pèrdua d’inviolabilitat del monarca (2014). El dia 5 es fan públiques investigacions de la fiscalia sobre presumptes regals a un empresari mexicà a través dels quals hauria evitat pagar uns 278.000 euros a hisenda en 2016-18. Els dies 10 i 11 de novembre dos mitjans de comunicació atribueixen al rei emèrit més diners i operacions irregulars a Suïssa i al Kazakhstan. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
2 de novembre de 2020 |
Pas del tifó Goni per les Filipines El tifó Goni, un dels de més intensitat mai registrada i mes devastadors dels darrers anys, s’abat a les Filipines els dies 1 i 2 de novembre. Els dies 3 i 4 passa pel Vietnam, on també causa danys importants, i es dissipa el dia 6. En conjunt, més d’un milió de persones han hagut de ser evacuades i d’aquestes més de 300.000 s’han convertit en desplaçats. Els morts i desapareguts són una trentena. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
2 de novembre de 2020 |
Atemptats gihadistes a Viena Quatre persones moren i 23 resulten ferides en sis atemptats amb armes de foc al centre de Viena. El primer té lloc molt a prop de la principal sinagoga de la ciutat. Un dels atacants, abatut per la policia és un simpatitzant d’Estat Islàmic nascut a Àustria. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
1 de novembre de 2020 |
Aldarulls a l’estat espanyol contra les restriccions anti-COVID19 Per segona nit consecutiva tenen lloc aldarulls en protesta contra les mesures anti-COVID19 en ciutats de l’estat espanyol, entre les quals Barcelona, Burgos, Santander, Madrid, Màlaga, Logronyo o Bilbao. Part dels participants en els avalots són negacionistes i simpatitzants de l’extrema dreta. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
1 de novembre de 2020 |
Referèndum constitucional a Algèria Algèria celebra un referèndum constitucional. El suport als canvis proposats és del 66%, però la participació no arriba al 24%. L’oposició qualifica els canvis, entre els quals la limitació a 2 mandats, de cosmètics i crida al boicot. El nou text entra en vigor l’1 de gener de 2021. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
31 d'octubre de 2020 |
Inauguració del nou aeroport de Berlín S’inaugura l’aeroport internacional Willy Brandt (Berlin Brandenburg Airport, BER) a la capital alemanya. La instal·lació entra en servei amb nou anys de retard i un sobrecost de 4.500 milions d’euros (3 vegades el pressupost inicial) en relació a les previsions. Durant els mesos següents es procedeix a tancar gradualment l’aeroport de Tegel, el que era l’aeroport de l’antic Berlín Occidental. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
30 d'octubre de 2020 |
Fort terratrèmol a l’Egeu Un terratrèmol de magnitud 7.0 que afecta l’Est de la Mediterrània provoca dos morts a l’illa grega de Samos i més d’un centenar a la ciutat turca d’Izmir, on a més de més de mil ferits s’enfonsen uns 20 edificis. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
30 d'octubre de 2020 |
La fiscalia renuncia investigar el rei emèrit Joan Carles I La Fiscalia del Tribunal Suprem renuncia investigar Joan Carles I pels presumptes delictes de blanqueig i infracció tributària perquè la inviolabilitat que li atorga la constitució ho impedeix, malgrat reconèixer l’existència d’indicis d’aquests delictes. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
29 d'octubre de 2020 |
L’Estat espanyol, obligat a pagar 1.350 milions als bancs pel Castor El Tribunal Suprem obliga l’Estat espanyol a retornar el crèdit pel tancament del magatzem de gas Castor. Després del tancament (2014) l’estat va voler retornar el crèdit que havia demanat als bancs Santander, CaixaBank i Bankia per indemnitzar la constructora ACS a través de la factura del gas, cosa que el Tribunal Constitucional va rebutjar. El 2018, els tres bancs van reclamar sense èxit els diners al govern espanyol, però els bancs van reclamar al Tribunal Suprem, que els dona la raó. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
28 d'octubre de 2020 |
Anuncis de confinaments i tancaments a França i Alemanya El govern francès anuncia el segon confinament total a partir del 30 d’octubre fins a l’1 de desembre per afer front a la segona onada de la COVID-19. Es decreta el tancament de bars, restaurants i fronteres exteriors i entre regions. Les escoles es mantenen obertes. A Alemanya la cancellera Angela Merkel anuncia restriccions d’un mes a partir del 2 de novembre que afecten la restauració, l’oci i la cultura. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
27 d'octubre de 2020 |
Acord per a garantir el sistema de pensions La Comissió del pacte de Toledo aprova per àmplia majoria (30 vots a favor, 5 en contra i 2 abstencions) les modificacions proposades al govern espanyol per a garantir la continuïtat del sistema de pensions. Les mesures més importants són posar fi al dèficit de la Seguretat Social el 2023 alliberant-la d’algunes despeses, vincular les pensions a l'IPC i evitar les prejubilacions. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
27 d'octubre de 2020 |
El Congrés rebutja despenalitzar les injúries a la Corona La majoria al Congrés dels diputats formada per PSOE, PP, Ciudadanos i Vox rebutja la proposta d’ERC de suprimir el delicte d’injúries a la Corona del codi penal espanyol. El 2016 ERC va presentar una proposta en el mateix sentit que també va ser rebutjada. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
26 d'octubre de 2020 |
El Tribunal Suprem dels Estats Units reforça la majoria conservadora Amb 52 vots a favor per 48 en contra el Senat dels Estats Units aprova el nomenament de la candidata al Tribunal Suprem proposada pel president Donald Trump Amy Coney Barrett. El Tribunal amplia amb el seu nomenament la majoria conservadora (6-3). Coneguda pels seus posicionaments contraris a l’avortament i als casaments homosexuals, Coney Barrett substitueix Ruth Bader Ginsburg, considerada una icona en la lluita pels drets civils. El nomenament de Coney Barrett a menys d’un mes de les eleccions presidencials ha suscitat nombroses crítiques dels Demòcrates. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
26 d'octubre de 2020 |
Escàndol per una festa amb ministres i líders polítics espanyols El casino de Madrid acull una festa amb vuitanta convidats per celebrar el cinquè aniversari del diari El Español. Entre els prop de 80 convidats hi ha diversos ministres del PSOE (Unidas Podemos declina la invitació), un dels quals el de sanitat, Salvador Illa, i els líders del PP, Ciudadanos, presidents de Comunitats autònomes del PP i del PSOE, el president del Real Madrid Florentino Pérez i representants de la cúpula de l’exèrcit. La festa dona lloc a un escàndol perquè es considera que la celebració contravé les mesures i les recomanacions de l’estat d’alarma del mateix govern contra la COVID-19 tot i que el diari i la Moncloa defensen que es prenen les mesures necessàries. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
25 d'octubre de 2020 |
Referèndum constitucional a Xile Amb el 78% dels vots a favor, Xile decideix en referèndum substituir la Constitució heretada de la dictadura del general Augusto Pinochet (1988) i substituir-la per una de nova. En el referèndum s’aprova també que el nou text l’elabori una convenció formada per 155 persones sorgides d'una votació popular. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
24 d'octubre de 2020 |
Atemptat en un centre educatiu de Kabul Un atemptat suïcida en un centre d’educació superior de Kabul resulta en la mort de 24 estudiants i una setantena de ferits. L’atac, reivindicat per l’anomenat Estat Islàmic, té lloc en un districte predominantment xiïta. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
23 d'octubre de 2020 |
Acord entre Mèxic i els Estats Units per l’aigua de la frontera Els Estats Units i Mèxic signen un acord que tanca la disputa per l’aigua en els territoris fronterers, una zona de gran aridesa. El 1944 els dos països van signar un tractat bilateral que repartia els recursos hídrics. Segons els termes de l'acord, Mèxic reconeix que deu als Estats Units aproximadament un any de l’aigua que ha consumit. Els grangers mexicans sostenen que els darrers anys han estat d’una gran sequera i que necessiten l’aigua per subsistir i responen a l'acord amb mobilitzacions violentes. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
22 d'octubre de 2020 |
Polònia prohibeix els avortaments El Tribunal Constitucional de Polònia prohibeix totalment els avortaments, llevat de casos d’incest o violació. Impedeix en canvi l’avortament en casos de malformacions del fetus. La legislació antiavortament de Polònia, que ja era una de les més restrictives d’Europa, s’endureix encara més. La sentència és contestada amb manifestacions en contra i el 26 de novembre, per 455 vots a favor, 145 en contra i 71 abstencions, el Parlament Europeu condemna la prohibiió gairebé total de l'avortament a Polònia. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
22 d'octubre de 2020 |
Rebutjada la moció de censura de Vox Per 298 vots en contra i 52 a favor el Congrés dels diputats rebutja la moció de censura del partit d’extrema dreta Vox contra el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
19 d'octubre de 2020 |
Santillana, adquirida per un grup finès Es fa públic l’acord de venda de l’editorial Santillana España al grup finès Sanoma per 465 milions d’euros. El fins ara propietari de Santillana, el grup de comunicació PRISA, preveu amb aquesta operació reduir el seu deute en un 30%. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
18 d'octubre de 2020 |
Eleccions a Bolívia Bolívia celebra la repetició de les eleccions de l’octubre de 2019, que es van declarar no vàlides després de grans mobilitzacion contra el president Evo Morales, el qual va dimitir i va fugir del país. Tanmateix, en aquesta ocasió s’imposa clarament Luis Arce, el candidat del partit de Morales, el Movimiento al socialismo (MAS). El 20 d’octubre el candidat opositor, Luis Mesa, reconeix la victòria d’Arce, que és investit nou president el 8 de novembre. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
18 d'octubre de 2020 |
Israel i Bahrain estableixen relacions diplomàtiques Israel i Bahrain signen a Manama, capital d’aquest estat, el tractat pel qual estableixen relacions diplomàtiques. Bahrain és el quart estat àrab a reconèixer i mantenir relacions diplomàtiques amb l’estat d’Israel després d’Egipte (1979), Jordània (1994), i la Unió dels Emirats Àrabs (agost de 2020). |
2020 | Món | Política i institucions | |||
17 d'octubre de 2020 |
Eleccions a Nova Zelanda La primera ministra sortint Jacinda Ardern i el partit laborista que lidera són els clars guanyadors de les eleccions generals a Nova Zelanda amb gairebé el 50% dels vots i 64 dels 120 escons de la cambra legislativa. El Partit Nacional ha aconseguit 36 diputats. Ardern s’ha beneficiat dels bons resultats de la gestió de la COVID-19. La pandèmia va obligar a ajornar les eleccions previstes per al setembre. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
16 d'octubre de 2020 |
Un islamista radical decapita un mestre a París El jove de 18 anys Abdullah Anzorov decapita el seu mestre Samuel Paty per mostrar en una classe caricatures de Mahoma. Anzorov, txetxè que vivia des del 2008 a França és abatut posteriorment per la policia que també deté sospitosos de participar en l’assassinat. El president Macron el qualifica d’atemptat islamista i crida els francesos a defensar la llibertat d’expressió i els valors republicans en general. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
15 d'octubre de 2020 |
Dimiteix el president del Kirguizistan Després de més d’una setmana de disturbis postelectorals, el president del Kirguizistan Sooronbay Jeenbekov anuncia la dimissió. La crisi va començar amb les eleccions del 4 d’octubre, que van atiar nombroses protestes que denunciaven un frau generalitzat. El dia 16 el nacionalista Sadyr Japarov, condemnat a 11 anys de presó per segrest, és nomenat president interí fins a la celebració de noves eleccions. Jeenbekov és el tercer president del Kirguizistan en dimitir a causa de protestes des del 1991. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
14 d'octubre de 2020 |
Dimiteix un jutge del TC acusat de violència masclista El jutge del Tribunal Constitucional Fernando Valdés Dal-Ré dimiteix el càrrec. Valdés Dal-Ré va ser detingut l'11 d'agost per presumpta violència contra la seva dona i el 8 d’octubre el jutge instructor va decidir processar-lo. El mandat de Valdés al TC va caducar al gener. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
7 d'octubre de 2020 |
Declarats culpables els dirigents del partit neonazi grec Alba Daurada Després de més de cinc anys de judicis, un jutjat d’Atenes declara culpables d’organització i activitats criminals una quinzena de dirigents, militants i simpatitzants al partit neonazi Alba Daurada. El cas va començar amb l’assassinat d’un antifeixista a Atenes l’any 2012. Alba Daurada va tenir entre 18 i 21 diputats a l’assemblea grega en 2012-19 i des d’aquest any no té representació. El 14 d’octubre es fa pública la condemna, entre 10 i 13 anys per als dirigents del partit. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
6 d'octubre de 2020 |
El president Trump, donat d’alta de COVID-19 El president dels Estats Units és donat d’alta mèdica després d’estar ingressat per COVID-19. El seu primer gest públic un cop a la Casa Blanca és treure’s la mascareta. El dia 1 va anunciar que ell i la seva dona havia donat positiu per COVID-19. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
4 d'octubre de 2020 |
Referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia Els partidaris de continuar formant part de França s’imposen en el segon referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia (53,2% contra 46,7%). En el primer referèndum del 3 de novembre de 2018 el “no” va obtenir el 56,4% i el “sí” el 43,4%. Els acords de Nouméa (1998) preveuen la possibilitat de celebrar un tercer referèndum el 2021. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
3 d'octubre de 2020 |
Venècia activa el sistema de dics antiinundacions En ocasió del temporal Álex, que causa estralls al Nord d’Itàlia, la ciutat de Venècia posa en funcionament amb èxit el sistema de dics MOSE per a contenir les pujades del nivell del mar, cada cop més freqüents. El conjunt de 78 barreres mòbils al llarg d’1,5 km de les aigües costaneres, inaugurades el 10 de juliol, es van projectar el 2003 però les pràctiques corruptes i els ajornaments constants van posposar reiteradament la posada en marxa. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
30 de setembre de 2020 |
El govern espanyol accepta les condicions de la Comunitat de Madrid en les mesures contra la COVID-19 El Ministeri de Sanitat encapçalat pel ministre Salvador Illa accepta dictar restriccions per a tot l’Estat per tal de frenar els contagis de la covid-19. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va acceptar a aplicar-les quan el ministeri la va instar a fer-ho, tot i que la taxa de contagis era la més alta de l’Estat. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
30 de setembre de 2020 |
La Unió Europea assenyala insuficiències de la justícia espanyola La Comissió Europea fa públic el primer informe sobre l’estat de dret als 27 estats membres de la UE. De l’Estat espanyol esmenta la demora dels processos judicials i en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), així com la dependència del fiscal general de l’executiu. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
30 de setembre de 2020 |
Entronització del nou emir de Kuwait Nawaf al-Ahmed succeeix el seu germanastre Sabah al-Ahmed com a emir de Kuwait un dia després de la seva mort. Sabah al-Ahmed regnava a l’emirat des del 2006. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
29 setembre de 2020 |
Amnistia Internacional suspèn l’activitat a l’Índia Amnistia Internacional anuncia que atura l’activitat a l’Índia pels obstacles del govern a les investigacions sobre drets humans en aquest país, que qualifica de “cacera de bruixes” contra les oenagés. Concretament, esmenta el bloqueig de comptes bancaris com el principal instrument d’aquesta política. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
29 de setembre de 2020 |
La Cambra dels Comuns aprova el pla del Brexit del govern britànic Per 340 vots a favor i 256 en contra la cambra baixa del Parlament britànic aprova la Llei del Mercat Intern, el pla del Brexit del govern presidit per Boris Johnson. L’oposició critica que el pla anul·la parts de l’acord signat amb la Unió Europea el gener de 2020. L’1 d’octubre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anuncia l’inici d’accions legals contra l’aprovació de la llei. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
29 de setembre de 2020 |
El nombre de morts per la COVID-19 a tot el món supera el milió El secretari general de l’ONU, António Guterres, qualifica de “fita dolorosa” la xifra de més d’un milió de morts a tot el món per la covid-19 deu mesos després de declarar-se la pandèmia a la Xina. La xifra és una projecció de la Universitat Johns Hopkins, però molts experts consideren inferior a la real. La major part de les morts es concentren al Brasil, l’Índia i els Estats Units. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
27 de setembre de 2020 |
Reprèn la guerra entre l’Azerbaidjan i Armènia per l’Alt Karabakh Amb nombroses baixes civils i militars, els exèrcits de l’Azerbaidjan i Armènia protagonitzen els primers combats pel control de l’Alt Karabakh des del 1994. Al mes de juliol, després d’un intercanvi de trets a la frontera que va deixar una quinzena de morts, a Bakú una gran manifestació va reclamar al govern atacar Armènia, i poc després el president turc Recep Tayyip Erdogan va manifestar el suport de Turquia a l’Azerbaidjan. Els primers dies d’octubre continua la guerra i les morts tant civils com militars ja es compten per centenars. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
25 de setembre de 2020 |
La junta militar de Mali nomena un govern de transició Bah Ndaw, exministre de defensa de Mali, és elegit cap d’un govern de transició fins a la celebració d’eleccions previstes per d'aquí a divuit mesos. El vicepresident és el coronel Assimi Goita, líder del cop d’estat que va derrocar el govern el 18 d’agost. L’Organització d’Estats de l’Àfrica Occidental (ECOWAS), que va imposar sancions a Mali després del cop, va posar com a condició que el govern de transició estigués presidit per un civil per aixecar-les. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
25 de setembre de 2020 |
Dimissió d’un cardenal El cardenal Giovanni Angelo Becciu anuncia la dimissió. Becciu, un estret col·laborador del Papa, sosté que va ser el mateix Francesc qui li va demanar la dimissió després de ser acusat de desviar fons del Vaticà a familiars seus, cosa que ell nega. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
23 de setembre de 2020 |
Moren uns 400 cetacis a Tasmània Més de 400 caps d’olla apareixen avarats en una platja de Tasmània. Uns 380 moren i uns 50 poden ser salvats. L’aparició de grups de cetacis en platges no és desconeguda tot i que les causes no són clares, però aquesta és una de les ocasions dels darrers anys en què el nombre de cetacis morts és més elevat. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
23 de setembre de 2020 |
El president de Bielorússia, investit amb el rebuig de la Unió Europea Aleksandr Lukaixenko és novament investit president de Bielorússia després d’unes polèmiques eleccions (9 d’agost) i una onada de revoltes de gran amplitud. A través de l’alt representant per als Afers Exteriors, Josep Borrell, la UE expressa el desacord amb el nomenament, que considera mancat de legitimitat. No obstant això, el dia abans (22) la UE renuncia a imposar sancions a Bielorússia per la negativa de Xipre. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
20 de setembre de 2020 |
Tadej Pogacar guanya la Volta Ciclista a França L’eslovè Tadej Pogacar s’imposa en la classificació general i guanya la 107a edició de la Volta Ciclista a França. Pogacar es converteix en el segon guanyador més jove, ja que el dia de l’arribada a París és la vigília del seu 22è aniversari. L’edició del Tour del 2020, que va començar el 29 d’agost, va haver de ser posposada tres setmanes a causa de la covid-19. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
20 de setembre de 2020 |
Es fan públics els documents FinCEN El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) fa públics 2.657 documents filtrats sobre presumptes casos de blanqueig de diners. Entre aquests hi ha les inversions fraudulentes, seguint l’anomenat sistema Ponzi, realitzades al banc britànic HSBC en 2013-14, la inacció del Banc Central de la Unió dels Emirats Àrabs davant les operacions d’una empresa local de la qual es coneixia que ajudava l’Iran a evadir sancions (2011-12), o les sospites d’evasió a través de Barclays de les sancions per l’annexió de Crimea (2014) al multimilionari rus Arkadi Rotenberg. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
20 de setembre de 2020 |
Referèndum a Itàlia sobre el nombre de parlamentaris Itàlia aprova en referèndum la reducció del nombre de diputats de 945 a 600: la Cambra dels Diputats passa de 630 a 400 i el Senat de 315 a 200. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
18 de setembre de 2020 |
Madrid descarta el confinament en la resposta a l’alta taxa d’infeccions per COVID-19 La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, anuncia restriccions de la mobilitat a 37 àrees sanitàries per frenar els contagis de covid-19, que afecten un 13% de la població. Les autoritats madrilenyes descarten el confinament tot i que el nombre de casos és, amb diferència, el més alt de l’Estat espanyol. La mesura entra en vigor el dia 21, però el cap de setmana hi ha sortides massives de la capital. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
16 de setembre de 2020 |
L’ONU acusa el govern veneçolà de crims contra la humanitat El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides anuncia els resultats d’una missió d’investigació a Veneçuela. Els investigadors acusen el govern de Veneçuela d’assassinats, tortures i desaparicions, delictes constitutius de crims contra la humanitat. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
16 de setembre de 2020 |
Nou primer ministre del Japó Yoshihide Suga pren possessió com a nou primer ministre del Japó, dos dies després de ser nomenat president del Partit Liberal Democràtic. Yoshihide Suga succeeix Shinzo Abe, en el càrrec des del 2012, que l’agost de 2020 va anunciar la dimissió per motius de salut. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
16 de setembre de 2020 |
Condemna d’un expresident de la Federació Internacional d’Atletisme El senegalès Lamine Diack és condemnat a quatre anys de presó (dos dels quals suspesos) per rebre suborns d’atletes russos sospitosos de dopatge quan era president de la Federació Internacional d’Associacions d’Atletisme (IAAF) en ocasió dels Jocs Olímpics de Londres (2012). Diack va presidir la IAAF del 1999 al 2015. El seu fill va ser condemnat a sis anys, inhabilitat i multat el 2016 pel mateix cas. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
14 de setembre de 2020 |
Confirmat l’enverinament d’un líder opositor rus Diversos laboratoris de Suècia, França i Alemanya confirmen que el líder opositor rus Aleksei Navalni va ser enverinat amb l’agent nerviós conegut com a Novitxok. El 20 d’agost Navalni es va posar malalt durant un vol de Sibèria a Moscou. Després d’un aterratge d’emergència a Omsk va entrar en coma. Ingressat a l’hospital Charité de Berlín el 22 d’agost fou donat d'alta el 23 de setembre. Diversos caps d’estat i de govern europeus, entre els quals Angela Merkel, condemnen l’intent d’assassinat, però no esmenten en cap moment l’Estat rus, que la majoria de mitjans occidentals fan responsable de l’enverinament. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
14 de setembre de 2020 |
Comença el judici a la SGAE Després de set anys d’investigacions comença el judici a dirigents de la Societat General d’Autors i Editors d’Espanya (SGAE), entre els quals Teddy Bautista, que la va presidir durant més de quinze anys. Als acusats se’ls fa responsables d’haver desviat més de 47 milions d’euros de l’organització en benefici propi. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
12 de setembre de 2020 |
Inici de converses de pau entre els talibans i el govern de l’Afganistan Comencen a Qatar les converses entre dirigents dels talibans i el govern de l’Afganistan per posar fi a quasi vint anys de guerra civil. Són conseqüència de l’acord dels talibans i els Estats Units al febrer, i han estat precedides d’intercanvis de presoners els mesos anteriors. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
12 de setembre de 2020 |
Turquia atura les prospeccions de petroli en aigües disputades de l’Egeu Turquia retira el vaixell que realitza prospeccions petrolieres en aigües de la mar Egea sobre les quals manté una disputa amb Grècia i Xipre. Les prospeccions van començar al mes d’agost i han donat lloc a tensions entre Turquia i la Unió Europea, especialment amb França. Tanmateix, el govern turc no expressa la voluntat de renunciar a les prospeccions. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
11 de setembre de 2020 |
Condemnat l’acusat de la matança de jesuïtes al Salvador del 1989 L’Audiència Nacional condemna a 133 anys de presó l’excoronel i exviceministre de Seguretat Pública de l'exèrcit del Salvador, Inocente Orlando Montano Morales, per l’assassinat de vuit persones, cinc de les quals jesuïtes a la Universitat Centreamericana del Salvador. Entre les víctimes hi havia el jesuïta espanyol Ignacio Ellacuría, rector de la universitat. Montano va ser extradit dels Estats Units l’any 2017 i és l’únic condemnat per aquests fets perquè el Salvador va aprovar una llei d’amnistia per als crims comesos entre el 1980 i el 1992. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
10 de setembre de 2020 |
Idealista, adquirit per un fons suec El portal immobiliari Idealista és adquirit pel fons suec EQT per 1.300 milions d’euros. El portal, des del 2015 propietat d’Apax Partners, va ser pioner del sector a l’Estat espanyol. Actualment té uns 38 milions de visitants mensuals únics al sud d'Europa i dona suport a uns 40.000 agents immobiliaris. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
10 de setembre de 2020 |
El Parlament Europeu retira el premi Sàkharov a Aung San Suu Kyi La vicepresidenta del Parlament Europeu Heidi Hautala anuncia que la cambra retira el premi Sàkharov a la ministra d’afers estrangers i cap de govern de fet de Myanmar Aung San Suu Kyi per la seva inhibició davant els crims comesos per l’exèrcit contra la minoria musulmana dels rohingya. La vicepresidenta aclareix, però, que la cambra segueix reconeixent la lluita de Suu Kyi per la democràcia a Myanmar que la van fer mereixedora del premi l’any 1990. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
9 de setembre de 2020 |
Un incendi destrueix el camp de migrants més gran de Grècia Un incendi destrueix el camp de migrants de Moria, a l’illa de Lesbos, el més gran de Grècia. Amb una capacitat de 2.000 persones, n’allotjava unes 13.000, sembla que el foc va començar durant unes protestes contra les restriccions per la covid-19 que es van imposar la setmana anterior. Els migrants rebutgen ser internats en un nou camp a Grècia i reclamen ser distribuïts per altres estats de la Unió Europea, cosa que també reclama el govern grec. El dia 11 de setembre, onze estats de la UE acorden fer-se càrrec d’uns 400 menors no acompanyats que vivien al camp. Dos dies després el govern grec anuncia la construcció d’un nou camp a la mateixa illa de Lesbos. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
8 de setembre de 2020 |
Commutades les penes de mort dels sentenciats per l’assassinat del periodista Khashoggi Un tribunal saudita commuta les penes de mort per vint anys de presó als cinc condemnats el desembre de 2019 per l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. El canvi té lloc després que la família de la víctima perdonés els assassins. En canvi, la parella de Khashoggi qualifica el procés judicial de farsa i sosté que l’assassinat va ser ordenat des de la casa reial saudita. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
7 de setembre de 2020 |
El PP, acusat d’un nou cas de corrupció La fiscalia assenyala els exministres del Partido Popular Jorge Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal com a principals sospitosos de la trama corrupta coneguda per “cas Kitchen”. El cas té l’origen en les investigacions sobre l’excomissari José Manuel Villarejo, que posen al descobert una operació per robar documents a l'extresorer del PP Luis Bárcenas. El 18 de setembre el jutge imputa l’exministre Fernández Díaz en el cas. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
6 de setembre de 2020 |
Pas pel Japó del tifó Haishen El tifó Haishen arriba a la màxima intensitat al seu pas pel Japó i el govern ordena evacuar unes 200.000 persones. El Haishen és el tercer tifó que afecta de manera consecutiva l’àrea compresa entre la península de Corea, la costa nord de la Xina, Taiwan i les Filipines durant el període comprès entre el 21 d’agost i el 9 de setembre. Els dos primers van ser el Bavi i el Maysak, el de més intensitat. Les morts van ser en total una quarantena, i els danys d’uns dos centenars de milions de dòlars. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
6 de setembre de 2020 |
Detenció massiva de manifestants a Hong Kong La policia deté uns 300 manifestants a Hong Kong. La mobilització es va convocar per la decisió de la cap de la zona administrativa especial, Carrie Lam, d’ajornar les eleccions a la cambra legislativa. Carrie Lam, que addueix la crisi de la covid-19 com a motiu de la decisió, ha seguit en tot moment les directrius de Pequín des que van començar les protestes contra els atacs a l’autogovern. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
5 de setembre de 2020 |
L’AIEA anuncia que l’Iran acumula més urani enriquit del permès Després de la visita a dos centrals nuclears, els inspectors de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica informen que l’Iran acumula urani enriquit més de 10 vegades per sobre el límit permès pel tractat del 2015. L’Iran afirma que la seva energia nuclear és per a finalitats exclusivament pacífiques. L’anunci s’ha donat a conèixer després que el president nord-americà Donald Trump, que en accedir al poder va retirar els Estats Units del tractat, imposés noves sancions a l’Iran. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
4 de setembre de 2020 |
Descoberta una gran base de dades d’Estat Islàmic L’Institut per al Diàleg Estratègic (ISD) fa públic el descobriment a la xarxa d’una gran base de l’organització terrorista autoanomenada Estat Islàmic. Les investigacions van començar després de la mort del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi, l’octubre de 2019. Es tracta d’un repositori descentralitzat, renovat constantment amb continguts de propaganda radical islàmica, instruccions i informacions sobre atemptats i accions de sabotatge. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
3 de setembre de 2020 |
Íñigo Urkullu és investit lehendakari El Parlament basc sorgit de les eleccions del 12 de juliol celebra el ple d’investidura, en el qual Íñigo Urkullu és confirmat en el càrrec amb els vots del Partit Nacionalista Basc (30 de 60 escons) i el Partit Socialista d’Euskadi (10). El 8 de setembre Urkullu forma un govern de coalició amb el PSE amb 8 consellers del PNB i 3 del PSE. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
2 de setembre de 2020 |
La justícia denega als hereus de Franco la propietat del Pazo de Meirás El Tribunal Superior de Justícia de Galícia dictamina en una sentència que els hereus de Francisco Franco han de retornar al domini públic el pazo de Meirás (la Corunya), on el dictador tenia la residència d’estiu. El Tribunal estableix que la propietat passà a Franco com a cap d’estat i no a títol personal, i que el suposat “regal” fou obtingut a través de coaccions i la inscripció en el registre de la propietat (1941) fou fraudulenta. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
2 de setembre de 2020 |
El govern espanyol posa fi al monopoli de la gestió dels drets d’autor El ministeri de cultura espanyol autoritza que la Sociedad Española de Derechos de Autor (SEDA) dugui a terme la gestió col·lectiva de drets d’autor sobre obres musicals. L’autorització posa fi a un segle de monopoli de la Sociedad General de Autores i Editores, que es troba en una situació de pràctica fallida i immersa en un procés judicial per presumptes pràctiques corruptes. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
2 de setembre de 2020 |
Comença el judici per l’atemptat de Charlie Hebdo Comença a París el judici a catorze presumptes col·laboradors dels terroristes de l’atemptat al setmanari satíric Charlie Hebdo del 7 de gener de 2015, en el qual foren assassinades 12 persones. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
2 de setembre de 2020 |
Detectada una gran fusió de forats negres Les anàlisis de l’observatori LIGO-VIRGO dels senyals captats pels radars dels sistemes de detecció d'ones gravitacionals el 29 de maig de 2019 confirmen que corresponen a la fusió de dos forats negres de fa 7 mil milions d’anys. Es tracta de la fusió més gran de forats negres i l’energia alliberada equivaldria a la de vuit sols com el del sistema solar. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
1 de setembre de 2020 |
Quatre expresidents del govern espanyol defensen Martín Villa Els quatre expresidents de govern vius de la monarquia constitucional, Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, signen una carta conjunta on defensen l’actuació de l’exministre de l’Interior Rodolfo Martín Villa. La carta està dirigida a la jutgessa argentina María Servini, que en virtut de la llei de justícia universal vigent a l’Argentina interroga Martín Villa per decidir si el processa per genocidi i crims de lesa humanitat amb motiu de diversos morts a mans de la policia en 1976-78, quan ocupava el càrrec. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
30 d'agost de 2020 |
Eleccions generals a Montenegro Se celebren eleccions generals a Montenegro. Malgrat continuar com a primera força, el Partit Socialdemòcrata té un retrocés important, gràcies al qual la coalició opositora Futur per a Montenegro aconsegueix formar amb altres partits el primer govern conservador des de la independència, amb Zdravko Krivokapić com a primer ministre. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
29 d'agost de 2020 |
Gran manifestació a Berlín contra les mesures antipandèmia Unes 38.000 persones es manifesten a Berlín per protestar contra les mesures dels governs federals i dels lands per erradicar la covid-19. Els manifestants, als quals les autoritats obliguen a portar mascaretes i a complir altres mesures de prevenció, afirmen que les mesures van en contra de les llibertats bàsiques que garanteix la constitució i defensen que formen part d’una conspiració. Hi participen nombroses organitzacions d’extrema dreta. L’acte és majoritàriament pacífic, llevat de l’intent d’un nombrós grup que intenta assaltar el Reichstag (parlament federal) i s’enfronta amb la policia, que deté entre dues-centes i tres-centes persones. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
27 d'agost de 2020 |
Mor una opositora turca en vaga de fam L’advocada turca Ebru Timtik mor després d’una vaga de fam de 238 dies. El març del 2019 un tribunal la va condemnar a tretze anys i sis mesos de presó per "ser membre d’una organització terrorista" després d’un judici en què la defensa no va tenir accés a les proves i en el qual s’acceptaven testimonis anònims. Timtik és el quart pres polític que mor en vaga de fam des del juny de 2020. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
26 d'agost de 2020 |
Dimiteix un comissari europeu per infringir mesures contra la COVID-19 Phil Hogan, comissari per Irlanda de comerç a la Comissió Europea dimiteix el càrrec després de fer-se públic que el 19 d’agost va assistir a un àpat amb més de 80 persones, contravenint les mesures del govern irlandès. El 12 d'octubre el substitueix en el càrrec, Mairead McGuinness, proposada al seu torn per l’executiu irlandès. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
25 d'agost de 2020 |
El govern de la RD del Congo anuncia la fi de l'epidèmia de xarampió El govern de la República Democràtica del Congo declara oficialment superada l’epidèmia de xarampió de la qual han estat víctimes més de 7.000 nens menors de tres anys. Els primers casos es van registrar el juny de 2018. L’epidèmia, una de les més greus dels darrers anys, ha pogut ser contrarestada gràcies a una campanya de vacunacions massives. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
25 d'agost de 2020 |
L’OMS declara l’Àfrica “lliure de pòlio” La Comissió Regional de Certificació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a l’Àfrica declara que la poliomielitis es considera erradicada a tot el continent. El 2016 Nigèria va ser el darrer país a informar d’infeccions. En aquest país es concentraven fa una dècada la meitat dels casos de tot el món. Actualment, segueixen havent-n'hi a l’Afganistan i al Pakistan. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
24 d'agost de 2020 |
Confluència de dos huracans a l’Atlàntic Els huracans Laura i Marco coincideixen a l’oceà Atlàntic davant les costes del golf del sud dels Estats Units i les petites Antilles. El Laura, d’intensitat 4 (un punt per sota de la màxima), se situa més al nord i afecta sobretot els estats del sud dels EUA i les illes del nord del Carib, provoca més de setanta víctimes mortals i obliga a l’evacuació de milers de persones. No es dissipa fins al 29 d’agost. El Marco, d’intensitat menor, afecta la mateixa zona més al sud, especialment el golf de Mèxic i la costa atlàntica nord de Sud-amèrica. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
23 d'agost de 2020 |
El president Trump declara Califòrnia zona catastròfica pels incendis El president dels Estats Units Donald Trump declara zona catastròfica (“major disaster”) l’estat de Califòrnia i ordena l’enviament d’ajuts federals per combatre l’onada d’incendis. Des dels inicis de l’estiu han cremat unes 400.000 hectàrees en la pitjor onada d’incendis de la història en aquest estat. Una combinació de sequera persistent, temperatures molt altes i forts vents contribueixen als focs. Més de 14.000 bombers intenten apagar els prop de 600 focs detectats. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
21 d'agost de 2020 |
Atacs amb coets des de Gaza sobre territori israelià Durant la nit del 20 al 21 d’agost militants de Hamàs, el partit que controla el govern a la franja de Gaza, disparen fins a 12 míssils sobre Israel. 9 són interceptats, segons l’exèrcit d’Israel, que en represàlia ataca objectius militars de la franja. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
20 d'agost de 2020 |
Els Estats Units suspenen el tractat d’extradició amb Hong Kong Els Estats Units anuncien la suspensió de les extradicions amb Hong Kong, juntament amb els estatuts de soci comercial i diplomàtic preferents. El govern nord-americà addueix l’entrada en vigor de la nova llei de seguretat nacional a la Xina que considera que posa en greu perill drets i llibertats fonamentals. La mesura ve precedida per la suspensió del tractat d’extradició amb Hong Kong de la Gran Bretanya, Alemanya o Austràlia. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
18 d'agost de 2020 |
Cop d’estat a Mali Militars de Mali s’insurgeixen i derroquen el president Ibrahim Boubacar i el govern encapçalat pel primer ministre Boubou Cissé. En les setmanes anteriors el malestar de la població s’ha traduït en manifestacions contra el mal govern, la incapacitat de controlar el terrorisme gihadista i la corrupció. El cop és condemnat internacionalment. Tot i que la junta militar es compromet a retornar el poder als civils, anuncia que no ho farà abans de dos anys. El 6 de setembre fonts oficials informen que el president Keita és a la Unió dels Emirats Àrabs per rebre tractament mèdic. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
18 d'agost de 2020 |
Veredicte sobre l’assassinat del primer ministre libanès Rafiq Hariri El Tribunal Especial per al Líban de les Nacions Unides creat el 2007 declara Salim Ayyash culpable i principal responsable de l’assassinat l’any 2005 del primer ministre libanès Rafiq Hariri. Ayyash va ser jutjat en absència juntament amb altres sospitosos. Ḥizb Allāh, l’organització en la qual militava l’acusat, rebutja la sentència. El 13 de desembre el tribunal imposa a Ayyash cinc penes de cadena perpètua en absència. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
17 d'agost de 2020 |
El País Basc declara l’emergència sanitària per la COVID-19 El govern basc declara l’estat d’emergència sanitària que li permet adoptar mesures contra la pandèmia més estrictes que les acordades entre el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes el dia 14, entre les quals hi ha la prohibició de fumar a l’espai públic i el tancament de locals d’oci nocturn. El lehendakari Urkullu assumeix també el comandament únic en la lluita contra la COVID-19, a diferència d’altres presidents de comunitats autònomes. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
17 d'agost de 2020 |
La Casa Reial espanyola confirma la presència del rei emèrit a la Unió dels Emirats Àrabs La Casa Reial espanyola confirma les informacions d’alguns mitjans madrilenys segons les quals el rei emèrit es troba a la Unió dels Emirats Àrabs. Es desmenteixen d’aquesta manera altres versions que el situaven a la República Dominicana o a Estoril (Portugal). L’absència de Joan Carles de Borbó va anunciar-se el dia 3, i es relaciona amb diversos presumptes casos de corrupció que se li atribueixen: al juny, el Tribunal Suprem va obrir una investigació preliminar sobre el presumpte cobrament de comissions pel contracte del tren d'alta velocitat a l'Aràbia Saudita. Al juliol la fiscalia de Suïssa (on se li van descobrir comptes no declarats) va obrir una altra investigació sobre els negocis del rei emèrit a partir de declaracions de la seva examant Corinna Larsen, que el 8 de setembre declara a l'Audiència Nacional en relació amb les converses que va tenir amb l'excomissari Villarejo sobre aquests comptes i els negocis de Joan Carles. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
16 d'agost de 2020 |
Un petrolier es parteix en dos a l’oceà Índic El petrolier japonès MV Wakashio es trenca en dos a les aigües de les illes Maurici. El vaixell, que transportava 4.000 tones de cru, va embarrancar el 25 de juliol en un escull coral·lí, i al cap de poc temps van aparèixer esquerdes a la coberta. Les autoritats asseguren que s’ha pogut evitar el vessament de la major part del cru. Les illes Maurici depenen en gran part dels esculls de corall que atreuen una gran quantitat de turistes. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
15 d'agost de 2020 |
Redistribució de les forces nord-americanes a Europa El secretari d’estat nord-americà, Mike Pompeo, i el ministre de defensa polonès, Mariusz Blaszczak, signen l’Acord de Cooperació de Defensa Reforçada, pel qual uns 5.000 efectius de les forces nord-americanes estacionades a Alemanya es transfereixen a Polònia, on també es traslladarà el quarter general. L’operació segueix les reiterades acusacions del president Donald Trump a Alemanya de no contribuir prou a les finances de l’OTAN. L’anomenat redesplegament estratègic preveu també la redistribució d’uns 12.000 militars en altres estats europeus i el retorn als Estats Units d’uns 6.400 retornats del total dels prop de 38.000 fins ara estacionats a Alemanya. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
13 d'agost de 2020 |
Acord entre Israel i la Unió dels Emirats Àrabs per normalitzar relacions En un comunicat conjunt, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el príncep hereu d’Abu Dhabi, Mohammed al-Nahyan, i el president nord-americà, Donald Trump, fan públic l’establiment de relacions amb la Unió dels Emirats Àrabs (UAE). Un dels resultats de l’acord és que Israel suspèn (però no retira) els plans d’annexió de parts de Cisjordània. La UAE es converteix d’aquesta manera en el primer dels estats del Golf a normalitzar relacions amb Israel, i el quart dels estats àrabs després d’Egipte (1979), Jordània (1994) i Mauritània (1999-2009). L’Autoritat Nacional Palestina qualifica l’acord de “traïció”. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
13 d'agost de 2020 |
Desplegament militar de França a l’est de la Mediterrània El president de França Emmanuel Macron envia dos avions de combat i una fragata a l’est de la Mediterrània. L’objectiu de la missió és dissuadir Turquia de les prospeccions de gas i petroli iniciades al juny en les aigües disputades entre Grècia, Turquia i Xipre. França i Turquia, membres de l’OTAN, donen suport a bàndols enfrontats en la guerra de Líbia. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
12 d'agost de 2020 |
El govern de Namíbia rebutja l’oferta de reparacions d’Alemanya El president de Namíbia Hage Geingob rebutja l’oferiment d’Alemanya de reparació del genocidi de 1904-1908, en què l’exèrcit colonial assassinà prop d’un 75% de la població herero i nama en resposta a una insurrecció. Les converses sobre aquesta qüestió es van iniciar el 2015. Alemanya, contrària a fer servir el terme “reparacions”, va acceptar el juny de 2020 presentar formalment una disculpa. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
10 d'agost de 2020 |
Egipte restableix el Senat Egipte restaura el Senat amb eleccions a la cambra, que va ser dissolta el 2014 pel president Abdel Fattah al-Sisi, acusant-la de corrupta. Sota el nou reglament, un terç dels senadors són designats directament pel president. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
9 d'agost de 2020 |
Eleccions presidencials a Bielorrússia Se celebren eleccions presidencials a Bielorússia. El president Aleksandr Lukaixenko, en el poder des del 1991 i al capdavant d’un règim autoritari i personalista, obté més del 80% dels vots segons les fonts oficials, però l’oposició l'acusa de frau i de manipular els resultats. Les setmanes següents té lloc l’onada de protestes més gran des de la independència de l’exrepública soviètica. La principal contrincant de Lukasenko, Svetlana Tikhanóvskaia, muller d’un líder opositor empresonat després que anunciés la seva candidatura, s’exilia a Lituània. L’11 d’agost anuncia per vídeo que pren aquesta decisió per protegir els seus fills de la repressió desencadenada pel règim. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
4 d'agost de 2020 |
Allau de detencions d’opositors a Zimbàbue Grups de drets humans de Zimbàbue denuncien que uns 60 opositors i activistes són detinguts en una operació policial. Les detencions arriben en un moment de dures crítiques per la corrupció i el mal govern que encapçala el president Emmerson Mnangagwa, que en una aparició televisiva fa un dur advertiment a l’oposició i als activistes pels drets humans i civils. Més d’un centenar de destacats intel·lectuals africans signen una petició perquè la Unió Africana i el bloc d’estats de l’Àfrica del Sud suspenguin Zimbàbue de la seva qualitat de membre. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
4 d'agost de 2020 |
Dos centenars de morts per una explosió al port de Beirut Prop de 200 morts, més de 6.500 ferits i un centenar de desapareguts és el resultat d’una explosió en uns magatzems al port de la capital del Líban en encendre’s un dipòsit de 2.750 tones de nitrat d’amoni. Després de l’explosió se succeeixen les manifestacions contra el govern, responsabilitzant-lo de l’accident per la negligència i la corrupció. El 10 d’agost el primer ministre Hassan Diab anuncia la dimissió en bloc del govern. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
3 d'agost de 2020 |
Assassinat d'un periodista mexicà que investigava el narcotràfic Pablo Morrugares, editor del diari digital mexicà PM Noticias, és assassinat en un restaurant d’Iguala (Guerrero), juntament amb el seu guardaespatlles. Morrugares, que investigava el narcotràfic, rebia protecció policial des del 2016. És el quart periodista assassinat a Mèxic des de principis d’any. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
2 d'agost de 2020 |
Primera missió tripulada a l’espai d’una companyia privada La nau Crew Dragon de la companyia Space X completa la seva missió i amara a l’Atlàntic, prop de la costa de Florida. És el primer cop que una empresa privada envia a l’espai dos astronautes (Robert Behnken i Doug Hurley). La missió va ser posposada un any per una explosió d’una Crew Dragon no tripulada el 22 d’abril de 2019. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
1 d'agost de 2020 |
Entra en servei la primera central nuclear dels països àrabs La Unió dels Emirats Àrabs posa en marxa la central nuclear de Barakah, a la costa prop de la frontera amb Qatar. És la primera central nuclear del món àrab i el segon projecte d’alta tecnologia del país inaugurat el 2020, després de la missió Hope a Mart del mes de juliol. Per motius diferents, Qatar i Iran critiquen durament el projecte. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
31 de juliol de 2020 |
Conferència de presidents autonòmics A San Millán de la Cogolla (la Rioja) se celebra la conferència de presidents de comunitats autònomes que encapçalà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per tal de fixar els criteris de repartiment dels fons europeus de recuperació per la covid-19. No hi assisteix el president de la Generalitat Quim Torra, que critica la trobada presencial, i exigeix una reunió bilateral telemàtica per resoldre temes pendents. Torra retreu també a Sánchez la presència del rei Felipe VI a la trobada, que considera que és per netejar la imatge de la corona espanyola. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
31 de juliol de 2020 |
El Tribunal Suprem espanyol anul·la la condemna a Otegi a instàncies del TEDH El Tribunal Suprem espanyol anul·la la sentència del cas Bateragune que condemnava el líder Arnaldo Otegi i quatre polítics més de l'esquerra abertzale per pertinença a organització terrorista. L’anul·lació és conseqüència de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del novembre del 2018 contra el Suprem per la manca d’imparcialitat en el judici i en la jutge que els va condemnar. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
30 de juliol de 2020 |
Missió de la NASA a Mart Des de la base de cap Canaveral la NASA du a terme el llançament de la nau que transporta el robot Perseverance a Mart. És previst que el robot es col·loqui a la superfície del cràter Jezero el febrer de 2021. El seu objectiu és trobar testimonis de vida o fòssils, i experimentar el vol en l’atmosfera del planeta amb un dron. La de la NASA és la tercera missió a Mart en menys de quinze dies després de les de la Unió dels Emirats Àrabs i de la Xina. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
30 de juliol de 2020 |
Segona acusació formal contra l’exministre d’Interior italià El Senat italià aprova obrir un procés judicial contra l’exministre de l’Interior italià pel bloqueig del vaixell de rescat Open Arms, amb més d’un centenar de migrants a bord l’estiu del 2019. L’acusació el considera presumptament responsable de detenció il·legal. El febrer de 2020 Salvini també va ser desproveït de la immunitat parlamentària pel Senat en un cas semblant. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
29 de juliol de 2020 |
Els separatistes del Iemen del Sud acorden reintegrar-se a la coalició antihouthi El Consell de Transició del Sud, òrgan que agrupa sectors sunnites del Iemen del Sud arriba a un acord amb el govern iemenita, reconegut internacionalment després d’un acord d’alto el foc signat al juny. A canvi, l’acord dona al Consell representació en el govern que s’ha de formar en els trenta dies següents. Aquesta absència de representació va comportar a l’abril la sortida del Consell de la coalició sunnita enfrontada a la milícia xiïta houthi en la guerra civil que es va iniciar el 2011. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
24 de juliol de 2020 |
Acord de Goldman Sachs amb el govern de Malàisia per un cas de corrupció multimilonària El banc Goldman Sachs arriba a un acord amb el govern de Malàisia per compensar amb 3,9 bilions de dòlars les pèrdues d’un fons estatal de desenvolupament. El frau, comès mitjançant una emissió de bons el 2012 i 2013, hauria sostret uns 2,7 mil milions de dòlars per al pagament de suborns. El dia 28 un tribunal declara l’ex-primer ministre Najib Razak culpable de tots els càrrecs de l’estafa. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
24 de juliol de 2020 |
Inauguració de Santa Sofia com a mesquita La basílica de Santa Sofia, a Istanbul, inaugura amb la primera pregària la reconversió a mesquita després que el 1934 fos secularitzada com a museu. En la pregària hi participa com a màxima autoritat el president turc, Recep Tayyip Erdogan, artífex d’aquest canvi. Santa Sofia té l’origen en la basílica cristiana erigida per l’emperador Constantí (segle IV) i que amb la presa de Constantinoble (1435) va ser convertida en mesquita. La decisió rep dures crítiques internacionals, sobretot de la UNESCO, que la va declarar patrimoni de la humanitat el 1985, i del govern grec. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
23 de juliol de 2020 |
Missió de la Xina a Mart Des de la base de Wenchang a l’illa de Hainan, té lloc el llançament d’un coet Llarga Marxa 5 cap a Mart. La missió, que rep el nom de Tianwen-1, és previst que situï un vehicle sobre la superfície del planeta. Un dels objectius de la Tianwen-1 és l’estudi de la seva geologia. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
21 de juliol de 2020 |
El Consell Europeu acorda un pla econòmic per fer front a la covid-19 Després de diversos intents fallits, els caps d’estat i de govern de la Unió Europea anuncien un acord en el pla conjunt per fer front a la pandèmia de la covid-19 i els seus efectes en l’economia. El pla té com a nucli 390 mil milions d’euros en subsidis i 360 mil milions en préstecs. Espanya i Itàlia són els principals beneficiaris dels préstecs. Les discrepàncies en l’acord se centraven en la part del total dels 750 mil milions que es destinaven a subsidis i a préstecs. Contràriament a Espanya i Itàlia, els Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca defensaven una proporció molt més alta de préstecs. És el primer cop que la UE emet deute públic, i l’acord està sotmès a sancions i a suspensió dels subsidis en cas de no complir les condicions vinculades als subsidis. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
21 de juliol de 2020 |
Inici del judici a l’exdictador del Sudan Començà el judici contra Umar al-Baixir i una vintena d’ex-alts càrrecs del seu règim per la participació en el cop d’estat del 1989 amb el qual prengué el poder. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
20 de juliol de 2020 |
El president rus substitueix el governador d’una regió enmig de protestes El president rus Vladímir Putin nomena un nou governador en funcions a la regió de Khabarovsk, a l’extrem oriental del país. L’arrest del governador Serguei Furgal el 9 de juliol, a qui s’acusava d’assassinat, va desencadenar una onada de protestes, que qualificaven les acusacions i l’arrest d’estar políticament motivats. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
19 de juliol de 2020 |
Missió de la Unió dels Emirats Àrabs a Mart S’enlaira des de l’aeroport de Tanegashima (Japó) un coet amb la sonda Hope, per estudiar el clima i l’atmosfera de Mart. La missió és una iniciativa de la Unió dels Emirats Àrabs i té un important suport científic dels Estats Units. Es preveu que la data d’arribada de la missió coincideixi amb el 50è aniversari de la fundació dels Emirats, primer estat arabomusulmà a incorporar-se a l’exploració espacial. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
18 de juliol de 2020 |
Incendi a la catedral de Nantes Es declara un incendi a la catedral de Sant Pere i Sant Pau de la ciutat francesa de Nantes, que destrueix l’orgue del segle XV i algunes obres d’art. L'incendi es produeix un any i tres mesos després del de Notre-Dame de París però els danys són molt menors. El dia 26 un voluntari de la catedral confessa a la policia ser l’autor de l’incendi. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
16 de juliol de 2020 |
El Real Madrid guanya la Lliga 2019-20 El Real Madrid guanyà per 34è cop la Lliga espanyola de futbol en derrotar per 2 a 1 el Vila-real. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
15 de juliol de 2020 |
Els Països Baixos porten Rússia al Tribunal d’Estrasburg Els Països Baixos acusen formalment l’estat de Rússia davant del Tribunal Europeu de Drets Humans per l’atac que va fer caure l’avió MH17 a Ucraïna el 2014. Segons les investigacions dels Països Baixos l’atac de la milícia prorussa va comptar amb la participació russa. Van morir tots els 298 ocupants de l’avió, la major part dels quals ciutadans dels Països Baixos. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
13 de juliol de 2020 |
Revocada la sanció al Manchester City El Tribunal Arbitral de l’Esport (TAS) revoca la prohibició de la UEFA al primer equip del Manchester City de competir internacionalment durant dos anys. El TAS també rebutja la sentència de la UEFA segons la qual el club anglès s’havia finançat il·legalment del 2012 al 2016. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
12 de juliol de 2020 |
Eleccions als parlaments basc i gallec Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec. Al País Basc, el PNB augmenta lleugerament la representació (31) tot i no arribar a la majoria absoluta i EH Bildu es consolida com a segona força (22) seguit del Partit Socialista (10) i de Podemos (6), que pateix un fort retrocés. PP i Ciutadans obtenen 5 escons cadascun i l’extrema dreta (Vox) entra per primer cop a la cambra. A Galícia, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo obté la quarta majoria absoluta (42), seguit del BNG, que triplica la representació (19), i dels socialistes (14). De ser segona força el 2016, Podem i les Marees a Galícia es queden sense diputats. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
12 de juliol de 2020 |
Eleccions presidencials a Polònia En la segona volta de les eleccions presidencials el conservador Andrzej Duda derrota amb un 51% dels vots el liberal Rafal Trzaskowski. La participació és la més alta de la Polònia postcomunista (68,2%). Duda repeteix en el càrrec, que va aconseguir el 2015. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
11 de juliol de 2020 |
25 anys de la massacre de Srebrenica Es commemoren els 25 anys de la massacre de Srebrenica (Bòsnia i Hercegovina), on moriren uns 8.000 bosniomusulmans el juliol de 1995 assassinats per forces serbobosnianes. L’expresident nord-americà Bill Clinton (que va ser clau per aturar les guerres dels Balcans de 1992-99) i el príncep de Gal·les són la principal representació internacional. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
10 de juliol de 2020 |
Suïcidi de l’alcalde de Seül Park Won-soon, alcalde de la capital de Corea del Sud, és trobat mort per la policia en una muntanya propera. L’alcalde deixa un missatge on demana excuses sense especificar. Park Won-soon havia estat acusat d’assetjament sexual per una treballadora a càrrec seu. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
10 de juliol de 2020 |
Sèrbia i Kosovo reprenen converses Després de divuit mesos d’interrupció Kosovo i Sèrbia reprenen les converses per resoldre la disputa territorial que els enfronta. La trobada, que es fa de manera telemàtica, és impulsada per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès Emmanuel Macron, que consideren la resolució de la disputa imprescindible per iniciar negociacions d’ingrés a la UE. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
9 de juliol de 2020 |
Nomenat un nou president de l’Eurogrup L’irlandès Paschal Donohoe és elegit president de l’Eurogrup, l’òrgan de la Unió Europea que reuneix els ministres de finances de la zona euro i un dels més influents de l’organització. El portuguès Mário Centeno ha estat succeït en el càrrec per Donohoe que ha superat la ministra espanyola Nadia Calviño com a principal aspirant al càrrec tot i que aquesta tenia el suport d’Alemanya. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
7 de juliol de 2020 |
Els Països Baixos renuncien a demanar pel sexe en els documents oficials El govern dels Països Baixos anuncia que, a partir del 2024, els documents oficials no demanaran als ciutadans especificar el sexe. És la resposta a anys de protestes del col·lectiu LGTBI, que considera que la divisió binària en dos sexes menysté aquelles persones que no se senten identificades amb cap dels dos. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
5 de juliol de 2020 |
Enfrontaments interètnics a Etiòpia Almenys 166 persones moren a Etiòpia en l’onada de protestes que desencadena l’assassinat del cantant Hachalu Hundessa el 29 de juny. Hundessa era un dels líders més destacats de l’ètnia oromo, i denunciava el govern d’Etiòpia per la discriminació que practica contra el seu poble. La majoria dels morts i ferits són conseqüència dels xocs amb la policia. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
3 de juliol de 2020 |
Dimissió en bloc del govern francès Una setmana després de les eleccions locals, que van comportar una severa derrota de La République en Marche, el partit del president francès Emmanuel Macron, el govern encapçalat pel primer ministre Édouard Philippe dimiteix. El mateix dia, Macron nomena l’alcalde de Prada, Jean Castex, nou primer ministre al capdavant d’un nou govern. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
3 de juliol de 2020 |
La justícia francesa denega l’extradició a Espanya d’un destacat etarra La justícia francesa denega a Espanya l’extradició de José Antonio Urrutikoetxea, dirigent històric d'ETA conegut com a Josu Ternera, detingut el maig de 2019 als Alps francesos, perquè el delicte pel qual se’l reclama, crims contra lesa humanitat, no existeix en el codi penal francès. Poques hores després, el jutge autoritza la sortida de l’etarra de la presó per motius de salut, i el posa en llibertat vigilada. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
2 de juliol de 2020 |
Conflicte a l’OTAN per desavinences entre Turquia i França França es retira d’unes maniobres navals de l’OTAN (operació Sea Guardian) perquè acusa Turquia de violar l’embargament d’armes a Líbia. El mes de juny França ja va acusar Turquia de no haver inspeccionat un vaixell al Mediterrani que suposadament transportava armes i que vaixells de guerra turcs van mostrar un comportament hostil en creuar-se amb una corbeta de l'armada francesa. França i Turquia donen suport a bàndols oposats en la guerra civil de Líbia. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
2 de juliol de 2020 |
Tercer grau per a tres presos d’Altsasu Després de més de tres anys de presó (més d’un en règim preventiu), tres dels joves d’Altsasu condemnats a presó obtenen el tercer grau. Dos dels condemnats van obtenir-lo el desembre del 2020, i dos més encara es troben en tercer grau. El cas va tenir lloc arran d’una baralla amb guàrdies civils de paisà el 15 d’octubre de 2016 en unes circumstàncies confuses i ha estat motiu de fortes crítiques cap a la judicatura espanyola pel que es considera una sentència desproporcionada i motivada políticament. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
2 de juliol de 2020 |
Aprovada en referèndum la reforma constitucional de Rússia Els òrgans electorals de Rússia anuncien que la proposta de reforma constitucional sotmesa a referèndum té l’aprovació del 78% dels electors. La reforma permet a Vladímir Putin mantenir-se en el poder fins al 2036. Les votacions van començar el 25 de juny i van acabar l’1 de juliol. L’oposició denuncia nombroses irregularitats. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
1 de juliol de 2020 |
La UE autoritza un fàrmac contra el virus de la covid-19 La Comissió Europea autoritza l’ús del remdesivir com a tractament contra el SARS-CoV-2, el virus causant de la covid-19. El remdesivir és un antiviral que es va desenvolupar per combatre el virus de l’Ebola, però que les primeres proves indiquen que és eficaç contra el SARS-CoV-2. Les autoritats de la UE acceleren els tràmits per a la comercialització per evitar que els Estats Units n’acaparin totes les existències. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
1 de juliol de 2020 |
Mort de centenars d’elefants a Botswana Les autoritats de Botswana i entitats conservacionistes alerten que des del mes de maig més de 300 cadàvers d’elefants africans han estat trobats morts a la zona del delta interior de l’Okavango. Es descarta que aquestes morts siguin obra de caçadors furtius perquè els elefants conserven intactes els ullals. Al setembre, s'anuncia que els resultats d'investigacions en laboratoris de diversos llocs del món coincideixen a assenyalar la ingesta de cianobactèries, una toxina produïda per algues microscòpiques, com la causa de la mort dels elefants. Botswana concentra la població d’elefants africans més gran del món (uns 1.300). |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
1 de juliol de 2020 |
Alemanya comença la presidència rotatòria de la UE Alemanya relleva Croàcia en la presidència de la UE, que per darrer cop representa la cancellera Angela Merkel. La pandèmia de la covid-19 i la crisi econòmica resultant, així com el tancament definitiu del Brexit són les qüestions que ha d’afrontar fins al mes de desembre, quan Portugal assumirà el càrrec. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
30 de juny de 2020 |
Alemanya dissol parcialment un comando d’elit per vincles amb l’extrema dreta La ministra de defensa alemanya anuncia la reestructuració del cos d’elit KSK. Al mes de maig es van localitzar armes i explosius al domicili d’un dels seus membres, prop d’una vintena dels quals (d’un total d’un miler) són sospitosos d’activisme d’extrema dreta. També s’ha localitzat propaganda de l’època nazi en alguna de les casernes. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
30 de juny de 2020 |
El rei de Bèlgica lamenta el règim colonial En ocasió del 60è aniversari de la independència, el rei Felip de Bèlgica envia una carta al president de la República Democràtica del Congo, Félix Tshisekedi, on lamenta el patiment d’un gran nombre de congolesos durant el domini colonial belga. És el primer cop que un monarca belga es refereix en aquests termes a aquesta qüestió. En 1808-1908, l’avantpassat de Felip, Leopold II, va aconseguir un domini personal de gran part del territori belga del Congo, que va ser governat amb una gran crueltat. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
29 de juny de 2020 |
El govern de l’Índia prohibeix diverses apps xineses El govern de l’Índia prohibeix 59 aplicacions xineses utilitzades en el seu territori, entre les quals Tik Tok. Segons el ministeri d’informació i tecnologia, les aplicacions s’apropien indegudament de dades dels usuaris. La mesura es produeix una setmana després d’un enfrontament armat a la regió fronterera de Ladakh. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
29 de juny de 2020 |
Un ex primer ministre francès, condemnat a presó per corrupció François Fillon, primer ministre de França en 2007-10, és condemnat a cinc anys de presó (tres dels quals suspesos), al pagament d’una multa i a una inhabilitació de deu anys pel pagament de feines fictícies a la seva dona, que també és condemnada. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
28 de juny de 2020 |
La Xina aprova la llei de seguretat Després de ser aprovada per la cambra legislativa i signada pel president Xi Jinping, la Xina aprova la Llei de seguretat, establerta per ser aplicada sobretot a Hong Kong. La llei inclou quatre delictes: secessió, subversió contra el govern central, terrorisme i col·laboració amb agents estrangers que posin en perill la unitat nacional. La llei s’incorpora a l’estatut especial de Hong Kong i també preveu que, en cas de conflicte amb les lleis estatals, aquestes tenen precedència. L’oposició considera la nova llei el final de l’autonomia de Hong Kong i de la seva limitada democràcia. La llei entra en vigor el dia 1 de juliol. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
27 de juny de 2020 |
Nou govern a la República d’Irlanda Després de més de cinc mesos de negociacions, Irlanda inaugura nou govern. N’és el primer ministre (taoiséach, en irlandès) Micheál Martin, líder del Fianna Fáil. L’acord de govern de coalició entre aquest partit, el Fine Gael de l’anterior primer ministre Leo Varadkar i els ecologistes preveu que Varadkar substitueixi Martin el desembre del 2021. És el primer cop des de la guerra civil (1922-23) que el Fine Gael i el Fianna Fáil comparteixen govern. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
25 de juny de 2020 |
El TJUE sentencia contra els CIE espanyols El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictamina que Espanya no pot tancar demandants d'asil als centres d'internament d'estrangers (CIE) per manca de places en centres d'acollida. És la resposta prejudicial d'un jutjat de Las Palmas pel cas de 26 subsaharians que van demanar protecció internacional. La resposta del Tribunal de Luxemburg contradiu la petició de la Fiscalia, que pretenia denegar la competència del jutge d’instrucció en el cas de sol·licitud d’asil. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
25 de juny de 2020 |
La UE aprova el primer medicament contra la covid-19 L’Agència Europea del Medicament aprova l’ús del remdesivir en pacients greus de COVID-19. El remdesivir, desenvolupat per l’empresa nord-americana Gilead i comercialitzat amb el nom de Veklury, rep l’aval de la Comissió Europea el 6 de juliol, però subjecte a una sèrie de condicions d’ús. L’1 de maig la Food and Drugs Administration dels Estats Units va aprovar-ne l'ús, també amb limitacions. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
23 de juny de 2020 |
Rebrot de la covid-19 a Alemanya El govern del land del Rin del Nord-Westfàlia ordena confinar el districte de Gütersloh (uns 650.000 habitants) per un rebrot de la covid-19 en un dels escorxadors més grans d’Europa que contagia més de 1.500 treballadors. Aquest contagi massiu dona lloc a un debat sobre les condicions sanitàries de la indústria càrnica, ja que en altres plantes d’aquest sector a Europa es detecten rebrots. El dia 7 de juliol un tribunal ordena l’aixecament del confinament (previst per al dia 10). |
2020 | Món | Societat i economia | |||
23 de juny de 2020 |
La Xina llança el darrer satèl·lit d’un GPS propi La Xina llança un coet Llarga Marxa amb el darrer dels 35 satèl·lits Beidou. Un cop en òrbita, el satèl·lit completarà un sistema de posicionament global independent del GPS nord-americà, el Galileo europeu i el GLONASS rus. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
22 de juny de 2020 |
L’Aràbia Saudita suspèn el pelegrinatge internacional a la Meca per la covid-19 El govern de l’Aràbia Saudita prohibeix als musulmans estrangers anar a la Meca per al pelegrinatge anual, només permès als ciutadans d’aquest país (una minoria en relació amb els prop de 2 milions de visitants que cada any acudeixen a l’espai més sagrat de l’islam). La mesura extraordinària es pren per evitar els contagis del virus de la covid-19, i l’accés a la Meca comença el 29 de juliol amb un estricte control sanitari. L’Aràbia Saudita té una de les taxes d’infecció més altes de l’Orient Mitjà. La prohibició s'aixeca l'u de desembre. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
22 de juny de 2020 |
Descobertes les restes d’un important monument prehistòric a Anglaterra Un equip d’arqueòlegs de diverses universitats de la Gran Bretanya anuncia el descobriment d’un antic monument neolític a uns 3 kms de Stonehenge. El monument, d’uns 4.500 anys d’antiguitat, consisteix en un anell d’uns 2 kms de diametre format per una sèrie de grans fossats. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
18 de juny de 2020 |
L’aerolínia Level Europe, en fallida L’aerolínia de baix cost Level Europe, amb seu a Viena, es declara en fallida perquè no pot assumir les pèrdues pel descens de vols contractats a causa de la pandèmia de la covid-19. Level Europe pertany a International Airlines Group (IAG) i va ser fundada el 2017 juntament amb una altra filial de nom Level per a vols intercontinentals de baix cost, amb base a Barcelona. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
16 de juny de 2020 |
Enfrontament armat entre forces de l’Índia i de la Xina al Caixmir Més de 20 soldats indis morts és el resultat de l’enfrontament armat amb forces xineses al territori de Ladakh (Caixmir indi). Ambdós estats s’acusen d’haver traspassat la línia fronterera. És l’incident militar més greu a la zona des de la breu guerra sinoíndia (1962), que acabà amb la cessió per part de l’Índia d’una zona equivalent a Suïssa. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
15 de juny de 2020 |
La UE autoritza la reobertura parcial de l’espai Schengen Entra en vigor la reobertura parcial de les fronteres de l’espai Schengen autoritzada per la Comissió Europea amb una sèrie de recomanacions. Tot i que anteriorment Eslovàquia, Romania i Polònia ja van reobrir fronteres, la majoria d’estats (inclosos els que no formen part de la UE) aixequen algunes fronteres a partir d’aquesta data. L’obertura està condicionada a l’estat de la pandèmia de la covid-19 a cada país i les fronteres es poden tornar a tancar selectivament en funció de la situació sanitària corresponent. L’estat espanyol ho fa el dia 21, menys amb Portugal, que considera que la pandèmia a Espanya no està prou controlada. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
14 de juny de 2020 |
Documents de la CIA involucren Felipe González en la creació dels GAL El diari La Razón informa que, en documents desclassificats dels serveis secrets nord-americans als quals ha tingut accés, s’afirma que l’expresident del govern espanyol Felipe González va autoritzar la creació d’una banda terrorista per combatre ETA al marge de la llei. Entre els anys 1984-87 els Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL) van perpetrar tres segrestos i una trentena d’atemptats, i sempre s’havia esmentat González com a probable impulsor dels escamots. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
11 de juny de 2020 |
Primer cas d’un pacient amb VIH resistent a tots els antiretrovirals La revista The Lancet Microbe publica un estudi d’IrsiCaixa-ICREA on es descriu el primer cas d’un pacient infectat de VIH resistent a les 5 famílies de fàrmacs orals que s'utilitzen habitualment contra el virus de la sida. El pacient, diagnosticat el 1989, no respon als medicaments. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
11 de juny de 2020 |
Retirada d’honors a un expolicia franquista El Congrés dels Diputats aprova amb els vots en contra de Vox i d’un dels diputats del PP (la resta dels quals s’absté) la retirada de medalles a l’expolicia Antonio González Pacheco (àlies Billy el Niño), conegut i processat per tortures i per crims contra la humanitat durant el franquisme. La retirada d’honors al policia va ser una de les condicions de Podemos per investir Pedro Sánchez, però finalment es du a terme pòstumament, ja que va morir el 7 de maig. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
11 de juny de 2020 |
Represa del campionat de la Lliga espanyola de futbol Després d’una interrupció de tres mesos (des del 12 de març) a causa de la covid-19 es reprèn el campionat de Lliga de la primera divisió espanyola de futbol amb el partit Sevilla-Betis. Tanmateix, el retorn dels partits està a subjecte a un protocol sanitari estricte aplicat als jugadors i amb els estadis sense públic. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
10 de juny de 2020 |
Identificat l’assassí d’Olof Palme La fiscalia sueca identifica Stig Engström, que es va suïcidar l’any 2000, com a autor de l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme el 1986. Amb aquesta declaració l’estat suec dona per tancada una investigació que ha durat 34 anys. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
8 de juny de 2020 |
Judici a l’exmilitar salvadorenc acusat d’assassinar el jesuïta Ignacio Ellacuría L’Audiència Nacional obre el judici a l’excoronel i exviceministre de defensa del Salvador Inocente Montano, acusat de l’assassinat d’Ignacio Ellacuría, cinc jesuïtes espanyols més, i dues dones l’any 1989. Montano, acusat de formar part d’un grup d’extrema dreta oposat a negociar acords amb la guerrilla del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional, va ser extradit a Espanya el 2017 des dels Estats Units, on estava empresonat des del 2002 per frau a immigració. Espanya ha demanat sense èxit al Salvador l’extradició d’altres presumptes implicats en la matança. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
6 de juny de 2020 |
L’AIEA acusa l’Iran de denegar-li l’accés a les centrals nuclears L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) informa que en els darrers quatre mesos l’Iran ha denegat l’accés dels seus inspectors a tres centrals sospitoses d’enriquir urani. L’anunci es fa públic enmig de les tensions de l’Iran amb els Estats Units, que es van retirar del tractat del 2015 pel qual l’Iran renunciava a part dels seus projectes nuclears. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
4 de juny de 2020 |
Retirat un article sobre la hidroxicloroquina enmig d’una polèmica The Lancet, publicació mèdica de referència mundial, retira un article sobre els efectes de la hidroxicloroquina després que Surgisphere, l’empresa que va dur a terme la investigació, es negués a facilitar les seves dades perquè fossin revisades per un equip independent. El 22 de maig es va publicar l’article, on s'afirmava que els tractaments amb hidroxicloroquina augmentaven el risc de mort entre els pacients. Arran de l’estudi, l’OMS va aturar el seu assaig clínic Solidaritat amb aquest medicament, generalment emprat contra la malària, com a possible tractament de la covid-19. A finals de maig, el diari The Guardian va publicar dos articles que qüestionaven les dades i la metodologia de Surgisphere. El mateix dia que The Lancet retira l’article, l’OMS reprèn l’assaig Solidaritat. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
3 de juny de 2020 |
Descobriment d’una gran estructura arquitectònica de la civilització maia Un equip d’arqueòlegs publica a la revista Nature els resultats d’una investigació a la localitat d’Aguada Fénix de l’estat mexicà de Tabasco. Mitjançant la tècnica del lidar, els arqueòlegs hi han identificat un gran complex cerimonial maia datat entre els anys 1000 i 800 aC. El conjunt se situa sobre una plataforma artificial d’uns 1.400 metres de longitud màxima i una elevació d’entre 10 i 15 m on hi ha nou calçades disposades en forma radial. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
30 de maig de 2020 |
S’enlaira amb èxit la missió SpaceX/NASA cap a l’EEI Des de la base de cap Canaveral de Florida té lloc l’enlairament del coet Falcon 9, que transporta la càpsula Dragon amb dos astronautes cap a l’Estació Espacial Internacional. Dinou hores després del llançament (previst per al 29 de maig però que es va ajornar pel mal temps), el Dragon s’acobla amb èxit a l’EEI. És la primera missió tripulada de la NASA a l’EEI en nou anys, i la primera a utilitzar els serveis d’una empresa privada per a aquest fi (SpaceX). A partir d’ara, és previst que el transport de les missions de la NASA a l’EEI es dugui a terme amb els coets reutilitzables de SpaceX. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
29 de maig de 2020 |
El govern espanyol aprova l’ingrés mínim vital El consell de ministres del govern espanyol aprova l’ingrés mínim vital, una prestació per a les persones vulnerables, en situació de pobresa extrema, el nombre de les quals ha crescut amb la crisi causada per la pandèmia de la covid-19. A Catalunya, la renda garantida de ciutadania (aprovada el 2017) serà compatible amb la nova prestació estatal, que es preveu que es comenci a cobrar al juny. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
27 de maig de 2020 |
Twitter adverteix per primer cop sobre una piulada del president Trump Twitter adjunta a un missatge del president Donald Trump un advertiment sobre la fiabilitat de la seva afirmació, segons la qual els vots per correu són “substancialment fraudulents”. És el primer cop que la xarxa social adverteix sobre un missatge del president Trump. El dia 29 Twitter li retira una altra piulada per “glorificació de la violència” quan el president, referint-se a les protestes a Minneapolis hi afirma: “quan el pillatge comença, comencen els trets”. El mateix dia, el president Trump signa una ordre executiva per limitar les atribucions de les plataformes digitals sobre els missatges dels usuaris. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
26 de maig de 2020 |
Onada de protestes als Estats Units contra la mort d’un home negre per la policia Una onada de protestes multitudinàries contra el racisme que s’estén per tots els Estats Units té l'origen en la mort de George Floyd, un ciutadà negre. Detingut el 25 de maig per la policia a Minneapolis, un dels agents el va mantenir a terra amb el genoll al coll prop de 9 minuts fins que Floyd va morir asfixiat. Gravada i difosa per les xarxes socials, aquesta mort desencadena protestes i manifestacions multitudinàries arreu dels Estats Units contra la violència policial indiscriminada de la policia envers els afroamericans. Les protestes, sota el lema Black lives matter (les vides dels negres importen), reuneixen també un gran nombre de persones d’altres comunitats i s'internacionalitzen en un moviment contra el racisme (a Barcelona, el 7 de juny té lloc una manifestació). |
2020 | Món | Política i institucions | |||
25 de maig de 2020 |
Destitució del cap de la Guàrdia Civil El ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska destitueix el coronel Diego Pérez de los Cobos com a màxim responsable de la Guàrdia Civil per “pèrdua de confiança”. L’endemà presenta la dimissió el segon comandament, i el ministre anuncia un augment de sou als agents del cos. El 27 de maig destitueix el tercer comandament. El 6 de juny el ministeri reconeix que la destitució va estar motivada per l’informe de la Guàrdia Civil sobre la manifestació del 8 de març, segons el qual l’autorització d'aquesta per part del govern podria ser constitutiva de delicte en les circumstàncies de la covid-19. El 8 de juny la jutge arxiva la causa perquè no observa indicis de delicte. Pérez de los Cobos va ser el coordinador policial durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
24 de maig de 2020 |
Comença el judici a Benjamin Netanyahu per corrupció Una setmana després de la investidura de Benjamin Netanyahu com a nou primer ministre d’Israel un tribunal de Jerusalem obre el judici en contra seu. Netanyahu, en el càrrec des del 2009, està acusat de suborn, frau i abús de confiança. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
23 de maig de 2020 |
Vox es manifesta contra el govern de Pedro Sánchez desafiant el confinament El partit d’extrema dreta Vox es manifesta contra el govern de Pedro Sánchez desafiant l’ordre de confinament d’aquest contra la covid-19. La convocatòria de Vox té un cert èxit a Madrid i un seguiment molt reduït a Barcelona. El PP també crida a mobilitzar-se contra el govern de Sánchez. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
22 de maig de 2020 |
98 morts en estavellar-se un avió al Pakistan Un Airbus A320-214 de Pakistan International Airlines s’estavella poc abans d’aterrar a l’aeroport internacional de Karachi. Tots els ocupants de l’avió moren (incloent-hi l’únic supervivent, poc després de l’accident). Es creu que la causa podria ser un mal funcionament del tren d’aterratge. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
20 de maig de 2020 |
Cinquena pròrroga de l’estat d’alarma per la covid-19 El govern espanyol presidit per Pedro Sánchez aprova la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma amb 177 vots a favor, 162 en contra i 11 abstencions. Les anteriors van ser el 25 de març, el 9 d’abril, el 22 d’abril i el 6 de maig. Al llarg d’aquest temps, el suport que obté Sánchez en les votacions al Congrés es redueix cada cop més. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
19 de maig de 2020 |
El Tribunal Constitucional alemany sentencia contra el servei d’intel·ligència El Tribunal Constitucional alemany sentencia que el Servei d’Intel·ligència Federal (BND) va vulnerar drets fonamentals quan va interceptar informacions de mitjans de comunicació estrangers al llarg dels anys anteriors. El cas té l’origen en les filtracions del ciberactivista Edward Snowden (2013) que va revelar activitats d’espionatge global dutes a terme per l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units, en què rebia assistència dels serveis d’intel·ligència de països aliats, entre els quals el BND. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
18 de maig de 2020 |
Pas del cicló Amphan Entre els dies 16 i 21 de maig té lloc pel golf de Bengala el pas del cicló Amphan en direcció N-S, amb pluges torrencials i vents de fins a 250 km/h i que afecta el nord-est de l’Índia, Bangladesh, Sri Lanka i Bhutan. És el més fort dels registrats a la zona des del 1999. Tot i que la pèrdua de vides humanes és relativament baixa (uns 130 morts), el cost econòmic és el més elevat mai registrat. La ciutat de Calcuta és especialment castigada. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
17 de maig de 2020 |
Nou govern a Israel Després d’un any i mig de bloqueig, s’investeix un nou govern a Israel. Benjamin Netanyahu, encausat per corrupció, torna a ser nomenat primer ministre fins a la meitat de la legislatura, quan és previst que el substitueixi Benny Gantz, el líder del soci de coalició del Likud. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
17 de maig de 2020 |
Acord per compartir el poder a l’Afganistan El president de l’Afganistan Ashraf Ghani i el seu rival Abdul·lah Abdul·lah signen un acord per compartir els poders de la presidència. L’acord posa fi a mig any d’incertesa, després que Abdul·lah qualifiqués de fraudulenta la victòria de Ghani en les eleccions del setembre de 2019 i fos proclamat al febrer. Els termes de l’acord preveuen que Ghani continuï com a titular del càrrec i que Abdul·lah encapçali les negociacions amb els talibans. També preveuen que tots dos designin el mateix nombre de ministres del govern. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
16 de maig de 2020 |
Protestes a Bòsnia per un homenatge a col·laboracionistes nazis Organitzacions antifeixistes protesten per una missa oficiada a Sarajevo en memòria dels ústaixes, que van establir un règim pronazi regit pels croats durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta celebració es duia a terme a Bleiburg (Àustria), darrer bastió dels ústaixes, però la covid-19 comporta que se celebri a Sarajevo. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
15 de maig de 2020 |
L’Eurogrup aprova els crèdits contra la pandèmia La junta de govern del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), format pels ministres d’economia i finances dels països de la zona euro, aprova la línia de crèdit de 240.000 milions d’euros, que constitueixen part dels ajuts per garantir que els països tinguin accés a finançament fins a un màxim del 2% del PIB de cada estat, en condicions molt favorables per fer front a la despesa sanitària. Tanmateix, aquests crèdits estan subjectes a estrictes condicions. Espanya, Grècia, Portugal i Itàlia en són els principals destinataris, però els tres primers estats descarten fer-ne ús. Espanya, però, sí que accepta els fons Sure aprovats el mateix dia (100.000 milions d’euros) per als treballadors amb ERTO. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
15 de maig de 2020 |
Segona dimissió d’un ministre de sanitat al Brasil El ministre de sanitat del Brasil dimiteix el càrrec després que el president del Brasil Jair Bolosonaro decreti l’obertura de gimnasos i salons de bellesa. És la segona dimissió d’un ministre de sanitat en menys d’un mes. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
14 de maig de 2020 |
El TJUE censura Hongria per les detencions de migrants El Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentencia que la detenció de migrants per part de les autoritats hongareses a les zones de trànsit fronterer entre Hongria i Sèrbia és il·legal. Més de 300 migrants han estat detinguts a causa del refús d’Hongria o Sèrbia a acollir-los, i quasi la meitat excedeix de molt el temps de detenció autoritzat per la legislació de la UE (18 mesos). Dues famílies afectades, una afganesa i l’altra iraniana, van denunciar l’estat hongarès al TJUE. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
14 de maig de 2020 |
El Tribunal d’Estrasburg condemna França per l’intent d’expulsions de gitanos del 2013 El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna França a indemnitzar set ciutadans romanesos per intentar expulsar-los i deixar-los durant un temps sense les necessitats bàsiques cobertes. El regidor de l’Ajuntament de Barcelona Manuel Valls, que aleshores era ministre de l’interior de França, va ser responsable d’aquesta política i va proposar, també, retornar entre 5.000 i 20.000 gitanos romanesos i búlgars que vivien en campaments. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
13 de maig de 2020 |
Atemptat en un hospital maternal de Kabul 24 víctimes mortals, entre els quals dos nadons i les seves mares, és el resultat de l’atac d’un escamot armat en un hospital maternal de la capital de l’Afganistan, contra el qual respon la policia. El mateix dia, un atemptat suïcida amb bomba a la província de Nangarhar provoca també una vintena de morts en un funeral. L’endemà, l’enviat dels Estats Units acusa l’anomenat Estat Islàmic de les dues accions terroristes. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
11 de maig de 2020 |
Una de les primeres companyies aèries de Llatinoamèrica es declara en fallida. La companyia aèria colombiana Avianca presenta concurs de creditors arran de la caiguda de l’activitat per la covid-19. La mesura dóna l’oportunitat a la companyia per reestructurar-se i reprendre les operacions. Després de la britànica Flybe i l’australiana Virgin, Avianca és la tercera gran companyia aèria a fer fallida per la pandèmia. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
9 de maig de 2020 |
Més de 20 morts en atemptats al Níger Grups de terroristes motoritzats assassinen a trets una vintena de persones en incursions a la regió de Tillaberi (Níger) fronterera amb Mali, Burkina Faso i Benín. La pandèmia de la covid-19 comporta un augment de l’activitat terrorista al Sahel per part de grups com ara Al-Qaeda i Estat Islàmic. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
5 de maig de 2020 |
El govern de Filipines ordena el tancament de la primera emissora del país L’òrgan regulador ordena clausurar les emissions d’ABS-CBN, el primer grup privat de comunicacions de les Filipines, que es mostra sovint crític amb el president Rodrigo Duterte. La cadena denuncia el tancament al Tribunal Suprem el qual, tanmateix, emplaça el govern a donar resposta a la reclamació. El 10 de juliol, el parlament (controlat per Duterte) rebutja renovar la llicència d'emissió d'ABS-CBN per als següents 25 anys. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
5 de maig de 2020 |
Una sentència del Tribunal Constitucional alemany qüestiona el Banc Central Europeu El Tribunal Constitucional alemany sentencia contra la compra de deute públic del Banc Central Europeu (en el qual el Banc Central Alemany participa de manera significativa) l’any 2015 per fer front a la crisi de l’eurozona. L’alt tribunal considera responsables el parlament i el govern alemanys per no haver actuat davant una mesura que considera contrària a les lleis alemanyes. Tot i que el litigi fa referència a una mesura passada, podria comprometre el programa d’ajuts del BCE a la recuperació de l’economia europea en la crisi de la pandèmia de la covid-19. El BCE ha de provar en els tres mesos vinents que les mesures que va prendre Mario Draghi, predecessor de l’actual presidenta, estaven justificades. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
4 de maig de 2020 |
Retornats a Nigèria milions robats per un antic dictador Els Estats Units i la dependència britànica de Jersey retornen a Nigèria més de 270 milions d’euros que l’exdictador Sani Abacha va sostreure de les arques públiques durant el seu mandat (1993-98). Aquesta quantitat és, tanmateix, una petita part del total de què es va apropiar, estimat en més de 4 mil milions. En els darrers anys Suïssa ha retornat prop de mil milions. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
3 de maig de 2020 |
Itàlia comença el desconfinament per la covid-19 El govern italià anuncia l’aixecament d’algunes restriccions als ciutadans imposades per combatre la covid-19. El 9 de març, Itàlia, un dels països amb un nombre més alt de morts i infectats per la pandèmia, va ser el primer estat del món a decretar el confinament total de la població. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
2 de maig de 2020 |
Enfrontaments entre l’Estat Islàmic i paramilitars iraquians Més de deu morts és el resultat dels enfrontaments a la província iraquiana de Diyala entre militants de l’anomenat Estat Islàmic i membres de les Forces de Mobilització Popular, organització paramilitar xiïta que col·labora amb les forces governamentals. Tot i que EI va perdre el març de 2019 el darrer dels territoris que controlava, escamots d’insurgents continuen des de llavors les seves accions, intensificades des de les protestes antigovernamentals del novembre i la crisi de govern subsegüent. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
1 de maig de 2020 |
Es fa públic que Joan Carles I va portar 1,7 milions d’euros en metàl·lic a Suïssa El diari El País informa que l’actual rei emèrit d’Espanya Joan Carles I va transportar el 2010, quan era rei titular, 1,7 milions d’euros en metàl·lic a Suïssa. El gestor a Suïssa de l’ara rei emèrit, Arturo Fasana, que va rebre els diners, va confirmar els fets l’octubre de 2018 davant del fiscal de Ginebra que investiga els comptes de Joan Carles a Suïssa. Els diners, segons aquestes fonts, procedien d’una donació del soldà de Bahrain. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
30 d'abril de 2020 |
Alemanya il·legalitza Ḥizb Allāh Alemanya anuncia la il·legalització de la branca política de l’organització islamista xiïta Ḥizb Allāh. Fins ara, només estava prohibida la branca militar, però ara el govern alemany considera que els seus militants, prop d’un miler a tota la república, han participat en manifestacions violentes i atacs antisemites. La Unió Europea només manté en la il·legalitat la branca armada, que classifica com a organització terrorista. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
28 d'abril de 2020 |
Més de 40 morts en un atemptat a la ciutat siriana d’Afrin La deflagració d’un cotxe ple de combustible causa la mort de més de 40 persones, entre els quals una desena de nens, en un mercat d’Afrin, ciutat del Kurdistan sirià fronterera amb Turquia. Afrin va ser presa el 2018 per la milícia proturca enfrontada al govern sirià i a l’YPG, la milícia kurda de Síria, que el govern turc acusa de l’atemptat i que vincula al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que opera a Turquia. L’YPG nega ser l’autor de l’atemptat. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
26 d'abril de 2020 |
Dirigents del Iemen del Sud trenquen la coalició governamental El Consell de la Transició del Sud, l’òrgan dels sunnites del Sud del Iemen es declara desvinculat del pacte amb el govern. El CTS, que controla el port d’Aden, va signar al novembre amb l’aprovació de l’ONU un acord de pau amb el govern prosaudita. Des del 2015 aquest i el CTS, que rep el suport de la Unió dels Emirats Àrabs, combaten els houthis xiïtes, els quals al seu torn reben el suport de l’Iran. Des que va entrar en vigor l’acord el CTS s’ha queixat de no tenir prou representació en els òrgans de govern. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
25 d'abril de 2020 |
Dimiteix el ministre de justícia del Brasil per diferències amb el president El ministre de justícia del Brasil, Sergio Moro, dimiteix l’endemà que el president Jair Bolsonaro cessi el cap de la policia federal. Sergio Moro retreu al president Bolsonaro d’haver actuat de manera irresponsable i arbitrària interferint amb aquesta mesura la lluita anticorrupció que ell encapçalava. Després del ministre de salut, al qual va obligar a dimitir la setmana anterior, Moro és la segona baixa del govern per desacords amb el president. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
24 d'abril de 2020 |
Primera condemna a Espanya per arreglar partits de futbol L'Audiència Provincial de Navarra condemna nou directius i futbolistes dels equips de primera divisió del Valladolid i el Betis a penes d’entre un i 8 anys i 8 mesos de presó per arreglar partits en la temporada 2013-14. Els condemnats, a més, hauran d’indemnitzar amb 2.340.000 euros l’Osasuna, el club perjudicat per aquest frau. És la primera sentència condemnatòria a l’estat espanyol per aquest delicte. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
24 d'abril de 2020 |
Rebutjat l’ERO de Ryanair L’Audiència Nacional anul·la l’expedient de regulació d’ocupació de la companyia aèria Ryanair que afectava més de 200 treballadors de les bases de Girona, Tenerife, Lanzarote i Gran Canària. L’Audiència obliga Ryanair a indemnitzar i readmetre els treballadors, però la sentència no es pronuncia sobre el centenar de treballadors de Girona que van acceptar passar de fixos a discontinus. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
24 d'abril de 2020 |
Procés a Alemanya contra un acusat de genocidi Un tribunal de Frankfurt processa per genocidi un membre de l’anomenat Estat Islàmic. El presumpte autor del crim, un comandament de l’organització terrorista de la qual posteriorment va desertar, va esclavitzar una nena yazīdí fins a deixar-la morir de set en un camp de presoners de Fallujah l’any 2015. El 2019 la dona alemanya de l’acusat va ser jutjada per un tribunal de Frankfurt pel mateix cas. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
23 d'abril de 2020 |
El Consell Europeu aprova un fons de recuperació de la crisi de la covid-19 sense concretar-ne el funcionament El Consell Europeu aprova la creació d’un fons d’1,5 bilions d’euros per a la recuperació de l’economia europea. Tanmateix, més enllà d’aquest compromís, hi ha fortes divergències entre els estats membres en com s’ha de vincular aquest fons amb el pressupost de la UE dels propers set anys. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
22 d'abril de 2020 |
Primer judici contra el règim sirià per tortures Un tribunal de Coblença (Alemanya) obre el judici contra dos membres del servei secret sirià. Als dos processats, un alt comandament i el seu subordinat, que van canviar de bàndol i van fugir a Alemanya, se’ls acusa d’haver torturat almenys 4.000 persones en una presó de Damasc entre l’abril del 2011 i el setembre del 2012. El 2002 va entrar en vigor la llei que permet als tribunals alemanys jutjar crims contra la humanitat encara que ni els acusats o les presumptes víctimes siguin ciutadans alemanys. L’acusació ha estat cursada per refugiats sirians supervivents de les tortures amb el suport d’organitzacions per als drets humans. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
20 d'abril de 2020 |
Acord de govern a Israel Els líders dels guanyadors de les eleccions del 2 de març, el fins ara primer ministre Benjamin Netanyahu (Likud) i Benny Gantz (coalició Blanc i Blava) signen un acord de govern, després de tres eleccions successives i tres intents fracassats de formació de govern. L’acord és el resultat de les pressions per evitar un nou període de bloqueig i poder fer front a la pandèmia de la covid-19. El mateix dia milers de persones es manifesten a Tel-Aviv contra l’acord mantenint entre elles una distància de seguretat de dos metres. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
19 d'abril de 2020 |
Un franctirador provoca la pitjor matança de la història al Canadà Al llarg de 14 hores dels dies 18 i 19 d’abril un franctirador solitari provoca la pitjor massacre en la història del Canadà (22 víctimes mortals). L’assassí, que anava camuflat amb uniforme de la policia i que havia simulat els distintius policials al seu cotxe, és abatut en un intercanvi de trets amb agents de les forces de seguretat. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
18 d'abril de 2020 |
El primer ministre de Lesotho ordena desplegar l’exèrcit als carrers Un dia després que el Tribunal Constitucional rebutgi la dissolució del Parlament dictada pel primer ministre de Lesotho, Thomas Thabane, aquest ordena el desplegament de l’exèrcit “per restaurar l’ordre”. Thabane està acusat des del mes de febrer del 2020 d’haver assassinat la seva dona, i malgrat les fortes pressions es nega a dimitir. L'11 de maig cau la coalició de govern presidida per Thabane, el qual dimiteix el càrrec una setmana després (19 de maig). |
2020 | Món | Política i institucions | |||
17 d'abril de 2020 |
La Xina registra un creixement negatiu per primer cop en dècades Informes oficials fan públic el retrocés del PIB xinès fins al -6,8% en el primer trimestre de 2020. És el primer cop des que hi ha estadístiques fiables a la República Popular que aquesta magnitud presenta valors negatius, a conseqüència dels efectes de la pandèmia de la covid-19 sobre la segona economia mundial. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
16 d'abril de 2020 |
El president del Brasil cessa el ministre de sanitat El president del Brasil Jair Bolsonaro força la dimissió del ministre de salut Luiz Henrique Mandetta. Mandetta havia instat la població a confinar-se i a mantenir la distància de seguretat per tal d'evitar contagis del virus de la covid-19, contràriament als pronunciaments del president, que el 20 d’abril dona suport públic a les protestes anticonfinament. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
15 d'abril de 2020 |
Eleccions parlamentàries a Corea del Sud El Partit Democràtic del president Moon Jae-in guanya clarament les eleccions de la República de Corea (163 escons sobre 300). Per primer cop en 16 anys els partits d’esquerra tenen majoria absoluta al parlament. S’atribueix aquesta victòria a la bona gestió de la pandèmia de la covid-19. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
15 d'abril de 2020 |
Els Estats Units suspenen la contribució a l’OMS El president dels Estats Units Donald Trump anuncia la suspensió de la contribució nord-americana a l’Organització Mundial de la Salut (prop d’un 15%). Trump justifica la decisió acusant l’organisme internacional de mala gestió de la covid-19 (un retret del qual ell mateix ha estat objecte tant als Estats Units com internacionalment) i, especialment de complicitat amb la Xina, que considera “culpable” de la pandèmia. Tot i que l’OMS respon les crítiques, després d’una nova onada de desqualificacions de Trump, els membres de l’OMS acorden impulsar una investigació independent sobre la gestió de la pandèmia (19 de maig). |
2020 | Món | Societat i economia | |||
14 d'abril de 2020 |
Les autoritats ucraïneses declaren controlat l’incendi prop de Txernòbil El govern ucraïnès anuncia que els bombers tenen sota control l’incendi que es va declarar la primera setmana del mes d’abril i que va afectar més de 3.000 hectàrees, part de les quals es troben dins de la zona d’exclusió de la central nuclear de Txernòbil. El perill d’aquest incendi és que, a banda de la possibilitat d’arribar a la central, aixequés grans quantitats de material radioactiu ara dipositats al sòl. Tot i això, a conseqüència dels fums de l’incendi, una gran part d’Ucraïna, incloent-hi la capital, Kyiv, es converteix en la més contaminada del món els dies següents (en part també per la caiguda de l’activitat industrial en moltes zones per la covid-19). |
2020 | Món | Societat i economia |
- 1 de 21
- següent ›