Cronologia dels Països Catalans i del món

La Unió Europea comença oficialment les vacunacions contra el virus de la COVID-19. La iniciativa té lloc de manera coordinadada a tots els estats membres, tot i que alguns comencen a administrar-la el dia abans per la gravetat de la situació. La primera de les vacunes autoritzada per la UE és la de Pfizer-BioNTech, però la Comissió Europea tanca acords de subministrament amb altres farmacèutiques (Moderna, AstraZeneca, i altres). A Catalunya, la primera persona a rebre la vacuna és una dona de 89 de la residència de gent gran d’Hospitalet de Llobregat.

Oficials de la marina argentina anuncien el descobriment del submarí ARA San Juan, desaparegut el 15 de novembre de 2017 a uns 430 km de la costa, amb 44 tripulants a bord. El submarí és descobert a uns 900 m de profunditat per un robot d’una companyia d’exploració marina dels Estats Units que el govern argentí va contractar després que acabés sense èxit una gran operació internacional de cerca. El submarí hauria implosionat.

La flota britànica torna a prendre l’illa de Menorca, en mans espanyoles des del 1781.

Es promulga la Llei de recàrrecs a Catalunya en les contribucions rústiques, urbanes i industrials.

L’ambaixada dels Estats Units adverteix els ciutadans d’aquest país de l’augment de delictes violents a Barcelona i recomana precaució als que s’hi desplacin. Altres mitjans de comunicació internacionals com la BBC o Der Spiegel publiquen els mateixos dies informacions de tendència similar. El 27 de juny va morir un alt càrrec del govern de Corea del Sud després de patir un assalt violent. El tinent de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va afirmar el 14 d’agost que Barcelona passava per una crisi de seguretat, però tant l’Ajuntament de Barcelona com la Conselleria d’Interior ho van desmentir.

El papa aprova i confirma la Universitat de Tarragona.

La policia deté, a Barcelona, 113 membres de la permanent de l’Assemblea de Catalunya.

Se celebra al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) la 12a edició dels Premis Gaudí. Els dies que vindran, de Carlos Marqués-Marcet, és el film guanyador, que també rep tres premis més, un dels quals a la millor protagonista femenina (María Rodríguez). El premi al millor protagonista masculí és per a Karra Elejalde per Mientras dure la guerra i la millor direcció per a Belén Funes (La hija de un ladrón). El cineasta Francesc Betriu ha rebut el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter. En el seu discurs, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, reivindica l’audiovisual català i alerta sobre les grans dificultats del sector davant l'abandonament de l'Administració.

Josep Dencàs passa a ser conseller de Governació de la Generalitat.

Es creen els Estudis Universitaris catalans.

Una reforma dels privilegis municipals de Perpinyà permet l’accés de la noblesa al municipi.

A València, a l’empresa MACOSA, es produeix una aturada en protesta per les condicions de treball.

L'Audiència Nacional publica la sentència per als onze encausats en l'anomenat cas Pretòria, per irregularitats urbanístiques a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres entre el 2002 i el 2009. L'exdiputat del PSC Luis Andrés García Sáez (Luigi) rep 7 anys i un mes de presó, i l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, 5 anys i 9 mesos. Els exconsellers de la Generalitat Macià Alavedra i Lluís Prenafeta eludeixen la presó en ser condemnats a un any, onze mesos i 27 dies.

La Fundació Barcelona Centre de Disseny (BCD) i el Ministeri d’Indústria i Energia creen els Premios Nacionales de Diseño.

S’inicia la publicació de "La Roqueta. Setmanari mallorquí".

El Consell de Ministres d’Andorra aprova el Projecte de llei de modificació del Codi Penal que tipifica el delicte fiscal d’acord amb els estàndards i les recomanacions internacionals. El Govern també aprova el Projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Els fraus superiors a 50.000 euros es castigaran amb penes de presó de tres mesos a tres anys i els delictes superiors a 150.000 euros es vincularan al blanqueig de diners i seran castigats amb penes d’un a cinc anys de presó. En tots dos casos les multes seran de fins a quatre vegades l’import defraudat.

Mor Carles de Viana.

Manifestació de les CCOO al turó de la Peira (Barcelona).

Se celebra a Tarragona la diada castellera de Santa Tecla, on participen la Colla Vella de Valls, els Castellers de Vilafranca i les colles locals Jove de Tarragona i Xiquets de Tarragona. La Vella de Valls descarrega el quatre de nou amb folre i el cinc de nou amb folre i el pilar, i carrega el quatre de nou sense folre. Els Castellers de Vilafranca no aconsegueixen descarregar cap dels castells (el tres de deu, la torre de vuit neta i el quatre de nou net o el tres de nou amb l’agulla). La Jove de Tarragona descarrega el cinc de nou amb folre i el quatre de nou amb folre, i els Xiquets de Tarragona descarreguen el tres de nou amb folre.

Neix la Junta de Ordenación Económico-Social de Baleares.

Es projecta la primera pel·lícula sonora a Barcelona, La canción de París Mancaven aparells adequats i només eren sonoritzats alguns fragments.

Durant aquest dia 5.430 persones, més del 60% dels inscrits en el nou Partit Demòcrata Català sorgit del congrés dels dies 8 al 10 de juliol, elegeixen els càrrecs a la direcció. Artur Mas i Neus Munté obtenen el 95% dels vots a la presidència, per a la qual són l’única candidatura, mentre que, a la direcció exe-cutiva, el tàndem format per Marta Pascal i David Bonvehí s’imposa pel 87,76% a la candidatura rival liderada per Ignasi Planas (12,27%). Al consell nacional, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, s’imposa clarament al conseller Santi Vila.

Manifestació de la milícia contra el govern i la llei d’ajuntaments a Barcelona.

Els hugonots francesos assetgen Perpinyà.

Escissió del Front Nacional de Catalunya.

La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La declaració inclou no tan sols les Falles de la capital del País Valencià, sinó totes les de les poblacions valencianes on aquestes festes són tradicionals. Les tradicions dels Països Catalans incloses fins ara en aquesta categoria del Patrimoni de la Humanitat són el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, els castells, el Cant de la Sibil·la, les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les Falles del Pirineu, el Tribunal de les Aigües de València i la dieta mediterrània.

El nombre d’Associacions de Veïns a Catalunya és superior a 600.

Al Liceu té lloc una representació extraordinària de l’òpera La bohème, de Giacomo Puccini.

El vaixelll Aïda estrena la terminal de creuers del World Trade Center, una instal·lació que a partir d’avui converteix Barcelona en la segona ciutat del món pel que fa a capacitat d’atracament de creuers. La ciutat capdavantera en aquest camp és Miami, que té una capacitat per a passatgers molt més alta que Barcelona. La inauguració oficial del World Trade Center i de les seves dues terminals de creuers està prevista per al 22 de juliol.

Fèlix Torres i Amat de Palou publica Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña.

Assalt al call de Perpinyà.

Consell de guerra contra diversos membres del PSUC (Pere Ardiaca i Antoni Gutiérrez, entre d’altres).

L’empresa municipal Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i els treballadors del metro de Barcelona signen un acord sobre el conveni col·lectiu que posa fi a una vaga intermitent iniciada el 24 d’abril. Durant tot aquest temps, cada dilluns hi ha hagut aturades parcials del servei. Tanmateix, el conflicte va esclatar al febrer del 2016, amb la primera vaga durant el Mobile World Congress. L’aspecte clau de les negociacions, en les quals ha mediat la Generalitat i que ha permès l’acord, és el compromís de TMB de no allargar els serveis actualment externalitzats i convertir els 372 contractes a temps parcial en contractes a temps complet i indefinits. La vigència del nou conveni és fins el 31 de desembre de 2019.

Una “Memòria” de la Diputació de Barcelona avalua en 231 milions de pessetes els danys provocats per la Guerra Civil únicament en aquesta província; aquesta xifra inclou els danys ocasionats a habitatges, indústries, comerços, maquinària, vehicles i mercaderies.

La UGT i la CNT convoquen una vaga general revolucionària a tots els centres industrials d’Espanya que és fortament reprimida.

Inici de la fase de construcció de les grans vies fèrries de Catalunya, època d’autèntica febre ferroviària.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentencia que Espanya no pot deportar els estrangers pel sol fet de no tenir la documentació en regla. La sentència és vinculant i constitueix un revés al Tribunal Suprem i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havien avalat aquesta pràctica. El 3 de setembre el TJUE va dictaminar també contra la llei d’estrangeria espanyola denegava el permís de residència per tenir antecedents penals i sense avaluar els delictes que hagi comès.

Decret de reducció del delme.

La paperera catalana Torras Hostench fa suspensió de pagaments.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, perd la qüestió de confiança per aprovar els pressupostos del 2018 quan només els regidors de Barcelona en Comú voten a favor seu. Tanmateix, en no presentar l’oposició moció de censura, els pressupostos queden aprovats automàticament al cap d’un mes.

Neix a Barcelona el grup teatral Els Comediants.

La Generalitat crea les Federacions Econòmiques d’Indústria, per tal d’organitzar grups industrials dins cadascun dels catorze sectors en què el Decret de Col·lectivitzacions dividí l’economia catalana.

Comença la publicació de "La Veu del Montserrat", setmanari catalanista, moderat i cristià, impulsat per Jaume Collell, a Vic.

Es comença a guarnir amb decoració bigarrada la Galeria Daurada del Palau Ducal de Gandia.

S’imposa en la datació dels documents el còmput del temps mitjançant els anys del naixement de Crist en lloc dels anys de regnat dels reis francs.

Cinquena Assemblea de la Unió Catalanista, a Girona.

Se suprimeix el call de Barcelona.

Té lloc una conferència estatal de grups anarquistes, que insten l’ingrés dels seus membres a la CNT.

En un acte públic a l’Arxiu Nacional de Catalunya es restitueixen documents decomissats pel franquisme a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola coneguts com Papers de Salamanca. És el quart d’aquests actes, després dels ja celebrats el 20 de febrer de 2012, i el 19 de febrer i el 3 de desembre de 2015. Els fons lliurats corresponen a la documentació lliurada pel Ministeri de Cultura espanyol entre el 2008 i el 2014. Els beneficiaris són una cinquantena de particulars o els seus descendents i una cinquantena d’entitats molt diverses. Amb aquest lliurament s’ha retornat el 95,5% dels documents rebuts fins al moment, segons la Generalitat de Catalunya.

Francesc Candel i Tortajada publica Els altres catalans.

S’inicien a Girona les obres del Parc de les Casernes, un dels projectes urbanístics més ambiciosos de la ciutat, que preveu ocupar una superfície de 10 ha, situada entre els actuals carrers de Barcelona, Migdia, Universitat de Montpeller i Emili Grahit. El projecte, que ha estat elaborat per l’equip d’arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech, inclou un parc, el segon més gran de Girona, i una zona destinada a 350 habitatges, però no es farà ni l’auditori ni el multicinema previstos inicialment.

El portaveu del Govern espanyol, Josep Piqué, anuncia la decisió de l’executiu que presideix José María Aznar de presentar un recurs contra la llei del Parlament de Catalunya que regula el funcionament de les seleccions esportives catalanes. El Govern impugna la llei per l’article on es defineixen les seleccions catalanes com les “representants del respectiu esport federat en els àmbits supraautonòmics”, ja que considera que vulnera la llei de l’esport espanyola.

Joan Miquel de Vives i Feliu, capità general de Mallorca, pren possessió de Menorca i posa fi a l’ocupació britànica de l’illa.

Derrota i mort de Pere I de Catalunya i II d’Aragó, dit el Catòlic, a la batalla de Muret. Jaume I és proclamat rei.

Naixement del Consorci dels Túnels del Tibidabo.

El 51.393, el número premiat amb la primera Grossa que se sorteja per Sant Jordi, es ven a Barcelona i Girona. També cauen a Barcelona el segon i el cinquè premis. El tercer premi es ven al Pont de Suert i Sant Boi de Llobregat, i el quart a Tortosa i l’Hospitalet de Llobregat. El sorteig es fa a Blanes (Selva). Es reparteixen un total de 12 milions d’euros i es posen a la venda 80.000 números.

Es canonitza Raimon de Penyafort.

El Partit Comunista Francès organitza al velòdrom de Perpinyà un Festival de la tradició catalana.

El gerent de l’empresa catalana Grup Roca Radiadors, Salvador Gabarró, anuncia la compra de l’empresa suïssa de sanitaris i ceràmica plana Keramik Holding AG Laufen per 420 milions de francs suïssos. Amb aquesta operació, Roca es converteix en el segon fabricant de sanitaris del món. Fundada l’any 1917, Roca és una empresa de capital familiar que actualment té 7.400 empleats i plantes de producció en 10 països.

El bisbe Justinià construeix a València dues noves esglésies i restaura les antigues (527-548).

S’inaugura a Barcelona el Teatre Nacional de Catalunya. Poc després, el seu director, Josep Maria Flotats, és destituït.

L’expresident del Govern balear, Jaume Matas, és reelegit president del PP balear amb el vot a favor del 80% dels participants en el congrés del partit, mentre que l’altre candidat, Joan Forcades, proper a l’expresident Gabriel Cañellas, només aconsegueix el 13% dels vots. Durant el cap de setmana, el Partit Popular també celebra congressos regionals al País Basc, la Rioja, Ceuta, Galícia, Extremadura i Canàries.

Els fabricants d’indianes del Principat funden la Junta General de Comerç i Fàbriques.

El monarca atorga molts títols de noblesa a les corts valencianes.

Se celebra el IV Congrés del PSUC, a partir del qual la direcció impulsa una línia eurocomunista.

L’exconseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs i Ferret, presideix la Institució Francesc de Borja Moll, fundada amb la intenció de salvar els fons de l’editorial, que es trobava en situació concursal des de l’octubre del 2014. En la institució hi participen Toni Mir, expresident de l’Obra Cultural Balear, i el sociolingüista Isidor Marí.

Té lloc a l’Ateneu Artesà de Gràcia la primera edició del Tradicionàrius, festival de divulgació de les músiques populars tradicionals.

El València CF s’adjudica la Supercopa de futbol en superar el FC Barcelona en l’eliminatòria jugada entre diumenge passat i avui. A Mestalla el València va guanyar per 1 a 0, amb gol de Claudio López, mentre al Camp Nou els dos equips empataven a tres, amb gols de Kluivert (2) i Ronald de Boer pel Barça i Albelda, Sánchez i Farinós pel València. Amb Van Gaal d’entrenador, el Barça ha perdut les tres darreres finals de la Supercopa.

Els germans Muntadas i Campeny constitueixen la societat anònima cotonera L’Espanya Industrial, a Barcelona.

Jordi Rubió i Balaguer obté el primer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Es funda el Club Natació Barcelona, pioner de l’activitat aquàtica espanyola, sota els auspicis de Bernat Picornell i Richier; i el Club Esportiu Europa.

S’inicia el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la Selva i al Ripollès. Abans s’havia fet a Osona.

Es reuneix per primer cop a Mèxic la Conferència Nacional Catalana, amb l’assistència de representants de 67 entitats catalanes de trenta països. Es decideix crear un nou Consell Nacional Català, presidit per Salvador Armendares i Torrent.

L’arxiduc entra a Barcelona. Hi promet la celebració de Corts i organitza un seguit de juntes de govern amb partidaris seus.

El Departament de Salut, avalat pel govern de la Generalitat, nomena Josep Maria Argimon secretari de Salut Pública en substitució de Joan Guix, que dimiteix per motius de salut. Argimon, que manté el càrrec de director gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS), té com a missió la vigilància de casos de covid-19 en coordinació amb la recentment creada Oficina Covid.

Primera regència d’Ermessenda al comtat de Barcelona, durant la minoritat de Berenguer Ramon I. Ermessenda sotmet a tribut al rei de Dénia-Balears.

Es comença a publicar el diari "El Correo de Valencia".

A l’Estat espanyol se celebren el mateix dia eleccions municipals, autonòmiques en algunes comunitats, i al Parlament Europeu.

En les eleccions municipals, el PSOE és clarament la força més votada arreu amb més del 29% dels vots, tret de Catalunya i el País Basc. A Catalunya, ERC és la força més votada (23,4%) i primera força en la majoria de municipis. Segueix el PSC (21,9%), i és tercer per nombre de municipis. JXCat és la tercera força en vots (15%), però segona en nombre de municpis, mentre que els comuns són quarts tant en vots (8%) com en majories municipals. En els darrers llocs se situen per nombre de vots Ciutadans (7,9%), sense cap majoria municipal, la CUP (3,4%) i el PP (3,1%). Per primera vegada ERC guanya en vots a Barcelona i empata en regidors amb els comuns. A Tarragona i Lleida ERC empaten en regidors per primer cop amb el PSC i a Girona JXCat és la primera força. A Palma el PSIB continua com a força més votada i a València ho és Compromís.

En les eleccions al Parlament Balear, el PSIB s’imposa amb 19 escons per primer cop al PP (16). Segueixen Podemos (6), Ciutadans (5), MÉS (4), el Pi (3) i Vox (3), que hi entra per primer cop.

A les eleccions al Parlament Europeu s’imposa a Catalunya la candidatura Lliures per Europa (28,5%) encapçalada pel president a l’exili Carles Puigdemont, seguida pel PSC (22,1%) i Ara Repúbliques (21,1%), encapçalada pel vicepresident Oriol Junqueras, empresonat i sotmès a judici. A la resta de l’Estat espanyol guanya amb claredat el PSOE (32,8%) per davant del PP (20,1%). En el conjunt de la Unió Europea, destaca la caiguda dels dos grans grups fins ara hegemònics: tot i continuar com a grups més votats, populars i socialistes no sumen majoria absoluta. Destaca l’ascens dels liberals i dels ecologistes i també dels partits euroescèptics i populistes de dreta. A causa del bloqueig del Brexit, la Gran Bretanya ha hagut de votar en aquestes eleccions (amb l’enfonsament dels conservadors i l’auge dels euroescèptics).

Es constitueix la taula de canvis de València.

Conflictes laborals a diverses empreses: La Maquinista, SEAT, Philips i la SAFA de Blanes.

La multinacional farmacèutica japonesa Towa arriba a un acord amb la catalana Esteve per comprar-li el 100% de Pensa, la divisió de genèrics. Es preveu que l’operació, valorada en 320 milions d’euros, finalitzi el gener del 2020. La compra introdueix Towa en la comercialització de genèrics a l’Estat espanyol i a Europa, mentre Esteve es concentra en el producte propi.

Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques. El seu legat Gneu Domici Calví triomfa sobre els ceretans.

Jacint Barrau i Cortès, fabricant reusenc, inventa el tissatge del vellut en doble peça.

Convocades per l’ANC i Òmnium Cultural, prop de 15.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten davant la seu del Departament d’Economia, a Barcelona. Els manifestants recorden la manifestació espontània del 20 de setembre de 2017, quan unes 40.000 persones van protestar de manera pacífica contra la irrupció a la seu del departament de la Guàrdia Civil, que cercava documentació sobre el referèndum de l’u d’octubre. Com a resultat d’aquella manifestació els líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, van ser acusats de rebel·lió i empresonats. A banda, catorze persones van ser detingudes (sis d’elles empresonades dos dies) i el jutjat número 13 de Barcelona els va declarar investigats (sense que se’ls hagi concretat el motiu).

Reial ordre de restabliment de la Universitat de Barcelona.

Execució de Miquel Servet a Ginebra pels atacs al dogma de la Trinitat.

Creació d’una junta provisional de Catalunya presidida pel canonge Josep Espiga i Gadea.

Joan Guinjoan i Gispert compon l’obra Bitemàtic.

Comença a publicar-se el setmanari català de política, art i literatura “Meridià. Tribuna del Front Intel·lectual Antifeixista”.

S’inicien els Jocs Florals de València.

L’arquebisbe de Tarragona és assassinat per Guillem Ramon de Montcada, vescomte de Bearn.

Concòrdia de Barcelona. Joan II perdona el seu fill Carles, que recupera les rendes del principat de Viana i les seves possessions, si bé se li prohibeix de residir a Navarra i a Sicília.

L’artista plàstic Jaume Plensa és el nou guardonat amb el premi Pau Casals. Instituït per la Generalitat de Catalunya, el seu destinatari esdevé legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys amb la missió de projectar-la al món. L’anterior guardó va recaure en Jordi Savall (2017).

Pere Vall pinta el retaule de Sant Blai, de l’església de Cardona.

Una expedició valenciana composta de ratpenatistes i valencianistes visita Barcelona.

Se celebra a l’Auditori de Girona la gala dels XXII premis Enderrock, que per primer cop TVC transmet en directe pel Canal 33 i altres emissores. En aquesta edició el grup vigatà Oques Grasses s’endú el major nombre de premis. També reben premis, entre d’altres, Miki Núñez, Manel, Ginestà, Rosalía i Andrea Motis. Núria Feliu rep el premi Enderrock d’honor. Assisteixen també a l’acte el president de la Generalitat, Quim Torra, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i alguns consellers del govern.

A Alcoi se socialitzen les indústries de la llauna i derivats.

S’inaugura el mercat de Sant Antoni a Barcelona, de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias.

El ple de les Corts Valencianes aprova el dictamen de la comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l’espai audiovisual sobre la proposició de llei del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic presentada pel PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l’abstenció del PP i el vot a favor de Ciutadans. El nou organisme, que rep el nom de Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals, substitueix Radiotelevisió Valenciana, clausurada l’any 2013. El dia 21 l’extreballador de Canal 9 Josep López Álvarez és nomenat president del nou ens.

El rei publica il·legalment des de Madrid l’usatge Princeps Namque per tal de mobilitzar 6 000 catalans per enviar-los a lluitar al Llenguadoc.

Ramon Berenguer IV conquereix Fraga i Lleida.

L’Assemblea de Parlamentaris i Consellers aprova el projecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

El cirurgià tarragoní Pere Virgili funda el Col·legi de Cirurgia de Cadis.

S’inaugura a Barcelona el I Saló Internacional de l’Automòbil.

L’equip de bàsquet del FC Barcelona guanya per segona vegada en la seva història la Copa Korac en vèncer, al Palau Blaugrana, l’Estudiantes de Madrid per 97 a 70. L’àmplia victòria serveix per a remuntar el desavantatge del partit d’anada, en què el Barça va perdre per 93 a 77.

Fèlix Escalas i Chamení, relacionat amb la Lliga Catalana, és designat governador general de Catalunya.

Alçaments de partides carlines.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convoca els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i els partits a favor de la consulta amb representació al Parlament i al Congrés. En representació dels partits, hi assisteixen líders de la coalició de govern Junts pel Sí, de la CUP i dels diversos integrants de Catalunya Sí que es Pot (ICV, Podem i EUiA). Per part de les entitats, a més de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, hi ha representants de Súmate, la Plataforma per la Llengua, la UGT i CCOO. CECOT hi envia representants de perfil més baix. L’objectiu de la reunió és reforçar el consens polític i social per impulsar el referèndum i, a instàncies de Catalunya Sí que es Pot, s’acorda insistir per pactar un referèndum amb l’Estat espanyol. Tanmateix, el president Puigdemont manté el compromís de fer el referèndum abans del final de setembre, amb acord o sense.

Gaspar Escolano escriu Década primera de la Historia de la insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia.

Aprovació d’importants constitucions, entre d’altres, Una vegada l’any, Volem, estatuïm i atorgam encara.

Comença l’auge de les exportacions d’aiguardent del Principat, tant als ports del Maresme com del Camp de Tarragona, principalment Salou.

Franco visita València i diverses comarques i inaugura la Universitat Laboral de Xest.

A la premsa barcelonina apareixen articles d’escriptors que manifesten el caràcter d’espectacle ínfim del cinema, els seus efectes perjudicials respecte el teatre i el perill moral que suposava.

Un grup de persones, presumptament d'extrema dreta, fan exclatar un artefacte explosiu a la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya del País Valencià (ERCPV). Aquest és l'últim atac a càrrec del grup de feixistes que han atacat en diverses ocasions el Centre Social La Quimera de Mislata. Acció Cultural del País Valencià se suma a les protestes i exigeix a la Delegació del Govern que aquests actes no quedin impunes.

Codorniu denuncia Freixenet per incomplir les normes sobre envelliment de les ampolles: s’inicia l’anomenada "guerra del cava".

S’estrena la pel·lícula d’Antoni Ribas i Piera La ciutat cremada.

Es funda l’hospital de la Misericòrdia de Barcelona.

Es crea a Barcelona l’Assemblea de les Diputacions Espanyoles.

Crisi de dues entitats bancàries catalanes: Unió Industrial Bancària (Bankunion) i Banca Mas Sardà. La primera és controlada pel Fondo de Garantía i un cop sanejada és venuda al Banco Hispano Americano. La segona és controlada posteriorment pel Banco de Bilbao (27 d’abril).

Campanya de la diputació de Barcelona en defensa del dret civil català.

Estrena de l’obra de teatre La lámpara maravillosa, amb escenografia de Lluís Llucià Penne, considerada el manifest de la nova escola d’escenògrafs romàntics.

The Beatles actuen a Barcelona.

Es constitueix la Federació de Societats Obreres de Balears.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) declara l'emergència al Besòs l'endemà de l'incendi en una planta de reciclatge de Montornès del Vallès que va causar el vessament de dissolvents i d'aigua de l'extinció a les aigües del riu, que durant els últims anys havia estat recuperat. L’empresa DITECSA havia rebut dues multes, el 2017 i el 2019, per excés d'emmagatzematge i acumulació indeguda de materials.