Cronologia dels Països Catalans i del món
Imatge | Dates | Esdeveniment | Època històrica | Àrea geogràfica | Àrea temàtica | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
1920 |
Campanya de desobediència civil a l'Índia Gandhi inicia a l’Índia la campanya de desobediència civil. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
15 d’abril de 1967 |
Manifestació multitudinària a Nova York contra la guerra del Vietnam Cent mil persones es manifesten a Nova York contra la guerra del Vietnam. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
22 de novembre de 2020 |
L’ONU denuncia la detenció d’activistes pels drets humans a Egipte La policia deté i empresona diversos membres de la principal organització per a la defensa dels drets humans a Egipte, la Iniciativa egípcia per als drets personals, entre els quals el seu cap Gasser Abdel-Razek, als quals d’acusen de vincles amb grups terroristes. El govern sota la presidència del general al-Sissi nega que estigui vulnerant els drets humans i que vulgui silenciar les crítiques. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
2 de març de 2018 |
Eurodiputats critiquen el Valle de los Caídos El grup de memòria històrica del Parlament Europeu visita el Valle de los Caídos i anticipa que en l’informe que prepara denunciarà davant les institucions europees la impunitat de la qual gaudeixen, segons ells, els crims del franquisme. Qualifiquen d’insult a les víctimes que el dictador Francisco Franco continuï tenint un mausoleu. |
2018 | Món | Política i institucions | |||
21 de desembre de 2016 |
Sentència de la justícia europea contra la banca espanyola El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obliga les entitats bancàries espanyoles a tornar tots els diners de les hipoteques subjectes a les clàusules terra, que fixaven uns interessos mínims al marge del preu del diner. La sentència del TJUE en corregeix una altra del Tribunal Suprem que dictaminava que els diners s’havien de cobrar només a partir del 2013, quan va dictaminar que les clàusules terra eren il·legals. En canvi, el TJUE estableix que els diners s’hauran de tornar des de la data de formalització dels contractes hipotecaris, cosa que en conjunt representa, segons el Banc d’Espanya, almenys 4.000 milions d’euros. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
11 de maig de 2020 |
Una de les primeres companyies aèries de Llatinoamèrica es declara en fallida. La companyia aèria colombiana Avianca presenta concurs de creditors arran de la caiguda de l’activitat per la covid-19. La mesura dóna l’oportunitat a la companyia per reestructurar-se i reprendre les operacions. Després de la britànica Flybe i l’australiana Virgin, Avianca és la tercera gran companyia aèria a fer fallida per la pandèmia. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
10 de maig de 1999 |
Dos exalts càrrecs d’Hisenda declaren a l’Audiència Nacional Ernesto de Aguiar i Josep Maria Huguet, dos exalts càrrecs del Ministeri d’Hisenda acusats de corrupció, declaren davant l’Audiència Nacional. Els dos implicats reconeixen que van amagar al fisc 470 milions de pessetes, que segons ells havien guanyat en operacions de borsa, però neguen haver rebut pagaments per part del Grup Torras, tal com assegura l’exassessor d’aquesta empresa Joan Josep Folchi. L’afer té derivacions polítiques per l’amistat dels dos acusats amb Josep Borrell, que era el secretari d’Estat d’Hisenda quan es van produir els fets. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
1817 |
David Ricardo publica Principles of political economy and taxation David Ricardo publica Principles of political economy and taxation, exposició de les seves teories sobre el valor i la distribució de la riquesa. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
23 de març de 2019 |
Cau l’últim reducte de l’anomenat Estat Islàmic Un portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes, formades per milicians kurds que reben el suport dels Estats Units, anuncià la presa de la localitat siriana de Baghuz, el darrer bastió de l’anomenat Estat Islàmic. D’aquesta manera EI perd el control territorial a Síria i l’Iraq, que en el moment culminant, a l'inici del 2015, havia estat d’un terç del conjunt d’aquests dos estats. |
2019 | Món | Política i institucions | |||
25 d’abril de 1986 |
Incendi del reactor nuclear de la central de Txernòbil (Ucraïna) S’incendia el reactor nuclear de la central de Txernòbil (Ucraïna). |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1895 |
Es presenta el cinematògraf dels germans Lumière Els germans Lumière presenten el cinematògraf: projecció a París d’Arribada d’un tren, la seva primera pel·lícula. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
27 de febrer de 1939 |
Anglaterra i França reconeixen el govern de Burgos Anglaterra i França reconeixen el govern de Burgos. Azaña dimiteix a França i li succeeix Martínez Barrio. Guerra Civil Espanyola |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
Abril de 1933 |
Comença a l’URSS la depuració de les altes instàncies del partit i dels sindicats Comença a l’URSS la depuració de les altes instàncies del partit i dels sindicats. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
22 d’abril de 1999 |
EH anuncia el seu suport al Govern basc El lehendakari basc, Juan José Ibarretxe, i el dirigent d’Euskal Herritarrok, Arnaldo Otegi, anuncien un preacord de col·laboració d’EH amb el Govern basc mentre duri l’actual legislatura. Una de les condicions prèvies del Govern basc per a assolir una entesa era que EH es desmarqués totalment de qualsevol mena d’acte de violència amb rerefons polític, i l’anunci de preacord es dóna a conèixer quan ja fa tretze dies que els carrers del País Basc no són escenari de cap incident. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
10 de novembre de 2019 |
Cau el govern de Romania El Parlament romanès aprova per majoria (238 contra 233) la moció de censura de l’oposició contra la primera ministra socialista Vlorica Dancila. La moció de censura és el resultat d’un cas de corrupció que ha portat el líder socialista Liviu Dragnea a la presó, de reformes impopulars en el sistema judicial i de paràlisi en la prestació de serveis. El president Klaus Iohannis encarrega al liberal Ludovic Orban la formació de govern, que rep l’aprovació del Parlament el 4 de novembre. |
2019 | Món | Política i institucions | |||
26 de juliol de 2018 |
Nova confirmació de la teoria de la relativitat A partir d’observacions del Very Large Telescope, astrònoms de l’European Southern Observatory (ESO) i altres institucions fan públiques les conclusions sobre l’anomenat desplaçament cap al vermell i la gran acceleració de l’estrella S2 quan passa prop de Sagitarius A, el gran forat negre de la Via Làctia. Aquests canvis no es poden explicar per la física newtoniana i, en canvi, encaixen amb la teoria de la relativitat d’Einstein. |
2018 | Món | Ciència i cultura | |||
1755 |
Rousseau escriu el Discurs sobre l’origen de la desigualtat humana Rousseau escriu el Discurs sobre l’origen de la desigualtat humana. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1 de març de 1382 |
Revolta dels maillotins a París Revolta dels maillotins a París. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
Gener de 1932 |
Dissolució de la Companyia de Jesús i entrada en vigor de la Llei del divorci a Espanya Dissolució de la Companyia de Jesús i entrada en vigor de la Llei del divorci a Espanya. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
21 de febrer de 1916 |
S’inicia la batalla de Verdun Una ofensiva alemanya al front occidental comporta pèrdues quantioses per a ambdues parts. Primera Guerra Mundial |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
8 d'abril de 2018 |
Síria, acusada d'un atac amb armes químiques Els Estats Units, França i el Vaticà condemnen el govern de Síria per un atac sobre la ciutat de Duma en el qual s'haurien utilitzat armes químiques. Les fonts fan referència a més de 70 morts, sobretot de civils. Douma era l'última ciutat controlada pels rebels en la guerra civil. Rússia, aliada del règim de Bashar al-Assad, nega que es pugui confirmar l'atac amb armes químiques ni que en fos l'autor l'exèrcit sirià. L'11 d'abril Rússia imposa el veto a la proposta de condemna a Síria en el Consell de Seguretat de l'ONU. |
2018 | Món | Política i institucions | |||
7 d'abril de 2020 |
Un tribunal australià revoca la pena de presó a un cardenal per pederàstia El Tribunal Suprem d’Austràlia anul·la la condemna de sis anys de presó al cardenal George Pell. Pell, extresorer del Vaticà, va ser declarat l’any 2018 culpable d’abusar de dos menors a Melbourne als anys noranta. El Tribunal justifica la decisió en considerar que existeixen dubtes raonables que els abusos s’haguessin produït. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
798 |
Els concilis de Roma i Aquisgrà condemnen l’adopcionisme Uns concilis celebrats a Roma (798) i Aquisgrà (800) condemnen la doctrina adopcionista d’Elipand de Toledo. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
7 de gener de 1999 |
Inici de les converses entre el Govern i la guerrilla a Colòmbia El president colombià, Andrés Pastrana, es reuneix a la localitat de San Vicente del Caguán, en plena selva, amb tres dirigents de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Tot i que no hi assisteix el comandant en cap de les FARC, Manuel Marulanda, “Tirofijo”, la reunió és l’intent més important d’iniciar un procés de pau per a posar fi a 40 anys de guerra civil a Colòmbia. En aquesta històrica trobada hi ha una àmplia llista de convidats, entre els quals figura el periodista i escriptor Gabriel García Márquez. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1916 |
Teoria general de la relativitat (Einstein) Teoria general de la relativitat (Einstein) Matemàtiques |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Ciència i cultura | |||
28 d’agost de 2016 |
El Tribunal de Comptes Europeu adverteix Espanya per la política ferroviària El Tribunal de Comptes Europeu fa públic un informe en el qual dirigeix fortes crítiques al Govern espanyol per les decisions que afecten el transport per ferrocarril. En particular, subratlla que la gran majoria dels ajuts de la Unió Europea es destinen a l’alta velocitat en detriment de les necessitats del transport de mercaderies en ferrocarril. Un dels autors de l’informe, Fernando Pascual Gil, també critica el baix rendiment de la línia entre Figueres i Perpinyà i en culpa la mala coordinació entre les administracions francesa i espanyola. També remarca el retard en la construcció de connexions amb els principals ports de la zona, Barcelona i Tarragona. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
9 de juny de 1815 |
Finalització del congrés de Viena Finalitza el congrés de Viena, que redefineix el mapa d’Europa després de la derrota napoleònica. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
30 de juliol de 1982 |
Aprovació de la Llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic (LOHPA) Les Corts aproven la Llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic (LOHPA), que implica una forta retallada de les competències dels estatuts d’autonomia vigents. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
29 d’octubre de 1998 |
Llançament del Discovery des de Cap Canaveral El transbordador espacial Discovery és llançat a l’espai des de Cap Canaveral (Florida), per dur a terme una missió espacial de 10 dies durant els quals ha de realitzar 83 experiments científics. La nau porta set tripulants, entre els quals hi ha el veterà astronauta John Glenn, de 77 anys, que l’any 1962 va ser el primer nord-americà que orbità la Terra. Glenn se sotmetrà a diversos experiments sobre l’envelliment i els hàbits en el son. Un altre dels astronautes és Pedro Duque, el primer espanyol que participa en una missió espacial. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
16 de maig de 2017 |
Dictamen del Tribunal Europeu de Justícia sobre els tractats comercials de la UE El Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea declara no vàlid l’acord de lliure comerç de la Unió Europea amb Singapur que la Comissió Europea va tancar a l’octubre del 2014 amb aquest país asiàtic. El Tribunal considera que parts de l’acord vulneren competències que han de ser aprovades pels estats membres. La sentència és un precedent respecte a futurs tractats de la UE amb tercers. |
2017 | Món | Societat i economia | |||
18 de juliol de 1956 |
Inici del moviment dels països no alineats Trobada de Tito, Jawaharlal Nehru i Nasser a les illes Brijuni: inici del moviment dels països no alineats. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
Febrer de 1938 |
A Romania s'elimina la Garda de Fier Carles II de Romania elimina la Garda de Fier i imposa la seva autoritat. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
31 de desembre de 1999 |
Alliberats els ostatges de l’avió segrestat a l’Afganistan Una setmana després d’apoderar-se del control de l’avió, els segrestadors de l’Airbus de la companyia Indian Airlines que estava retingut a l’aeroport de Kandahar accedeixen a posar en llibertat els 160 ostatges després que el Govern indi accepti deslliurar tres líders musulmans empresonats per a evitar un bany de sang. El mateix dia, els ostatges viatgen fins a Nova Delhi, mentre les autoritats afganeses autoritzen els segrestadors a marxar del país. L’episodi revifa les tensions entre els governs indi i pakistanès, ja que el primer acusa Islamabad d’estar darrere el segrest. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
10 de març de 2020 |
Harvey Weinstein, condemnat per delictes sexuals Harvey Weinstein, un dels principals productors de Hollywood, és condemnat a 23 anys de presó per delictes sexuals. El 25 de febrer va ser declarat culpable d’un delicte de violació en tercer grau i d’un delicte sexual en primer grau, comesos el 2006 i el 2013. Des de l’octubre de 2017, que el diari The New York Times va començar a informar d’incidents d’assetjament relacionats amb ell, més de 80 dones van acusar-lo d'haver-les agredit sexualment, acusacions que van donar origen al moviment #MeToo. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
568 |
Fundació del regne llombard Fundació del regne llombard amb capital a Pavia, dividit en ducats: Trento, Spoleto, Benevento, etc. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
4 de febrer de 1999 |
Cimera sobre el dopatge a Lausana Acaba a Lausana la Conferència Mundial del Dopatge convocada pel Comitè Olímpic Internacional, que durant tres dies ha reunit 600 personalitats entre membres del COI i representants de governs i federacions esportives. El president del COI, Joan Antoni Samaranch, aconsegueix que s’aprovi per aclamació la Declaració de Lausana, un document que preveu la creació de l’Agència Antidopatge, en què col·laboraran organismes esportius i estats d’arreu del món. La Declaració preveu una sanció mínima de dos anys per als atletes dopats, si bé els representants estatals, i especialment els de la UE, introdueixen molts canvis en la redacció inicial per les seves reticències a actuar com a subordinats del COI. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
1510 |
Corbes, perspectiva, trisecció aproximada, desenvolupaments de poliedres regulars (A. Dürer) Corbes, perspectiva, trisecció aproximada, desenvolupaments de poliedres regulars (A. Dürer) Matemàtiques |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Ciència i cultura | |||
1784 |
Herder comença a publicar Idees sobre la filosofia de la història de la humanitat Herder comença a publicar Idees sobre la filosofia de la història de la humanitat. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
7 de febrer de 2016 |
Manifestacions xenòfobes a Europa Milers de persones es manifesten els dies 6 i 7 de febrer en diverses ciutats de l’Europa central contra l’acollida d’immigrants i refugiats, convocats pel moviment antimusulmà alemany Pegida. La mobilització més important té lloc a Dresden, i congrega unes 8.000 persones, segons la policia. A Praga, Varsòvia, Copenhaguen i altres ciutats s’apleguen també manifestants, bé que en un nombre molt inferior. A Calais (França), on hi ha el camp d’immigrants i refugiats més gran d’Europa i on la manifestació ha estat prohibida, la policia deté un general de la legió estrangera que intentava manifestar-se. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
18 d’octubre de 1685 |
L’edicte de Fointainebleau revoca l’edicte de Nantes L’edicte de Fointainebleau revoca l’edicte de Nantes i provoca una fugida massiva d’hugonots francesos a Holanda, Alemanya i Anglaterra. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
16 de febrer de 1978 |
Finalització de les eleccions sindicals a Espanya Finalitzen les eleccions sindicals a Espanya, en les quals queda palesa la força de les CCOO. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
23 de març de 1998 |
La pel·lícula Titanic, gran guanyadora de la nit dels Oscar Titanic, la superproducció dirigida per James Cameron que recrea l’enfonsament del mític transatlàntic, s’endú 11 dels Oscar que concedeix l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, i s’iguala amb Ben-Hur com a pel·lícula més premiada de la història dels Oscar. A més de Titanic, la pel·lícula més cara i també la més taquillera de la història del cinema, destaquen els Oscar a les millors interpretacions per a Jack Nicholson i Helen Hunt, la parella protagonista d’As Good as It Gets, de J.L.Brooks. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
1087 |
Yusuf ibn Tasfin, emir almoràvit Yusuf ibn Tasfin, emir almoràvit. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
24 de març de 1998 |
Argentina deroga les lleis de Punt Final i Obediència Deguda Coincidint amb la data del 22è aniversari del cop d’estat que va donar lloc a la dictadura militar, el Congrés argentí aprova per majoria absoluta la derogació de les lleis de Punt Final i Obediència Deguda, les lleis d’amnistia per als delictes comesos per la dictadura que van ser aprovades entre el 1987 i el 1988, sota la presidència de Raúl Alfonsín. La derogació és una mesura simbòlica, ja que no té capacitat retroactiva i no suposarà el processament de cap dels encausats. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
16 de setembre de 1999 |
Algèria ratifica en referèndum l’indult per als terroristes islàmics Amb una participació molt alta (85%) i un triomf aclaparador del “sí” (98,6%), els algerians ratifiquen en un referèndum la llei elaborada pel Parlament a proposta del president Bouteflika per a concedir nous indults als islamistes amb vista a facilitar la pacificació del país. Tots els partits, excepte el Front de Forces Socialistes i el Partit dels Treballadors, que donaven llibertat de vot als seus seguidors, defensaven el vot a favor de la llei, si bé l’islamista FIS ha expressat alguna reserva sobre la seva aplicació. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
28 de març de 2017 |
Tercera condemna a cadena perpètua per al Xacal Ilich Ramírez Sánchez, més conegut pels àlies de Carlos o el Xacal, el terrorista veneçolà que a les dècades dels anys setanta i vuitanta va dur a terme alguns dels atemptats més sagnants del segle XX, és condemnat a cadena perpètua per un tribunal de París. Carlos està acusat de la mort de dues persones en l’atac amb una granada de mà en un establiment de la capital francesa el 1974. És la tercera condemna perpètua després de les del 1997 i el 2011, dictades també per tribunals francesos. En total, s’estima que en els atemptats que va planejar i dur a terme van morir més de mil persones. Carlos, que es considera a si mateix un revolucionari professional, va atemptar per compte del Front Popular de Palestina. El 1994 va ser capturat per agents francesos a Khartum, Sudan. |
2017 | Món | Societat i economia | |||
3 d'agost de 2019 |
Alliberat un raper a Suècia per la intervenció del president dels Estats Units El raper nord-americà A$AP Rocky és posat en libertat després d’un mes de presó preventiva per protagonitzar una baralla a Estocolm. En l’alliberament és clau la intervenció del president nord-americà Donald Trump. |
2019 | Món | Política i institucions | |||
25 de desembre de 800 |
Carlemany és coronat emperador Carlemany és coronat emperador pel papa Lleó III. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1326 |
Revoltes de camperols en terres alemanyes Revoltes de camperols en terres alemanyes. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
28 d’agost de 1999 |
Les autoritats bancàries impedeixen la fusió BNP-Société Générale El Comitè dels Establiments de Crèdit i Empreses d’Inversió (CECEI) francès veta el procés de fusió de la Banque Nationale de París (BNP) i Société Générale, una operació que hauria donat com a resultat el segon banc més important del món gràcies al fet que prèviament ja es va fer una unió entre la BNP i Paribas. La fusió BNP-Société Générale va començar el 9 de març amb una opa mitjançant la qual la BNP adquiria el 37% de les accions de la Société Générale, però amb la decisió del CECEI la BNP haurà de desfer la compra de les accions. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
22 d’octubre de 2017 |
Eleccions al Japó La coalició de govern formada pel Partit Liberal Democràtic i el partit Komeito, que encapçala el primer ministre, Shinzo Abe, surt reforçada de les eleccions legislatives, en les quals obté 313 diputats dels 456 de la cambra baixa. Abe va convocar eleccions anticipades el 25 de setembre amb l’objectiu d’ampliar el suport per a la reforma constitucional que permet al Japó incrementar substancialment les forces armades i ampliar-ne els supòsits d’acció, molt restringits després de la Segona Guerra Mundial. Abe justifica la reforma per l’amenaça de Corea del Nord. |
2017 | Món | Política i institucions | |||
28 de gener de 2009 |
Atemptat de les FARC Les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) posen una bomba en un centre comercial de Bogotà (Colòmbia). En l'atemptat moren 2 persones a causa de l'explosió de 10 kg de pentolita. |
2009 | Món | Política i institucions | |||
306 |
Primer concili de l’Església hispànica Se celebra a Illiberis (Elvira, Granada) el primer concili de l’Església hispànica (306-307). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
1 de febrer de 1999 |
La unió de Société Générale i Paribas crea el tercer banc europeu Les entitats bancàries franceses Société Générale i Paribas anuncien un acord de fusió per intercanvi d’accions. El fins ara president de Paribas, André Lévy-Lang, ocuparà aquest càrrec a SG-Paribas fins l’any 2000, en què serà substituït pel màxim responsable de SG, Daniel Bouton. Amb uns actius de 551.200 milions d’euros, SG-Paribas serà la primera entitat bancària francesa i la tercera d’Europa, per darrere del Deutsche Bank i de la Union de Banques Suisses. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
7 de desembre de 2018 |
Els democristians alemanys elegeixen la successora d’Angela Merkel La Unió Cristianodemòcrata elegeix la successora d'Angela Merkel com a presidenta del partit, càrrec que ocupava de feia 18 anys. La nova líder del partit conservador, Annegret Kramp-Karrenbauer, és la presidenta del land de Saarland, i s’imposa per 517 contra 482 vots a Friedrich Merz, cap del grup CDU/CSU al Bundestag. Kramp-Karrenbauer serà la candidata de la coalició a les eleccions del Bundestag de l’octubre de 2021. En cas de guanyar-les, succeirà Merkel a la cancelleria, que ha ocupat 16 anys. |
2018 | Món | Política i institucions | |||
4 d’octubre de 2016 |
Comença el judici pel "cas Gürtel" A la seu de l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares, comença la vista oral del primer judici pel "cas Gürtel". L’extresorer del Partido Popular, Luis Bárcenas, i Francisco Correa són els principals acusats del primer macrojudici per aquest cas de presumpta corrupció vinculada al PP durant els anys 2003 i 2012. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
5 d’agost de 1578 |
Sebastià de Portugal mor a la batalla d’Alcázarquivir Sebastià de Portugal mor a la batalla d’Alcázarquivir. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
20 de desembre de 1973 |
A Espanya, inici del procés 1.001 contra diversos dirigents de les CCOO Inici, a Espanya, del procés 1 001 contra diversos dirigents de les CCOO. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
30 de juny de 1934 |
“Nit dels ganivets llargs” “Nit dels ganivets llargs” a Alemanya: purga general de l’oposició. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
3 d’abril de 2016 |
Violents enfrontaments a Nagorno-Karabakh Almenys trenta soldats resulten morts en enfrontaments en el territori disputat de Nagorno-Karabakh, entre Armènia i l’Azerbaidjan. Són les pitjors hostilitats des del 1994, any que aquests dos estats van acordar un fràgil alto el foc en aquest territori de l’Azerbaidjan veí d’Armènia i, de fet, controlat per separatistes proarmenis. Rússia, els Estats Units i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) fan una crida a aturar els enfrontaments. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
24 de juliol de 2020 |
Inauguració de Santa Sofia com a mesquita La basílica de Santa Sofia, a Istanbul, inaugura amb la primera pregària la reconversió a mesquita després que el 1934 fos secularitzada com a museu. En la pregària hi participa com a màxima autoritat el president turc, Recep Tayyip Erdogan, artífex d’aquest canvi. Santa Sofia té l’origen en la basílica cristiana erigida per l’emperador Constantí (segle IV) i que amb la presa de Constantinoble (1435) va ser convertida en mesquita. La decisió rep dures crítiques internacionals, sobretot de la UNESCO, que la va declarar patrimoni de la humanitat el 1985, i del govern grec. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
12 de febrer de 2017 |
Pablo Iglesias imposa el seu lideratge a l’assemblea de Podem A la segona assemblea ciutadana de Podem, celebrada al Palau de Vistalegre de Madrid, es dirimeix la lluita pel lideratge de la formació entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, que fins ara estaven pràcticament igualats en representants als òrgans del partit. Pablo Iglesias obté el 60% dels suports a la direcció i 37 consellers dels 62 al consell ciutadà. Iñigo Errejón es queda amb 23 i 2 són per als Anticapitalistes de Miguel Urbán. Iglesias també és primer en la votació a la secretaria general, seguit de Pablo Echenique i, en tercer lloc, Errejón. |
2017 | Món | Política i institucions | |||
24 de juny de 2019 |
Dimissions a Ciutadans Toni Roldán dimiteix dels càrrecs de portaveu econòmic de Ciutadans al Congrés i de l’executiva permanent del partit. Poc després l’eurodiputat Javier Nart també anuncia la baixa del partit, tot i que en conserva l’escó. Dimiteixen també alguns càrrecs regionals. El motiu adduït de les dimissions són els pactes amb el partit d’extrema dreta Vox assumits pel líder de Ciutadans, Albert Rivera, que el 17 de juny també van ser una de les causes del trencament amb Manuel Valls, candidat a l’alcaldia de Barcelona. |
2019 | Món | Política i institucions | |||
2 de maig de 1944 |
Creació del Documento Nacional de Identidad (DNI) a Espanya Es crea a Espanya el Documento Nacional de Identidad (DNI). |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
29 d’agost de 2017 |
L’ONU obre un banc d’urani al Kazakhstan L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), organisme de l’ONU, inaugura a Öskemen (Kazakhstan) el primer banc d’urani. La funció d’aquest banc és l’emmagatzematge i el subministrament d’urani amb un nivell baix d’enriquiment, apte per als usos civils però no per a la fabricació d’armes nuclears. L’objectiu final de la instal·lació és la dissuasió del desenvolupament de la tecnologia per a construir aquestes armes. Actualment trenta estats del món disposen de plantes nuclears, però només catorze produeixen combustible. El banc emmagatzema fins a 90 tones mètriques d’urani comprat als productors i el revèn a preu de mercat. Per aprovar el projecte, iniciat pel volts del 2010, ha calgut l’acord dels Estats Units d’Amèrica, la Xina, Rússia i la Unió Europea. |
2017 | Món | Societat i economia | |||
24 de desembre de 2019 |
Descobert un gran palau maia a Mèxic Un equip d’arqueòlegs anuncia la descoberta d’un gran palau maia al jaciment de Kulubá (Iucatán). El palau, que té uns 1.000 anys d’antiguitat, fa uns 55 m de llarg per 6 d’altura i 15 d’amplada. |
2019 | Món | Ciència i cultura | |||
1768 |
La reelecció i l'empresonament de Wilkes provoquen revoltes a Londres Revoltes populars a Londres arran de la reelecció i empresonament de Wilkes. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
20 de juny de 2016 |
Tunísia prorroga l’estat d’emergència El president de Tunísia, Béji Caïd Essebsi, anuncia que es prorroga un mes l’estat d’emergència instaurat al novembre del 2015, arran d’un atemptat de l’anomenat Estat Islàmic en el qual van morir 12 membres de la guàrdia presidencial. El 19 de juliol el president Essebsi n’anuncia una nova extensió de dos mesos més. Tot i que en aquest temps no hi ha hagut atemptats importants, el Govern tunisià justifica la mesura per l’amenaça que suposa la guerra a la veïna Líbia, des d’on els militants de l’Estat Islàmic duen a terme incursions en territori tunisià. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
1921 |
Es publica Economia i Societat, de Max Weber Es publica l’obra pòstuma de Max Weber Economia i Societat. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
2 de maig de 1968 |
Inici del Maig del 68 Inici del Maig del 68: Les vagues i manifestacions d’estudiants a França posen el govern De Gaulle en crisi. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
juliol de 1921 |
Primer Congrés de la Internacional Sindical Roja a Moscou Se celebra el Primer Congrés de la Internacional Sindical Roja a Moscou amb nombrosa participació espanyola. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
15 de juny de 1995 |
Destituït el cap del CESID destituït a causa de les escoltes telefòniques Emilio Alonso Manglano, cap del CESID, és destituït arran de les escoltes telefòniques realitzades per aquest servei. Tres dies després, és detingut l’exdirectiu del CESID, Juan Alberto Perote, acusat d’haver robat i divulgat secrets oficials. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1 de novembre de 2020 |
Referèndum constitucional a Algèria Algèria celebra un referèndum constitucional. El suport als canvis proposats és del 66%, però la participació no arriba al 24%. L’oposició qualifica els canvis, entre els quals la limitació a 2 mandats, de cosmètics i crida al boicot. El nou text entra en vigor l’1 de gener de 2021. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
1487 |
Bartolomeu Dias arriba al cap de Bona Esperança Bartolomeu Dias arriba al cap de Bona Esperança. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
10 de juny de 2016 |
Comença l’Eurocopa 2016 França acull del 10 de juny al 10 de juliol el quinzè Campionat d’Europa de la UEFA. Per primera vegada la selecció de Portugal es proclama campiona en derrotar a la pròrroga la selecció amfitriona per 1 a 0. Els 51 partits es disputen en estadis de 10 ciutats, i la final és a l’Estadi de França, a Saint-Denis. En aquesta edició han estat especialment greus els problemes d’ordre públic i vandalisme. El dia abans de la inauguració el president Hollande adverteix que les vagues i mobilitzacions no han de perjudicar el desenvolupament de la competició. Els esdeveniments més greus es produeixen en el partit entre Rússia i Anglaterra, que desencadena violents enfrontaments entre els seguidors d’ambdues seleccions a Marsella el dia 11 de juny, arran dels quals la Comissió de Disciplina de la UEFA multa la federació russa amb 150.000 euros. El dia 13 el Govern francès prohibeix les begudes alcohòliques als estadis i a la seva àrea circumdant. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
11 de febrer de 1999 |
Polèmica a Itàlia per una sentència absolutòria a un violador Un grup de diputades italianes acudeixen al Parlament vestides amb texans per protestar contra una decisió del Tribunal Suprem, que ha absolt un home acusat de violació perquè la víctima portava texans, una peça de roba que segons el tribunal no es pot treure sense el consentiment de qui la porta. Les diputades, encapçalades per la neofeixista Alessandra Mussolini, han anunciat que aniran amb texans al Parlament fins que la sentència no sigui anul·lada. La protesta assoleix un ressò important, i és secundada per presentadores de televisió i per la Federació de Mestresses de Casa italiana. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
13 de febrer de 2019 |
La NASA renuncia a recuperar l’"Opportunity" Després de vuit mesos d’intents, la NASA renuncia definitivament a localitzar el robot explorador de Mart Opportunity. L’Opportunity va començar la missió el 2004, amb una durada prevista d’entre tres i quatre mesos, però finalment ha estat actiu més de 14 anys. El principal objectiu era investigar i enviar informació sobre possibles condicions per a la vida al planeta. |
2019 | Món | Ciència i cultura | |||
1211 |
S’inicia la construcció de la catedral de Reims S’inicia la construcció de la catedral de Reims. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
22 de novembre de 1999 |
El Tribunal Suprem refusa imputar Felipe González pel cas GAL Els 13 magistrats del Tribunal Suprem decideixen per unanimitat refusar la imputació de l’expresident del Govern espanyol Felipe González pel cas GAL. Divendres passat, el jutge Baltasar Garzón va sol·licitar al Tribunal Suprem la possibilitat de jutjar González com a màxim responsable dels GAL, una petició que ha estat desestimada per manca d’indicis de culpabilitat. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
2 d'agost de 2018 |
Els Estats Units sancionen Turquia per la negativa a alliberar un pastor protestant El govern dels Estats Units imposa sancions contra els ministres de Justícia i Interior de Turquia per la negativa del govern d’aquest país d’alliberar el pastor nord-americà Andrew Brunson. El govern turc acusa Brunson i 20 nord-americans més d’estar involucrats en l’intent de cop d’estat de 2016. Una setmana més tard, els Estats Units imposen aranzels a les importacions d’alumini i acer turc, cosa que accentua la caiguda de la lira. El dia 15 el govern turc imposa aranzels a importacions nord-americanes. |
2018 | Món | Ciència i cultura | |||
20 d’abril de 1963 |
Afusellat el dirigent del PCE, Julián Grimau És afusellat el dirigent del PCE, Julián Grimau. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
24 d’octubre de 1917 |
Batalla de Caporetto (24 d’octubre-novembre) Té lloc (24 d’octubre-novembre) la batalla de Caporetto, on els italians pateixen una derrota important. Primera Guerra Mundial |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
7 d’agost de 1999 |
Guerrillers islamistes del Caucas entren al Daguestan Un destacament format per 2.000 guerrillers islamistes wahhabites txetxens, daguestanesos, tadjiks, uzbeks, saudites i russos procedent de Txetxènia ocupa les regions de Botlikh i Tsumadinsk, a l’oest del Daguestan, i s’enfronta a les tropes russes. Els guerrillers, capitanejats pel comandant txetxè Xamil Bassàiev, difonen un manifest en què proclamen la independència del Daguestan i declaren la guerra santa a Rússia. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1963 |
Relacions hipòtesi del continu i axioma de l’elecció (P.J. Cohen) Relacions hipòtesi del continu i axioma de l’elecció (P.J. Cohen) Matemàtiques |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
2 de juliol de 1820 |
Revolta liberal de Nàpols Revolta liberal de Nàpols, que instaura un règim basat en la constitució espanyola del 1812. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
25 de desembre de 1998 |
Acord de reunificació entre Rússia i Bielorússia Els presidents de Rússia, Borís Ieltsin, i Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, signen a Moscou un acord pel qual es comprometen a aprofundir el desenvolupament d’un espai econòmic comú i a coordinar les seves polítiques d’Afers Estrangers i de Defensa. A més, els dos governs acorden iniciar el procés de creació d’una moneda única a partir del 1999 per tal de configurar un Estat únic abans de la fi de segle. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
20 de maig de 1999 |
S’estrena als Estats Units la nova saga galàctica de George Lucas Més de 3.000 sales de cinema dels Estats Units estrenen la pel·lícula The Phantom Menace: Episode I, la primera part de la nova trilogia de la sèrie Star Wars, un film amb què George Lucas torna a la direcció i recupera una de les sèries més cèlebres de la història del cinema. La gran expectació creada pel retorn de la saga fa que, tot i ser un dia laborable, la pel·lícula aconsegueixi una recaptació rècord de 28,5 milions de dòlars a tot el país. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
27 de maig de 2017 |
Cimera del G7 Els dies 26 i 27 de juliol té lloc a Taormina (Sicília) la cimera del G7, en la qual es posen de manifest les grans discrepàncies entre la nova administració nord-americana presidida per Donald Trump i la resta dels governs d’estats membres: la Gran Bretanya, el Canadà, França, Alemanya, Itàlia i el Japó. La principal discrepància són els acords de París sobre el canvi climàtic, dels quals Trump ha manifestat reiteradament la intenció de retirar-ne els Estats Units. Trump també està en desacord amb la liberalització del comerç internacional, tot i subscriure la declaració final segons la qual cal "evitar el proteccionisme". També hi ha discrepàncies importants en immigració, mentre que la lluita antiterrorista suscita el consens més alt. El G7 és una de les fites de la primera gira internacional del nou president dels Estats Units. |
2017 | Món | Política i institucions | |||
2 d'octubre de 2019 |
El Consell d’Europa critica el processament de polítics a Espanya i Turquia Un informe del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans del Consell d'Europa mostra "preocupació pel creixent nombre de polítics locals, regionals i nacionals processats per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat, sobretot a Espanya i Turquia". Entre altres, l’informe esmenta la presumpta violació de la llibertat d’expressió dels polítics en els dos estats, i en el cas d’Espanya, pregunta el motiu de la reacció de la policia l’1 d’octubre de 2017 si els referèndums estaven despenalitzats. |
2019 | Món | Política i institucions | |||
1912 |
Tractat hispano-francès que crea un protectorat al Marroc Té lloc un tractat hispano-francès que crea un protectorat al Marroc. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
1868 |
A la Gran Bretanya es constitueix la Trades Unions Congress Es constitueix la Trades Unions Congress, unió de sindicats, a la Gran Bretanya. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
26 de febrer de 2018 |
Assassinat d'un periodista eslovac La policia identifica els cadàvers del periodista eslovac Ján Kuciak i la seva companya, que presenten impactes de bala. Kuciak investigava sobre evasió i frau fiscal, i alguns dels seus informes apuntaven a connexions de membres del partit del govern amb organitzacions criminals italianes. Enmig de grans protestes, el 12 de març el ministre de l'Interior dimiteix del càrrec i dos dies després, el primer ministre, Robert Fico. |
2018 | Món | Política i institucions | |||
26 de desembre de 2017 |
Libèria elegeix un nou president L’exfutbolista del PSG, el Milan, el Chelsea i el Manchester City, George Weah, és el guanyador de les elecciones presidencials de Libèria en derrotar l’exvicepresident Joseph Bioko per més del 60% dels vots en la segona volta. Weah succeeix la presidenta Ellen Sirleaf Johnson, la primera dona cap d’estat d’un país africà, que va ocupar el càrrec des del 2005, quan va derrotar el mateix Weah. La vicepresidenta del nou president és Jewel Taylor, filla del dictador Charles Taylor, que compleix una condemna per crims contra la humanitat durant la guerra civil a Sierra Leone i Libèria (1999-2003). |
2017 | Món | Política i institucions | |||
27 de febrer de 2020 |
Turquia deixa entrar a la UE milers de refugiats i exigeix renegociar el tractat de 2016 Milers de refugiats sirians intenten traspassar la frontera amb Grècia quan el govern turc ordena a les forces de seguretat no impedir-los els moviments. El president turc Erdogan exigeix renegociar el tractat del 2016 amb la Unió Europea pel qual, a canvi d’ajut financer i l’assumpció del cost per a l’assistència als refugiats, Turquia es comprometia a confinar-los en el seu territori. Erdogan fa l’anunci poc després que 33 soldats turcs morin en una ofensiva de l’exèrcit sirià. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
4 d’agost de 1999 |
George Robertson, elegit secretari general de l’OTAN L’OTAN elegeix l’escocès George Robertson, actual ministre de Defensa de la Gran Bretanya, com a secretari general de l’organització per a cobrir la plaça que actualment ocupa Javier Solana. El nou secretari general prendrà possessió del càrrec al setembre, en què Solana assumirà la representació exterior de la Unió Europea. Robertson serà el desè secretari general de l’OTAN i el tercer britànic, després de lord Ismay (1952-57) i lord Carrington (1984-88). |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1635 |
Teoria de nombres, màxims i mínims, probabilitat, geometria analítica (Fermat); mètode dels indivisibles (Cavalieri) Teoria de nombres, màxims i mínims, probabilitat, geometria analítica (Fermat); mètode dels indivisibles (Cavalieri) Matemàtiques |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Ciència i cultura | |||
1785 |
Revolta “patriòtica” holandesa contra Guillem V Revolta “patriòtica” holandesa contra el stadholdelr pro-anglès Guillem V, esclafada ulteriorment (1787) pels exèrcits prussians. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
27 de maig de 2016 |
El president dels Estats Units visita per primer cop el memorial d’Hiroshima Barack Obama és el primer president dels Estats Units en l’exercici del càrrec a visitar el memorial d’Hiroshima, construït en homenatge a les víctimes de la primera bomba atòmica (6 d’agost de 1945). Davant dels supervivents i del primer ministre japonès, Shinzo Abe, el president nord-americà fa una crida a construir un món sense armes nuclears, però no demana perdó, cosa que tampoc li reclamen ni els partits, ni el Govern japonès ni la gran majoria de la societat civil. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
13 de setembre de 1743 |
Tractat de Worms S’hi establí una aliança entre Gran Bretanya, l’Imperi i la casa de Savoia per col·laborar militarment a la península italiana, en el context de la guerra de successió austríaca. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1 d’abril de 1979 |
Primeres eleccions municipals democràtiques a Espanya Se celebren a Espanya les primeres eleccions municipals democràtiques, amb un espectacular triomf de l’esquerra. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
Maig de 1812 |
Napoleó envaeix Rússia (maig-octubre) Les tropes napoleòniques envaeixen Rússia (maig-octubre). |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
1964 |
Independència de Malawi i Zàmbia Independència de Malawi i Zàmbia. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
30 d’abril de 1998 |
Reforma de la Llei d’objecció de consciència El ple del Congrés dels Diputats aprova la reforma de la llei que regula l’objecció de consciència i la prestació social substitutòria. La modificació, proposada per CiU, estava pactada amb el PP, el PNB i Coalició Canària. Abans d’entrar en vigor aquesta llei, que substituirà la del 1984, encara ha de passar pel Senat. La llei iguala la durada del servei militar i la prestació social substitutòria a nou mesos. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
27 de juliol de 1214 |
Batalla de Bouvines: victòria del rei francès Felip II Batalla de Bouvines: victòria del rei francès Felip II, dit l’August, sobre Joan I d’Anglaterra, dit sense Terra. La corona anglesa perd totes les possessions al nord del Loira. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1862 |
Unificació d’Alemanya Unificació d’Alemanya. Otto von Bismark, canceller de Prússia. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
29 de maig de 1999 |
Incendi mortal en un túnel als Alps Més de 60 vehicles es veuen implicats en un xoc en cadena al túnel de Tauern, als Alps, prop de la ciutat austríaca de Salzburg. Tal com va passar fa pocs mesos en un túnel del Mont Blanc, l’incendi que segueix l’accident impedeix l’accés a la zona dels bombers i equips de salvament fins al cap de moltes hores. El balanç de víctimes és d’11 morts i uns 50 ferits. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
364 |
Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià. Comencen les grans migracions dels pobles continentals (364-379). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
2900 aC |
Construcció de la gran piràmide de Gizeh Construcció de la gran piràmide de Gizeh Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
9 de maig de 1609 |
Treva dels Dotze Anys entre la Monarquia Hispànica i els Països Baixos del nord Treva dels Dotze Anys entre la Monarquia Hispànica i els Països Baixos del nord. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
13 de gener de 1935 |
El Sarre vota en plebiscit la seva annexió a Alemanya El Sarre, territori dependent de la Societat de Nacions, vota en plebiscit la seva annexió a Alemanya. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
12 d'agost de 2020 |
El govern de Namíbia rebutja l’oferta de reparacions d’Alemanya El president de Namíbia Hage Geingob rebutja l’oferiment d’Alemanya de reparació del genocidi de 1904-1908, en què l’exèrcit colonial assassinà prop d’un 75% de la població herero i nama en resposta a una insurrecció. Les converses sobre aquesta qüestió es van iniciar el 2015. Alemanya, contrària a fer servir el terme “reparacions”, va acceptar el juny de 2020 presentar formalment una disculpa. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
1043 |
Neix el Cid Neix el Cid. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
14 de juliol de 1999 |
La UE posa fi a l’embargament de carn de vedella britànica La Comissió Europea posa fi a la crisi de les “vaques boges” en aixecar la prohibició implantada al març del 1996 contra l’exportació de carn bovina de la Gran Bretanya. La Comissió autoritza l’exportació d’aquesta carn a partir de l’1 d’agost sempre que es tracti d’animals nascuts després de l’1 d’agost de 1996. El sector boví prepara una forta estratègia comercial per a recuperar la competitivitat, ja que en el cas d’Irlanda del Nord, on les exportacions es van autoritzar fa més d’un any, no hi ha hagut una reactivació de les vendes a l’exterior. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
21 de febrer de 2017 |
Rebutjada la demanda col·lectiva dels afectats per les preferents Un jutge de Madrid rebutja la demanda presentada per l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances d’Espanya (ADICAE) en representació de més de 3.000 afectats per a recuperar els diners de les participacions preferents de Bankia. El jutge argumenta que els demandants ho han de fer a títol personal. Tanmateix, la sentència estableix que gairebé totes les condicions dels contractes que havien de signar els clients de les preferents són abusives. |
2017 | Món | Societat i economia | |||
10 de juny de 2019 |
Prop d’un centenar de morts en un atac interètnic a Mali Fonts oficials de Mali informen d’un centenar de morts de l’ètnia dogon en una localitat de la província de Mopti, al centre del país. Els assassinats, que no són reivindicats, haurien estat una represàlia de membres de l’ètnia fulani, que mantenen una antiga rivalitat amb els dogon. Els darrers anys la presència del terrorisme vinculat a l’islam radical a la regió ha agreujat el conflicte. |
2019 | Món | Societat i economia | |||
1 de desembre de 1989 |
Cimera Bush-Gorbatxov a Malta: el líder soviètic proclama la fi de la Guerra Freda Cimera Bush-Gorbatxov a Malta: el líder soviètic proclama la fi de la Guerra Freda. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
Novembre de 1978 |
A Espanya, descoberta una conspiració per a dur a terme un cop d’estat Es descobreix a Espanya una conspiració per a dur a terme un cop d’estat (Operación Galaxia). |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
30 d’abril de 1945 |
Hitler se suïcida Hitler se suïcida i al cap de pocs dies es produeix la capitulació de Berlín (el 8 de maig). Segona Guerra Mundial |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
26 de maig de 1999 |
La reina Elisabet II inaugura el Parlament de Gal·les La reina Elisabet, vestida de carrer i no amb el tradicional vestit reial amb què cada any assisteix a la primera sessió del Parlament de Westminster, presideix a Cardiff la cerimònia d’obertura del Parlament de Gal·les, que va ser elegit el dia 6 de maig. A la sessió també hi assisteix el príncep Carles, que, com també fan el primer ministre gal·lès, Alun Michael, i el president de la cambra, Elis-Thomas, utilitza el gal·lès en part del seu discurs. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
8 de setembre de 2017 |
Escorcoll de la Guàrdia Civil en una impremta de Constantí La Guàrdia Civil investiga, per ordre de la Fiscalia, una impremta de Constantí a fi de cercar documentació del referèndum de l’1 d’octubre. Durant els dies següents hi ha escorcolls i inspeccions, entre d’altres, en empreses de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Badalona i Barcelona, i s’hi requisa material de difusió i propaganda. El dia 19, la Guàrdia Civil troba notificacions de les meses en una impremta de Terrassa i l’endemà requisa 10 milions de paperetes a Bigues i Riells. El dia 28, troba 2,5 milions de paperetes i sobres i un centenar d’urnes a Igualada, que resulten ser, segons l’empresa, per al FC Barcelona. El dia 10, el director del diari comarcal El Vallenc (Valls) és investigat com a col·laborador en tres delictes per l’1-O. |
2017 | Món | Política i institucions | |||
5 de gener de 2009 |
L'IPC interanual se situa en l'1,5% L'avanç de l'informe publicat per l'Institut Nacional d'Estadística situa l'índex oficial de preus al consum (IPC) en l'1,5% al mes de desembre, xifra que significa l'augment interanual més baix des del 1998. Amb aquesta dada, la inflació s'ha reduït 9 dècimes respecte al mes de novembre, i encadena 5 mesos consecutius de descens. La caiguda del preu del petroli, per sota dels 45 dòlars per barril, i la moderació del consum intern estan darrere d'aquest fort descens de l'IPC. Segons la dada preliminar que proporciona Eurostat, a la zona euro la inflació per al 2009 se situa en l'1,6%. |
2009 | Món | Societat i economia | |||
6 de juliol de 2016 |
L’FBI exonera Hillary Clinton de l’afer dels correus electrònics James Comey, director de l’Oficina Federal d’Investigació (FBI), declina presentar càrrecs contra la candidata a la presidència dels Estats Units i exsecretària d’estat, Hillary Clinton, pels correus electrònics interceptats dels seus comptes privats en els quals transmetia informació confidencial per a la qual hauria d’haver utilitzat la xarxa del Govern. La conclusió de Comey és que Clinton va actuar d’una manera "extremament descurada" tot i que no hi observa indicis d’un mal ús intencionat o de negligència en la informació. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
1923 |
Sergei Eisenstein dirigeix la pel·lícula El cuirassat Potemkin Sergei Eisenstein dirigeix la pel·lícula El cuirassat Potemkin. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
26 d’abril de 1478 |
Conjura dels Pazzi a Florència Conjura dels Pazzi a Florència. Intent de derrocar els Mèdici. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
1878 |
Lleó XIII publica l’encíclica Quod apostollici Lleó XIII publica l’encíclica Quod apostollici, que condemna els "errors moderns". |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
1 de novembre de 1995 |
Primeres eleccions municipals multiracials a Sud-àfrica que acaben amb l’apartheid Se celebren les primeres eleccions municipals multiracials a Sud-àfrica que posen fi definitivament a l’apartheid. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
7 de desembre de 2020 |
El primer ministre de Romania renuncia a formar govern i dimiteix Un dia després de perdre les eleccions el fins ara primer ministre de Romania, el liberal Ludovic Orban, renuncia a formar govern. Tanmateix, la força més votada, el partit socialista (30%), no aconsegueix els aliats necessaris per a un nou executiu. El 24 de desembre és investit un nou govern de coalició format pel partit d’Orban i dos partits més amb l’antic ministre d’economia Florian Citu com a primer ministre. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
11 d’octubre de 1999 |
Remodelació del govern de la Gran Bretanya El primer ministre britànic, Tony Blair, remodela el seu govern després de la dimissió del ministre de Sanitat, Frank Dobson, i del de Defensa, George Robertson, que aquesta setmana assumirà la secretaria general de l’OTAN. Peter Mandelson, un dels homes forts del Partit Laborista, que va dimitir fa deu mesos com a ministre de Comerç i Indústria a causa d’una denúncia per corrupció, hi torna per desencallar el procés de pau a Irlanda del Nord en el càrrec que fins ara ocupava Marjorie Mowlam, que serà la nova portaveu del Govern i coordinarà l’actuació dels diferents ministeris. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1822 |
Franz Schubert compon la Simfonia en Si menor Franz Schubert compon la Simfonia en Si menor, també dita La inacabada. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
10 de juny de 1987 |
Celebració a Espanya d'eleccions autonòmiques, municipals i al Parlament Europeu Se celebren a Espanya eleccions autonòmiques, municipals i al Parlament Europeu. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
Novembre de 1729 |
Tractat de Sevilla Tractat de Sevilla entre Felip V, França i Gran Bretanya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
10 de maig de 1940 |
Els Països Baixos i Bèlgica, envaïts per Alemanya Alemanya envaeix els Països Baixos i Bèlgica. Segona Guerra Mundial |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
23 de maig de 1999 |
Palmarès de la 52a edició del Festival de Cinema de Canes El jurat de la 52a edició del Festival de Cinema de Canes concedeix la Palma d’Or a Rosetta, una pel·lícula dirigida pels germans belgues Luc i Jean-Pierre Dardenne. La decisió sorprèn la premsa especialitzada, que havia destacat l’alt nivell de les produccions de David Lynch (The Straight Story), Atom Egoyan (Felicia’s Journey), Takeshi Kitano (L’estiu de Kikujiro), Tim Robbins (The Craddle Will Rock) o Pedro Almodóvar, que rep el premi a la millor direcció per Todo sobre mi madre. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
19 de juliol de 2017 |
Dimiteix el cap de l’Estat Major francès El cap màxim de l’exèrcit francès, Pierre de Villiers, dimiteix el càrrec en desacord amb les retallades a les forces armades del Govern d’Emmanuel Macron, que formen part del pla de Macron per reduir l’elevat dèficit de l’Estat francès. |
2017 | Món | Política i institucions | |||
20 de novembre de 2019 |
Austràlia, en alerta màxima pels incendis Els estats de Victòria i del Sud d’Austràlia declaren l’alerta “catastròfica” pels incendis que des de setmanes abans cremen amb efectes devastadors. Els governs d’aquests territoris evacuen milers de persones i tallen l’electricitat a desenes de milers de cases i empreses per evitar que el foc s’estengui encara més. Al desembre se superen dues vegades els rècords absoluts de temperatures, cosa que origina un debat públic sobre la influència del canvi climàtic en aquests incendis, i també si la política mediambiental del govern és la més apropiada per prevenir-los. |
2019 | Món | Societat i economia | |||
168 aC |
Fi de la tercera guerra de Macedònia i dissolució del regne macedoni La victòria romana a Pidna significa la fi de la tercera guerra de Macedònia (172-168) i la dissolució del regne macedoni. L’any següent, a Roma, l’arribada del botí de guerra de Grècia fa que es promulgui la supressió de l’impost del tributum. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
25 de març de 2016 |
Bescanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna Dos soldats russos capturats a l’est d’Ucraïna són intercanviats per una pilot ucraïnesa. Els dos soldats van ser sentenciats a catorze anys de presó per un tribunal de Kíev per incitar al conflicte civil. La pilot ucraïnesa Nadia Sàvtxenko va ser sentenciada a vint-i-dos anys per un tribunal rus per l’assassinat de dos periodistes russos. La seva negativa a reconèixer l’acusació i la confrontació amb el tribunal que la jutjava van convertir Sàvtxenko en una heroïna a Ucraïna. L’alta comissària per als Afers Exteriors de la Unió Europea, Federica Mogherini, també n’havia exigit l’alliberament. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
1918 |
Tristan Tzara publica el Manifest dadà Tristan Tzara publica el Manifest dadà. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
15 de juny de 1409 |
Concili de Pisa Concili de Pisa. Es proclama la deposició dels dos papes, el d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i se n’elegeix un altre, el grec Pere Filargo, Alexandre V. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
28 de maig de 1964 |
Naixement de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) Neix l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP). |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
4 de novembre de 1919 |
Tractat de Saint-Germain Se signa el tractat de Saint-Germain, que posa fi a la monarquia dels Habsburg. Àustria reconeix la independència de Txecoslovàquia, Polònia, Iugoslàvia i Hongria. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
24 d'octubre de 2020 |
Atemptat en un centre educatiu de Kabul Un atemptat suïcida en un centre d’educació superior de Kabul resulta en la mort de 24 estudiants i una setantena de ferits. L’atac, reivindicat per l’anomenat Estat Islàmic, té lloc en un districte predominantment xiïta. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
15 de gener de 2018 |
El papa Francesc comença una gira per Llatinoamèrica El papa Francesc inicia una gira per Xile (del 15 al 18 de gener) i el Perú (del 18 al 22). A Xile, on és rebut per la presidenta Bachelet, la seva presència suscita controvèrsia quan qualifica les acusacions de pederàstia contra sacerdots catòlics de difamació, tot i que després matisa les seves paraules. Al Perú denuncia l’epidèmia de la corrupció en referència al cas Odebrecht, que afecta diversos estats de l’Amèrica Llatina, i clausura a Lima la gira amb una missa on assisteixen prop d’un milió de persones. |
2018 | Món | Societat i economia | |||
28 de març de 2016 |
Abengoa evita el concurs de creditors L’empresa d’energies renovables espanyola Abengoa aconsegueix evitar el concurs de creditors després que els seus creditors accedeixin a prorrogar la renegociació d’un deute de 9.000 milions d’euros. Paral·lelament, l’empresa reestructura l’organització amb l’objectiu que els grans fons d’inversió siguin majoritaris i per reorientar-la vers l’enginyeria i la construcció. Abengoa va presentar preconcurs al desembre del 2015 i el mateix mes dos antics accionistes van cursar una denúncia contra dos directius per haver-se adjudicat indemnitzacions milionàries. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
866 |
Alfons III d’Astúries avança la frontera fins a la vall del riu Duero Alfons III d’Astúries avança la frontera fins a la vall del riu Duero. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
8 de juliol de 1999 |
Subhasta de la col·lecció d’art dels Rothschild a Christie’s Comença a la seu de Christie’s de Londres la subhasta de la col·lecció dels Rothschild, una de les col·leccions d’art privades més importants del món. Els béns de la família Rothschild van ser embargats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial i han estat retornats a la família els darrers anys després de comprovar-ne la procedència. En la primera jornada de la subhasta s’aconsegueixen uns 600 milions de pessetes per 93 lots. Segona Guerra Mundial |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
18 de gener de 2019 |
Rescat de tres supervivents d'un naufragi a la Mediterrània Un helicòpter dels guardacostes italians rescata tres immigrants que van naufragar dos dies abans a prop de la costa Líbia. Segons els supervivents, l’embarcació transportava unes 120 persones, la resta de les quals haurien mort ofegades. |
2019 | Món | Societat i economia | |||
19 de novembre de 1822 |
Acceptació al congrés de Verona d'un pla d’intervenció contra la revolució liberal espanyola Les potències reunides en el congrés de Verona accepten un pla d’intervenció contra la revolució liberal espanyola. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
1892 |
Práxedes Mateo Sagasta, cap de govern a Espanya El liberal Práxedes Mateo Sagasta, cap de govern a Espanya. Antoni Maura i Montaner, ministre d’Ultramar, presenta el seu projecte d’autonomia per a Cuba i Puerto Rico, que fracassa. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
20 d’octubre de 1999 |
Projecte de recuperació d’una espècie animal extingida, el lleó de l’Atles Un equip de científics de la Universitat d’Oxford posa en marxa un projecte per a desxifrar el codi genètic de Saffiya, un lleó nascut fa tres mesos al zoològic de Port Lympne, al comtat de Kent. Saffiya és un descendent híbrid del lleó de l’Atles o de Barbaria, que es va extingir els anys vint. Els científics esperen comparar el DNA de Saffiya amb el de les restes de lleons de l’Atles conservats en diferents institucions i recuperar l’espècie mitjançant les tècniques de la clonació. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
3 de juny de 2017 |
Nou atemptat a Londres Una camioneta envaeix la calçada del cèntric London Bridge, a la capital britànica, i atropella els vianants que troba al seu pas. Seguidament, s’atura i en baixen tres homes, que apunyalen indiscriminadament diferents persones dels bars i restaurants de la zona propera del Borough Market. El resultat són 7 morts i 48 ferits. Els tres terroristes, tres joves musulmans radicalitzats, un d’ells nascut a la Gran Bretanya, són morts per la policia. Tot i que l’atac el reivindica l’autoanomenat Estat Islàmic, la policia desmenteix que actuessin dirigits per aquesta organització. És el tercer atemptat motivat per l’islamisme radical a Londres en poc més de dos mesos i el segon en què els terroristes utilitzen un vehicle per a envestir els vianants. |
2017 | Món | Política i institucions | |||
19 d'octubre de 2019 |
Cau el govern de Macedònia del Nord pel refús de la UE a negociar-ne l’accés El primer ministre de Macedònia del Nord, Zoran Zaev, convoca eleccions anticipades després que en una reunió dels caps d’estat i de govern a Brussel·les el president francès Emmanuel Macron bloquegés l’inici de negociacions d’ingrés a la UE de Macedònia del Nord I Albània. |
2019 | Món | Política i institucions | |||
1912 |
Nicaragua, en poder dels Estats Units Els Estats Units envaeixen Nicaragua. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
24 de febrer de 2019 |
Primera cimera UE-Lliga Àrab A la localitat egípcia de Šarm al-Šayh se celebra la primera cimera conjunta entre la Lliga Àrab i la Unió Europea (24 i 25 de febrer). La representació de la UE és encapçalada pel seu president, Donald Tusk, i pel de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker i compta amb la presència de la majoria de caps de govern dels estats membres. Per la part de la Lliga Àrab hi assisteixen presidents o caps de govern o ministres d’Afers Estrangers dels estats membres. Els temes de la cimera se centren sobretot en la immigració, el control de fronteres, el terrorisme, la criminalitat i la cooperació socioeconòmica. El tema del respecte als drets humans resta en un segon pla. Es preveu donar continuïtat a la cimera. La següent és previst que se celebri a Brussel·les l’any 2022. |
2019 | Món | Política i institucions | |||
13 de febrer de 2020 |
Conferència de donants al Iemen Organitzada per la Comissió Europea, se celebra a Brussel·les una conferència de donants per al Iemen. El document final, que qualifica la situació al país com la pitjor catàstrofe humanitària actual, assenyala, sense citar-la explícitament, la milícia xiïta houthi com un obstacle perquè l’ajut es distribueixi correctament. L’endemà, el grup rebel retira la taxa sobre l’ajut humanitari que anteriorment havia anunciat. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
5 de maig de 1999 |
Romano Prodi, investit president de la Comissió Europea El Parlament Europeu nomena Romano Prodi nou president de la Comissió Europea. La decisió de la cambra, adoptada per 392 vots a favor, 72 en contra i 41 abstencions, ratifica l’adoptada pel Consell Europeu el 24 de març. D’aquesta manera, Prodi relleva del càrrec el dimitit Jacques Santer, tot i que encara haurà de superar un altre vot d’investidura davant el Parlament Europeu un cop hagi designat els membres de la nova Comissió Europea, situació que es preveu per al mes de setembre. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1733 |
Inici de geometria no euclidiana (Saccheri) Inici de geometria no euclidiana (Saccheri) Matemàtiques |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Ciència i cultura | |||
28 de maig de 1980 |
Felipe González presenta una moció de censura al govern de Suárez Felipe González presenta una moció de censura al govern de Suárez. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
Maig de 1920 |
La CGT francesa convoca una vaga general La CGT francesa convoca una vaga general que és fortament reprimida. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
1965 |
Independència de Gàmbia i Rhodèsia Independència de Gàmbia i Rhodèsia. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
9 de juny de 1998 |
Arrestat a l’Argentina l’exdictador Jorge Rafael Videla El jutge argentí Roberto Marquevich ordena l’ingrés a la presó de l’exdictador Jorge Rafael Videla sota l’acusació d’haver permès el segrest de cinc nens nascuts en un centre clandestí de detenció durant la dictadura militar. Tot i que la cúpula militar de la dictadura va ser amnistiada el 1990 de les seves responsabilitats en els crims comesos en el període 1976-83, Videla pot ser arrestat perquè les lleis de Punto Final (1986) i d’Obediencia Debida (1987) no són aplicables als crims contra menors. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
17 de desembre de 1999 |
Francesc Frutos, designat cap de llista d’IU La direcció col·legiada d’Izquierda Unida designa Francesc Frutos com a cap de llista de la coalició en les properes eleccions generals, previstes per al març del 2000. El nomenament de Frutos es produeix arran de la renúncia de Julio Anguita, que dijous va ser sotmès a una operació de triple bypass que aconsella la seva retirada de l’activitat política. Frutos és el secretari general del PCE des que, ara fa un any, va substituir Anguita en el càrrec. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
17 d’abril de 2017 |
L’ESA alerta sobre les deixalles espacials Especialistes de tot el món alerten en la setena conferència de l’Agència Espacial Europea (ESA) sobre deixalles espacials celebrada a Frankfurt de l’acumulació creixent de restes de ginys espacials que orbiten la Terra. Actualment es calcula en uns 750.000 els objectes d’aquest origen d’entre 1 i 10 centímetres de diàmetre. Les grans velocitats a què es desplacen poden donar lloc a col·lisions i dificultar missions espacials, llançaments i operacions de satèl·lits i altres activitats. |
2017 | Món | Societat i economia | |||
16 d'agost de 2019 |
Els Estats Units ordenen la incautació d’un petrolier retingut a Gibraltar Un dia després que Gibraltar permeti al petrolier iranià Grace 1 continuar la ruta, el departament de justícia dels Estats Units n'ordena la detenció. El vaixell, que transporta 2,1 milions de barrils de petroli, va ser detingut el 4 de juliol acusat de tràfic il·legal de cru amb Síria. El 19 de juliol l’Iran va arrestar el petrolier de bandera britànica Stena Impero, al qual acusà d’haver violat les aigües territorials, negant que fos una represàlia. El 27 de setembre l’Stena Impero és alliberat. |
2019 | Món | Política i institucions | |||
30 de gener de 1999 |
Hingis i Kafelnikov, vencedors de l’Open d’Austràlia de tennis La tennista suïssa Martina Hingis guanya per tercer any consecutiu l’Open d’Austràlia de tennis en superar a la final la francesa Amélie Mauresmo per 6-2 i 6-3. A la final masculina disputada diumenge, Ievgueni Kafelnikov supera el suec Thomas Enqvist per 4-6, 6-0, 6-3 i 7-6. És el segon torneig de Grand Slam que aconsegueix Kafelnikov, que ja va guanyar a Roland Garros el 1996. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
22 de gener de 2020 |
Les Nacions Unides examinen Espanya sobre els drets humans L’Estat espanyol se sotmet a l’Examen Periòdic Universal (EPU) que el Consell de Drets Humans de l’ONU du a terme cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets humans als estats. Tot i que el resultat no es fa públic fins al cap d’uns quants mesos, el delegat espanyol ha de respondre a les preguntes d’una quinzena de representants dels estats membres del Consell sobre les restriccions en els drets de reunió i de llibertat d’expressió. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
416 |
Els visigots de Vàlia combaten els vàndals, els alans i els sueus Els visigots de Vàlia, federats de Roma, són enviats a Hispània per combatre els vàndals, els alans i els sueus. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
2 de febrer de 1999 |
Terratrèmol a la regió de Múrcia Tres onades sísmiques, la més important de les quals assoleix 5,2 graus en l’escala de Richter, afecten la regió de Múrcia i se senten pràcticament a tot el País Valencià. L’epicentre es localitza a la població de Mula, on no es produeixen danys personals però sí notables destrosses en edificis i instal·lacions elèctriques. Per a prevenir desgràcies, l’Ajuntament habilita albergs provisionals on passen la nit gran part dels habitants de Mula. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
425 aC |
Trisecció amb quadratrius, irracionals (Hípies d’Elis, Teodor de Cirene) Trisecció amb quadratrius, irracionals (Hípies d’Elis, Teodor de Cirene) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
1779 |
Setge hispano-francès de Gibraltar Infructuós setge hispano-francès de Gibraltar en el marc de la guerra d’independència nord-americana. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
20 de novembre de 1975 |
Mort de Franco Mort de Franco. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
28 de desembre de 1935 |
Dissoltes a França les Lligues de tendència feixista Les Lligues de tendència feixista són dissoltes a França. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
4 de gener de 1998 |
Adamkus, elegit president de Lituània Valdas Adamkus, un antic exiliat de 71 anys que conserva la nacionalitat nord-americana, és elegit president de Lituània en la segona volta de les eleccions presidencials. Candidat independent, Adamkus té el suport dels moderats centristes i dels anticomunistes i s’imposa per un estret marge d’11.000 vots a Arturas Paulauskas, de 44 anys, que té el suport dels liberals i dels excomunistes. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
3 de juliol de 2018 |
Angela Merkel evita una crisi de govern amb concessions en immigració al soci de coalició La cancellera alemanya, Angela Merkel, endureix les mesures antiimigració per evitar la dimissió del ministre de l'Interior, Horst Seehofer. Seehofer és també el líder de la bavaresa Unió Socialcristiana (CSU), soci tradicional de la Unió Cristianodemòcrata (CDU). A canvi de mesures com la creació de camps d'internament de migrants i el reforçament dels controls fronterers amb Àustria, Merkel manté la CSU al govern. |
2018 | Món | Política i institucions | |||
11 de gener de 2016 |
Una quarantena de morts en una cadena d’atemptats a Bagdad Després de fer explotar un cotxe bomba en un centre comercial de la capital iraquiana, dos homes armats obren foc contra els vianants, atac en què moren 18 persones, fins que, acorralats per la policia, fan detonar els explosius que porten. Poc després, al nord de la ciutat, dues bombes causen una vintena de morts. Més tard, en un altre atac amb bomba moren 5 persones al suburbi de Nahrawan. Tots els atemptats es produeixen en zones de predomini xiïta i el mateix dia són reivindicats per l’anomenat Estat Islàmic. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
15 de gener de 1999 |
Fusió del Banco de Santander i el Banco Central Hispano Els consells d’administració del Banco de Santander i del Banco Central Hispano aproven la fusió de les dues entitats en un gegant bancari que s’anomenarà Banco Santander Central Hispano (BSCH). El nou banc administrarà uns recursos de 50 bilions de pessetes, i amb 8.681 oficines i 106.519 empleats serà el primer banc espanyol i el vuitè de la zona euro. Els presidents dels dos bancs, José María Amusátegui i Emilio Botín, compartiran la presidència del BSCH. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
2 de març de 2017 |
Eleccions a Irlanda del Nord Irlanda del Nord celebra eleccions anticipades a l’Assemblea, per la retirada del Govern del Sinn Féin i del vice-primer ministre d’aquest partit, Martin McGuinness, arran d’un presumpte cas de corrupció. Bé que el Partit Unionista Democràtic continua com a primera força, el Sinn Féin pràcticament l’iguala (28 escons davant 27 en un Parlament de 90). El socialdemòcrata SDLP es manté (12), mentre que el Partit Unionista de l’Ulster experimenta una forta davallada (10). |
2017 | Món | Política i institucions | |||
1902 |
Gran activitat creadora de l’anomenada Generación del 98 a Espanya S’inicia a Espanya un període de gran activitat creadora dels autors de l’anomenada Generación del 98. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
29 de novembre de 1945 |
Proclamada la República Popular Iugoslava Tito (Josip Broz) proclama la República Popular Iugoslava. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1290 |
Eduard I decreta l’expulsió dels jueus d’Anglaterra Eduard I decreta l’expulsió dels jueus d’Anglaterra. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
26 de desembre de 1999 |
El cicló Lothar provoca més de 60 morts al centre d’Europa Una forta tempesta, amb vents de fins a 173 km/h, propis d’un cicló tropical, arrasa diversos països del centre d’Europa i hi provoca més de 60 morts. La majoria de víctimes són a França, amb 31 morts a l’àrea compresa entre la Normandia, la Bretanya i l’Illa de França, però també als länder del sud d’Alemanya (15 morts), Suïssa i Anglaterra. Posteriorment, el temporal es desplaça cap al sud i origina sis morts més, a Astúries i el País Basc. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
18 de setembre de 2017 |
L’ambaixador de Corea del Nord a Espanya, expulsat El Govern espanyol fa públic a través del ministre espanyol d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, que expulsa l’ambaixador de la República Popular de Corea. El motiu que addueix el Govern són els assajos nuclears d’aquest Estat, que considera que són una amenaça seriosa per a la pau i la seguretat. |
2017 | Món | Política i institucions | |||
30 d'octubre de 2018 |
Inaugurada l’estàtua més alta del món a l’Índia El primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, inaugura a l’Estat de Gujarat (Índia) l’estàtua més alta del món (182 m), dedicada al líder de la independència, Sardar Vallabhbhai Patel. El monument, d'un cost de més de 400 milions d’euros, causa una gran controvèrsia. Els detractors el critiquen per ser una despesa innecessària i també pels perjudicis que la seva construcció ha causat a la població local. |
2018 | Món | Ciència i cultura | |||
26 de juliol de 2016 |
Dos islamistes radicals degollen un capellà a França Dos homes armats amb ganivets retenen durant una hora un sacerdot, dues monges i dues fidels en una església de la localitat francesa de Saint-Étienne-du-Rouvray, a Normandia. Abans que la policia abati els segrestadors, aquests degollen el capellà. El president Hollande es desplaça al lloc dels fets i confirma que els assaltants pertanyien a l’Estat Islàmic. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
1924 |
El dirigible alemany Zeppelin ZR 3 vola sobre l’Atlàntic fins als Estats Units El dirigible alemany Zeppelin ZR 3 vola sobre l’Atlàntic fins als Estats Units. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
1559 |
Prohibició d'estudiar a les universitats estrangeres Felip II prohibeix als seus súbdits estudiar a les universitats estrangeres. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1879 |
Acord de la Doble Aliança entre Alemanya i Àustria-Hongria Acord de la Doble Aliança entre Alemanya i Àustria-Hongria. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
30 de gener de 1933 |
Hitler, nomenat canceller del Reich alemany Hindenburg nomena Hitler canceller del Reich alemany. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
24 de desembre de 2020 |
Acord entre la UE i el govern britànic per al Brexit El primer ministre britànic Boris Johnson anuncia en roda de premsa l’acord per al Brexit a què ha arribat amb la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. L’acord és ratificat el dia 28 per unanimitat pels 27 estats membres de la UE. El dia 29 el signen la presidenta de la Comissió i el president del Consell Europeu, Charles Michel i el dia 30 la Cambra dels comuns britànica l’aprova amb 521 vots a favor i 73 en contra, la majoria dels quals procedents del Partit Nacional Escocès. El text aprovat, que s’ha aconseguit en el límit després d’ajornar els terminis per manca d’acord, s’aplica a partir de l’u de gener de 2021, i és qualificat de provisional perquè el Parlament Europeu no ha tingut temps de votar-lo, cosa que es preveu que tingui lloc a finals del febrer de 2021. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
25 de gener de 2016 |
Terratrèmol a la costa andalusa imarroquina Un terratrèmol de 6,3 graus en l’escala de Richter es fa sentir en nombroses localitats andaluses, entre les quals cal destacar Màlaga i Granada, així com també a Sevilla i Jaén. Una quinzena de persones en resulten ferides lleument, i hi ha també nombroses destrosses, sobretot a Melilla. L’epicentre se situa al mar, a uns 160 km de la costa de Màlaga. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
1 de juliol de 2020 |
Alemanya comença la presidència rotatòria de la UE Alemanya relleva Croàcia en la presidència de la UE, que per darrer cop representa la cancellera Angela Merkel. La pandèmia de la covid-19 i la crisi econòmica resultant, així com el tancament definitiu del Brexit són les qüestions que ha d’afrontar fins al mes de desembre, quan Portugal assumirà el càrrec. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
12 de juny de 1999 |
Argentina guanya el Campionat del Món d’hoquei sobre patins La selecció argentina guanya la 34a edició del Campionat del Món d’hoquei sobre patins, que s’ha celebrat a Reus des del dia 3. Argentina, que conquereix el títol per quarta vegada, supera en la final la selecció espanyola per 1 a 0, amb un gol de Gabriel Cairo, que fa anys que juga en equips catalans i que actualment pertany al FC Barcelona. En el partit pel tercer lloc, Portugal supera Itàlia per 5 a 4. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Ciència i cultura | |||
15 de gener de 2017 |
Cimera sobre el conflicte entre Israel i Palestina a París Se celebra a París una cimera internacional d’un dia sobre el conflicte israelianopalestí. Hi participen representants de setanta estats, entre els quals, els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU, però no hi són presents les dues parts en conflicte. La reunió arriba en un moment de forta tensió, l’endemà que les Nacions Unides condemnin els assentaments israelians als territoris ocupats i poc abans que el president electe, Donald Trump, insinuï que pot abandonar la solució de dos estats, afavorida per la majoria de la comunitat internacional i, fins ara, per l’Administració nord-americana, i anunciï plans per a desplaçar l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem, cosa que és considerada una provocació als palestins i al món musulmà en general. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, menysté la cimera dient que està manipulada, i els palestins, en canvi, la veuen amb bons ulls. |
2017 | Món | Política i institucions | |||
12 de gener de 1988 |
Signatura del pacte d’Ajuria Enea Els representants dels partits del bloc democràtic basc signen l’anomenat pacte d’Ajuria Enea per tal d’aconseguir eradicar el terrorisme. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
6 de desembre de 1940 |
Creació del Frente de Juventudes Es crea a Espanya el Frente de Juventudes. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
24 de febrer de 1999 |
Moren 61 persones en un accident d’aviació a la Xina Un avió Tupolev T-154 de la companyia aeronàutica xinesa Southwest Airlines esclata en ple vol i causa la mort dels seus 61 ocupants, 50 passatgers i 11 membres de la tripulació. L’avió feia el trajecte entre les ciutats de Chengdu i Wenzhou, on va esclatar quan iniciava les maniobres d’aproximació a l’aeroport. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
7 de desembre de 2019 |
Referèndum d’independència de Bougainville Amb una participació que supera el 87%, entre el 23 de novembre i el 7 de desembre se celebra a l’illa de Bougainville (Papua Nova Guinea) un referèndum d’independència. Malgrat la victòria incontestable de l’opció independentista (97,7%), el resultat no és vinculant i ha de ser el punt de partida de negociacions amb el govern de Papua Nova Guinea. El referèndum és conseqüència dels acords de pau del 2001 amb la guerrilla de l’illa després de dues dècades de conflicte armat. |
2019 | Món | Política i institucions | |||
120 aC |
Creació de la província de la Gàl·lia Transalpina Creació de la província de la Gàl·lia Transalpina. Gneu Domici Ahenobarb funda la colònia Narbo Martius (Narbona) (118 aC.). |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
7 de setembre de 2018 |
Un tribunal turc condemna a presó un líder kurd Un tribunal de Turquia sentencia a més de quatre anys de presó Selahattin Demirtas, líder del partit prokurd HDP. Demirtas, que va ser tercer en les eleccions presidencials del juny, és a la presó des del 2016 sota l’acusació de propaganda terrorista, per la qual ara és condemnat. |
2018 | Món | Política i institucions | |||
1918 |
A la Gran Bretanya es concedeix el vot a les dones de més de trenta anys Es concedeix el vot a les dones de més de trenta anys a la Gran Bretanya. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
7 de juliol de 1965 |
Dotzè govern de Franco Dotzè govern de Franco. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1536 |
Mor Garcilaso de la Vega Mor el poeta renaixentista castellà Garcilaso de la Vega. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1874 |
A París, primera exposició de pintors impressionistes Primera exposició de pintors impressionistes, a París. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
24 d’abril de 1926 |
Tractat d’amistat i neutralitat germano-soviètic Se signa un tractat d’amistat i neutralitat germano-soviètic. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
9 de març de 1999 |
RJR Nabisco es desprèn dels seus negocis tabaquers El consorci nord-americà RJR Nabisco Holdings, una de les principals companyies alimentàries i tabaqueres dels Estats Units, acorda desprendre’s de la seva divisió tabaquera i canviar el seu nom per Nabisco Group Holdings. Nabisco va ser adquirida el 1985 per la companyia tabaquera RJ Reynolds (productora de les marques Winston i Camel), i el 1998 va aconseguir la majoria d’accions de la societat. La companyia continuarà mantenint la tabaquera RJ Reynolds, però aquesta romandrà totalment independent dels negocis alimentaris. L’11 de maig es confirma la compra de RJ Reynolds International per part de Japan Tobacco. La nova companyia pren el nom de JT International i tindrà la seu a Ginebra. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
15 de març de 2019 |
Atemptat contra dues mesquites a Nova Zelanda 50 persones moren i una vintena resulten ferides en atemptats a dues mesquites de Christchurch (Nova Zelanda) perpetrats per un franctirador. El presumpte autor, detingut poc després, és qualificat com un supremacista blanc d’extrema dreta. Després de l’atemptat, el govern se solidaritza amb la comunitat islàmica i es compromet a lluitar contra la islamofòbia i a aprovar mesures més estrictes per limitar la possessió d'armes de foc. |
2019 | Món | Societat i economia | |||
12 de setembre de 1984 |
Acord de transferència de la sobirania de Hong Kong La Gran Bretanya i la Xina signen un acord per a transferir la sobirania de Hong Kong el 1997. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
Març de 1919 |
Mussolini funda el moviment feixista italià Mussolini funda el moviment feixista italià. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
1893 |
Eisler i Geiter inventen la cèl·lula fotoelèctrica Els físics Eisler i Geiter inventen la cèl·lula fotoelèctrica. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
Abril de 1767 |
S'expulsa els jesuïtes d’Espanya Els jesuïtes són expulsats d’Espanya. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
21 de maig de 1999 |
Alemanya aprova el codi de nacionalitat El Bundesrat (Cambra Alta del Parlament alemany) aprova el nou codi de nacionalitat alemanya, un text que ja va ser aprovat pel Bundestag (Cambra Baixa) el 7 de maig. El nou codi, acceptat després de llargues negociacions, facilitarà la naturalització dels nens nascuts de pares estrangers. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
26 d'octubre de 2019 |
Bisbes catòlics accepten una limitació del celibat El sínode de la regió Panamazònica celebrat a Roma aprova per 128 vots contra 41 que homes casats puguin exercir el sacerdoci. Es tracta d’una mesura limitada a la regió, on hi ha una gran escassetat de capellans, però que trencaria amb l’estricta observança del celibat en l’Església catòlica en cas de ser aprovada pel papa Francesc. |
2019 | Món | Societat i economia | |||
1913 |
Debut de Charles Chaplin als Estats Units Charles Chaplin debuta als Estats Units amb la seva primera aparició a la pel·lícula Making a Living. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
Gener de 1869 |
Eleccions de diputats a Corts constituents a Espanya i aprovació de la nova constitució democràtica A Espanya se celebren eleccions de diputats a Corts constituents. S’aprova la nova constitució democràtica, que estableix la monarquia parlamentària. Primeres insurreccions federals. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
14 de desembre de 1911 |
Roald Amundsen arriba al Pol Sud Roald Amundsen arriba al Pol Sud. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
16 de setembre de 2020 |
L’ONU acusa el govern veneçolà de crims contra la humanitat El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides anuncia els resultats d’una missió d’investigació a Veneçuela. Els investigadors acusen el govern de Veneçuela d’assassinats, tortures i desaparicions, delictes constitutius de crims contra la humanitat. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
5 de juliol de 2016 |
La sonda Juno entra en l’òrbita de Júpiter La NASA anuncia l’èxit de la maniobra que permet a la sonda espacial Juno entrar a l’òrbita de Júpiter. La sonda espacial Juno va ser llançada el 5 d’agost de 2011 amb la missió d’explorar senyals emesos pel planeta que poguessin indicar la composició i l’estructura del seu interior. És el vehicle espacial que més s’ha apropat a Júpiter. |
2016 | Món | Ciència i cultura | |||
23 de març de 2020 |
Identificat l’organisme bilateral més antic Un article publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS) anuncia la descoberta de l’organisme de simetria bilateral més antic. Denominat Ikaria wariootia, el fòssil va ser descobert a Austràlia del Sud, i està datat en uns 555 milions d’anys, edat que correspon al període Ediacarià, en què va tenir lloc l’explosió dels organismes pluricel·lulars. |
2020 | Món | Ciència i cultura | |||
5 de novembre de 1999 |
Els Estats Units acusen Microsoft de monopoli El jutge federal dels Estats Units, Thomas Jackson, acusa l’empresa informàtica Microsoft de monopoli en les conclusions preliminars del procés antitrust contra aquesta companyia que el Departament de Justícia dels Estats Units va posar en marxa a l’octubre del 1998. Si el veredicte final del procés fos el mateix, el propietari de Microsoft, Bill Gates, hauria de vendre algunes de les seccions de la companyia. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
1827 |
Anàlisi (Cauchy); àlgebra, anàlisi (Abel) Anàlisi (Cauchy); àlgebra, anàlisi (Abel) Matemàtiques |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Ciència i cultura | |||
3 de desembre de 2016 |
Rescatats 92 immigrants a la costa sud-est de la península Ibèrica La Guàrdia Civil i Salvament Marítim rescaten 92 immigrants que anaven a la deriva en cinc pasteres davant de les costes de Màlaga, al cap de Palos (Múrcia), al cap de Gata (Almeria), a Tarifa (Cadis) i a Torrevella (Baix Segura). En una altra operació el mateix dia, 22 immigrants d’origen subsaharià que viatjaven ocults en un camió i que presenten símptomes d’asfíxia i ansietat són interceptats per la Guàrdia Civil en el pas fronterer de Beni-Enzar, entre el Marroc i Melilla. Tots ells són traslladats al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla. |
2016 | Món | Societat i economia | |||
18 de març de 1808 |
Motí d’Aranjuez Motí d’Aranjuez i caiguda definitiva de Godoy. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
23 de febrer de 1981 |
Cop d’estat militar fallit en la segona sessió d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern Cop d’estat militar fallit en la segona sessió d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern. Antonio Tejero Molina, tinent coronel de la Guàrdia Civil, ocupa, amb dos-cents guàrdies civils, el Congrés dels Diputats. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1889 |
Segona Associació Internacional de Treballadors, fundada a París Fundació a París de la Segona Associació Internacional de Treballadors, d’orientació marxista. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
16 de juliol de 1998 |
Constitució del Parlament de Kosovo Representants de les diverses formacions polítiques kosovars constitueixen a Priština el Parlament de Kosovo, sorgit de les eleccions clandestines del passat 22 de març. L’assemblea se celebra a la seu de la Lliga Democràtica de Kosovo, el partit del president kosovar Ibrahim Rugova, abans que la policia sèrbia obligui a dissoldre la reunió. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
18 de juny de 1999 |
El G-7 aprova a Colònia una reducció del deute dels països pobres Els caps d’Estat i de Govern del G-7 acorden a Colònia una reducció del deute dels països pobres de 70.000 milions de dòlars, xifra que representa una tercera part del deute extern dels 41 països més pobres, tot i que en la declaració final de la cimera, diumenge, no s’especifica el repartiment d’aquesta càrrega entre els diferents estats. El G-7 no accepta la petició de Ieltsin de reduir el deute rus, tot i que la reunió suposa la reconciliació de Rússia amb Occident després del conflicte de Kosovo. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
8 de setembre de 2019 |
Pren possessió el nou govern de transició del Sudan Abdal·là Hamduk, antic vicesecretari de la Comissió Econòmica de l’ONU a l’Àfrica, pren possessió com a primer ministre del primer govern amb participació civil del Sudan des del 1989. El nou govern és el resultat de l’acord entre civils i militars per a un govern de transició posterior a l’enderrocament del dictador Omar al-Bashir el mes d’abril. Els enfrontaments subsegüents entre militars i l’oposició van causar prop d’un centenar de morts civils. |
2019 | Món | Política i institucions | |||
24 d’octubre de 1273 |
Rodolf I d’Habsburg és coronat emperador Rodolf I d’Habsburg és coronat emperador. Fi del Gran Interregne. |
L’edat mitjana (del 500 al 1499) | Món | Política i institucions | |||
30 d’agost de 1999 |
Fusió de Pryca i Continente Dues de les principals cadenes de distribució franceses, Carrefour i Promodès, anuncien la seva fusió, que dóna lloc al segon grup més gran del món després del nord-americà Wal-Mart, que al final del 1998 va obrir a Alemanya el seu primer establiment a Europa. Carrefour Espanya, resultat de la fusió de les seves filials espanyoles, serà la primera del sector a l’Estat, amb el 22% de la quota de mercat que sumen les seves filials Continente, Pryca i Día, entre d’altres, i tindrà 13 grans superfícies comercials a Catalunya i 9 al País Valencià. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Societat i economia | |||
15 de gener de 2020 |
Treva en la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina El president nord-americà Donald Trump i el vicepresident xinès Liu He signen a Washington un acord per minvar les tensions derivades de la guerra comercial entre les dues parts. El tracte estableix que els Estats Units redueixen a la meitat part dels nous impostos a productes xinesos a canvi que la Xina reguli els drets de propietat intel·lectual i formalitzi importacions de productes nord-americans per sobre d’un valor determinat. |
2020 | Món | Societat i economia | |||
482 |
Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia a costa dels alamans, els visigots i els burgundis. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
2 d’octubre de 1999 |
Segrest a l’ambaixada birmana a Bangkok La policia tailandesa posa fi al segrest a l’ambaixada de Myanmar a Bangkok, ocupada des d’ahir per dotze joves de l’organització Vigorosos Guerrers Estudiants Birmans, opositora al règim de Myanmar, que van retenir 89 persones com a ostatges. Les autoritats tailandeses permeten que el grup retorni en helicòpter al seu país després d’alliberar tots els ostatges, ja que considera que lluiten pel restabliment de la democràcia al seu país i no són un grup terrorista. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
250 |
Nombres, principis algèbrics (Diofant) Nombres, principis algèbrics (Diofant) Matemàtiques |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Ciència i cultura | |||
1781 |
Schiller estrena Els bandits Schiller estrena Els bandits. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
9 de desembre de 2016 |
El Parlament de la República de Corea aprova el processament de la presidenta del país Per 234 vots contra 56, l’Assemblea Nacional de la República de Corea aprova el judici a Park Geunhye. La decisió arriba després de setmanes de manifestacions massives exigint-li que dimiteixi. La presidenta està acusada de permetre l’accés a informació confidencial a l’empresària Choi Soon-sil, sense cap càrrec al Govern, que hauria acumulat una fortuna gràcies a la proximitat a la presidenta. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
1 de desembre de 1640 |
Els portuguesos elegeixen com a rei Joan IV de Braganza a Lisboa Després del Motí d’Èvora contra Felip IV (1637), els portuguesos elegeixen com a rei Joan IV de Braganza a Lisboa. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
3 de juliol de 1976 |
Adolfo Suárez González, nomenat president del Govern Adolfo Suárez González és nomenat president del Govern. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
24 de gener de 2016 |
Elegit el nou president de Portugal El conservador Marcelo Rebelo és elegit nou president de Portugal amb el 52% dels vots, cosa que fa innecessària una segona volta. Rebelo, que succeeix en el càrrec Aníbal Cavaco Silva, derrota clarament el candidat socialista António Sampaio i la candidata de l’esquerra marxista Marisa Matias. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
1 de setembre de 2020 |
Quatre expresidents del govern espanyol defensen Martín Villa Els quatre expresidents de govern vius de la monarquia constitucional, Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, signen una carta conjunta on defensen l’actuació de l’exministre de l’Interior Rodolfo Martín Villa. La carta està dirigida a la jutgessa argentina María Servini, que en virtut de la llei de justícia universal vigent a l’Argentina interroga Martín Villa per decidir si el processa per genocidi i crims de lesa humanitat amb motiu de diversos morts a mans de la policia en 1976-78, quan ocupava el càrrec. |
2020 | Món | Política i institucions | |||
1715 |
Fallida rebel·lió jacobita a Escòcia Fallida rebel·lió jacobita a Escòcia. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
1992 |
Slobodan Milosevic, reelegit per tercer cop president de Sèrbia Slobodan Milosevic és reelegit per tercer cop president de Sèrbia. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
166 |
Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi. |
Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) | Món | Política i institucions | |||
1773 |
Motí del Te a Boston Motí del Te a Boston; preludi de la guerra nord-americana d’independència. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
19 d’agost de 2016 |
Una cinquantena de morts en un atemptat en un casament a Turquia Moren 51 persones d’ètnia kurda, entre les quals, nombrosos infants, en un atemptat suïcida durant un casament a la ciutat de Gaziantep, al Kurdistan turc, prop de la frontera amb Síria. Segons el president turc, Erdo?an, que condemna l’atemptat, l’autor és un menor d’entre 12 i 14 anys que sembla que va detonar els explosius que transportava o que algú els va detonar per control remot. Erdo?an atribueix l’atemptat a l’Estat Islàmic, però poc després fonts del Govern turc neguen tenir-ne clars els motius i l’autor de l’atemptat, que ningú no reivindica. El dia 23, l’exèrcit turc llança una campanya de bombardejos massius a la mateixa zona fronterera contra posicions tant de l’Estat Islàmic com de la guerrilla kurda. |
2016 | Món | Política i institucions | |||
1925 |
Gran Bretanya i França es reparteixen Abissínia Gran Bretanya i França es reparteixen Abissínia. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
21 de desembre de 1522 |
Solimà el Magnífic derrota els cavallers de l’Orde de Sant Joan i conquereix Rodes Solimà el Magnífic derrota els cavallers de l’Orde de Sant Joan i conquereix Rodes. |
El món modern (del 1500 al 1789) | Món | Política i institucions | |||
juliol de 1990 |
Proposta de celebració d’un referèndum per a l’autodeterminació del poble sahrauí El Consell de Seguretat de l’ONU proposa la celebració d’un referèndum per a l’autodeterminació del poble sahrauí. |
El món del 1940 al 1999 | Món | Política i institucions | |||
1880 |
Rebel·lió dels bòers a Sud-àfrica Rebel·lió dels bòers a Sud-àfrica contra la dominació britànica. |
El primer món contemporani (del 1790 al 1900) | Món | Política i institucions | |||
27 de juliol de 1933 |
Espanya reconeix oficialment la Unió Soviètica Espanya reconeix oficialment la Unió Soviètica. |
El segon món contemporani (del 1901 al 1939) | Món | Política i institucions | |||
19 de juliol de 2020 |
Missió de la Unió dels Emirats Àrabs a Mart S’enlaira des de l’aeroport de Tanegashima (Japó) un coet amb la sonda Hope, per estudiar el clima i l’atmosfera de Mart. La missió és una iniciativa de la Unió dels Emirats Àrabs i té un important suport científic dels Estats Units. Es preveu que la data d’arribada de la missió coincideixi amb el 50è aniversari de la fundació dels Emirats, primer estat arabomusulmà a incorporar-se a l’exploració espacial. |
2020 | Món | Ciència i cultura |
- ‹ anterior
- 2 de 49
- següent ›