TEMES

Introducció al càncer de pròstata a Catalunya

El càncer de pròstata és la neoplàsia maligna més freqüentment diagnosticada en homes a Catalunya, excloent-ne els casos de càncer de pell no melanoma. També és el tercer tumor més letal en homes a Catalunya, per darrere del de pulmó i del colorectal. La tendència per als propers anys és la d’un augment important del nombre de casos de càncer en la població de més edat a Catalunya, precisament el grup d’edat amb diagnòstic de càncer de pròstata amb més freqüència.

cancer-de-prostata.jpg

La majoria de malalts de càncer de pròstata no arriben a ser diagnosticats en vida i pateixen una forma asimptomàtica i d’evolució molt indolent que es detecta en l’autòpsia. El nombre d’aquestos casos trobats de forma incidental en autòpsies és superior al 40% a partir dels 70 anys. No obstant, alguns d’aquestos casos considerats indolents arriben a diagnosticar-se en vida mitjançant la prova del PSA i són diagnosticats de grau 1 (segons la classificació Grade Groups, que agrupa en 5 graus, de millor a pitjor pronòstic, els diferents patrons combinats de Gleason).

En aquestos malalts, la tendència avui en dia és oferir un seguiment actiu del malalt per part del metge especialista i considerar el tractament quirúrgic, la braquiteràpia i altres opcions d’aparició més recent si es detecta progressió durant el seguiment, si el malalt així ho desitja o si és jove i té una esperança de vida prou llarga o hi ha factors de risc que fan preveure la progressió de la malaltia.

Malgrat els recents avenços en la lluita contra aquesta malaltia amb noves eines diagnòstiques i nous tractaments pel càncer de pròstata avançat, la qüestió clau és que encara no se sap com es pot, en estadis inicials, diferenciar entre els casos indolents trobats en autòpsia o cribratge amb PSA i els casos amb una progressió accelerada cap a estadis avançats i la mort del pacient. Per tant, és vital poder detectar en una fase localitzada tots aquells casos que presentaran una progressió ràpida, quan encara és viable l’opció del tractament quirúrgic amb finalitat curativa. D’altra banda, quan la malaltia progressa cap a fases avançades, els tractaments actuals (antiandrògens, quimioteràpia, radioteràpia…), si bé retarden la progressió del càncer, també tenen efectes secundaris significatius que incideixen directament en la qualitat de vida d’aquestos malalts.

 Tampoc se’n coneix gaire l’etiologia. Els principals factors de risc són l’edat avançada i els antecedents familiars. Un tercer factor, la raça negra, s’associa a un major nombre de casos letals. L’estil de vida, l’índex de massa corporal, la dieta i alguns tòxics mediambientals també hi podrien estar directament relacionats, però cal seguir investigant per aclarir la implicació directa que tenen en aquesta malaltia.

No es sap per què la pròstata es torna maligna de forma tan freqüent en gent gran, mentre la incidència de carcinoma a les vesícules seminals és molt baixa, ja que tots dos òrgans depenen de l’acció d’andrògens. Tampoc es coneixen amb detall els motius pels quals la pròstata rarament es torna maligna en animals (el gos és l’animal en què s’han descrit més casos).

A Catalunya encara no sabem per què el càncer de pròstata té una mortalitat més elevada a les terres de Lleida comparat amb la costa catalana. D’altra banda, tampoc sabem quin impacte tindrà la immigració subsahariana establerta especialment a les comarques de Ponent en les dades d’incidència i mortalitat per càncer de pròstata a mesura que aquest grup de població vagi envellint. La recent instauració del Registre de Tumors de Lleida ajudarà a obtenir respostes per a aquestes qüestions.

Una altra finalitat d’aquest espai de divulgació serà l’anàlisi del problema des d’una perspectiva de salut global. S’analitzaran patrons diversos d’aquesta malaltia en diverses parts del món, en què la presència d’un estil de vida propi i factors mediambientals poden definir les característiques epidemiològiques del càncer de pròstata en un territori determinat. Un coneixement a nivell global ajudarà també a conèixer millor el patró patoepidemiològic d’aquesta malaltia a Catalunya.

Contacta amb Divulcat