TEMES

Galileu

L'home que va donar pas a la ciència moderna

En un mes de febrer de fa 454 anys va néixer a la ciutat de Pisa el que es considera el pare de la ciència moderna, Galileo Galilei. Aquest gran pensador i científic va prendre la genial decisió d’utilitzar un telescopi no per a propòsits bèl·lics, de vigilar l’enemic, sinó per mirar cap al cel i obrir una finestra fins llavors desconeguda. Naixia l’era de l’observació astronòmica i amb això l’era moderna de l’astronomia i de la ciència en general.

Més enllà de l’astronomia, a ell se li deuen experiments de caiguda de pesos des de dalt de la torre de Pisa per demostrar que Aristòtil estava equivocat quan deia que un objecte queia més ràpid com més pes tenia. Amb els seus experiments, Galileu va comprovar que aquest fet era independent del pes, fet que va quedar clarament demostrat uns anys més tard amb la gravitació d’Isaac Newton. També va fer nombrosos estudis en balística i tècniques militars que li van valer ésser reconegut com un dels grans especialistes de Florència.

Retornant a l’astronomia, el seu paper cabdal va ser el 1609, quan es va assabentar dels dissenys de Hans Lippershey d’una ullera de llarga vista. Galileu va construir-ne un i el va apuntar cap al cel per iniciar una era de descobertes. Per exemple va descobrir que Venus, com la Lluna, presentava fases, i que el fenomen només es podia explicar bé si tant Venus com la Terra donaven voltes al voltant del Sol i la visió eclesiàstica de la Terra al centre de l’Univers era falsa.

Una descoberta clau va ser la detecció de quatre objectes a l'entorn del planeta Júpiter que es movien clarament en òrbita al seu voltant. Acabava de descobrir els quatre satèl·lits principals de Júpiter: Io, Europa, Ganimedes i Cal·listo. Era una prova més que els cossos petits orbiten els més grans. També va descobrir els cràters i les valls de la Lluna; per tant, destruïa el mite d’Aristòtil que els objectes celestes eren esferes perfectes i immaculades.

Amb aquests i altres descobriments va defensar el model heliocèntric, el Sol al centre, que ja havia proposat un segle abans Copèrnic, i es va enfrontar a l’establishment de l’època, encapçalat per l’Església. Després de diverses advertències i prohibicions, Galileu va ser jutjat per la Inquisició el 1632 i condemnat a deixar de pensar en el que creia. És en aquesta condemna que se li atribueix la frase eppur si muove, que indica que, malgrat el que li diguessin, ell defensava que la Terra es movia al voltant del Sol.

Sabies que...?

Galileu va ser també el primer a observar, l’any 1610, el planeta Saturn amb el seu rudimentari telescopi. Va arribar a la conclusió que tenia una mena de nanses o orelles al seu voltant. Fins i tot es va pensar que eren uns estranys satèl·lits, però que no orbitaven com els de Júpiter. Aquest fenomen va tenir preocupats astrònoms de l’època fins que el 1655 Christiaan Huygens va descriure que es tractava d’un sistema d’anells que orbitaven aquest planeta.

Nota: Aquest article va ser publicat al suplement Lectura, Diari Segre (25 de febrer del 2018): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2018/02/25/galileu_40358_2626.html

Contacta amb Divulcat