Antoni Pladevall i Font
Estudià al seminari de Vic (sacerdot el 1957) i a la Universitat Catòlica de Lovaina. Format al costat d’Eduard Junyent, hi col·laborà en el Museu Episcopal i l’Arxiu Diocesà. Fou redactor del catàleg monumental del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i professor d’història eclesiàstica al seminari de Vic i a la facultat de Sant Pacià de Barcelona. Ha estat arxiver municipal de Vic, cap de la secció d’inventari del patrimoni artístic de la Generalitat (1980-99) i director general del patrimoni artístic del departament de cultura de la Generalitat (1984-86). Ha publicat diversos estudis, entre els quals Els monestirs catalans (1968), Els orígens de la família Montcada (1969), Sibil·la de Saga (1973), La comtessa Ermessenda (1975) etc., i una munió de monografies locals sobre Centelles, Vidrà, Lluçà, el Fai, la Ral, el Coll, el Far, Sant Hilari, les Guilleries, el Montseny i Viladrau i encara sobre les parròquies i monestirs del bisbat de Vic, aparegudes en publicacions diverses o en llibres, entre els quals Mont Rodon. Passat i present d’un gran llinatge i d’un casal osonenc (2001), Sant Pere de Casserres o la presència de Cluny a Catalunya (2004), Història del monestir de Sant Pere de Casserres (2008) i La Canònica de Santa Maria de Manlleu (2008). També ha publicat Això és Catalunya. Guia del patrimoni arquitectònic català (1987). En 1990-99, es feu càrrec de la direcció de l’obra Catalunya romànica i, posteriorment L’art gòtic a Catalunya (2002-09), ambdues d’Enciclopèdia Catalana. Féu també el resum de la història de l’Església a Catalunya per al catàleg de Germinabit i el de la diòcesi de Vic per a la mateixa exposició. Dirigeix la col·lecció ‘Monografies del Montseny’. Col·labora també sobre temes catalans en el Dictionnaire d’Histoire et de Géographie ecclésiastiques . El 1990 ingressà com a membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1994 rebé la Creu de Sant Jordi i ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2003).