Joan Sardà i Dexeus
Es formà a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929. Entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola i Sánchez Sarto. Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic. Començà a escriure sobre economia i política internacional el 1929 a L’Opinió. Més tard formà part, juntament amb alguns dels seus mestres, de l’equip de redacció d’Economia i Finances.
Entre el 1934 i el 1939 fou professor ajudant de ciències econòmiques de la Universitat Autònoma. Resultat dels seus treballs a l’Institut d’Investigacions Econòmiques fou el llibre publicat amb L. Beltran Els problemes de la banca catalana (1933), un estudi sobre la dificultat que representava per a la Catalunya autònoma la manca d’uns organismes financers adequats. Durant la Guerra Civil col·laborà com a expert en qüestions monetàries a la Comissaria de Banca, Borsa i Estalvi i participà en l’elaboració dels Decrets de s'Agaró. Els anys quaranta fou advocat i assessor de diverses empreses privades. Ocupà el càrrec de vicesecretari de la Asociación de Banqueros del Nordeste de España i fou col·laborador de la revista España Bancaria. Va iniciar la publicació del Boletín Estadístico Mensual del Banco de España. El 1948 guanyà una càtedra d’economia i hisenda pública a Santiago de Compostel·la, que deixà per anar-se'n, el 1951, a Veneçuela. Fou professor a la Universitat de Caracas i assessor del Banco Central de Venezuela.
Aquests anys (1953-56) entrà en contacte amb tècnics del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, fet que influí decisivament perquè el 1956 fos cridat per les autoritats espanyoles per tal de dirigir, com a expert, el procés de liberalització econòmica de la segona meitat dels anys cinquanta. Fou director del servei d’estudis del Banco de España (1956-65) i convertí la Memoria anual d’aquesta entitat en un estudi científic de l’evolució econòmica. Tingué també una participació destacada en la Consejería de Economía Nacional (1958) i en els plans d’estabilització (1959-65). Dirigí les delegacions de l’FMI i del BIRD a Espanya (1960). Tingué, així mateix, una actuació destacada en el món acadèmic i universitari: professor de teoria econòmica a la Universidad Complutense de Madrid (1960), participà en la creació de les dues facultats de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona de la qual fou degà (1970) i catedràtic d’hisenda pública.
Publicà, entre d’altres, els llibres La intervención monetaria y el comercio de divisas en España (1936), Historia de la política monetaria y las fluctuaciones de la economía española en el siglo XIX (1948), Una introducción a la Economía (1950) i La crisis monetaria internacional (1969), i és coautor d'El Banco de España, una historia económica (1970) i La economía de Cataluña, hoy (1983). Col·laborà en diverses revistes d’economia, entre les quals cal esmentar Moneda y Crédito, Información Comercial Española i Anales de Economía, entre d’altres. Traduí l’obra d’Eheberg Principios de Hacienda. Una part dels seus escrits en castellà (1948-80) foren publicats pel Banco de España (1987). Membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas (1964) i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1968), fou president de la comissió per a l’Estudi del Mercat de Valors (1977) i membre del Consell General del Banc d’Espanya (1980-1984), del qual fou designat (1988) conseller honorari; aquell mateix any fou guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat. El 1993 rebé la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona, i el 1994, el premi Jaume I d’economia.