Centre Nacional Català

A l’abril de 1899 es constituí en aquesta darrera organització una junta hostil a les tesis “evolucionistes”, fet que impulsà els que s’identificaven amb les posicions del nou diari La Veu de Catalunya a crear, a finals d’agost, un nou agrupament, el Centre Nacional Català. En aquest convergiren diverses personalitats. En primer lloc, molts dirigents del Centre Escolar Catalanista, el nucli més actiu i innovador des de 1897 i on figuraven, entre d’altres, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Pere Muntañola (la majoria havia nascut en la dècada dels setanta i s’agrupava sota el mestratge de Narcís Verdaguer i Callís com a punt de referència ineludible). En segon lloc, dues figures de més edat i d’una acusada personalitat: l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i l’advocat Josep Pella i Forgas. I, en tercer lloc, un grup que coincidia generacionalment amb el del Centre Escolar, però que políticament i cultural era de tradició republicana i liberal: Jaume Carner, Ildefons Sunyol, Joaquim Lluhí i Rissech i Santiago Gubern.

Durant la tardor de 1899, el Centre Nacional Català assajà de capitalitzar l’anomenat “Tancament de Caixes” i la campanya a favor del concert econòmic duta a terme pels presidents de diverses corporacions ciutadanes. La nova entitat, presidida per Verdaguer i Callís, tingué, per tant, una clara voluntat política en un sentit reformista. Pretengué ser el pal de paller d’un moviment més ampli, on pogues-sin convergir des dels catalanistes més convençuts fins a aquells que des de l’anticentralisme evolucionaven vers actituds favorables a la descentralització política i administrativa. Al febrer de 1900, l’augment de la tensió entre possibilistes i intransigents precipità la sortida del Centre Nacional Català de la Unió Catalanista, controlada pels elements del “tot o res”. Poc més d’un any després, els nacionalistes del Centre Nacional i els expolaviejistes de laUnió Regionalista es coalitzaren en les eleccions de 1901 i el seu èxit donà lloc al naixement de la Lliga Regionalista.