i Acción Comunista | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX

Acción Comunista

siglaAC
Partit polític
siglaAC
ciències polítiques polít
Organització política marxista revolucionària creada el 1964 a França per militants de la Federació Exterior del Frente de Liberación Popular i del Front Obrer de Catalunya, que tenia una posició més radical que la de l’Interior.

Es mantingué sempre a prop delPartit Obrer d’Unificació Marxista [POUM]. Inicialment l’activitat de la nova organització es desenvolupà al voltant de la revista teòrica Acción Comunista, la qual, a més de publicar treballs sobre la situació espanyola i internacional, edità textos dels diferents corrents i pensadors del marxisme (com L. Trotski, A. Gramsci, R. Luxemburg o A. Pannekoek) i de les noves estratègies, com el situacionisme.

Entre els trets caracteritzadors d’AC destacaren: a) la voluntat d’implantar un mo-del de socialisme revolucionari diferenciat del de l’antic bloc soviètic, considerat un paradigma de societat burocràtica; b) el funcionament democràtic de l’organització, allunyat de tot personalisme i jerarquització burocratitzada; c) el reconeixement de tendències i fraccions en el marc de la unitat orgànica del grup; d) la voluntat de realitzar una lectura “laica” del marxisme, oberta a la incorporació de noves reflexions en l’elaboració de l’estratègia política i e) l’articulació de la unitat dels treballadors en un front de classe, un front socialista, obrer i camperol. Quant a la qüestió nacional, en el Congrés de 1973, AC reconegué el dret d’autodeterminació.

Catalunya fou el lloc de la Federació Interior on es creà el primer nucli d’AC. Els primers dirigents foren Carles Ubierna i Ferran López. Posteriorment s’estengué a altres indrets dels Països Catalans: València, la Vall del Vinalopó i la Safor. Al País Valencià el seu portaveu fou Ciprià Molinero. Amb l’ar-ribada de dirigents de l’exterior (Enrique Riaño, Alfons Barceló i Antonio de Al-fonso), AC es consolidà a Barcelona i la implantació del grup es concentrà a la regió metropolitana (Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental). A part de la revista teòrica abans esmentada, publicà Voz Obrera (1968-1978), orientada essencialment al proletariat industrial, i Análisis y Documentos, de caràcter més analític.

El 1977 es produí la seva aparició pública i legalització, i en foren portaveus Albert Recio i Pedro Gómez. En les eleccions legislatives del juny de 1977 es presentà integrada en les llistes del Front per a la Unitat dels Treballadors [FUT], amb el POUM, la Liga Comunista Revolucionaria i l’Organización de Izquierda Comunista, sense obtenir representació parlamentària. Després de l’intent frustrat de reagrupament dels marxistes revolucionaris amb el POUM i el Col·lectiu per la Unificació Marxista, a finals de 1978 AC inicià un procés de dissolució irreversible, quan la majoria dels integrants considerà que no s’havia assolit la incidència social suficient per a actuar en la nova conjuntura democràtica.

Col·laboració: 
RA

Llegir més...