Extrema Izquierda Federal

Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l’anarcosindicalisme, en el camí d’assolir la Tercera República. Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants. El 1932 es dividí entre els partidaris d’apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d’Extremes Esquerres amb l’Extrema Esquerra Republicana, els quals acabaren per separar-se’n. Des de 1932 fou visible un progressiu retrocés en l’opinió i en l’afiliació: alguns dels seus membres s’integraren en el PRDF de Barriobero; d’altres, en el Partido Sindicalista. Al febrer de 1934 es trencà: el sector que mantingué el nom de fet desaparegué i l’altre sector, sota la direcció d’Enric Mir i Rosell, passà a denominar-se Esquerra Federal i acabà constituint el Partit Federal Ibèric. Òrgans de premsa: Nueva España (1931); La Voz Federal (1932) i El Federal (1933).