i Força Socialista Federal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX

Força Socialista Federal

siglaFSF
Partit polític
siglaFSF
ciències polítiques polít
Nom adoptat el 1964 pel partit Comunitat Catalana, CC, en un ple celebrat a la parròquia de Sant Medir, en què es definí socialista i no confessional.

Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M. Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria. Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament. Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius. A Sabadell tenia un nucli important (Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M. Brunet i Maite Prats). Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials. Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya [FOC] en la Taula d’Acció Socialista [TAS]. La unificació amb el FOC s’inicià amb la creació conjunta dels Comitès d’Estudiants Socialistes [CES] i anà molt endavant (novembre-desembre de 1967), però s’estroncà a causa del procés d’esquerranització que de manera continuada visqué l’FSF, impulsat des del sector universitari (Universitat Popular [UP]), dirigit per Santi Camp, que acabà amb la derrota dels militants històrics. Al març de 1968 el FOC es retirà dels CES, que seguiren com a plataforma d’UP. El procés culminà a l’estiu de 1968 amb la dissolució d’FSF-UP i la creació posterior dels Comités de Huelga Estudiantiles [CHE] i del Partido Comunista Revolucionario. Edità Revolución Comunista, òrgan del Comitè Central (1967-1968). El sector universitari publicà Universitat Popular (1965-1966), Acció Política (1967-1968) i Crítica Socialista (1967-1968).

Col·laboració: 
R

Llegir més...