Força Socialista Federal

Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M. Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria. Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament. Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius. A Sabadell tenia un nucli important (Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M. Brunet i Maite Prats). Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials. Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya [FOC] en la Taula d’Acció Socialista [TAS]. La unificació amb el FOC s’inicià amb la creació conjunta dels Comitès d’Estudiants Socialistes [CES] i anà molt endavant (novembre-desembre de 1967), però s’estroncà a causa del procés d’esquerranització que de manera continuada visqué l’FSF, impulsat des del sector universitari (Universitat Popular [UP]), dirigit per Santi Camp, que acabà amb la derrota dels militants històrics. Al març de 1968 el FOC es retirà dels CES, que seguiren com a plataforma d’UP. El procés culminà a l’estiu de 1968 amb la dissolució d’FSF-UP i la creació posterior dels Comités de Huelga Estudiantiles [CHE] i del Partido Comunista Revolucionario. Edità Revolución Comunista, òrgan del Comitè Central (1967-1968). El sector universitari publicà Universitat Popular (1965-1966), Acció Política (1967-1968) i Crítica Socialista (1967-1968).