Joventut Republicana de Lleida

Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle. Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren: Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut (1917); Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar. Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions; Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades; Ricard Palacín, advocat i batlle (febrer-setembre de 1923); Antoni Vives, directiu de la Cambra de Comerç, diputat provincial i alcalde de Lleida entre el 1932-1934 i el 1936; Juli Barberà, també president de l’entitat i regidor; Pere Valldeoriola, advocat i comissari de la Generalitat el 1932-1934, i Josep M. Azàez, mestre i president de Joventut el 1931-1933.

Els objectius de la Joventut Republicana, segons els seus estatuts del 18 de desembre de 1917, eren propagar els ideals republicans, nacionalistes i socialistes; fomentar la cultura catalana; incentivar la creació de cooperatives; crear institucions socials i amenitzar la vida de la societat amb actes d’esbarjo i esport. Segons el reglament de l’octubre de 1933, l’entitat era regida per un Comitè Polític de sis membres i una Junta Directiva d’onze. Les organitzacions relacionades amb la Joventut eren el Liceo Escolar, que amb la seva oferta pedagògica alternativa a la tradicional i religiosa formà una bona part de personalitats significatives del catalanisme liberal i republicà lleidatà; el Grup Cultural, que conformà la secció juvenil de Joventut, sorgit amb el nom d’Associació Cultural Lleidatana de Joventut Republicana (27de setembre de 1926) fins a la creació de Joventut Esquerrana (maig de 1930), i la Secció Femenina, que el 1934 fundà l’Agrupació Femenina d’Assistència Social. En un principi, Joventut donà suport a la Unión Republicana i després, a partir de l’abril de 1910, s’incorporà a la Unió Federal Nacionalista Republicana. La ruptura d’aquesta última poc abans de les eleccions municipals de 1915 convertíJoventut en el portaveu polític del republicanisme nacionalista a Lleida. Després d’una coalició fracassada amb el Partit Republicà Radical (eleccions legislatives d’abril de 1916), dedicà els seus esforços a crear un partit capaç d’acoblar totes les forces republicanes de Catalunya: així, quan es creà el Partit Republicà Català (1917), Joventut actuà com el seu portaveu a Lleida fins després de les eleccions legislatives del juny de 1919, quan –en desacord amb el projecte de convertir-lo en un partit de classe– va separar-se’n i s’apropà al nacionalisme macianista en favor d’un front únic catalanista. Les estretesrelacions entre Macià i la Joventut Republicana es trencaren a la primeria de 1923, quan els republicans nacionalistes acceptaren l’alcaldia de Lleida en una entesa amb els liberals. El retrobament amb Macià, però, es produí passada la Dictadura, després de les eleccions municipals de l’abril de 1931. Joventut aleshores decidí adherir-se a Esquerra Republicana de Catalunya [ERC], tot mantenint l’aliança amb els altres partits republicans en la vida local. A la meitat del maig d’aquell mateix any convocà l’Assemblea Constituent de la Federació de Lleida d’ERC, que aplegà delegacions republicanes de 103 pobles de la província. A partir de llavors, Joventut es constituí en el nucli dirigent d’aquesta Federació fins a la Guerra Civil.

Acabat el franquisme, la Joventut Republicana de Lleida tornà a actuar políticament, presidida per Víctor Torres. El 27 d’abril de 1979, amb Lluís Torrent i Joan Antoni Aldabó com a representants, es tornà a registrar com un partit provincial que es proposava defensar el reconeixement de la personalitat de Catalunya i potenciar la participació ciutadana en la vida política. Tot i que mantingué una personalitat jurídica pròpia, actuà com a secció local d’ERC fins el 1989. El 1991 es coalitzà amb el Partit dels Socialistes de Catalunya amb vista a les municipals i hi assolí un regidor (Octavi Miarnau). A les eleccions autonòmiques de 1992 es presentà tota sola i obtingué 429 vots. Aquest mateix any participà en la Confederació d’Esquerra Catalana. A finals de 1994 cercà una “col·laboració” permanent amb Convergència Democràtica de Catalunya.

El primer òrgan de premsa de Joventut Republicana fou el setmanari El Ideal, aparegut el 2 de gener de 1898 i que el 1906 es transformà en diari. A partir del setembre de 1923 passà a dir-se Lleida i després de 1930 La Jornada. Finalment, tornà l’antiga denominació, ara en català, L’Ideal (1936-1938).