Catalunya Lliure

Transformada en partit al desembre de 1989, es definí com l’organització de masses d’un Moviment Català d’Alliberament Nacional, es declarà partidària de la independència i la unificació dels Països Catalans i defensà totes les formes de lluita. Inicialment en formà part el Front Nacional de Catalunya, però poc després l’abandonà. A l’estiu de 1991, coincidint amb la dissolució de Terra Lliure, patí una escissió de dirigents i militants (com Josep Aixalà i Jordi Vera), que ingressaren a Esquerra Republicana de Catalunya [ERC]. Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1992 (5.224 vots) i participà també en les municipals de 1991 i de 1995 (5.421 vots). El 1995 l’abandonaren el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i l’organització juvenil Maulets. El 1996 la resta de CL s’incorporà a la Plataforma per la Unitat d’Acció. Dirigents: Josep Guia, Jordi Moners, Teresa Alabèrnia, Jordi Villanueva i Ramon Parnau, alcalde de Vilamacolum (Alt Empordà). Publicà Independència (1993-1996) i Catalliure.