Fins fa uns anys, a la nostra societat es tenia la idea equivocada que la dona embarassada havia de limitar al màxim les seves activitats físiques perquè l’embaràs acabés feliçment. Tanmateix, però, en els estudis epidemiologies i antropològics que s’han efectuat sobre aquest tema s’ha pogut comprovar que l’activitat física no solament no és perjudicial, sinó que fins i tot millora l’evolució de l’embaràs i el part. És cert que en determinades fases de l’embaràs, sobretot al començament i el final, la dona pot tenir una sensació de cansament o astènia que la indueix a reduir les seves activitats. A més, en general, la dona es cansa amb més facilitat durant l’embaràs que en d’altres etapes de la seva vida, perquè el seu organisme ha de cobrir també les necessitats del fetus en desenvolupament. Per aquesta raó, si bé és recomanable de mantenir les activitats físiques durant l’embaràs, aquestes han d’ésser moderades per a no perjudicar el fetus.