De la mateixa manera que es produeixen canvis físics en l’organisme matern, després del part també s’esdevenen canvis emocionals importants. En néixer l’infant, es trenca sobtadament l’equilibri entre mare i fill que s’havia creat durant els nou mesos d’embaràs. De sobte, l’ésser que la mare sentia com una part d’ella mateixa, i sobre el qual havia elaborat nombroses fantasies, es converteix en un ésser real amb vida autònoma. A més, aquest nounat tot just incorporat a la família no es pot valer per ell mateix, i necessitarà que en tinguin cura per a sobreviure i desenvolupar-se de la manera adequada. Al mateix temps, la dona s’adona que el propi cos està experimentant notables transformacions, que ha canviat d’aspecte sobtadament, però que encara no és com era abans de l’embaràs. Així, doncs, en qüestió de pocs dies la dona s’ha d’adaptar a la seva nova imatge, a la presència del seu fill i a la responsabilitat de tenir-ne cura. A tot això s’afegeix el fet que en aquests primers dies després del part la dona es troba cansada, físicament dèbil i que, per tant, li és especialment difícil de suportar tants canvis simultàniament.