Endoscòpia naso-sinusal
L’endoscòpia naso-sinusal és un mètode d’exploració que consisteix en l’observació de les fosses nasals i els sins paranasals mitjançant un dispositiu constituït per un tub que disposa d’un sistema òptic i una font d’il·luminació anomenat endoscopi. Un extrem de l’endoscopi s’introdueix per un orifici nasal o per la boca i es dirigeix fins a la zona que hom vol explorar. L’altre extrem s’adapta al sistema òptic, des del qual l’observador procedeix a l’examen.
L’endoscòpia naso-sinusal es pot efectuar amb un endoscopi rígid, format per un tub metàl·lic rígid, o bé amb un endoscopi flexible, constituït per un feix de fibres òptiques que poden adoptar diverses formes segons la zona que hom vol examinar. Aquest tipus d’examen pot ésser útil especialment en la diagnosi de sinusitis, pòlips i tumors.
VOLS VEURE TOT L’ARTICLE?
Dona't d'alta a Enciclopèdia.cat mitjançant l’enllaç https://www.enciclopedia.cat/donat-dalta
i podràs consultar gratis tots els continguts de +enciclopèdia