La genètica, en termes generals, és la branca de la ciència que estudia els elements que regeixen el desenvolupament i el funcionament dels éssers vius, i els mecanismes de transmissió a la descendència. És una branca moderna de la ciència, si bé els estudis en aquest camp, començaren rudimentàriament, a mitjan segle XIX amb les investigacions d’un monjo austríac, Gregor Mendel, considerat el pare de la genètica.

Realment, només fa algunes dècades que amb l’adquisició de la tecnologia moderna hom ha pogut identificar els elements primordials de la genètica, els cromosomes, petites estructures situades al nucli de totes les cèl·lules de l’organisme. Igualment, les investigacions n’han revelat el principal constituent, l’àcid desoxiribonucleic o ADN, i les unitats funcionals, els gens, i llur mecanisme d’acció. Així, doncs, les investigacions, ara molt esteses, han aconseguit de desxifrar el codi genètic i molts dels mecanismes que intervenen en l’herència. Tanmateix, l’aprofundiment en aquests coneixements avança a un ritme lent perquè són d’una gran complexitat.