Definició

La gota és una malaltia metabòlica caracteritzada per una excessiva concentració sanguínia de sals d’àcid úric (urat monosòdic monohidrat) i pel dipòsit de cristalls d’aquestes sals al ronyó, on genera la formació de càlculs, i sobretot a les articulacions, en les quals provoca inflamació.

Causes

La gota és la conseqüència d’una alteració en el metabolisme de les purines, un tipus de substàncies proteiques constituents dels àcids nucleics de les cèl·lules. Entre els productes de degradació de les purines destaca l’àcid úric, la concentració elevada del qual en l’organisme provoca la malaltia. Hi ha dues fonts d’obtenció de purines: l’alimentació –el fetge, els ronyons, la carn vermella, el peix blau i els extrets de carn contenen aquest tipus de substàncies– i l’elaboració que n’efectuen les cèl·lules hepàtiques de l’organisme.