La immunització passiva consisteix en la inoculació de determinats anticossos —immunoglobulines—, elaborats per animals o éssers humans, que immunitzen o protegeixen l’organisme —durant dues o tres setmanes— de les infeccions causades pels microorganismes contra els quals aquests anticossos actuen.

La principal diferència entre la immunització activa i la immunització passiva és que la primera constitueix el mètode profilàctic a mitjà i llarg termini, mentre que la immunització passiva només és útil a curt termini, tant com una mesura profilàctica com terapèutica, ja que els anticossos, després d’haver estat inoculats en un organisme, només hi romanen actius uns 15 dies o 20.

D’altra banda, l’administració d’immunoglobulines també forma part del tractament després de la infecció per determinats microorganismes que elaboren toxines potents, com ho són els causants del tètan, el botulisme o la diftèria, o després de la picada de diverses espècies d’aranyes o serps verinoses.