Definició

La malaltia celíaca constitueix un trastorn intestinal crònic que es caracteritza per una alteració de la mucosa o capa de revestiment intern de l’intestí prim, en què es produeix una disminució notable dels plecs i les vellositats que en són característics. Aquesta alteració, a conseqüència de la qual es presenta un defecte en l’absorció de la majoria de les substàncies nutritives contingudes als aliments, és provocada per una dificultat específica de les cèl·lules intestinals en l’absorció del gluten, una proteïna continguda en diversos cereals de gra com ara el blat, el sègol, l’ordi o la civada. Aquesta malaltia s’acostuma a manifestar durant la infantesa, quan de manera progressiva aquests aliments es van incorporant en la dieta quotidiana, per bé que de vegades es manifesta durant la vida adulta. Les manifestacions fonamentals d’aquest trastorn consisteixen en diarrea crònica, debilitat muscular i pèrdua progressiva de pes, que remeten quan se suprimeixen definitivament de la dieta els aliments que contenen gluten.