Malaltia de la membrana hialina
Definició
La malaltia de la membrana hialina (MMH), també anomenada síndrome del destret respiratori idiopàtic del nadó, constitueix un greu trastorn respiratori que es pot presentar els primers dies després del naixement, sobretot en nadons prematurs, i que es caracteritza per un col·lapse dels alvèols pulmonars i la formació de membranes a les parets alveolars, a causa d’un defecte en la formació de l’agent tensioactiu que normalment impedeix el col·lapse dels alvèols durant l’expiració.
Freqüència
La MMH és la causa més freqüent de dificultat respiratòria greu en el nadó. Aquest trastorn, el presenten en general entre cinc i deu nadons per cada 1.000 infants prematurs nascuts, però és molt rar entre aquells infants que han nascut al termini de l’embaràs.
La freqüència d’aquesta alteració és deu vegades més alta entre els nadons prematurs, nascuts abans del termini normal de l’embaràs. És més freqüent com més immadur és el nadó, de manera que el 60% dels nascuts abans de les vint-i-vuit setmanes de gestació presenten una MMH.
VOLS VEURE TOT L’ARTICLE?
Dona't d'alta a Enciclopèdia.cat mitjançant l’enllaç https://www.enciclopedia.cat/donat-dalta
i podràs consultar gratis tots els continguts de +enciclopèdia