Malaltia de Waldenström
La malaltia de Waldenstròm o macroglobulinèmia primària és una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per la funció anormal d’un sector de plasmòcits o cèl·lules plasmàtiques que elaboren grans quantitats d’una immunoglobulina específica.
Aquesta alteració és més aviat estranya. Anualment afecta cinc persones de cada milió d’habitants. És més freqüent en el sexe masculí i se sol presentar després de cinquanta anys.
La base de la malaltia consisteix en l’activació d’un clon o grup de limfòcits que es transformen en plasmòcits sintetitzadors de la mateixa immunoglobulina, en general una IgM de gran pes molecular. De vegades la immunologia és inactiva, mentre que en altres casos té la funció d’anticòs.
VOLS VEURE TOT L’ARTICLE?
Dona't d'alta a Enciclopèdia.cat mitjançant l’enllaç https://www.enciclopedia.cat/donat-dalta
i podràs consultar gratis tots els continguts de +enciclopèdia