És anomenat megacòlon un trastorn caracteritzat per un augment del diàmetre del còlon, és a dir, la porció d’intestí gros compresa entre el cec i el recte.

Segons les causes de l’alteració, hom diferencia bàsicament dos tipus de megacòlon: el megacòlon congènit i el megacòlon adquirit.

El megacòlon congènit, o malaltia de Hirschsprung, present des del naixement, és degut a una anomalia en el desenvolupament fetal, en virtut de la qual la paret intestinal no té les estructures nervioses capaces de controlar-ne els moviments. En aquestes circumstàncies, doncs, el sector intestinal afectat no es pot dilatar com correspondria per tal d’acumular les matèries fecals abans que siguin evacuades, sinó que roman contret de manera constant; així, la matèria fecal s’acumula anormalment a l’intestí gros i ocasiona un megacòlon. Segons dades estadístiques, la malaltia de Hirschsprung afecta un de cada 5.000 nounats, i és de cinc a deu vegades més freqüent en els homes que en les dones.