Menjar en excés és probablement el defecte de l’hàbit alimentari més generalitzat en les societats industrialitzades. Les causes d’aquest excés d’alimentació són molt diverses. Tanmateix, la més freqüent d’elles correspon al sol fet d’haver-se habituat a menjar molt, precisament per seguir els models alimentaris que imperen en la nostra societat. Així, per exemple, moltes persones mengen massa perquè el seu organisme està acostumat a rebre quantitats excessives d’aliments i, per consegüent, senten de manera més freqüent i intensa d’allò que seria adient la sensació de fam. D’aquesta manera, mentre que per a l’home primitiu la sensació de fam era un indicador biològic molt útil, ja que l’impulsava a aconseguir l’aliment que tant necessitava, avui aquesta sensació sol obeir molt més a factors culturals i a "apetits capriciosos" que a necessitats nutritives reals. Fins i tot, atès que existeix abundància d’aliments, hi ha qui mengen més quantitat o amb més freqüència d’allò que és aconsellable sense tenir-ne en compte la nutrició, sinó simplement per tal d’apaivagar llur ansietat o avorriment.