Papil·lomatosi laríngia
La papil lomatosi laríngia és un trastorn caracteritzat per la formació, a la laringe, de nombrosos papil·lomes, unes masses blanquinoses de superfície rugosa, d’un aspecte que recorda el d’una col-i-flor. L’estructura dels papil·lomes és similar a la de les berrugues vulgars de la pell, i consisteix fonamentalment en formacions prominents de teixit conjuntiu que conté nombroses fibres i vasos sanguinis, coberts per teixit epitelial constituït per diverses capes de cèl·lules, les més superficials de les quals poden haver mort i contenir queratina abundant que els confereix duresa.
No es coneix exactament la causa per la qual es formen els papil·lomes, però sovint es contagien d’una persona a una altra, de manera que probablement es produeixen, com les berrugues cutànies, a causa d’una infecció vírica.
La papil·lomatosi laríngia es presenta sobretot en infants de 3 a 12 anys d’edat. Ocasionen en general disfonia, que causa una veu ronca, i en alguns casos poden produir dificultat respiratòria per obstrucció de les vies aèries. La diagnosi s’estableix per laringoscòpia, que permet l’observació de les lesions típiques.
VOLS VEURE TOT L’ARTICLE?
Dona't d'alta a Enciclopèdia.cat mitjançant l’enllaç https://www.enciclopedia.cat/donat-dalta
i podràs consultar gratis tots els continguts de +enciclopèdia