Definició

És anomenat policitèmia un increment persistent de la massa total de glòbuls vermells de l’organisme, amb una concentració sanguínia d’hematies superior a 6 milions/mm³, la qual cosa provoca un augment de la viscositat de la sang capaç d’originar trastorns circulatoris i afavorir la formació anormal de trombes o coàguls sanguinis.

Causes i tipus

L’augment de la massa d’hematies és degut en tots els casos a un increment de la producció de glòbuls vermells per part de la medul·la òssia. L’origen d’aquesta anormalitat pot ésser divers i sovint és desconegut. Hom en diferencia dos tipus bàsics: la policitèmia primitiva o vera, quan no se’n pot establir la causa, i la policitèmia secundària, quan la situació és deguda a d’altres alteracions específiques.