Les proves de laboratori constitueixen un recurs pràcticament indispensable per a diagnosticar les alteracions endocrines, ja que aquestes afeccions originen sempre modificacions en la producció hormonal —dèficits o increments—, que al seu torn provoquen nombroses i variades modificacions metabòliques susceptibles d’ésser constatades, directament o indirectament, per la determinació de diversos paràmetres. Així, doncs, entre els primers estudis sol·licitats per a diagnosticar les malalties endocrines hom recorre principalment a les anàlisis de sang i d’orina.