En la diagnosi de les malalties de l’aparell locomotor, hom considera fonamental l’anàlisi de les dades obtingudes mitjançant una història clínica detallada i una exploració física minuciosa. Gràcies a aquesta anàlisi, es poden establir unes hipòtesis determinades sobre el tipus d’afecció responsable de les alteracions. A l’hora de confirmar la diagnosi, però, en general cal efectuar algunes proves o exploracions complementàries, d’entre les quals, n’hi ha que són específiques per a la diagnosi d’alteracions de l’aparell locomotor, i n’hi ha que tenen una utilitat general i són també sol·licitades per a la diagnosi d’afeccions d’altres aparells i sistemes orgànics. Les proves més emprades són les de laboratori, l’examen del líquid sinó vial, la biòpsia, les radiografies, la tomografia axial computada i l’artroscòpia.

De totes maneres, malgrat la utilitat innegable de les exploracions complementàries, els resultats obtinguts només poden ésser interpretats tenint en compte les característiques clíniques de la malaltia.