Hom anomena retinitis pigmentaria una degeneració de les cèl·lules sensorials de la retina per dipòsits anormals de substàncies pigmentaries, d’origen hereditari. Relativament sovint és associada a d’altres alteracions com ara miopia, sordesa o malformacions orgàniques.

La malaltia afecta els dos ulls i progressa lentament. En general, n’és alterada la perifèria de la retina i es modifica la funció dels bastonets, les cèl·lules sensorials que actuen en la foscor. Així, en un principi la visió és defectuosa de nit. Cap a deu anys se sol haver reduït el camp visual perifèric, i es conserva encara la visió central. Vers l’edat mitjana de la vida, però, ja es manifesta una disminució de l’agudesa visual. Eventualment, evoluciona fins que arriba a causar una ceguesa completa.

No se n’ha determinat cap tractament eficaç.