La sordesa-mudesa és l’associació de sordesa intensa de les dues orelles i la incapacitat de parlar. De fet, es tracta d’una sordesa, de qualsevol origen, que com que existeix ja abans que l’infant aprengui a parlar li dificulta l’aprenentatge de la parla sense que hi hagi, però, cap afecció dels òrgans de fonació.

Si un infant sord no rep una estimulació adequada no accedeix a l’aprenentatge de la parla, i això provoca una deterioració del procés de desenvolupament. Així, no és estrany que un nen sord sigui considerat equivocadament com a retardat mental. En canvi, si es procedeix a una educació especialitzada precoçment, l’infant pot accedir a l’aprenentatge del llenguatge i de la parla, i s’afavoreix un desenvolupament intel·lectual adequat.

En general, com que la fallada auditiva no és completa, hom empra audiòfons especialment adaptats a cada cas concret. Així, i amb tècniques especialitzades, el nen pot aprendre a parlar.