Augmenten les restriccions en l’ús dels neonicotinoides a la Unió Europea

En l’article del dia 21 de març del 2018 titulat "Els neonicotinoides i les abelles de mel", comentàvem que un informe de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) publicat el mes de febrer d’enguany i en el qual es feia una àmplia revisió dels articles científics relacionats amb aquest assumpte s’arribava a la conclusió que els neonicotinoides clotianidina, imidacloprid i tiametoxam afectaven negativament les poblacions de les abelles [1]. Comentàvem que l’EFSA és solament una agència per a l’avaluació de riscos sanitaris independent de la Comissió Europea i dels estats membres, que són les autoritats que finalment tenen la capacitat de regular l’ús dels pesticides a la Unió Europea (UE).

Doncs bé, el mes d’abril d’enguany els estats membres acaben d’aprovar, a proposta de la Comissió, prohibir completament l'ús exterior de clotianidina, imidacloprid i tiametoxam. Això significa que aquests tres productes solament es podran utilitzar en el cultiu dins d’hivernacles [2]. Altres neonicotinoides, com ara el tiacloprid i el sulfoxaflor, queden fora de la prohibició. Aquesta restricció és molt més àmplia que la que existia des de l’any 2013, que tan sols limitava el tractament de les llavors amb els tres productes mencionats més amunt a cultius mel·lífers.

Segons la professora Louise O. Fresco, presidenta de la junta executiva de la Wageningen University & Research (WUR), aquesta prohibició tindrà moltes conseqüències sobre la productivitat de cultius, com per exemple el blat de moro, el blat, l’ordi, la civada i la colza. Segons la doctora Fresco caldrà treballar molt intensament per avaluar l’impacte d’aquesta prohibició i plantejar alternatives que permetin mantenir els rendiments sense afectar negativament el medi ambient [3].

De fet, un informe de l'HFFA Research GmbH del 2017 indica que la prohibició parcial en l’ús dels neonicotinoides del 2013 a la UE ja ha tingut un impacte important en el cultiu de la colza, i no solament econòmic, perquè aquest cultiu ha experimentat una baixada significativa de la producció (un 4%) i també una disminució de la qualitat, sinó també ambiental. En aquest informe s’estableix que el no tractament de les llavors amb neonicotinoides ha portat cap a un augment dels tractaments amb insecticides foliars (especialment del grups dels piretroides), cosa que ha representat costos de producció addicionals i, possiblement, efectes ambientals [4].

Seguiran altres països l’exemple de la UE? Si baixen les produccions de la UE, s’incrementaran les exportacions de països que no presentin aquesta restricció? Esperem que, tal com proposa la doctora Fresco, es faci la feina d’avaluació i de plantejament d’alternatives. Seguirem amb atenció l’efecte d’aquesta prohibició tant sobre l’entorn –i molt especialment sobre les poblacions d’abelles– com sobre la productivitat dels ecosistemes agraris de la UE. Es preveu que la prohibició es faci efectiva a partir de finals d’any [2] .

REFERÈNCIES

[1] Autoritat Europea de Seguretat Alimentària 

[2] Comissió Europea

[3] Louise O. Fresco 

[4] Noleppa, S (2017). Banning neonicotinoids in the European Union. An ex-post assessment of econòmic and environmetal costs. HFFA, Researc Paper 1/2017