TEMES

Dia de la Dona Treballadora: les diferències de gènere també es produeixen en la valoració de currículums acadèmics

Com tothom sap, avui, dia 8 de març, és el Dia Internacional de la Dona, o el Dia de la Dona Treballadora. Una de les reivindicacions més importants, crucials, és posar fi a les diferències que la societat fa en funció del gènere. La seva existència és evident, i constitueix un llast per al desenvolupament humà i social que cal erradicar. No és d’això, però, del que vull parlar, però no volia començar el meu article sense dir-ho de manera explícita. Vull comentar un article científic publicat l’any 2012 a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS) el títol del qual és prou evident: "Science faculty’s subtle gender biases favor male students". Aquest treball proposa un motiu inquietant que pot contribuir al fet que socialment s’estableixin aquestes diferències.

De manera resumida, es va agafar el currículum de 127 persones que sol·licitaven una plaça de gerent de laboratori en centres de recerca nord-americans, i se’ls va assignar aleatòriament un nom d'home o de dona que no coincidia necessàriament amb el gènere de la persona que efectivament tenia aquell currículum (els currículums eren ben reals). Llavors es va demanar a membres de sis universitats diferents dels EUA que valoressin individualment cadascun d’aquests currículums i que mostressin la seva preferència per fer de mentors a aquelles persones. També se’ls va demanar que els assignessin un sou inicial, per si finalment eren les escollides per ocupar aquella posició. Aquests tribunals no coneixien l’objectiu real de l’experiment, i pensaven que realment estaven valorant currículums per ocupar vacants a la seva universitat.

El resultat va ser aclaparador: si el currículum anava associat a un nom d'home, la puntuació que li atorgaven era sistemàticament més elevada que si el mateix currículum duia associat un nom de dona, i a més mostraven una clara preferència a fer-li de mentor. També el salari inicial que proposaven era superior si el currículum duia un nom masculí que si el mateix currículum el duia femení. Més impactant encara: aquest clar biaix en funció del gènere del sol·licitant es produïa tant si l'avaluador era un home com si era una dona, sense cap diferència significativa, però en canvi no es va veure cap influència quant a l'edat ni a l'ètnia. El biaix depenia únicament del gènere atribuït al sol·licitant.

Estudis paral·lels fets amb els mateixos avaluadors van demostrar que les sol·licitants femenines eren percebudes, ja d'inici i de manera inconscient, com a menys competents que els masculins. No hi ha una explicació clara, malgrat que una de les hipòtesis que es consideren és la influència hormonal. Bàsicament, de mitjana els homes tenen més testosterona que les dones –que també en produeixen–, i un dels molts efectes d’aquesta hormona androgènica és potenciar el que s’anomena dominància social. El desig de dominància social contribueix a establir les jerarquies dins els grups, i actualment es considera que és un dels enfocaments de més rellevància en els estudis de discriminació de gènere. Molta atenció, però: aquesta hipòtesi proposa una explicació per aprofundir en les desigualtats socials de gènere que pot ajudar a erradicar-les, però en cap cas és una justificació d’aquestes desigualtats, ni s'ha de fer servir com a tal (si voleu una explicació més àmplia sobre la diferència en termes científics entre explicar i justificar, vegeu l’article anterior d’aquest blog).

Tanmateix, en l’estudi que comento, els avaluadors no van veure físicament les persones el currículum de les quals estaven valorant, motiu pel qual no podien percebre el seu “nivell de testosterona”. Aquest fet és el que converteix aquest estudi en inquietant. Una possibilitat és que de manera preconscient els avaluadors associessin el nom, d’home o de dona, a un contingut teòric de dominància social, la qual cosa indica que el treball social, a través de normatives i reflexió, és imprescindible per lluitar contra aquestes diferències. Però també indica que el canvi ha de començar en cada persona individualment, perquè es faci conscient que de manera preconscient està contribuint a aquest biaix. Possiblement aquests són alguns dels motius principals pels quals les polítiques de promoció de la igualtat no obtenen ara per ara resultats òptims. Cal continuar lluitant, des de la col·lectivitat però també des de la reflexió individual.

Contacta amb Divulcat