El meteorit de Nakhla

Meteorit de Nakhla

Eren les 9 del matí del dia 28 de juny de 1911 a la regió de Nakhla, prop d’Alexandria (Egipte), quan de sobte una pluja amb fragments de pedres va començar a caure del cel. Aquesta peculiar pluja de fa 110 anys va anar precedida de l’aparició de traces en el cel i diverses explosions, com si es tractés de detonacions.

Moltes persones de la zona van poder observar el fenomen i van poder començar a recuperar les diverses peces, les quals es trobaven escampades en un radi de vora cinc quilòmetres. Es van recuperar una quarantena de mostres, les més grans properes als 2 kg, sumant-hi un total de 10 kg de meteorit. Sí, efectivament, el que havien vist era l’entrada a l’atmosfera terrestre d’un element procedent de l’espai. El qual, en entrar, es fa escalfar i va produir les fragmentacions que van donar lloc a les detonacions i les traces en el cel dels fragments, alguns dels quals van tocar terra i per tant van esdevenir un meteorit.

El meteorit de Nakhla no és un meteorit qualsevol, primer de tot perquè té una història curiosa al seu voltant. Un granger del llogaret de Denshal va afirmar que un fragment incandescent va caure sobre un gos i el va vaporitzar de manera instantània. Mai es va poder trobar cap resta del gos, si bé la localització donada pel granger va permetre recuperar algunes mostres, i es creu que realment és un d’aquests mites i llegendes populars al voltant de fenòmens poc freqüents.

Des d’un punt de vista més científic, el meteorit de Nakhla dona nom a una família de meteorits, les nakhlites, el material de les quals procedeix del planeta Mart. Sona a impossible, però és cert, hi ha meteorits que arriben al nostre planeta que ho fan procedents del planeta Mart. De fet, n’hi ha de diversos tipus, de meteorits marcians i tots es consideren que van sortir del planeta vermell fruit d’un impacte d’algun cos gran contra Mart que va arrencar part del material de la superfície marciana i va sortir expulsat cap a l’espai. Uns pocs d’aquests, després de vagar per l’espai, poden acabar en un altre planeta, la Terra en aquest cas.

És el primer meteorit que mostra restes de processos aquosos a Mart, i en estudis de l’any 1999 i del 2006, amb anàlisi al microscopi electrònic, es van poder detectar una mena de porus plens de materials carbònics, la qual cosa recordava l’acumulació que produeixen els bacteris en roques terrestres. 

Sabies que...?

L’entrada de material de l’espai a l’atmosfera terrestre és molt comuna, de fet cada estel fugaç que veiem és aquest mateix fenomen a petita escala. Però hi ha altres exemples, com el del 30 de juny de 1908 a Tunguska  (Sibèria), on un fragment d’asteroide va destruir més de 2.000 km² de bosc. De fet, el 30 de juny és reconegut per les Nacions Unides com el Dia de l’Asteroide en record seu, i es fan nombroses activitats divulgatives arreu.
 

Nota:

Una versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (27 de juny de 2021).