Eratòstenes. L'home que va mesurar la Terra

Mirar en el passat per conèixer els científics que al llarg de la història ens han guiat en el camí del coneixement i de la descoberta del nostre Univers, és un exercici molt necessari. En aquest cas ens remuntarem a la Grècia clàssica per conèixer el primer home que va mesurar de forma científica les dimensions de la Terra. Es tracta d’Eratòstenes de Cirene.

Eratòstenes ensenyant a Alexandria (1635), obra del pintor Bernardo Strozzi 

Eratòstenes va ser un matemàtic, astrònom i geògraf grec del segle III aC, amic d’altres il·lustres personatges de la ciència grega com Arquimedes. Com altres il·lustrats de l’època, va ser també director de la biblioteca d’Alexandria. Aquest personatge va destacar en molts àmbits, però n'esmentarem uns quants dels que tenen a veure amb l’astronomia. 

En primer lloc, la invenció de l’esfera armil·lar cap a l’any 255 aC. Es tracta d’un enginy que recrea l’esfera celeste i que permet mostrar el moviment aparent dels astres com els veiem des de la superfície de la Terra, el que seria com un preludi dels planetaris d’avui en dia. Mitjançant uns cercles graduats mostra la gran majoria de les línies auxiliars que s’usen en astronomia. No està clar si realment Eratòstenes la va inventar, però el que sí que és segur és que va ser ell qui va determinar el camí que fa el Sol pel cel al llarg de l’any, l’eclíptica, i aquest és un element bàsic d’aquest aparell que es va utilitzar de forma regular fins al segle XVII.

Esfera armil·lar

En tot cas, pel que va destacar i és més reconegut Eratòstenes és per la determinació de mides i distàncies. Així, se li atribueixen mesures de la distància a la Lluna i la distància al Sol, però la més cèlebre és la determinació de la mida de la Terra. Es va assabentar, per un papir de la biblioteca, que a Siena, avui en dia Assuan, a Egipte, el dia del solstici d’estiu, quan el Sol està més alt sobre l’horitzó, els objectes no feien ombra i la llum il·luminava el fons dels pous, és a dir que el Sol està al punt més alt del cel o zenit. En canvi, a Alexandria, que estava més al nord, no es produïa aquest efecte i un pal clavat a terra sí que hi feia ombra. 

Eratòstenes, tenint en compte la distància entre les dues ciutats, 5.000 estadis, i mesurant ombres del far d’Alexandria, va calcular matemàticament que la circumferència de la Terra era d’uns 250.000 estadis, una mesura extraordinària ja que només s’equivocà en un 1% respecte dels 40.000 km que avui en dia sabem que mesura.

Sabies que...?

Eratòstenes va contractar una persona per tal que fes el camí i anés mesurant la distància entre Siena i Alexandria i a partir d’aquí va definir que estaven separades per uns 5.000 estadis. Un estadi era una mesura de longitud a l’antiga Grècia que derivava dels 192 metres de l’estadi Olímpic d’Atenes. Ara bé, existia també l’estadi egipci, el que va usar Eratòstenes, que equival a uns 185 metres i que és gairebé idèntic al posterior stadium dels romans. 

Nota: La versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement ‘Lectura’, diari ‘Segre’ (9 de setembre del 2018): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2018/09/09/l_home_que_mesurar_terra_55798_2626.html