La galàxia d'Andròmeda

Per a molts dels afeccionats a l’astronomia el cel de tardor, i també el de primavera, representa un dels millors moments per a l’observació de galàxies. Durant l’hivern i especialment l’estiu, el nostre cel es veu condicionat per la presència de la franja blanquinosa en el cel que li diem Via Làctia i que realment correspon al pla principal de la nostra galàxia.

Per tant, els moments en què el cel ens permeti observar en direccions perpendiculars al pla de la nostra galàxia serà quan no serem "destorbats" per les estrelles que en formen part i tindrem més oportunitats d’observar objectes extragalàctics, és a dir, altres galàxies o cúmuls de galàxies. 

El cel de tardor ens dona l’oportunitat d’observar la galàxia d’Andròmeda o M31, com també se la coneix. Per a la gran majoria de persones és l’únic objecte extragalàctic que es pot veure a simple vista, tot i que en cels molt foscos i amb bona vista hi ha una altra galàxia observable, la del Triangle, de la qual parlarem en una altra ocasió. 

La galàxia d’Andròmeda rep el nom per estar situada en el firmament en aquesta constel·lació i es localitza fàcilment com una mena de "boirina" a partir de localitzar el quadrant de Pegàs, que és la constel·lació veïna a la d’Andròmeda. 

Mapa per trobar la galàxia d'Andròmeda

Ara bé aquest objecte difós està format per centenars de milers de milions d’estels i està situada a més de 2 milions d’anys llum de la nostra posició en l’Univers. Podríem pensar que aquesta és una galàxia molt llunyana, però no és així, perquè és la galàxia més propera a nosaltres que no és satèl·lit de la nostra o de la mateixa Andròmeda, i per tant la galàxia principal més propera a nosaltres. Conjuntament amb la Via Làctia, és la galàxia més gran del nostre veïnat galàctic, el que es coneix com el grup local de galàxies, i que el formen les galàxies d’Andròmeda, del Triangle, la Via Làctia i totes les corresponents galàxies satèl·lits.

Si l’observem amb telescopi podrem comprovar que M31 presenta la característica estructura espiral i un nucli molt brillant que podria ser d’estructura doble. Amb un telescopi bàsic podrem també descobrir dues de les seves galàxies satèl·lits: M32 i M110. Mentre l’observem convé recordar el que ja vam escriure fa uns mesos, que M31 es desplaça cap a la nostra galàxia a 300 km/s i que ambdues col·lidiran d’aquí a uns tres o quatre mil milions d’anys per acabar formant una única galàxia. 

Sabies que...?

La primera referència sobre la galàxia d’Andròmeda procedeix del Llibre de les estrelles fixes de l’astrònom persa as-Sufí (Azophi) publicat l’any 961 i on la descriu com un petit núvol. El 1612, amb l’arribada dels telescopis, Simon Marius va ser el primer a observar-la i de fet tot sovint s’atribueix a ell la descoberta, ja que Charles Messier en el seu catàleg quan va definir-la com a M31 va citar que el descobridor era Marius i no Azophi.

Nota:

Una versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (17 d'octubre de 2021).