Les dones del 36. Lluita, memòria i llegat (III)

La relació entre història i memòria, a causa de la seva confluència en l’espai i el temps, no ha estat exempta de conflictivitat, provocant importants debats historiogràfics des de finals del segle XX i principis del segle XXI i encara sense unanimitat, així com altres debats paral·lels a conseqüència de la seva gran dimensió social, política i històrica. L'accés als arxius i fons documentals que custodien la documentació sobre la repressió franquista i l'existència de fonts orals va promoure que, a partir dels anys noranta, els estudis històrics emmarcats en la història social i la història del present es multipliquessin. Les memòries orals van entrar amb força a formar part de les fonts primàries.

Fonts documentals i fonts orals, amb metodologies diferents, van entrar en diàleg i en una complexa relació. Es fa imprescindible destriar d’entre les dades de la font oficial i la subjectivitat, la selectivitat o la fragilitat de la font oral. La confrontació de les fonts ha posat llum a la quotidianitat, les experiències i les formes de resistència de les dones durant el període històric viscut per les dones de l’associació. D’aquesta manera s’han pogut estudiar els paranys de les fonts documentals oficials, per exemple en matèria de presons i repressió, i fer treballs historiogràfics de manera rigorosa.

Les memòries orals de les dones de l’associació Les Dones del 36, cal entendre-les com un patrimoni immaterial, amb una finalitat cultural i educativa, per fer pedagogia entre els joves. Van ocupar un espai social on no existia cap projecte similar. Els seus testimonis van ser la base d’un projecte col·lectiu on memòries orals van sortir de la foscor. La veu d’un grup de dones, que com d’altres de la seva generació van ser silenciades durant massa temps, es va fer sentir. En aquest sentit, van fer passes importants per  consolidar la memòria oral d’un temps, trencant el seu sostre de vidre.

La singularitat de l’associació Les Dones del 36 és expressada per la capacitat d’unes activistes octogenàries que van encabir les seves jornades de transmissió oral en la memòria col·lectiva. El seu projecte de memòria històrica és bàsic per a la recuperació d’uns fets i records negats socialment durant molts anys a les dones roges. Conformaven un mosaic de dones que van viure una guerra des del front i la rereguarda, la repressió a la presó o al camp de concentració, l’exili o la clandestinitat, el rebuig social i, malgrat tot, no van perdre l’esperit de llibertat, el desig de lluitar per viure en democràcia i la voluntat de transmetre-ho a les noves generacions, amb l’objectiu de promoure la cultura de la pau.

Epíleg

Espai al barri de Gràcia d'homenatge i memòria per a totes les dones represaliades durant la guerra civil i el franquisme. / Font: Montse Guallarte

En la tardor de la seva vida, les dones de l’associació Les Dones del 36 van desenvolupar el seu projecte de memòria col·lectiva, des d’on van transmetre vivències, lluita, resistència política i de gènere, amb l’objectiu de lluitar contra la desmemòria, de contribuir a la construcció d’una ciutadania més democràtica i compromesa amb els drets humans. L’activitat que van dur a terme les va posar en el centre del protagonisme social durant pràcticament deu anys i el seu missatge col·lectiu va destacar en favor de la reparació, de la igualtat i de la llibertat com a elements de bona salut democràtica. Van ser capaces de transmetre i fer comprendre la seva experiència. La força del seu relat va suposar un important granet de sorra en la finalització de la postergació de la seva causa. La seva contribució cal entendre-la des de la construcció de la seva memòria col·lectiva en femení, víctimes d’un silenci i protagonistes d’un llegat vitalista construït per promoure la pau com un valor preuat a defensar.

Es fa palesa l’activitat desenvolupada i la seva capacitat comunicativa i de convocatòria, que es recollia en un projecte pioner i innovador, des d’on van defensar la seva causa amb fermesa i coherència de pensament. Van trencar el seu sostre de vidre, que les mantenia silenciades i invisibles. Una mostra d’això es manifesta en una considerable i important projecció en els mitjans de comunicació, que van divulgar un testimoniatge que situava la vivència personal de la lluita pels drets democràtics i la justícia social. Cal destacar que el cas de l'associació Les Dones del 36 es podria incloure dins d'un plantejament que segueix una de les línies de la memòria denominada “de reparació o restitució”, amb l'objectiu de recuperar i restituir la memòria de les dones represaliades pel franquisme.

La història s’ha encarregat d’investigar, contextualitzar, precisar i interpretar les dimensions socials, polítiques i econòmiques de la República, la Guerra Civil i la dictadura franquista i contribuir a la construcció de la història del present. En les últimes dècades, a la historiografia s’hi ha incorporat la perspectiva de gènere, que ha reconegut la dona com a subjecte històric. Els treballs historiogràfics sobre la dona republicana i la repercussió de la Guerra Civil i el franquisme en les seves vides han incorporat, entre altres fonts, els testimoniatges orals com el de les dones de l’associació Les Dones del 36, que han ajudat a rescatar, recuperar i restablir la seva memòria, que sens dubte forma part del patrimoni cultural immaterial.

Maria Salvo, en les eleccions municipals dels anys 2015 i 2019, va tancar la llista per Barcelona, de manera simbòlica, de la candidatura presentada per En Comú Podem. L’última de Les Dones del 36 ens va deixar el novembre de 2020, quan ja era centenària.

Bibliografia

Associació Les Dones del 36, ed. Les Dones del 36 un silenci convertit en paraula 1997-2006. Barcelona, 2006.

Aragüés, Rosa María. Las rojas y sus hijos, víctimas de la legislación franquista. El caso de la cárcel de Predicadores (1939-1945). Madrid: Sanz y Torres, 2014.

Aróstegui, Julio. La Historia vivida. Sobre la Historia del presente. Madrid: Alianza Editorial, 2004.

Banc de la memòria.

Bengoechea, Soledad. Les dones del PSUC. Barcelona: Els Arbres de Farenheit, 2013.

Berger, Gonzalo. Les milícies antifeixistes de Catalunya. Vic: Editorial Eumo,2018.

Cuevas, Tomasa. Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas. Osca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2004.

Cuevas, Tomasa. Mujeres de la resistencia: Testimonios de la Guerra Civil. Barcelona: RBA, 2006.

Egido, Ángeles. Cárceles de mujeres. La prisión femenina en la postguerra. Madrid: Sanz y Torres, 2017.

Fernández, Ana, coord. Mujeres bajo el franquismo: compromiso antifranquista. Madrid: Asociación para la memoria social y democrática, 2009.

Galvez, Sergio i Hernández, Fernando, ed. Preses de Franco. Barcelona: Fundación Investigaciones Marxistas/Asociación Catalana d’Investigacions Marxistes/Ediciones de Intervención Cultural, 2008.

Ginard, David, coord. Dona, Guerra Civil i franquisme. Palma: Edicions Documenta Balear, 2011.

Izarra, Miren, coord. Les dones del 36. Guia de materials didàctics. Pla d’Acció Coeducativa. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1999.

Olesti, Isabel. Nou dones i una guerra. Barcelona: Edicions 62, 2005.

Marimon, Sílvia i Solé, Queralt. La dictadura de pedra. Barcelona: Ara llibres, 2019.

Nash, Mary. Rojas: las mujeres republicanas en la guerra civil. Barcelona: Taurus, 2006.

Nash, Mary. "Forjar la ciudadanía en femenino: Igualdad y derechos de las mujeres durante la II República y la Guerra Civil". En: Nash, Mary (coord.), Ciudadanas y protagonistas históricas. Mujeres republicanas en la II República y la Guerra Civil, Madrid, Cuadernos del Congreso de los Diputados, 2009, 22-49.

Pagès, Pelai. La Guerra Civil als Països Catalans (1936-1939). València: Publicacions Universitat de València, 2007.

Pagès, Pelai. Historia y memoria histórica: un análisis para el debate. http://dx.doi.org/10.6035/Kult-ur.2015.2.4.6 - issn: 2386-5458 - vol. 2, núm. 4, 2015 - p. 127-148. (Consultada el 18 de desembre de 2019).

Preston, Paul. El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después. Barcelona: Debate, 2011.

Vilanova, Mercedes i Fernández-Martorell, Mercedes. Col·lecció Dones del 36. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Vinyes, Ricard. Asalto a la memoria: impunidades y reconciliaciones símbolos y éticas. Barcelona: Los Libros del Lince, 2011.

Vinyes, Ricard. Irredentas. Las presas políticas y sus hijos en las cárceles franquistas. Madrid: Temas de Hoy, 2009.