Solar Orbiter
- Home
- 1 of 4
En l’anterior article us parlava de la meteorologia espacial, https://www.enciclopedia.cat/divulcat/la-meteorologia-espacial. En aquell article explicava que el Sol ens envia contínuament radiació i partícules carregades, però que l’atmosfera i el camp magnètic terrestre ens fan d’escut i ens protegeixen d’aquest entorn hostil. Tot i això alguns cops, l’activitat solar augmenta bruscament i el Sol ens pot enviar grans quantitats de radiació i partícules carregades que sí que poden tenir una afectació a la Terra, especialment en els sistemes tecnològics, dels quals depenem per al nostre dia a dia: sistemes de navegació, localització, comunicació, etc.
Actualment hi ha diversos satèl·lits que estan observant el Sol i l’entorn entre el Sol i la Terra per monitorar, en temps real, les condicions de l’espai exterior (https://www.nasa.gov/mission_pages/sunearth/missions/index.html) (Figura 1). Malauradament, aquests satèl·lits estan relativament a prop de la Terra i el temps que transcorre des que es detecta un gran núvol de partícules carregades que es dirigeix cap a la Terra fins que interacciona amb la magnetosfera i pot ocasionar problemes, no sol ser superior a 40 minuts, per tant, hi ha molt poc temps per alertar i mitigar els efectes que poden produir. Per això, és molt important poder augmentar, el màxim possible, el temps de predicció d’esdeveniments de meteorologia espacial i l’efecte que poden tenir sobre els sistemes tecnològics a la Terra. La millor manera de fer-ho és conèixer la física que hi ha darrere de l’activitat solar, per poder predir, amb dies d’antelació, si l’activitat solar que s’observa pot ser precursora o no d’esdeveniments de meteorologia espacial a la Terra.
Figura 1. Aquesta imatge mostra les diferents missions espacials que fan observacions i monitoratge continu de l’espai proper a la Terra per donar suport a les investigacions en ciències de l’heliofísica en general i en física solar i meteorologia espacial en particular. En blau s’identifiquen aquelles missions més antigues i que la seva operativitat ha superat el temps estimat i encara estan en funcionament. En verd són aquelles missions que estan en els primers anys de la seva operativitat, i en taronja i groc són aquelles que estan a punt de ser posades en funcionament, com Solar Orbiter, o bé que encara estan en la fase de disseny respectivament. Font: NASA
Per aconseguir això necessitem millorar el coneixement de la física solar, i aquesta és la funció que té la nova missió liderada per l'ESA amb gran participació de la NASA amb el llançament del Solar Orbiter. El Solar Orbiter tindrà una òrbita el·líptica al voltant del Sol amb un periheli (distància més propera al Sol) que el situarà a 42 milions de quilòmetres, sent el satèl·lit més proper al Sol que mai hi ha hagut; fins i tot estarà més proper que Mercuri (Figura 2). Haurà de suportar un medi molt hostil, amb temperatures superiors als 400 ºC i el vent solar assotant-lo contínuament.
Figura 2. Esquema de les diferents òrbites de Solar Orbiter al voltant del Sol durant el temps de la seva missió. Font: ESA
El seu llançament va ser el 10 de febrer des de cap Canaveral, Florida (EUA), i es preveu que la missió duri 5 anys. Durant aquest temps s’espera que Solar Orbiter obtingui imatges i dades sense precedents, fins i tot de la zona dels pols que no són visibles des de la Terra. El satèl·lit proporcionarà imatges de la superfície i l'atmosfera solar en diferents longituds d’ona, amb un detall mai vist fins ara, per poder entendre millor la seva estructura i dinàmica i per tant, els processos que hi tenen lloc. També proporcionarà dades preses in situ de partícules energètiques, del vent solar i del camp magnètic solar, per conèixer millor els processos que es produeixen al Sol i poder així millorar-ne la predicció. S’obre, doncs, una nova etapa per a la millora del coneixement de la física solar i de la interacció entre el Sol i la Terra. El llançament ha estat tot un èxit, esperem que aviat puguem treballar amb aquestes dades. Per saber-ne més podeu visitar la pàgina de l'ESA: https://www.esa.int/Science_Exploration/Space_Science/Solar_Orbiter.
Figura 3. Últimes imatges de Solar Orbiter abans del llançament. El satèl·lit està pintat amb un producte dissenyat expressament per protegir el satèl·lit de les altes temperatures a les quals ha de treballar: el SolarBlack. Es tracta d’un revestiment perfectament negre fabricat amb fosfat de calci amb excel·lents propietats per absorbir la calor. Font: ESA