Una façana per al segle XXI

S'ha inaugurat recentment (22/1/2018) la renovació completa de la façana de l'edifici del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) situat al centre històric de la ciutat de Barcelona, a la plaça Nova, davant de la catedral. La façana, situada sobre l'emblemàtic frontis que contenen els populars esgrafiats de dibuixos de Picasso, és una de les poques mostres de l'estil arquitectònic anomenat Moviment Modern que hi ha a no solament a Barcelona, sinó també a tota la península. I com a tal, l'edifici es troba catalogat i protegit per l'Ajuntament de Barcelona com a "Conjunt Especial del Sector de les Muralles Romanes", amb grau de protecció "C". També es troba inclòs al "Registre DOCOMOMO Ibèric", que agrupa els edificis del Moviment més significatius d'Espanya i Portugal, com a clar exponent de l'arquitectura moderna internacional.

Vista general de l'edifici amb la façana renovada / Foto: Trama Tecnoambiental

Aquest edifici va ser el resultat d'un concurs que el Col·legi d'arquitectes va convocar el 1959 per fer la seva nova seu, que es volia situada a la part més antiga de la ciutat, i ocupant un dels solars que els bombardejos de la guerra civil havien obert en plena plaça Nova. Aquest concurs el va guanyar l'arquitecte barceloní Xavier Busquets, que el va conformar en dos volums, un en planta baixa, ocupant els límits de la parcel·la, i un segon volum, en forma de torre de 8 plantes amb un tancament perimetral fet amb, en aquell temps, innovadora tècnica de mur cortina, destinat a oficines. L'edifici es va finalitzar i inaugurar el 1962.

No ha estat fins 52 anys més tard que la junta del Col·legi va decidir treure a concurs el projecte de reforma integral de les façanes. La façana dissenyada per Xavier Busquets, s'havia construït amb mitjans de l'època, en plena postguerra, amb escassedat de materials i de professionals, i sense cap empresa d'industrialització de l'edificació, absolutament necessària per fer un mur cortina. Aquests fets i la pràctica absència total de manteniment durant 52 anys, va fer que l'edifici d'oficines incomplís les normes que han anat modernitzant els edificis, millorant el seu confort interior i reduint el seu consum d'energia.

Amb una situació insostenible per més temps es va convocar el concurs que havia de projectar una solució que modernitzés el tancament exterior, fes més habitable els espais de treball i reduís el consum d'energia per climatitzar-lo. Al concurs, convocat el 2014, es van presentar 13 equips d'arquitectes i altres professionals, entre els quals un jurat altament qualificat que va seleccionar la proposta del despatx gironí d'arquitectura Fuses-Viader Arquitectes amb la col·laboració de l'enginyeria Trama Tecnoambiental.

La directriu central de l'equip guanyador era respectar al màxim el disseny original, i restituint alguns dels elements del projecte original que no es van arribar a executar. Seguint les directrius de les bases del concurs, es va proposar la integració a la façana principal de vidres fotovoltaics, per generar una part de l'electricitat consumida per l'activitat de l'edifici, concretament als ampits de les finestres, opacs, que ja en el projecte original tenien vidre com acabat exterior, el seu color vist des de l'exterior era gris, color aconseguit amb un vidre verdós i una xapa de fusta interior pintada de blau.

El tancament gris de la façana és un vidre fotovoltaic i fa de tancament opac de l'ampit de les finestres transparents / Foto: Trama Tecnoambiental

El criteri actual adoptat pels arquitectes era integrar la tecnologia fotovoltaica de generar electricitat amb l'energia solar incident, però sense que fos reconeixible des de l'exterior; per això no es va optar per utilitzar la tecnologia del silici cristal·lí en forma de cèl·lules, sinó la tecnologia de capa fina amb un semiconductor poc utilitzat, com el CIS (selenur d'indi i coure) que té una coloració negre uniforme. Per aconseguir el gris original es va laminar el vidre fotovoltaic amb un segon vidre com a cara exterior, amb un serigrafiat de punts blancs, amb una densitat idònia fins a aconseguir el to de gris desitjat. La instal·lació fotovoltaica està distribuïda al llarg de cada planta, a raó de 20 vidres FV, que suposa el 60% de la superfície de la façana i un ondulador de 2 kW per planta, amb un total de 19,5 kWp fotovoltaics i 16 kW elèctrics per al conjunt de l'edifici. La producció total estimada és de 18,16 MWh/any. Tota la producció elèctrica renovable generada, serà autoconsumida pel mateix edifici.

L'ampit de les finestres, a més el vidre fotovoltaic que queda ventilat per la seva cara interior per millorar la seva eficiència, disposa d'un bon aïllament tèrmic, i deixa espai per al pas d'instal·lacions, i permet encabir-hi els emissors de fred i de calor per aire (aerotermos).

Detall del vidre fotovoltaic, on s'observa que s'aconsegueix el seu color combinant el negre del fons amb puntets blancs serigrafiats al vidre exterior / Foto: Trama Tecnoambiental

Les finestres actuals substitueixen les finestres de marc de fusta i vidres senzills instal·lades l'any 1962 i representen un canvi d'enormes proporcions, quant a estanquitat a l'aire i l'aigua, o la transmissivitat tèrmica i acústica, dels marcs i vidres, etc.

Més enllà del canvi de la façana, el COAC, ha tingut en compte que no es podia deslligar la renovació de la façana sense tenir clar quina seria l'estratègia de la renovació de les instal·lacions. Aquest plantejament ha conduït a elaborar abans de començar les obres, un Pla Director de les Instal·lacions, en el qual s'han valorat les diverses opcions pel que fa al fluid termòfor per a la calefacció i refrigeració, ja que les canonades d'aquest fluid han de passar al llarg de cada planta al mateix nivell dels ampits de les finestres. En aquest cas s'ha optat per escollir l'aigua com a fluid universal, en comptes de refrigerant gas.

També s'ha instal·lat un sistema de ventilació forçada amb recuperació tèrmica per garantir la qualitat de l'aire interior, absolutament necessari en un edifici que ha esdevingut molt estanc a l'aire exterior.

En una segona fase, el COAC efectuarà un canvi d'equips de climatització, que cobriran de forma eficient la demanda de calefacció i refrigeració.