L’autèntica memòria de l’aigua: els isòtops estables

Llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (2008), es doctorà en Ecologia Terrestre a la mateixa universitat (2015) amb una tesi titulada “Aclimatació dels boscos a la sequera: canvis estructurals i funcionals”, dirigida per Josep Peñuelas i Romà Ogaya i desenvolupada al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF, Cerdanyola del Vallès).

Ha realitzat estades a la Universitat de Califòrnia (Berkeley, EUA) i al Centre Helmotz de Geociències (Potsdam, Alemanya) i fou investigador postdoctoral a l’Institut Nacional de Recerca Agronòmica de Bordeus (França). Actualment és investigador Juan de la Cierva al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona.

La seva recerca se centra en l’estudi dels fluxos d’aigua en el continu sòl-planta-atmosfera i la resposta dels ecosistemes forestals als canvis ambientals. És especialista en l’aplicació dels isòtops estables de l’aigua en ecohidrologia i en l’anàlisi quantitatiu dels anells de creixement dels arbres (dendrocronologia). Un genuí interès per la història i el paisatge l’han portat a centrar-se en les dimensions temporals i espacials de la relació entre els ecosistemes forestals i el clima. S’ha incorporat recentment a l’equip docent del màster en Ecologia, Gestió i Restauració del Medi Natural ofert per la Universitat de Barcelona.