Ciclons tropicals, medicans i canvi climàtic

L’activitat tropical a l’Atlàntic durant el setembre del 2020 ha estat insòlita. El dia 17 es podien veure en una sola imatge fins a set sistemes ciclònics amb origen tropical (figura 1). Alguns d’ells estaven plenament desenvolupats, tant en forma d'huracà, un cicló tropical més potent (la potència es mesura per la intensitat del vent), com en forma de depressió o tempesta extratropical de menys intensitat que els huracans, d'altres s’estaven formant o desfent i fins i tot algun ja no era un cicló tropical i s’havia incorporat a la circulació de latituds mitjanes com a cicló extratropical.

Sistemes tropicals, pretropicals i posttropicals a l’Atlàntic Nord i Mediterrani el 17 de setembre de 2020. Font: https://www.severe-weather.eu/

La nomenclatura dels ciclons tropicals, per cert, segueix una llista on s’assignen els noms seguint l’abecedari. Hi ha 21 noms disponibles i si s’acaben, com aquest any, els noms continuen amb les lletres de l’abecedari grec: alfa, beta, gamma, etc. És la segona vegada que s’utilitza l’alfabet grec, l’anterior va ser el 2005, quan van arribar als 28, temporada de la qual recordem el famós huracà Katrina.  De fet és molt difícil arribar als 22, ja que la mitjana de sistemes tropicals per estació és 11, dels quals uns 6 esdevenen huracans. Així i tot, els nombres són molt variables d'any en any.

Una altra dada insòlita de l’any. El dia 18 de setembre es va crear una tempesta tropical davant la costa portuguesa. És la tempesta tropical Alpha. Aquesta formació situada tan al nord-est de la conca Atlàntica és molt extraordinària. De fet és la tempesta tropical més nord-oriental mai formada, i rivalitza amb Leslie, que es va formar al nord de Madeira l'octubre del 2018 i que va afectar Portugal en forma d'huracà.

Avís gràfic del NHC sobre la tempesta tropical Alpha. Font: NHC (https://www.nhc.noaa.gov/)

Finalment, i per acabar aquest repàs de ciclons d’índole tropical, anirem fora de l’Atlàntic per aterrar en el Mediterrani, on a prop de la costa grega es creà el 17 de setembre un medicà, és a dir, un cicló de característiques tropicals al Mediterrani. Val a dir que els medicans no són un fenomen estrany a la tardor en el Mediterrani, i és normal que se'n formin un o dos a l’any. Tot i això, aquest medicà, que s’ha anomenat Ianos, ha estat especialment intens, amb velocitats del vent properes a les d’un huracà.

Imatge del medicà Ianos obtinguda pel satèl·lit Aqua. Font: NASA (https://worldview.earthdata.nasa.gov/)

Amb tot això hom es pot preguntar si aquesta situació és producte del canvi climàtic. Personalment, no m’agrada gaire atribuir directament una situació al canvi climàtic, sinó pensar com el canvi climàtic facilita que es doni una determinada situació. Sens dubte aquesta situació és extraordinària, i probablement no es donarà de nou en els subsegüents anys, ja que com hem dit la quantitat d’huracans a l’Atlàntic Nord és molt variable. De fet, el Grup d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), en el seu 5è informe d’avaluació (2014), indica que no hi ha evidències suficients per dir que hagin incrementat els ciclons tropicals a l’Atlàntic Nord. A més a més, indica que probablement la quantitat de ciclons tropicals es mantindrà estable o disminuirà al llarg d'aquest segle. Així i tot, no es descarta que els ciclons que es formin siguin més intensos i que portin més pluja associada, cosa que els faria més destructius. Què n’esperem, dels medicans? La recerca científica (referències 2, 3) indica una evolució paral·lela a la dels huracans. Sembla que la freqüència es podria reduir, però es tornarien més intensos i perillosos.

En conclusió, no sembla que l’estat atmosfèric d’aquest setembre s’hagi de produir amb freqüència. Més aviat seria una excepció. En els pròxims anys veurem temporades on els ciclons seran escassos i passaran desapercebuts, i de tant en tant n'hi haurà d’altres en què seran protagonistes com en aquest. Per tant no s’ha de pensar que anys com aquest seran la norma a partir d’ara. Malgrat tot, l’escalfament global sí que portarà que aquests ciclons que es formin, tant a l’Atlàntic com al Mediterrani, siguin cada cop més forts i destructius amb conseqüències socioeconòmiques importants.

REFERÈNCIES

1. Climate Change 2013: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Stocker, T.F., D. Qin, G.-K. Plattner, M. Tignor, S.K. Allen, J. Boschung, A. Nauels, Y. Xia, V. Bex and P.M. Midgley (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA, 1535 pp, doi:10.1017/CBO9781107415324.

2. Romera, R., Gaertner, M. Á., Sánchez, E., Domínguez, M., González-Alemán, J. J., & Miglietta, M. M. (2017). Climate change projections of medicanes with a large multi-model ensemble of regional climate models. Global and Planetary Change, 151, 134-143.

3. González‐Alemán, J. J., Pascale, S., Gutierrez‐Fernandez, J., Murakami, H., Gaertner, M. A., & Vecchi, G. A. (2019). Potential increase in hazard from Mediterranean hurricane activity with global warming. Geophysical Research Letters, 46(3), 1754-1764.