La neu als Pirineus: com evolucionarà?

La neu és un dels elements principals del Pirineu i un motor socioeconòmic de la regió. És abundant el turisme de neu a Catalunya, ja sigui per gaudir-la a peu fent nit en un dels molts refugis disponibles al Pirineu, com baixar esquiant per alguna de les pistes d’esquí. Tanmateix, la seva utilitat va més enllà del seu ús recreatiu. La neu acumulada durant l’hivern a les muntanyes es desfà durant la primavera i l’estiu servint com a principal reservori d’aigua dolça durant l’estació seca típica del clima mediterrani. És per això que és necessari entendre la seva dinàmica per tal de poder-nos anticipar als possibles canvis futurs produïts per l’escalfament global de la terra. Gràcies a la importància de la neu, s’ha incrementat l’interès per estudiar-la, i s’han analitzat les tendències recents de la cobertura nivosa i de la quantitat de neu en diverses regions del Pirineu. Així, recentment s’han publicat diversos estudis referents a la neu a les nostres muntanyes.

A grans trets, la neu al Pirineu disminueix a llarg termini. Els estudis realitzats amb dades des de la segona meitat del segle XX han trobat que s’ha reduït la quantitat de neu i el nombre de dies de cobertura nivosa. Així i tot, les tendències a més curt termini analitzades a gran altitud mostren resultats sorprenents. A Catalunya, per exemple, la quantitat i dies de neu han augmentat des del principi del segle XXI en la major part d’estacions de mesura ubicades per sobre de 2.000 m.

Figura 1. Tendència de neu caiguda al Pirineu català. Font: Bonsoms et al. (2021)

Per què d’aquest increment? En primer lloc hem d’entendre que la quantitat i durada de la neu depèn de dos factors principals: la temperatura i la precipitació. A baixes altituds, la temperatura domina el procés de fusió de la neu i l’escalfament global que patim des de fa molts anys fa que la temporada de neu sigui cada cop més curta en les valls del Pirineu. Contràriament, la temperatura no és un factor limitant en la part alta de la muntanya. Allí la temperatura es manté molt per sota dels zero graus durant bona part de la temporada hivernal, i l’element que caracteritza la quantitat de neu acumulada és la precipitació.

Els canvis en els patrons de circulació associats a la mateixa variabilitat natural han modificat lleugerament els fluxos d’humitat de forma que, mentre que les estacions situades en els vessants més meridionals i exposades als fluxos mediterranis han augmentat la seva quantitat de neu, per contra la neu en les estacions més exposades als fluxos de l’Atlàntic (aquelles estacions més al nord) ha disminuït. La mateixa complexitat del relleu dels Pirineus condiciona enormement l’acumulació de neu, per la qual cosa no existeix una forma senzilla d’explicar i preveure a quines zones augmentarà o disminuirà la temporada de neu durant un any determinat.

Tot i això una cosa sembla clara. Les projeccions climàtiques preveuen un augment de la temperatura als Pirineus, tot i que els canvis en la precipitació no estan encara tan clars. Això ens indica que la neu a gran altitud continuarà regida per la variabilitat atmosfèrica. Tanmateix, a les valls la temporada de neu s’anirà escurçant i la línia d’inici del mantell nivós s’anirà elevant progressivament.

REFERÈNCIES:

Bonsoms, J., Gonzalez, S., Prohom, M., Esteban, P., Salvador‐Franch, F., López‐Moreno, J. I., & Oliva, M. (2021). "Spatio‐temporal patterns of snow in the Catalan Pyrenees (NE Iberia)". International Journal of Climatology.

Buisan, S. T., Saz, M. A., & López‐Moreno, J. I. (2015). "Spatial and temporal variability of winter snow and precipitation days in the western and central Spanish Pyrenees". International Journal of Climatology, 35(2), 259-274.

López‐Moreno, J. I., Soubeyroux, J. M., Gascoin, S., Alonso‐Gonzalez, E., Durán‐Gómez, N., Lafaysse, M., ... & Morin, S. (2020). "Long‐term trends (1958–2017) in snow cover duration and depth in the Pyrenees". International Journal of Climatology, 40(14), 6122-6136.