Com són les galàxies?

Durant l’estiu és el millor moment per observar a simple vista la nostra galàxia, la Via Làctia, sempre que cerquem un indret lliure de contaminació lumínica. La nostra galàxia la vèiem com una franja blanquinosa en el cel, ja que nosaltres en formem part, però sabem de manera indirecta que és una galàxia de tipus espiral.

La nostra, i pràcticament totes les galàxies, estan formades per centenars de milers de milions d’estrelles. El fet curiós és que la immensa majoria de galàxies normals es poden classificar en uns pocs tipus. L’investigador Edwin Hubble, a la dècada dels anys vint del segle passat va efectuar una classificació segons la seva aparença i que anomenem el diapasó de Hubble. Plantejava quatre categories principals de galàxies: el·líptiques, lenticulars, espirals amb dos subtipus barrades i no barrades, i finalment les irregulars. 

Les galàxies el·líptiques, que com el nom indica tenen aquesta forma, se subdivideixen des d'E0 fins a E7 creixent el número com més allargada és la seva forma. Mostren pocs detalls d’estructura i sabem que tenen poca matèria interestel·lar, per tant s’hi estant formant poques estrelles. Són galàxies dominades per estrelles velles i que recorden la forma dels cúmuls globulars, els grups d’estrelles més vells que trobem en galàxies com la nostra.

El segon grup són les galàxies lenticulars (S0) que són una mena de transició entre les el·líptiques i les espirals. Bàsicament són formades d’objectes vells però semblen ja presentar una estructura en forma de disc.

La Via Làctia és una galàxia espiral, les d’aquest tipus presenten una estructura de braços espirals superposada al disc galàctic, on es formen la gran majoria d’estrelles. El disc galàctic es troba en rotació al voltant del seu centre on trobem una mena de protuberància que anomenem bulb que conté estrelles més velles. A partir del bulb és on s’estenen els braços espirals. En les zones centrals algunes galàxies presenten una banda d’estrelles que anomenem barra, i que fa que les galàxies espirals se subdivideixin en barrades i no barrades.

Finalment el darrer grup correspon a les galàxies irregulars, que no encaixen amb cap de les classificacions anteriors. Algunes d'aquestes sabem que van ser galàxies dels tipus principals però pel fet de ser satèl·lits o d’estar properes a galàxies molt més grans han perdut la seva forma bàsica i prenen formes molt variades.

Sabies que...?

La Via Làctia presenta objectes en òrbita al seu voltant, el que anomenem galàxies satèl·lit, i pel fet d’estar sota efecte gravitatori de la nostra són del tipus irregulars. D’entre la desena de galàxies satèl·lit en destaquen especialment els núvols de Magalhães. Si aquests dies us trobeu a l’hemisferi sud o en regions tropicals aprofiteu per gaudir de l’observació a simple vista d’aquests dos objectes emblemàtics del cel austral.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (11 d'agost de 2019)