Debatent la natura i l'origen de l'objecte interestel·lar Oumuamua

Fa un any que es va descobrir un objecte en una òrbita hiperbòlica inusual. Catalogat com un asteroide interestel·lar 1/I2017 U1, va rebre el curiós nom d’Oumuamua, que en hawaià vol dir: missatger que arriba des d’un passat llunyà.  

Esquema de l'òrbita hiperbòlica amb la qual 1I/2017 U1 (Oumuamua) va entrar al sistema solar.

Diversos articles científics han intentat donar una resposta al seu origen d'acord amb l’estudi de la seva reflectivitat i el seu fugaç trànsit pel sistema solar interior, abans de perdre’s de nou en la immensitat de l’espai (Meech, K. et al., 2017). Fins ara, l’estudi detallat de les seves propietats dinàmiques i reflectives ens ha suggerit que podria tractar-se d’un cometa expulsat gravitatòriament en les etapes primerenques de formació d’algun sistema planetari de la nostra galàxia. Precisament els estudis i interpretacions fets fins ara els havia explicat al meu article divulgatiu publicat a SciLog.

Tot just ara, un article enviat a publicació –tot i que encara no acceptat– a Astrophysical Journal Letters d'Abraham Loeb, professor i cap de l’àrea d’astronomia, i de l’investigador postdoctoral Shmuel Bialy del Harvard Smithsonian Center for Astrophysics sembla posar en dubte algunes de les interpretacions anteriors, i apunta cap a l’origen artificial de l’objecte (Bialy i Loeb, 2018).

És Oumuamua una nau per solcar l'espai interestel·lar?

Pot semblar ciència-ficció, però així de trencadora és la hipòtesi general d’aquest treball científic. L’article de recerca inclou diverses evidències observacionals perfectament contextualitzades, així com una interpretació física dels processos que hauria experimentat l'objecte a l'espai interestel·lar i durant el seu pas pròxim al nostre Sol. Els autors raonen com un objecte afronta un encontre proper a un estel, les seves propietats dinàmiques, mecàniques i composicionals. Segons l'article, la trajectòria observada s’explica millor si l’excés en la velocitat de l'objecte depèn només de la pressió de radiació, i no pas de forces no gravitatòries, generalment produïdes als cometes com a conseqüència de la sublimació del gel i emetent dolls actius de gas i partícules.

Els autors també intenten explicar amb nocions bàsiques de la transferència de moment i d’energia els diversos processos físics que haurien afectat l’objecte. Conclouen que posseeix unes característiques realment peculiars i que viatja a una velocitat elevada però no suficient per destruir-lo. També apunten el fet que un objecte d’aquestes característiques i forma, semblant a un esferoide oblat, seria l'adient per viatjar a través de l’espai interestel·lar.

A la part més especulativa de l’article, els autors proposen que les característiques de l’objecte podrien apuntar que es podria tractar d'una nau extraterrestre (o un fragment d’una) preparada per comportar-se com una vela solar que faci servir la pressió de radiació dels estels per recórrer extenses distàncies. Els astrònoms també insinuen que el descobriment d’aquest objecte altament inusual en el breu període de temps en què funcionen els programes de seguiment de cometes, com ara PAN-STARRS1 (Do et al., 2018), suggereix que aquest tipus d’objectes serien de diversos ordres de magnitud més abundants del que prediu la teoria d’ejecció gravitatòria per a encontres amb planetes (Moro-Martín et al., 2009).

La majoria de científics ens mantenim escèptics però no cal dubtar que el debat científic està servit: podria tractar-se d’una nau extraterrestre? 

Potser mai no trobarem una resposta totalment convincent a aquesta pregunta, donat que l'objecte s'allunya a gran velocitat, i per tant, continuarà inexplorat, ja que les dades recopilades remotament podrien ser insuficients per precisar-ne la naturalesa. Aleshores, enfront de propostes massa especulatives, cal sempre mantenir l'escepticisme i enunciar aquella famosa frase que ens va deixar el mestre divulgador Carl Sagan: “Afirmacions extraordinàries necessiten proves extraordinàries”.

BIBLIOGRAFIA

Bialy, S. i Loeb, A. (2018): "Could solar radiation pressure explain ´Oumuamua peculiar Acceleration?". Ap.J.Lett., disponible aquí.

Do, A. et al. (2018): "Interstellar Interlopers: Number Density and Origin of ‘Oumuamua-like Objects". Ap.J., 855, 10.

Meech, K. et al. (2017): "A brief visit from a red and extremely elongated interstellar asteroid". Nature (accelerated article preview).

Moro-Martín, A. et al. (2009): "Will the Large Synoptic Survey Telescope Detect Extra-Solar Planetesimals Entering the Solar System?". Ap.J., 704, 733.