L'esperada arribada d'OSIRIS-REx a l'asteroide Bennu

Donat que la Terra es va formar majoritàriament de la col·lisió d'embrions planetaris consolidats a altes temperatures i en un entorn reduït de manca d'oxigen, sospitem que certs asteroides hidratats i rics en carboni van tenir un paper clau en l'enriquiment del nostre planeta en aigua i matèria orgànica fa uns quatre mil milions d'anys. Aquests objectes són coneguts com a asteroides transicionals, i originen els meteorits coneguts com a condrites carbonàcies, els quals són tot just ara el focus d'atenció de dues missions espacials que pretenen recollir mostres i portar-les als nostres laboratoris terrestres per estudiar-les.

Una d'aquestes missions és OSIRIS-REx (acrònim d'Origins, Spectral Interpretation, Resource • Resource Identification, Security - Regolith Explorer) de l'agència nord-americana NASA, i l'altra és Hayabusa 2 de l'Agència Espacial Japonesa (JAXA).

Recentment hem llegit l'arribada reeixida d'Hayabusa 2 a l'asteroide 162173 Ryugu, per la qual cosa en aquesta entrada faré una breu descripció de l'arribada d'OSIRIS-REx al seu objectiu científic, un asteroide proper a la Terra d'uns 250 metres de diàmetre que segueix una òrbita de tipus Apol·lo, anomenat 101955 Bennu.

A hores d'ara la sonda està fent servir els seus impulsors principals per tal de reduir la seva velocitat d'aproximació progressiva a l'asteroide des d'uns 5,2 m/s fins a uns 0,11 m/s en què es produirà l'aproximació màxima a l'objecte. Mitjançant una sèrie d'impulsos predefinits seguits de telemetria per tal de mesurar la nova trajectòria, és previst que la sonda arribi a només 20 km de l'asteroide el proper 3 de desembre. Serà a partir d'aquell moment en què cinc instruments científics podran estudiar-ne la superfície per tal de triar el lloc on es recollirà la mostra que es portarà a la Terra.

Figura 1. Visió artística de la sonda OSIRIS-REx efectuant actualment les seves maniobres d'aproximació a l'asteroide Bennu.

Les primeres imatges de l'asteroide ens mostren un cos lleugerament deformat per l'equador com a conseqüència de les roques que cobreixen la seva superfície, tot formant la regolita. Ja s'evidencia que l'asteroide també ha patit col·lisions que han excavat cràters d'impacte i possiblement han llançat blocs de roca que es mostren apilats a determinades zones.

Figura 2. L'asteroide 101955 Bennu vist des d'una distància de 330 km ja evidencia una superfície coberta de regolita i grans blocs de roca, fruit d'alguns cràters d'impacte excavats a la seva superfície.

BIBLIOGRAFIA

Lauretta, D.S. et al. (2015): "The OSIRIS-REx target asteroid (101955) Bennu: Constraints on its physical, geological, and dynamical nature from astronomical observations". Meteoritics & Planetary Science 50, 834-849.

OSIRIS-REx NASA