Del 23F-bis al 29 de febrer

L’any 2020 és un dels coneguts com any de traspàs, any bixest o any bissextil, és a dir, que ens trobem en un any que té un dia més que els anys civils comuns: enguany tenim un any de 366 dies i aquest mes de febrer ha tingut 29 dies en lloc dels 28 habituals.

Aquest fet arrenca de la durada real de l’any, en concret de l’any tròpic, que es defineix com l’interval entre dos passos de la Terra pel punt de l’equinocci de primavera, el qual degut a la seva vinculació amb les estacions és la base del calendari. Un any tròpic, com passa amb altres definicions d’any com el sideri, no té un nombre exacte de dies sinó que un any tròpic dura uns 365,2422 dies. Aquesta fracció, d’una mica menys d’un quart de dia, és la “font del problema” dels anys de traspàs.

El nostre calendari té el seu origen en el calendari romà, que ja en èpoques primitives disposava de dies de traspàs que s’afegien al mes de febrer, el qual era el darrer mes de l’any ja que en basar-se en l’equinocci de primavera era més lògic iniciar l’any al març que no al gener com fem ara. Aquell sistema era molt caòtic i s’afegeixen mesos sencers per fer quadrar les coses. Ara bé, l’any 46 aC, Juli Cèsar va establir el calendari romà basat en 365 dies agrupats en 12 mesos, encara iniciant-se en el mes de març. Al darrer mes, el febrer, s’aplicaria, cada 4 anys, un dia afegit. El dia extra s’incorpora després del 23 de febrer, anomenat 23F-bis, d’aquí el nom de bixest, en lloc de fer-ho al final per evitar confusió amb l’inici de l’any, que era l’1 de març.

El calendari romà julià establia una durada mitjana de 365,25 dies, per tant, superior a l’any tròpic (365,2422 dies). Aquesta diferència feia que el calendari civil s’anés desfasant, bàsicament s’endarreria de la realitat pel fet de considerar-lo més llarg del compte. No va ser fins al 1582 que la reforma del papa Gregori XIII va corregir el calendari, saltant-se deu dies i establint que serien anys de traspàs els múltiples de quatre excepte els acabats en 00, que serien normals o comuns. Aquest ajust tampoc era prou acurat i la regla també indica que, dels acabats en 00 aquells que els segles siguin múltiples de 4 també són de traspàs. Així 1600, 2000 o 2400 tenen 366 dies i 1700, 1800, 1900 o 2100 són anys normals de 365 dies.

Sabies que...?

Febrer vas ser el darrer mes de l’any i per tant el que patia les correccions de traspàs, com el dia 23F-bis i posteriorment amb un dia al final. Ara bé, febrer no sempre ha estat de 28 dies (o 29 en traspàs), sinó que en el calendari romà tenia 29 dies (o 30 en traspàs). La pèrdua d’aquest dia es deriva del moment en què el mes Sextilis romà (6è mes), que era de 30 dies, es va consagrar a Octavi August (mes d’agost) i per no ser menys que juliol (de Juli Cèsar) va “robar” un dia a febrer i el va deixar en 28 dies.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (23 de febrer de 2020).