Ens llevem amb Mercuri (i a “dormir” amb Venus!)

Els planetes que es troben entre la Terra i el Sol són els que anomenem planetes inferiors, Mercuri i Venus. Aquests planetes, com que la seva òrbita és més propera al Sol que la nostra, la seva observació sempre és més propera a la posició de la nostra estrella, especialment en el cas de Mercuri, que és el planeta en òrbita més interior.

Els planetes inferiors només es poden observar, per la seva proximitat al Sol, en els moments posteriors a la posta o en els immediatament anteriors a la sortida del Sol, i això passa de manera cíclica. Aquests dies tenim situat Mercuri en la seva màxima elongació oest, això vol dir que és el moment de màxima separació del Sol cap a l’oest, i per tant el planeta és visible de matinada abans que surti el Sol i en la màxima separació. Tanmateix, la matinada del dia 24 de març va ser el millor moment de l’any per poder observar Mercuri. 

Curiosament el mateix dia 24, l’altre planeta inferior, Venus, es trobava en màxima elongació est, de manera que al vespre, just després de la posta de Sol, vam tenir el millor moment de l’any per poder-lo observar. En un sol dia ens vam poder llevar amb Mercuri i veure la posta de Sol amb Venus en les millors condicions!

De totes maneres, aquesta oportunitat no es produeix només un sol dia, així que durant uns quants dies tindrem encara bones opcions per veure aquesta doble observació.

Tornant a Mercuri, val la pena aprofitar aquesta gran oportunitat per descobrir el petit planeta, ja que com que normalment està tan proper al Sol les llums del crepuscle el fan molt esquiu. Així que llevant-nos abans de la sortida del Sol i mirant cap a l’est el podrem descobrir.

I com és Mercuri? No només és el planeta més proper al Sol sinó també el més petit del sistema solar. La seva curta òrbita fa que tingui un any molt breu comparat amb la Terra, només dura 88 dies terrestres. Mercuri també gira lentament sobre ell mateix i el seu dia dura uns 58 dies terrestres.

En una primera mirada Mercuri ens recorda el nostre satèl·lit, la Lluna, perquè com que no presenta pràcticament atmosfera la seva superfície es troba marcada per nombrosos impactes de cràters. La manca d’atmosfera fa que les seves temperatures siguin molt extremes, anant des dels prop dels 200 graus sota zero a la zona on és de nit fins a més de 400 graus allí on és de dia.

També sabem que és un planeta rocós com la Terra, però que el seu nucli de ferro és de mida gran comparat amb el nostre planeta, i això fa que tingui un camp magnètic notable i que sigui gairebé tan dens com la Terra, el planeta més dens del sistema solar.

Sabies que...?

Es té constància documental de Mercuri des de fa almenys 5.000 anys en cròniques dels sumeris i babilonis. Pel fet de veure’s a vegades al matí i a vegades al vespre va fer que els grecs es pensessin que eren dos objectes diferents i el van anomenar amb dos noms: Apol·lo i Hermes. Un altre fet rellevant és la descoberta de les seves fases, com la Lluna, que va esdevenir una prova clau al segle XVII per tal que Galileu persistís en la defensa del model heliocèntric i el fet que la Terra també es movia.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (22 de març de 2020): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2020/03/22/ens_llevem_amb_mercuri_a_dormir_amb_venus_102144_2626.html