El cometa NEOWISE desplegarà la seva bellesa al cel de la tarda
-
- Home
-
- 4 of 22
Les últimes setmanes hem vist com un cometa de període molt llarg anomenat C/2020 F3 NEOWISE passava pel periheli el passat 3 de juliol i s’engalanava amb una cua sensacional que complau i molt els afeccionats a l’astronomia. El seu nom prové del telescopi espacial de rang infraroig de la NASA que el va descobrir el passat 27 de març. El 5 de juliol, la sonda solar Parker de NASA capturà una imatge del cometa a partir de la que s'ha estimat que el seu nucli posseeix un diàmetre d'uns 5 km. Òbviament la seva coma de gas i pols que és producte de la sublimació dels gels s'estén centenars de milers de km al seu voltant, gairebé com la grandària del planeta Júpiter. Realment és una sort tenir aquest telescopi a l’espai perquè al rang infraroig tant asteroides com cometes són molts ordres de magnitud més brillants que al rang visible. De fet, el telescopi NEOWISE és el tipus d’instrumentació que ens cal tenir a l’espai per poder predir trobades no desitjades amb aquests visitants inesperats.
Imatge de la cua del cometa NEOWISE del passat 12 de juliol (J. M. Trigo / CSIC-IEEC)
Ja feia més d'una dècada que no vèiem un cometa tan brillant, possiblement des de l’esclat que va patir el cometa periòdic 17P/Holmes l’any 2007. Durant la segona setmana de juliol el cometa NEOWISE s’ha situat en magnitud +1, és a dir, amb una lluminositat semblant a la d’algunes de les estrelles millor visibles a ull nu. També ha desenvolupat una cua d’uns cinc graus, és a dir, unes deu vegades el diàmetre de la Lluna, però visible només en condicions de foscor pel fet de ser tènue en bona part.
El cometa NEOWISE a través d’un telescopi el passat 12 de juliol (J. M. Trigo / CSIC-IEEC)
Després d’un parell de setmanes veient-lo poc abans de fer-se de dia, la capritxosa geometria orbital fa que comencem a veure’l en el crepuscle vespertí. Hem de triar una posta de Sol sense boira ni calima des d’un lloc prou elevat que tingui l’horitzó nord-oest lliure d’obstacles. Haurem de mirar prop de l’horitzó i recordar que, encara que la seva màxima proximitat a la Terra sigui el pròxim 23 de juliol (a uns més que llunyans 103 milions de km), serà la setmana vinent quan encara es mantindrà prou lluminós per ser un espectacle a ull nu o, encara millor, amb prismàtics.
La següent figura ens mostra la seva trajectòria al cel de la tarda, tan aviat com es vagi fent de nit.
La trajectòria aparent del cometa entre les constel·lacions en el cel de la tarda (Cortesia Sky & Telescope)
En certa manera poder veure-ho requerirà que gaudim de la posta de Sol i alhora esperem que el cometa es deixi entreveure entre la llum a boqueta nit. No esperem gaires dies perquè es debilitarà a mesura que s’allunyi del Sol.
Acostumats a cometes fràgils que es desintegren sovint quan passen a prop del Sol, ja que no deixen de ser febles amalgames de gels, matèria orgànica i fines partícules minerals, quan apareix un cometa d’aquestes dimensions i grau de supervivència al pas pel periheli, hem de gaudir-ne al màxim. I, si cal, fem l’esforç de sortir al camp a un lloc més favorable: pagarà la pena!
Enllaços web:
